dijous, 30 d’octubre del 2014

Aprendre a aprendre (Segona Part)


És un dels objectius bàsics de l’educació. No es tracta tant d’ensenyar conceptes, procediments... sinó de que l’infant o el joves estigui en condicions d’aprendre per ell mateix, de cercar els recursos que l’ajudin a continuar avançant, que no depengui sempre de nosaltres per créixer.

Avui continuem amb algunes reflexions que, com sempre serveixen per a tots els infants i joves però que amb les persones que tenen altes capacitats adquireixen un ressò especial.

5.- És el protagonista del seu aprenentatge. Afavoriu el seu paper actiu en la construcció d'aprenentatges. Davant la tasca d'aprendre el protagonista és el subjecte que aprèn i el seu paper per tant ha de ser actiu en la creació d'aquests aprenentatges. Per a això, permeteu i inciteu a la pràctica, la indagació i el desenvolupament de les competències o el saber fer. 

6.- L’autoavaluació és essencial. Ensenyeu-li a avaluar el desenvolupament del seu aprenentatge. Això implica la reflexió durant el desenvolupament del procés d'aprenentatge. És a dir feu que reflexioni i que s'adoni de què és el que après i com ho ha fet. De vegades, els és difícil perquè tot va tant despresa que saben que han arribat al resultat però no com hi ha arribat. Però és important anar prenent consciència de que l’aprenentatge és fruit d’un procés encara que no en veiem totes les fases a simple vista. Caldrà acompanyar-los en el procés d’aprendre a mirar... els podem ajudar fent-los reflexionar sobre els seus avenços en el procés. És important que vegin els èxits aconseguits. Reconèixer el que hem fet bé, el què és millorable, en què ens hem equivocat i perquè. Quan en podem parlar en calma i integrem l’error en l’aprenentatge baixa el nivell d’ansietat i s’ajusta l’autoconcepte…


7.- La resistència a l’error i a la frustració és una causa d’immobilisme. Saber que la seva producció no serà excel•lent pot ser motiu per no intentar-ho. És molt important mostrar-los que l'error és una font d’aprenentatge. Podeu mostrar-los com aprendre dels errors reflexionant sobre els mateixos o a través de la vostra pròpia experiència. Aquest punt serà motiu d’un post més endavant per aprofundir en la qüestió.
  

8.- De vegades la rigidesa, el perfeccionisme, el nivell d’exigència que els infants i joves d’altes capacitats, ells sols s’autoimposen fa que tinguin serioses dificultats per afrontar les dificultats que apareixen en el procés d’aprenentatge. Caldrà donar suport emocional i autoestima per afrontar les dificultats que sorgeixin durant el procés i aconseguir que s'enfrontin al fracàs sense abandonar. 

Per a tots els alumnes, per a totes les persones, és esencial apprendre a aprendre. En el segle XXI l’aprenentatge ja no es redueix al temps escolar sinó que abarca tota la vida. Per tothom és essencial tenir eines perquè aquest procès el sapiguem dur a terme i ens enriqueixi fins el final dels nostres dies.

dimarts, 28 d’octubre del 2014

Una escola nova, llavor de futur.


La Consellera Irene Rigau va inaugurar el dia 22 d’octubre l’escola Els Castanyers de Viladrau. Aquesta escola forma part de la Zona Escolar Rural (ZER) de Les Guilleries. Una escola nova sempre és un motiu d'alegria. Una escola nova és una llavor de futur.

A la web del Departament destaquen tres blocs entre les paraules de la consellera en aquest acte d’inauguració.

-  “Ensenyar és un acte de generositat.”

- “L’escola ha de permetre que cap alumne quedi enrere. Tothom ha d’aprofitar cada minut i cada quart de les hores que està a l’escola”. 

- “L’escola és el pont entre la família i la societat, permet aprendre en grup i aprendre cultura”.

Aquestes paraules ens serveixen també per parlar dels alumnes d’Altes Capacitats, de la generositat de molts mestres, de la implicació de moltes famílies... però desgraciadament els nostres nens i nenes d’altes capacitats no aprofiten tot el temps d’escola perquè sovint desconecten i s’avorreixen. Quan tenen un pla de treball ajustat a les seves necessitats aquest desencís es redueix. Quan l’escola  atén realment a la diversitat de nens i nenes ells se senten com a casa i estan contents d’anar a l’escola per les coses què hi aprenen i per les relacions que hi fan. 

Atendre a la diversitat és imprescindible per arribar a la realitat de cada infant. Hem d’aconseguir que tots els infants i joves d’altes capacitats tinguin una atenció personalitzada que els permeti per una banda compartir amb els seus companys i alhora desplegar les seves característiques sent protagonistes del seu aprenentatge. Les paraules de la Consellera no són gratuïtes però cal omplir-les de vida en tots els centres i en tots els casos.  

dilluns, 27 d’octubre del 2014

Els Marrameus es presenten a Madrid !!!


Al mes d'abril va veure la llum un material innovador en el camp de les altes capacitats. El vam tenir primer en català i el dissabte 25 d’octubre es va presentar a Madrid l'edició en castellà. Es tracta d'uns contes amb un encant especial. Els protagonistes són un grup de gatets que amb les seves aventures porten els nens a obrir les finestres del coneixement i activen la seva curiositat. Aquests contes van acompanyats d'activitats per fer a casa o a l'escola, activitats innovadores i suggerents per a aquests nens i nenes que necessiten alguna cosa més. 

La presentació de l'esdeveniment va estar a càrrec d'una personalitat en la matèria la Dra. Luz Pérez de la Universitat Complutense de Madrid. Maria Sánchez Dauder, l'autora de "LES ALTES CAPACITATS A L'ESCOLA INCLUSIVA. Els Marrameus del carrer del Verat Descarat" va presentar en societat la versió castellana del seu llibre ni més ni menys que en el Cercle de les Belles Arts, de Madrid. És un pas important per a aquells pares i professionals que necessiten materials en l'àmbit de les altes capacitats. Obrim l'ús d'aquest nou material a milions de persones... un encert de l'Editorial Horsori. 

Calentet, acabat de sortir del forn editorial ja el podem tenir a casa o a l'escola també en castellà. És un molt bon instrument amb unes il•lustracions dignes de menció, realitzades per Gemma Carulla -una il•lustradora novel- que ens mostren els nostres gats en acció. Si esteu interessats en l'adquisició del llibre en català o en castyellà podeu fer-ho a través de l'Editorial Horsori o a través d'aquest bloc.

divendres, 3 d’octubre del 2014

Jornades Altes Capacitats a Màlaga


Hem començat el mes d'octubre a Màlaga a les "II Jornadas Nacionales y I Regionales sobre Altas Capacidades: Educación y Familia". Un grup de pares de l'Associació ASA, convençut de que ningú farà la feina per ells, han mogut cel i terra per visibilitzar les Altes Capacitats i portar als millors professionals. En un descans escric aquest post. Ben aviat podreu gaudir de tastets de les ponencies... està sent un plaer compartir amb els millors...

dilluns, 15 de setembre del 2014

Tornem a l'escola


Avui, primer dia de classe hauria de ser un dia molt feliç en la vida de qualsevol infant o jove. Tornar a la normalitat, a la rutina, retrobar-se de nou amb els companys, reprendre l’activitat escolar haurien de ser motius d’alegria i satisfacció però en molts infants i joves d’altes capacitats no és així.

No és només el canvi d’horari, la separació dels pares, o passar a fer el que toca... a més de la combinació d’aquests tres factors s’hi afegeix un quart que és el record d’experiències escolars no positives o mals moments. Aquest quart pesa molt perquè sovint no és una experiència puntual sinó més permanent en el temps, repetitiva,  i en la qual  han de tornar a entrar.

Podem detectar aquesta situació en l’expressió del propi infant que sol verbalitzar les coses d’una manera sintètica i elaborada sobretot a la família quan s’ha creat un clima de confiança. Sovint trobem problemes psicosomàtics (mals de cap, mals de panxa...), problemes de caràcter (s’enfaden  més, estan més irritables, menys comunicatius...). Aquestes situacions afecten a la seva relació amb l’entorn, al seu autoconcepte i al seu rendiment (quan no fan  el que toca).

Què podem fer els pares?

- Estar atents als canvis.No cal cridar al mal temps, però cal saber llegir entre línies. Coneixem als nostres fills i sabem quan els passa alguna cosa encara que no puguem definir bé el què.

- Escoltar sempre, sense bombardejar a preguntes. Practicar l'escolta activa. Quan preguntem cada dia: com t’ha anat? Hi ha hagut alguna cosa que no ha funcionat com voldries? Has tingut algun problema? Som tendenciosos. L’infant buscarà alguna cosa, potser construirà algun problema per explicar-nos. Però si en canvi fem les preguntes en positiu estem posant l’accent en les coses positives. Això no vol dir evitar el que no funciona sinó fer veure a l’infant que a l’escola hi ha coses positives i negatives. Podem gaudir de les situacions positives i alhora treballar, els adults i els infants, per minimitzar-arreglar-suportar les negatives.

- Durant els temps de vacances podem fomentar el contacte per mantenir o millorar les relacions socials amb els companys de classe, o enfortir altres relacions amb amics de fora de l’escola, de l’estiu, família, que també tenen altes capacitats...

Dins del grup dels alumnes d'Altes Capacitats es donen casuístiques molt diferents. Hi ha molts infants i joves d'altes capacitats que avui s'han llevat emocionats i contents per la tornada a l'escola. Els hem d'acompanyar i si es presenten problemes definir-los i afrontar-los però si no hi ha dificultats no cal provocar-les.


divendres, 12 de setembre del 2014

Aprendre a aprendre... ( Primera part )


Aprendre a aprendre... És un dels objectius bàsics de l’educació. No es tracta tant d’ensenyar conceptes, procediments... sinó de que l’infant o el joves estigui en condicions d’aprendre per ell mateix, de cercar els recursos que l’ajudin a continuar avançant, que no depengui sempre de nosaltres per créixer.

Avui us presentem algunes reflexions que, com sempre serveixen per a tots els infants i joves però que amb les persones que tenen altes capacitats adquireixen un ressò especial.

  • Fomenteu la reflexió sobre el propi aprenentatge. Feu que es preguntin què volen aprendre, perquè ho volen aprendre i com ho faran. És curiós com el prendre consciència de les coses fa que posem les nostres possibilitats en marxa. Despertar el seu interès i la seva motivació, fer-los veure la utilitat del que aprenen i tractar d'aportar mitjans i materials perquè es produeixin situacions de creació d'aprenentatges no sol ser un camí fàcil però un cop encetat és apassionant.

  • Treballeu per reptes. Si és molt fàcil s’avorreixen i si és massa difícil ho abandonen... Treballar l'autoeficàcia i l'autoestima oferint tasques que suposen un repte, però que siguin assolibles, aquest és el secret. Han de tenir alguna dificultat però al mateix temps ho han de poder solucionar. Amb els infants d’altes capacitats és difícil trobar el punt, perquè no acabem de saber mai què saben realment. Per això, els hem de passar la pilota a la seva teulada i treballar l’aprenentatge autoregulat. Amb una bona autonomia de feina ells mateixos autoregularan els reptes i faran camí.

  • Davant nous aprenentatges, proposeu que comencin analitzant els coneixements previs que tenen sobre el tema. Aprendre a aprendre significa poder establir relacions amb altres continguts i basar-se en ells, d'aquesta manera es produeix un veritable i significatiu aprenentatge, diferent a la memorització o còpia. Aquest procés és molt fàcil per unes persones que viuen de les seves relacions mentals i del seu pensament arborescent... tot està relacionat... però de vegades el que és més evident i fàcil per a ells és el més difícil. 

  • Deixeu que segueixi el seu propi ritme, que trobin el seu propi ritme. Cada persona és diferent i l'aprenentatge es construeix, això implica un procés que cadascú ha de seguir amb el seu ritme personal. Per això de vegades a l’escola tindrà serioses dificultats per seguir un ritme més lent o per portar “correctament” les constants aturades i arrencades...



I tot això combinat amb una escola sovint massa rígida per a ells...s'ens ha girat feina. Ja ha arribat setembre, un temps apassionant on es barreja, com a la vida, el “toca” i el “m’agrada”... aquest potser serà el primer gran aprenentatge al qual s’afrontaran els nostres infants i joves d’altes capacitats. Però no estan sols, estem aquí per acompanyar-los.

dilluns, 1 de setembre del 2014

Comencem un bon curs...


Comença el mes de setembre i s’acosta l’inici de curs amb tot el que comporta... 

Els infants tenen en aquestes dates una pluja de sentiments contradictoris... ganes de començar de veure els companys, de saber què els depararà el nou curs però alhora també  s’omplen de pors: al fracàs, a l’avorriment, a no estar a l’alçada, a tornar a la rutina en la pitjor de les seves expressions... 

Els adults hem d’estar al seu costat. Els hem de fer costat.  Enlloc de negar els seus sentiments podem ajudar-los a expressar-los amb paraules. Enlloc de criticar o donar consells podem reconèixer els seus sentiments amb alguna paraula o interjecció. Enlloc d’explicacions i lògica podem concedir-los els seus desitjos en la fantasia. Els qui heu llegit algun llibre de l’Adèle Faber ja sabeu a què em refereixo. Tots els infants necessiten sentir-se compresos i acompanyats  i els nens i nenes d’altes capacitats encara més. 

En aquests dies en que preparem llibres, llibretes, estris i roba preparem-nos també a iniciar un bon curs. Parlem-ne! Creem un espai i un temps per parlar de les seves preocupacions i desitjos. Fem escolta activa i preparem-nos perquè el nostre fill /la nostra filla faci el millor dels cursos. 

En els propers deu mesos canviaran per dins i per fora però han de saber que en tot moment estem al seu costat pel que són i no pel que fan.  Nosaltres, els pares som els seus referents. Parem i revisem per un moment el nostre paper... potser alguns han de començar el curs baixant les seves exigències i canviar-les per mantenir unes altes expectatives. Tots hem de mantenir unes altes expectatives respecte els nostres fills i oferir-los sempre un recolzament incondicional.

Ells comencen el curs, tots comencem el curs... que en aquest 2014-2015 tinguem tots un molt bon curs !!! 

divendres, 1 d’agost del 2014

Marxem de vacances...


S’ha acabat el mes de juliol i comencem vacances també en el blog. A l’estiu tota cuca viu i nosaltres necessitem sol i aire, i carregar piles perquè el curs vinent poguem tornar amb energíes renovades per treballar en l’apassionant món de les altes capacitats.

Ha estat un bon curs. Hem començat a caminar... la idea es va fent realitat... de totes les experiències aprenem, ajustem i creixem. Hem fet un primer contacte amb moltíssimes escoles, amb algunes l’hem continuat i en un grup petit hem començat a col.laborar en l’assessorament en aquesta àrea de treball. Ja estan en marxa el blog en català i en castellà; en construcció la web; i en el curs 2014-2015 obrim nous projectes com el centre de diagnòstic i l’activitat extraescolar de dissabtes dirigida als alumnes d’altes capacitats i les seves famílies. L’equip també va creixent, poc a poc. 

Ara, ens esperen uns dies de merescut descans. Tornarem, si Déu vol, al setembre per seguir atenent a les famílies, als infants i als joves i a les escoles en l’apassionant món de les altes capacitats. Bon estiu a tothom!

Sobretot als lectors del blog  “Atenció a les altes capacitats” i a tots els que l’han fet possible perquè n’han estat protagonistes, han generat un post o l’han llegit... Gràcies a tots.

Des de Barcelona, molt bones vacances a tothom!

dijous, 24 de juliol del 2014

La nit i les altes capacitats


Als nens i nenes d’altes capacitats els apassiona aprendre i tot ho troben interessant. Per això, l’hora d’anar a dormir sol ser un problema. “Sol no te’n vagis!” o “Dormir és perdre el temps” són frases amb les que expressen què senten... Però el nostre cervell necessita descansar i processar tot el que ha passat durant el dia. Sortosament en molts casos els pares han aconseguit establir unes rutines durant l’any i molts infants hi entren, amb més o menys dificultats.

Però ha arribat l’estiu. El moment en el qual les rutines es modifiquen: llevar-nos, esmorzar, el temps d’oci, i també el temps d’anar a dormir. Sabem que quan torni l’inici de curs amb el seu ritme ben compassat segurament tot tornarà al seu lloc però ara... tot trontolla.

Hi havia una rutina clara d’activitat, de lloc i de temps al voltant d’anar a dormir. Ara amb la calor, el relaxament dels horaris, la improvisació diària... tot belluga. Quan desapareix la seguretat poden aflorar pors, canvis i aquell nen o aquella nena que sempre havia anat a dormir sol sense problemes ara es confessa atemorit per la foscor (que sempre ha estat allà) i reclama la presència dels pares i, fins i tot, intenta o aconsegueix un canvi de llit.

Alerta! Qualsevol concessió en aquest camp és molt perillosa perquè difícilment serà “només per avui” i l’infant s’ho pren fàcilment com “terreny conquerit” o “dret adquirit”. 

Durant el dia tot segueix normal però quan s’acosta l’hora d’anar a dormir... comença l’espectacle! Si els infants són petits cal marcar novament de manera clara una rutina i fer l’esforç de no sortir del guió. Podem improvisar al matí o a la tarda però no al vespre. Cal pensar una rutina possible i seguir-la (segurament serà una rutina diferent de la del curs però rutina a la fi).

Què hauria de contemplar la nostra rutina? Un ambient tranquil abans d’anar a dormir, el petó de bona nit, el pipi de bona nit, potser llegir un conte positiu, cantar cançons, tancar els ulls i mentalment pintar un paisatge ben relaxant, fer exercicis de relaxació o de respiració, repassar el millor moment del dia... (imaginació al poder!!!)

Però sobretot un cop establerta cal mantenir la rutina. Cada dia el mateix. Pels adults certament avorrit pels infants certament imprescindible. Les rutines els donen seguretat i cal mantenir-les amb fermesa i amor, dos ingredients imprescindibles en l’educació familiar.

Recordem també que els infants d’altes capacitats graben tot el que passa durant el dia per tant vigilem en els comentaris que fem sobre la nit i el dormir. Recordeu que no només graben paraules sinó sobretot la comunicació no verbal. Pensem bé les coses abans i podrem ajudar fent que tot vagi en la mateixa direcció i aconseguirem fer del moment d’anar a dormir un moment plaent per l’infant.

Amb la rutina del son, com en tot, hi ha infants més dòcils i més difícils. En la mida que nosaltres no defallim els ajudem a créixer. 

dijous, 17 de juliol del 2014

8 raons per atendre les Altes Capacitats


Pels que treballem en aquest àmbit no ens falta explicar les raons però sembla que molts agents educatius estan lluny de veure la necessitat imperiosa d’atendre els infants i joves que tenen Altes Capacitats perquè puguin desplegar els seus talents.

Novament el professor Tourón amb un post del 2012 ens il.lumina el camí. Passen els anys però continua la vigència de les seves paraules. Potser hi ha gent que necessita veure-ho escrit. Ho posem, de nou, negre sobre blanc i ho escampem... novament quedarà evidenciada una realitat.  

Aqui teniu vuit motius pels quals s’hauria d’atendre l’alta capacitat i el talent:

1.- Ho  sabem, en tenim experiència: el talent que no es conrea es perd. 

2.- Per atendre a tots els infants i joves seguint el principi d'igualtat d'oportunitats cal donar a cadascú el que necessita.

3.- Fomentar un sistema educatiu que promogui l'excel.lència millorarà l'educació de tots

4.- Perquè els joves amb talent només aconseguiran un desenvolupament personal ple si se'ls permet desplegar tot el seu potencial intel.lectual sense barreres

5.- Hi ha àmbits en els quals no en tenim cap dubte: Pedreres Esportives, Centres d’Alt Rendiment, Conservatoris de Música ... per què no donar suport a aquesta mateixa filosofia en l'àmbit de les Ciències, les Humanitats, la Tecnologia, etc.? 

6.- Perquè és imperiosament urgent trencar amb els mites i prejudicis socials que frenen el seu reconeixement i desenvolupament. 

7.- Perquè el talent dels més capaços posat al servei de la societat liderarà la construcció d'un futur millor per a tots

8.- Perquè viure d'esquena a l'existència de joves amb alta capacitat suposa desatendre a Espanya a més de 400.000 nens (si comptem només el 5% dels infants però hi ha estudis que ens parlen d’una forquilla del 15-20% d’infants amb talents i amb aquests números parlaríem de més d’un milió d’infants i joves sense l’atenció adequada).

Realment amb tots aquest motius creieu que ens podem permetre aquesta no atenció??? 

Hem vist la desatenció des de la part positiva... el que ens perdem. Però també podríem entrar en la part negativa: el que perdem. La part més negativa que implica la desatenció ens acosta al fracàs escolar,  als problemes de relació,  al deteriorament de l’autoconcepte i l’autoestima... elements que es podrien evitar amb una detecció, diagnòstic i intervenció educativa adequada.

Cal fer un pas endavant per atendre als més capaços. Cal estar disposats a identificar proactivament el seu potencial, de manera sistemàtica i periòdica. I a partir d'aquí, adaptar l'ensenyament a les seves necessitats. El talent es busca, no cal esperar a trobar-lo.

dimecres, 9 de juliol del 2014

Cóm ajudar als fills a controlar l’estrès?


En la revista del Col.legi de Psicòlegs del mes de juny hi ha un article que parla sobre l’Estrès entre els adolescents. Diuen que l’APA (American Psychological Association-Asociació Americana de Psicologia) ha escrit a la seva web un article amb recomanacions pràctiques per tal de que els pares puguin ajudar als seus fills.

Com sempre, he fet la connexió amb els alumnes d’altes capacitats... Hi ha moltes situacions que es repeteixen al llarg del curs i que els produeixen, encara que siguin petits, el que coneixem com estrès. Els seus efectes es tradueixen en una sèrie de símptomes físics i psicològics com irritabilitat, ansietat, cansament, falta de concentració, trastorns del són o presència de pensaments negatius, entre d’altres. L’enquesta dels adolescents  adverteix que aproximadament un terç dels adolescents considera que no està fent servir els recursos suficients per poder fer front a les situacions estressants d’una manera adequada. Si els hi preguntéssim ... què dirien els nostres infants?

Els consells que plantegen m’han semblat interessants. Potser alguns pertanyen al sentit comú però ja sabem que quan estem en situacions de tensió sembla que el sentit comú s’esvaeix... Es tracta d’ajudar als infants i joves a desenvolupar formes saludables d’encarar i encaixar l’estrès. Aquí teniu unes bones propostes:

Promogui el reconeixement dels símptomes: veure quins senyals es mostren... irritabilitat, enuig, preocupació excessiva, trastorns del són o en l’alimentació. No cal contestar a la pregunta per què ens sentim així, simplement cal reconèixer com ens sentim. Potser estem començant a entrar en una zona poc saludable.

Dialogui amb el fill/la filla: és molt important que sapiguem fer escolta activa i que mantinguem les línies de comunicació obertes. Sovint els infants i joves d’altes capacitats tenen una sensibilitat molt acusada que necessita del nostre escalf. Sempre s’haurien de sentir compresos i escoltats encara que nosaltres tinguem un punt de vista diferent. Marcar un temps per fer coses junts, des de ben petits, és una molt bona opció perquè quan arribin moments difícils hi hagi tradició de relació.

Proposi estratègies saludables

- l’activitat física es una via eficaç per controlar l’estrès. És molt positiu que participi en activitats que li agradin tan siguin esports d’equip, com individuals, com la possibilitat realitzar activitats esportives en família. 

- un aspecte molt important, i sovint difícil de portar en els infants d’altes capacitats és el seguiment d’hàbits de són saludables. És un peix que es mossega la cua: els costa dormir, s’altera la son i, quan dormen menys també estan més alterats... regular els horaris, marcar rutines i seguir-les, fer activitats tranquil.les sol ser una bona solució teòrica que costa portar a la pràctica (més endavant dedicarem un post als problemes de són). 

- ser capaços de marcar-se objectius raonables dins dels reptes. Sovint és motiu d’ansietat el fet de que es marquin metes i objectius poc realistes o que siguin perfeccionistes o massa auto exigents. Cada dificultat té la seva solució però no tot es pot solucionar a la primera. Novament la comunicació, l’experiència, el contacte amb altres persones que han superat dificultats amb temps i esforç és sempre un bon recurs. Han d’anar adquirint autonomia i no serà un camí de roses però tampoc és impossible.

Creï un espai segur per a ell/ella: les rutines solen tranquil.lizar als infants i adolescents, i poden ser reconfortants en moments d’estrès. Establint uns hàbits, li transmetrà consistència i seguretat. Intenti fixar una sèrie de rutines familiars durant la setmana (per exemple, menjar tots junts, reservar un dia de la setmana per veure una pel.lícula en família) aquestes situacions constitueixen una oportunitat per conversar.

Sigui un model d’hàbits saludables pel seus fill/a: a més de fomentar-los, és molt important que ells vegin en els pares un exemple en quant a comportaments saludables: no hem de ser perfectes, però sí uns bons models que quan cauen rectifiquen i tornen a començar. És bo que intentem menjar sa, realitzar activitats físiques regularment, dormir una quantitat d’hores suficient i prenguem mesures per controlar el nostre propi estrés.

I, si tot i així no ho veiem clar... serà bo que cerquem un especialista. Un tècnic ens pot ajudar a desencallar una situació complexa abans de que es compliqui més.

divendres, 4 de juliol del 2014

Estiu... temps per aprendre?


Ja han arribat les vacances!!! La calor, les verbenes, els casals... ja hem hem acabat “el temps d’escola”.... 

Però... els nens i nenes han de deixar d’aprendre? No parlem de deures, parlem d’aprendre perquè hi ha moltes maners diferents d’aprendre. Els que ja han complert durant tot l’any mereixen clarament un descans, un canvi d’activitats però durant les vacances no deixem de menjar, ni de dormir; i potser, fins i tot, ho fem una mica més...

L’aprenentatge reglat s’ha acabat fins a setembre però hi ha tantes coses interessants per aprendre... és un bon moment per fer esport, art, llegir, badar, relacionar-nos amb altres infants o adults... a l’estiu sembla que tenim un temps que durant l’any s’evapora entre les presses de cada dia. 

Amb els infants i joves d’altes capacitats el temps d’estiu, com en tots els infants i joves, pot ser un temps molt enriquidor. No es tracta de fer altra vegada el que ja hem fet sinó de gaudir de l’estiu i preparar el curs vinent amb aquelles coses que segur que necessitarem però amb altres activitats.

Quan parlem amb els mestres dels alumnes d’altes capacitats i els preguntem què hauríem de treballar a l’estiu molt sovint apareixen temes com: la lletra, la presentació, la constància en el treball, l’organització de materials i tasques, que llegeixi el enunciats sense córrer, que es fixi en el què fa o en el què ha de fer... no ho heu sentit mai? Són conscients que el tema no està en els continguts sinó en com es plasmen, s’adquireixen o s’expressen. 

Aquests són els nostres deures d’estiu. Però no es tracta de frenar-los sinó d’ajudar-los a sobreviure en una escola en la qual es van fent activitats adaptades però encara massa sovint és l’alumne que ha d’adaptar-se a l’escola. Potser no és el què hauria de ser... però crec fermament que és preferible arribar a un punt entremig possible (unes activitats adaptades que ens permetin tenir oxigen per treballar amb els companys) mentre anem mobilitzant les estructures de l’escola cap a un aprenentatge significatiu per a tots els alumnes. L’educació personalitzada és possible. No volem educació individualitzada. Atendre la diversitat no és senzill però més que necessari és imprescindible. 

Moltes experiències d’aula ens parlen de que és possible en molts centres de casa nostra públics, privats i concertats trobem experiències molt interessants que han fet que aquest darrer curs molts infants d’Altes Capacitats hagin pogut treballar a l’aula i també de forma paral.lela de manera autònoma per assolir els reptes que les seves capacitats necessiten per convertir-se en talents.

El curs ja ho és... i l'estiu ?  és un temps d'aprenentatge?.


dijous, 3 de juliol del 2014

MOLTES GRÀCIES !


Des d'aquestes ratlles vull agrair a tota una colla de mestres i psicòlegs dels departaments psicopedagògics de les escoles o del EAPs la seva bona feina en pro d’aquests nenes i nenes d'altes capacitats. Hem estat treballant durant aquest curs plegats. Hi ha hagut temps per a tot: pel dubte i per la certesa, per contrastar opinions, per intentar i rectificar, per observar, per treballar amb professionalitat i amb tot el cor.

A les direccions dels centres, MOLTES GRÀCIES per tenir en compte la diversitat en totes les seves versions també en l'atenció a les altes capacitats possibilitant el treball a les seves aules. 

A tots ells i elles, grans professionals, MOLTES GRÀCIES per la bona feina feta però sobretot perquè en aquests  moments continuen formant-se i preguntant-se com poder ajudar als seus alumnes a que despleguin totes les seves potencialitats (moltes o poques però les seves).

GRÀCIES A TOTS i TOTES per la feina feta i per la que fareu ! 

a la Maite i al Pere;  a les Annes i a la Carme; a la Victòria, la Mercè i a la Gemma; a la Maria, a la Mercè i a la Dolors; a l’Albert; al Joan; a la Carla, al Gabriel, a la Mireia, a Miss Lola i a l’Adriana; al Jordi i a la Verònica; a la Maria Jesús, a la Pura, al Ramon  i al Pere; a la Itziar i al Francesc; a la Gemma, a l’Esther i a l’Agueda; a la Marta ... 

A tots ells i als que s’estan començant a preparar perquè el curs vinent rebran alumnes d’altes capacitats com la Rafi o el Manuel, i ho reben com una oportunitat de millora... gràcies per la vostra confiança. La formació afegida a la vostra professionalitat ens augura un molt bon curs i els més beneficiats seran els vostres alumnes i la societat. 

Quina gran feina la dels mestres... Bon estiu a tots i fins setembre, amb les piles ben carregades...

dimarts, 17 de juny del 2014

Definim les zebres ?

Com ja vaig anunciar en el post del 21 de març les zebres tornen a protagonitzar un escrit. Aquesta vegada, a partir d’una anècdota tractarem el problema de la definició dels infants.

“Li vaig preguntar a la zebra: ets negra amb ratlles blanques? O blanca amb ratlles negres? 
I la zebra em va preguntar: ets bo i et portes malament?, o ets dolent i et portes be?; Ets sorollós amb moments de silenci?, o ets silenciós amb moments sorollosos?; Ets feliç amb dies tristos?, o ets trist amb dies feliços?; Ets net amb moments en els quals t’embrutes?, o ets brut amb moments de neteja?...  Y així va seguir amb un munt de preguntes. No torno a preguntar mai més sobre ratlles a una zebra. Mai més.”    
Extret del facebook de Carmen Villaverde amb traducció lliure meva.

Durant tot l’any però d’una manera més clara quan arriba final de curs sembla que ha arribat el moment de que cada nen i cada nena tingui la seva “foto” del mes de juny, la seva etiqueta. Quantes coses han canviat des d’aquell llunyà setembre. Quantes activitats, festes i celebracions, quantes preguntes i respostes, quantes hores de joc, de reciclar i de menjar fruita... 

Les definicions ens mostren aquesta foto feta informe o notes. Però hem de saber que només ens mostren la persona en un moment determinat i que segueix en procés de canvi –i esperem que de millora-. 

Com definim.... blanc amb ratlles negres o negre amb ratlles blanques? Perquè hi ha diferents maneres de llegir la mateixa realitat. Som capaços de fer una lectura possibilitant? o fem una lectura tancada i impossibilitant?

Els infants i joves estan en procés i els docents i els pedagogs els hem d’acompanyar com a tècnics i els pares han de fer aquell acompanyament amorós que només ells podran fer. Infants i joves veuen a través dels nostres ulls i les nostres paraules. Hi ha coses que no per conegudes són menys certes: quan els definim amb paraules –dedicades a ells o en parlem a tercers-, quan els felicitem, quan els alliçonem... ells ens senten, ens escolten i amb les nostres paraules van construint, també, el seu autoconcepte.  

Que la nostra definició sigui eqüànim, positiva i possibilitant. I si alguna vegada no ho és, trobem algun moment per parlar-ne. Escoltar els infants i joves és una bona manera de saber com es veuen i què podem reforçar. 

Les zebres, malgrat totes les definicions s’han de saber zebres, contentes de ser-ho. Alhora també trobant la part positiva de que hi hagi diferents éssers amb característiques diferents. La diversitat ens enriqueix a tots quan l’acceptem i la valorem.

dimarts, 10 de juny del 2014

Una escola amb "carrils ràpids"


De tant en tant llegeixo coses que em donen esperança perquè de vegades hi ha moments que sembla que piquem “ferro fred”. Tothom té bones paraules perquè tots som políticament correctes però... quan es tracta de fer, de prioritzar, de formar, de posar recursos, temps, ganes... no tothom està disposat i hi ha una colla de nens i nenes que ENS NECESSITEN AVUI!!!! 

Novament el professor Touron amb el seu estil característic aporta l’exemple per explicar la realitat: 

“¿Os imagináis lo que ocurriría con nuestros alumnos más capaces y el desarrollo de su talento? Simplemente crecerían a su propio ritmo y capacidad sin trabas artificiales. Pero lo curioso es que esto beneficiaría al desarrollo del talento de cada escolar, por modesto que fuera. Se haría realidad lo que ya escribí hace unos años: 

"Tenemos que ser capaces de construir, dentro de la escuela, "carriles para vehículos rápidos", del mismo modo que tenemos carriles para alumnos más lentos (adaptaciones curriculares, profesores de apoyo, etc.). 

Los profesores tienen que recibir la formación adecuada para que sean capaces de adaptar estos cuatro parámetros: profundidad, complejidad, amplitud y velocidad, en planes tan individualizados como sea posible. Realizado esto de manera óptima, convertiríamos las escuelas en verdaderos entornos de aprendizaje, de desarrollo del talento".  Me reitero en lo dicho.” – ho trobareu a: http://www.javiertouron.es/2014/05/la-personalizacion-del-aprendizaje.html#sthash.lB5B7bPw.dpuf 

Tots sabem de la gran diversitat que trobem a les escoles i molts mestres la treballen com poden des de l’aula però... i als del carril ràpid? S’intenta atendre als infants del carril lent i als del carril “normal” però... i als infants i joves del carril ràpid? Els hem detectat? D’alguns, fins i tot, en tenim diagnòstic... S’ha plantejat algun tipus d’adaptació curricular? Com s’ha plantejat l’adaptació curricular? Quins objectius tenim? Tenim activitats previstes? Tenim reptes per a ells en el context escolar?. Com s’avalua? Com es reflecteix en les notes o informes escolars? 

És cert que els alumnes d’altes capacitats no els podem fer un món a part. Seria contraproduent. Cap cotxe està sempre al carril ràpid. Certament han d’aprendre una sèrie de coses, de vegades de base, i han de “passar per l’aro” de la llibreta, la presentació, les fitxes, d’escoltar, esperar, pintar... però què més els oferim? Quan agafen oxigen per fer tot “el que toca”? 

Veiem, també, la importància de formació inicial i permanent. Acaba parlant de l’escola com a entorn d’aprenentatge. Això mereixerà un post a específic i una reflexió a part. 

Però no es tracta de fer volar coloms, hem de concretar i baixar al dia a dia dels nostres mestres i infants. Fixeu-vos en les quatre característiques que dona el professor Tourón per l’adaptació: profunditat, complexitat, amplitud i velocitat. Són pistes pels objectius i per les activitats que es poden proposar a aquests alumnes d’altes capacitats que necessiten una atenció específica.

dimecres, 28 de maig del 2014

Altes capacitats: No és només un CI


En el llibre “Niños superdotados” d’Amparo Acereda publicat al 2010 trobo una cita molt interessant: 

“... el proceso para identificar a los superdotados se ha modificado. Los expertos en el campo reconocen ya las limitaciones de las pruebas estandarizadas comúnmente utilizadas para identificar este tipo de niños, y ya no consideran las puntuaciones CI que se obtienen de los distintos tests de inteligencia como puntuaciones absolutas e inflexibles, como la única herramienta para llegar a identificar la superdotación. En estos momentos se utiliza un enfoque de “criterios múltiples” (Piechowski 1995), que enfatiza la necesidad de reunir toda la cantidad de información que sea posible sobre el niño a partir de varias fuentes. Este enfoque, por tanto, se basa no sólo en los tests de rendimiento y de capacidad sino también en la información que es proporcionada por padres, profesores y compañeros, así como en las actividades y trabajo diario de los alumnos.” 

Certament en el segle XXI els professionals que ens dediquem a l’atenció a les altes capacitats treballem en un marc molt més ampli. No hi ha una sola dada que ens digui si aquest nen o nena te altes capacitats. És un conjunt ampli de dades que ens ha de portar a donar una resposta educativa adequada als alumnes que ho requereixen. 

Recordem que el terme altes capacitats engloba situacions diverses des de la precocitat fins a la superdotació passant pels talents. Les persones que presenten qualsevol d’aquestes característiques necessiten d’un ajustament de la intervenció educativa. És molt important conèixer la situació real d’un alumne concret per poder aplicar l’ajustament que necessita.

Sovint els pares no coneixen que els sistema educatiu actual contempla que els seus fills d’altes capacitats tinguin un tractament específic, que no excloent. Les escoles haurien d’estar preparades per detectar i atendre aquests alumnes que sovint queden camuflats o anul.lats. Hi ha moltes escoles que s’estan posant en marxa en l’atenció a les altes capacitats. Tradicionalment quan s’ha parlat de necessitats educatives especials s’ha pensat en el sector de baix, en els alumnes que por raons físiques, psíquiques o socials no arriben a fer l’aprenentatge marcat per la seva franja d’edat. Actualment alguns ja comencen a pensar també en aquells infants i joves la capacitat dels quals està per sobre de les que tenen la majoria dels seus companys. El tractament adequat d’aquests alumnes els beneficia a ells i a tot el grup. Aquesta és una realitat que confirmen tots els que han experimentat aquesta adaptació a l’alça.

Hi ha molt camí per recórrer... però ja estem en marxa i trobem molts professionals que cerquen com resoldre la situació-dificultat que se’ls presenta a l’aula quan tenen un alumne d’aquestes característiques.  

dimecres, 21 de maig del 2014

Escoltem-los... i actuem en consequència


El dia 20 de maig vaig assistir a les VII Jornades “Afortunadament tots som diferents!!!”. Unes jornades sobre les Altes Capacitats a la facultat de Pedagogia de la Universitat de Barcelona. Aquesta activitat mostrava l’interès de la Universitat de Barcelona i molt especialment del Departament de Didàctica i Organització Educativa per fer conèixer als futurs pedagogs aquesta realitat sovint amagada.                                     
 
Ha estat francament interessant poder escoltar de la veu dels protagonistes: infants i joves i les seves famílies com viuen l’etapa escolar. 

Aquí us deixo algunes idees per a la reflexió algunes han estat expressades  algunes literalment per alumnes, pares, mestres; altres provenen d’escoltar i sintetitzar:

Pares
- Els pares pregunten… Com pot ser que els Mestres no els vegin o no reconeguin els alumnes d’altes capacitats? No saben mirar? 
- Hi ha Mestres que possibiliten el ple desenvolupament dels alumnes (també dels d’altes capacitats) i hi ha altres docents que l’impossibiliten.
- El mestre és la clau. La seva mirada i implicació marcarà el procés d’acompanyament i el desenvolupament de tots els infants i molt especialment dels infants o joves amb altes capacitats.  
- L’atenció als infants i joves amb altes capacitats no és una qüestió de recursos, és una qüestió de voluntat.
- La formació és molt important. Quan no hi ha formació s’instal.len els prejudicis (no ho demostra…  no necessita ajut…  són els pares que l’empenyen... ja s’espavilarà sol….).
- No ens han donat resposta. No volien saber. Negaven l’evidència. No s’han llegit el diagnòstic. No han fet res. Ens han obligat a canviar d’escola.
- Veure el fill patir innecessàriament és molt dur. Vol aprendre però no vol anar a l’escola. No s’hi troba bé. No se sent atès en la seva situació. És molt angoixant.
- L'escola us ha de donar resposta. Sou ciutadans i teniu els vostres drets. Si no us atenen aneu a Inspecció. Denuncieu a l’escola... aquesta és la solució????
- A l’escola de vegades es planegen les activitats al seu nivell: enriquiment, ampliació, adaptació. D’altres es proposa l’avançament de curs. Però és un recurs més, no l’únic.
En l’escola inclusiva cal fomentar l’acceptació i la diferència. Els nostres fills són diferents. 

Fills
- Vull saber moltes coses. La seva immensa curiositat topa amb una escola molt quadrada que, de vegades, diu: “això no és del tema que estem veient”, “ara no toca”, “copia i no inventis”...
- Necessito reptes. Tot era molt fàcil i sense esforçar-me tenia molt bons resultats. Vaig demanar un canvi d’escola.
- Tinc ganes d’aprendre però m’avorreix repetir. I a l’escola es repeteix molt, massa.
- A la meva nova escola fem activitats diferents. Investiguem. El que aprenem té sentit.
- M’agrada la meva escola. Puc fer preguntes. Hem contesten amb preguntes i no em donen la resposta em fan pensar. M’agrada trobar el meu camí per arribar a la resposta.
- M’agrada investigar trobar noves respostes, fer noves preguntes.
- M'he sentit sol i atacat. No es pot permetre que ningú perdi el respecte a ningú. No al bulling en qualsevol de les seves formes. El mestre no pot mirar a un altra lloc. Tots els alumnes són iguals en dignitat.

Sociabilitat
- Els iguals no són els que han nascut el mateix any que tu. Han nascut el mateix any però són diferents: pes, alçada, capacitats, aptituds, interessos…
- En nom de la igualtat pretenen tallar-els -hi les ales. Són iguals però diferents.
- A l’escola hi tinc els companys, els amics potser estan fora de l’escola.
- Necessiten trobar-se entre iguals, tan pares com fills. Saber-se iguals a altres els ajuda. El contacte amb altres infants d’altes capacitats i les seves famílies és molt important. En el dia a dia alguns es senten molt sols i molt diferents (en el pitjor sentit de la paraula).

Agraeixo molt especialment la Sra. Núria Rajadell promotora d'aquest senzill però suggeridor acte que ha permés donar veu als qui sovint resten silenciats, els alumnes d'altes capacitats i les seves famílies.

diumenge, 11 de maig del 2014

Prevenció de l'us problemàtic de la tecnologia


En aquestes alçades del segle XXI ja tots tenim clar que les abans anomenades “noves tecnologies” han vingut per quedar-se i sabem que no és una moda passatgera. La tecnologia forma part, cada vegada més, de la vida de les persones en el nostre primer mon. Ordinadors, mòbils, tablets, dispositius de comunicació, informació i joc són molt presents en la vida dels nostres infants i joves en el seu temps de feina i d’oci.

Avui parlarem de la necessitat de prevenir l’ús problemàtic d’internet en els nostres infants i joves (però també pot servir pels mòbils, tablets, plays.... i altres dispositius). És un tema que afecta a tots: amb altes capacitats o no. De vegades alguns infants i joves amb altes capacitats mostren la necessitat d’adquirir més informació, o els costa contenir els seus impulsos i fer el gest de tancar l’ordinador... No hem de demonitzar les eines sinó ajudar a que infants i joves en facin un ús responsable. 

Per aconseguir prevenir l’ús problemàtic d’internet en els nostres infants i joves dos elements són claus en aquesta tasca: la família i l’escola.

Què poden fer els pares? 
Ho podríem resumir en el acrònim OCLA: Observar, Controlar, Limitar i Ajudar. Anem a pams: és imprescindible fer una observació atenta del hàbits dels fills davant de l’ordinador, mantenir un control actiu dels usos potencialment negatius, establir límits i normes de manera seriosa i demanar ajuda pels fills o pels pares –si s’escau-. 

Què poden fer les escoles?  
Han de convertir-se en moduladors actius d’actituds, percepcions i d’hàbits de consum a internet. Lluny queden les classes d’informàtica on l’únic important era el coneixement d’un programa, ara, el que cal és saber com podem fer ús de l’ordinador d’una manera més amplia i integrada en la nostra vida.

L’educació és la solució a un problema creixent, l’educació en valors i en habilitats. Treballar l’assertivitat i l’autoestima d’infants i joves ens ajudarà a prevenir les addicions. La censura i la prohibició com a úniques eines potser té bons resultats a curt termini però no són productius com a creadors d’hàbits. 

Sempre és un bon moment per començar a fer les coses millor… posem-nos en marxa i evitem complicacions majors.

dijous, 8 de maig del 2014

Nous materials per a les Altes Capacitats: "Els Marrameus" en acció


Dimecres 30 d’abril vàrem assistir amb un bon nombre de persones, gairebé un centenar, a la presentació d’un nou llibre. No és freqüent trobar llibres dedicats a la intervenció educativa en el aula per alumnes d’altes capacitats. Aquest és una mostra de que les activitats pels alumnes d’altes capacitats són imprescindibles per a ells i bones per la resta dels alumnes.

La sala Betúlia de Badalona feia molt de goig. Va obrir l’acte l’editora d’Horsori explicant perquè l’editorial presentava aquest llibre pràctic dedicat a un col.lectiu tan específic: la necessitat d’atendre d’una manera específica estava ben present. A continuació vaig parlar sobre la necessitat de visibilitzar els infants i joves amb altes capacitats, sobre la dificultat de veure’ls amb la quantitat de prejudicis erronis que acompanyen als professionals -sobretot de la docència-, sobre els avanços que s’han fet des de l’Administració començant a posar el tema sobre la taula i aportant elements per a la detecció d’aquests alumnes i per últim elogiant aquest nou material que presentàvem perquè des  dels contes -aparentment innocents- s’obria una finestra al món i al goig per aprendre. Vam tenir el plaer d’escoltar en Joan Oriol, fil.lòleg i professor de l’institut Damià Campeny de Mataró, que ens va parlar del llibre en el seu aspecte més literaris analitzant el seu contingut i la seva forma. Va ser molt interessant. Per fi ens va parlar la Maria Sánchez Dauder, l’autora de l’obra, que ens va explicar com va sorgir i com va posar en marxa el projecte i com van anar evolucionant... els Marrameus viatjant pel món i per l’història... Desprès vam veure una projecció amb els dibuixos que acompanyen els contes per fi els gats prenien forma i podíem veure el títol dels contes i descobríem, tal com ja ens havia avançat el Jordi que passen aventures a tot arreu: del país dels Marrameus a la terra dels indis, la sabana o el fons del mar; de la Lluna, a Roma o fins i tot a la mateixa ciutat de Badalona. La Gemma Carulla, l’il.lustradora ha captat l’aire del món dels gats fent un bon acompanyament al text. Va cloure l’acte Montserrat Romagosa, especialista en altes capacitats, que va orientar el seu missatge en la part emocional d’aquests infants i joves.

Aquest llibre titulat: “Les Altes Capacitats a l’Escola Inclusiva. Els Marrameus al carrer del Verat Descarat”de Maria S. Dauder publicat per l’Editorial Horsori ja està al mercat. És una molt bona eina per treballar amb els alumnes d’Altes Capacitats. Unes històries suggerents que porten als infants a un món on aprendre és un plaer... un aprenentatge a traspassar a la resta de la seva vida!

diumenge, 27 d’abril del 2014

Tito Vilanova, in memoriam

L’actualitat ens fa mirar al cel, i al món del futbol a través d’una persona que gaudint de màxima popularitat va voler viure seva malaltia de manera privada i mantenint la dignitat fins al darrer moment.  

Divendres equips escolars feien un minut de silenci, com els grans. Ahir els jugadors, molt joves, del Barça B col.laboraven els seus dos gols aixecant el dit índex i assenyalant al cel. Les flors i les mostres de condol s’agolpen en el espai que el Barça a habilitat en record a qui fou jugador des de la Masia i entrenador del primer equip. El món del futbol recorda al professional però sobretot a la persona. 

Els creients sabem que no s’acaba tot aquí per tant barregem la tristesa de la separació amb la certesa d’una vida en plenitud. Plens d’agraïment per l’exemple de vida que ens va donar, per totes les alegries esportives en les quals va participar, acomiadem al Tito Vilanova donant el condol a la seva família i amics i portant una mica d’ell en el nostre cor. 

Restaràs viu, per sempre, en el nostre record, Tito.


****  Aquest post forma part del blog

culturetaiactivitatsenfamilia.blogspot.com 

que escric també com a complement per tothom però ara especialment pels alumnes d'altes capacitats en el qual hi apareixen continguts relacionats amb la data per tant és com una petitas finestra oberta al món on hi trobem: música, ciència, tradició, història... 

(avui s'han col.lat al blog d'altes capacitats el post d'avui i el del record del Tito Vilanova, una mostra del que hi trobareu...).

27 d'abril Mare de Déu de Montserrat 2007 mor Rostropovitx


La Mare de Déu de Catalunya és la patrona de Catalunya. La verge negra en un massís excepcional presideix el nostre país. El santuari és un punt de referència cultural i un punt de trobada de caminants (creients o no) que des de qualsevol punt del país s’atreveixen a anar a Montserrat a peu. És famosa arreu del món la seva Escolania i el cant més conegut a la Mare de Déu és el Virolai. La tradició diu que "un bon català no és ben casat fins que no ha anat a Montserrat". Si fa temps que no hi heu estat, pot ser el moment per repetir la visita... ara que ve el bon temps. Natura, fe i país es troben en aquest indret.

Tal dia com avui del 2007 va morir Mstislav Leopóldovitx Rostropóvitx, de càncer, als vuitanta anys, a Moscou. Va ser un músic d'origen soviètic, nacionalitzat estatunidenc, considerat el millor violoncel.lista de la seva generació. Va mantenir sempre un compromís social a favor de les llibertats i contra la Unió Soviètica. Va ser embaixador de bona voluntat de la UNESCO per recordar els valors d'unió i concordia que té la música. Una bona manera de recordar-lo pot ser escoltant alguna de les peces en els enregistraments que ens va deixar.


****  Aquest post forma part del blog

culturetaiactivitatsenfamilia.blogspot.com 

que escric també com a complement per tothom però ara especialment pels alumnes d'altes capacitats en el qual hi apareixen continguts relacionats amb la data per tant és com una petitas finestra oberta al món on hi trobem: música, ciència, tradició, història... 
(avui s'han col.lat al blog d'altes capacitats el post d'avui i el del record del Tito Vilanova, una mostra del que hi trobareu...).

dilluns, 7 d’abril del 2014

Informe Pisa i Altes Capacitats


Cada vegada que apareixen resultats de l’informe PISA sembla que som més rucs… 

A la web de RAC 1 trobem… “El departament d’Ensenyament atribueix els resultats de l’últim prova de PISA sobre situacions quotidianes a la “interpretació” d’un text “d’una certa complexitat”. Segons Joan Mateo, secretari de Política Educativa del Departament d’Ensenyament, “a la vida real sí que saben resoldre aquestes situacions”. Això sí, admet que la immigració i l’ambient familiar afecten el resultat. D’altra banda, Josep-Oriol Escardíbul, professor d’Economia de la UB i investigador de l’Institut d’Economia de Barcelona que ha participat en l’informe, assegura que “ens queda molt recorregut per fer”, si bé s’ha millorat “molts” els últims anys.”

Fa molts anys que mestres i professors parlem de les dificultats en comprensió lectora (de fer-la, de posar-s’hi…). Parlem de la dificultat de separar el gra de la palla, de trobar el més important, de saber exactament què ens volen dir, què ens demanen en els problemes, quines són les dades rellevants i quines no… 

Però hi ha un grup reduït d’infants i joves que xuclen l’essència, que filtren i destil.len, que saben fer (recordeu que hi ha la mateixa diversitat entre els alumnes d’altes capacitats com entre els alumnes de no altes capacitats, per tant no marqueu “al diferent” entre els diferents). Alguns a base de no fer… ja no fan. La setmana passada, novament, em vaig trobar amb la crua realitat: nenes i nenes que diuen “no vull destacar”, “no vull ser el que ho sap fer”, “prefereixo passar desapercebut”, “podria ... però, no vull” (i no és prepotència… és realitat). Això, si no ho resolem, sí que ens farà molt més rucs. 

divendres, 28 de març del 2014

Altes capacitats i Internet Segura.


Internet és una finestra oberta al món. Els nostres infants cada vegada estan més avesats a navegar per la xarxa. I els infants i joves d'altes capacitats s'enfronten a aquesta realitat, com en moltes altres, molt abans que els seus companys.

Per la seva seguretat és important que vetllem perquè facin una navegació segura. La protecció té dues parts una física i una altra d’acompanyament. Mentre els acompanyem perquè vagin formant el seu criteri també els ajudem bloquejant accessos perillosos. Quan eren menuts els trèiem les tisores punxegudes de les mans i tapàvem els endolls... ara és una altra etapa.

En la revista Infocop Online (Revista Psicologia del Col.legi Oficial  de Psicòlegs) enviada ahir mateix apareix un article que em sembla molt interessant: 
“L'Institut Nacional de Tecnologies de la Comunicació ( INTECO ), organisme dependent de Red.es i del Ministerio de Industria, Energia y Turismo, ha creat una plataforma amb l'objectiu de fomentar la cultura de la seguretat a Internet entre els més petits, denominat menors OSI. Aquesta iniciativa s'emmarca dins de la campanya de conscienciació i actuació contra el ciberassetjament infantil del Ministerio de Industria, en els plans de l'Agenda Digital per a Espanya.
La pàgina web disposa de recursos, guies, jocs i material educatiu (pòsters, còmics, vídeos...) especialment adreçats a cinc col.lectius diferents: menors de 5 a 8 anys, de 9 a 12 anys, de 13 a 17 anys, pares i mares, i educadors. A més, la web ofereix informació actualitzada i notícies per estar al dia de les novetats en seguretat a Internet, així com cursos i eines gratuïts.”

A Catalunya trobem un recull de recursos sobre aquest tema a xtec.cat. De manera complementària, els Mossos d’Esquadra també fan xerrades i tallers a les escoles: als infants, joves i als pares per prevenir el ciberbulling i els problemes a les xarxes socials i a internet. Fan una molt bona feina de prevenció però els que estem en contacte directe amb els infants som els educadors i molt més les famílies. 

És molt important prendre consciència com han canviat les habitacions dels nostres infants i joves, i la seva manera de relacionar-se amb el món. “... És qualitativament diferent de l’habitació que vàrem ocupar essent nens. En ella no hi manca l’ordinador, el mòbil, el teclat, una constel.lació d’artefactes que tenen com a missió fonamental facilitar-nos la vida. Suposadament ens han de fer més còmoda; més agradable i plaent l’existència de cada dia.// Aquesta estança s’ha convertit en un escenari robotitzat, obert al món, sense parets. Tot són finestres des de les quals podem accedir a qualsevol racó del món i disposar de qualsevol objecte en un instant. (...) El món es servit en safata d’or dins de la cambra. (...) Puc viure sense sortir de l’estança, sense moure’m del teclat.” Pàg. 23 “L’era digital és un món ple d’oportunitats i d’esculls, però cal llegir bé el quadern de bitàcola per no embarrancar-se i fondejar les illes belles, nobles, on val la pena romandre temps per tot allò que s’hi pot aprendre” Pàg. 24. del llibre “Vida espiritual en la societat digital. Com cal desenvolupar vivències interiors en l’era de la globalització” de Francesc Torralba – en aquest fragment encara està definint l’era digital-.

Els ordinadors, en totes les seves formes són presents a les nostres vides i a les dels nostres fills. Han vingut per quedar-s’hi. No els hem de demonitzar però de la mateixa manera que vam treure les tisores de les seves mans perquè es podien fer mal però més tard els vam ensenyar a fer-les servir i ara s’han convertit en una bona eina; amb l’ordinador hauria de passar el mateix. Els adults hem de decidir què en volem fer...i amb el temps anirà canviant la nostra funció envers els nostres fills: dirigir, acompanyar, estar disponibles i deixar volar...

dilluns, 24 de març del 2014

Altes capacitats: una realitat

Trobem l’experiència d’una mare en el seu blog ferdemestres.blogspot.com.es. Novament ha de ser motiu de reflexió i acció!

“Una tarda el meu fill, recent iniciada la seva Primària, va sortir de l’escola plorant: m’han castigat i no sé el motiu, va dir.

Mentre somicava em va relatar la situació:

“La “senyu” ens ha demanat com ens podíem ferir o prendre mal. Un company ha dit al caure d’una cadira, una altra companya en tallar-se amb un ganivet i jo he dit amb un miratge.

Aleshores, ella s’ha enfadat amb mi i m’ha dit que sempre estava despistat, que no escoltava i després deia tonteries.

Oi que si vaig pel desert amb la calor del migdia, tinc el miratge d’un oasi i m’hi llanço a beure aigua, em puc fer molt de mal?”

En passar els anys, va ser diagnosticat com a infant superdotat.

Situacions d’incomprensió com aquesta, sovint, les viuen els infants superdotats i les seves famílies al llarg del temps, molt de temps, massa temps.

Aquest fet fa que tinguin la sensació de ser diferents, la qual cosa  augmenta amb la seva hipersensibilitat emocional i l’elevat sentit crític que acostumen a tenir.

La seva visió del món és més profunda que la dels seus iguals, saben explicitar les causes i els efectes de les diverses situacions i estableixen relacions cognitives dels continguts amb facilitat.

El seu pensament creatiu els pot conduir a adquirir aprenentatges en un temps inferior al dels altres infants de la classe,  encara que no sempre és així per manca de motivació davant la monotonia de molts dels continguts escolars i es poden etiquetar, equivocadament, com a alumnes de reforç.

La meva experiència en fer de mestra va ser amb en Carlo, un infant de 3 anys absolutament desorganitzat, desinteressat per passar llista, per fer el temps, per pintar amb ceres; a l’aula sempre estava despistat... alhora tenia una capacitat creativa que conduïa el grup a fer les grans descobertes.

Ell, després de jugar en el temps d’esbarjo amb una pilota molla,  ens va explicar que les línies eren una continuïtat de punts, que l’ombra de l’arbre del pati es movia durant el dia, que s’hi es barrejaven dos colors diferents en sortia un altre de nou, i podria seguir escrivint més anècdotes sobre les descobertes que feia i  que mostren la seva capacitat intel.lectual.

Per raons diverses, en no demanar-li un diagnòstic d'altes capacitats, la seva escolaritat ha estat molt difícil.”

No és una realitat d’un altre món. Hi ha famílies que ho estan patint cada dia. El que hauria de ser un motiu d’alegria i de creixement personal i familiar es converteix en una pesada llosa. Molts mestres, moltes escoles s’estan començant a posar en marxa. Necessitem detecció i diagnòstics ajustats als criteris científics actuals. La sensibilització en el món escolar és un gran pas però necessitem que es faci una formació seriosa que permeti als mestres fer l’intervenció educativa que aquests infants requereixen. Tot s’està bellugant ... estem en marxa... hem de fer passos ferms cap a la visibilitat i atenció d’aquests infants i joves.

dissabte, 22 de març del 2014

Són com les zebres


Voltant per internet he trobat un blog interessant que es diu “Vida de cebra” (vidadecebra.blogspot.com.es) referit a les altes capacitats amb articles en francès i m’ha cridat l’atenció. Per què zebres?  La resposta es troba en el llibre titulat “¿Demasiado inteligente para ser feliz?”. La seva autora, Jeanne Siaud-Facchin, psicòloga especialista en superdotació explica la seva elecció per aquest terme “zebra”. Aquí en teniu la cita: 

“«Menudas cebras»... 

Yo, por tanto, seguiré prefiriendo «cebra», como el término que he escogido referirme a estas personas, para desvincularlo así de denominaciones cargantes. La cebra, ese animal diferente, ese équido que el humano no ha sido capaz de domesticar, que en la sabana se distingue claramente de los demás gracias a sus rayas que le permiten camuflarse, que necesita a los demás para vivir y cuida muy celosamente de sus crías, que es a la vez tan diferente y tan parecida a sus congéneres... Además, al igual que ocurre con nuestras huellas dactilares, las rayas de las cebras son únicas y les permiten reconocerse entre sí. Cada cebra es diferente de las demás. Yo seguiré diciendo y repitiendo que estas «extrañas cebras» necesitan toda nuestra atención para vivir en armonía en este mundo tan exigente. Seguiré defendiendo a todas esas personas «rayadas» como si sus rayas evocasen también los zarpazos que puede depararles la vida. Seguiré explicándoles que sus rayas son también formidables particularidades que pueden salvarlas de numerosas trampas y peligros. Que son magníficas y que pueden  estar orgullosas de ello. Serenamente.”

M’ha semblat una comparació fantàstica. Crec que la faré servir més d’una vegada d’ara en endavant. Realment és cert... no les hem pogut domesticar, necessita dels altres, es camufla entre els altres, semblen totes iguals però quan t’hi acostes totes són diferents i necessiten el nostre acompanyament i la nostra atenció... Avui he estat amb una zebra fantàstica que quan se sent a gust es mostra com és, i com fan els paons reals desplega la cua i ens mostra tot el seu esplendor, tots els seus colors.

divendres, 14 de març del 2014

La mort i les altes capacitats


És la única realitat que tenim segura però la nostra societat encara la té com un tema tabú. No se’n parla, s’amaga i més als infants. Alguns adults creuen que la mort és una realitat tan dolorosa que els la voldrien estalviar, sobretot als infants.  

Com tantes vegades, els infants amb altes capacitats viuen aquests temes amb molta intensitat i molt abans del que és habitual per la resta dels nens.
Normalment els infants necessiten un desencadenant directe: mort d’un familiar, d’una mascota... però en els infants de altes capacitats no és així. Sembla que apareix a través de la reflexió. 

És difícil precisar en quin moment els nens i nenes de altes capacitats tenen assolit el concepte de mort. Els estudiosos del tema diuen que podem afirmar que els infants entenen el concepte quan  entenen els següents conceptes:
  • universalitat: Tots els éssers vius, moren.
  • irreversibilitat: és un fet irreversible, no es torna a la vida.
  • no funcionalitat: el cos deixa de funcionar: no es menja, no es dorm, no respira...
  • la causalitat: un no es mor quan vol (només en el cas dels suïcidi – que potser no cal presentar aquesta realitat). En la nostra societat les causes més freqüents de mort són les malalties i els accidents, en altres entorns poden ser la fam o les guerres i atemptats terroristes.
  • és la mort un final?  La resposta a aquesta pregunta depèn de l’espiritualitat o religiositat de cadascú. Ells poden entendre perfectament que com que és una cosa que no s’ha pogut provar empíricament hi hagi diferents opcions possibles.


En aquest com en tants temes no ens hem d’avançar però hem d’estar atents i respondre les seves preguntes. A través de l'escolta activa podem connectar amb ells, és una molt bona eina. Cal que com adults haguem nosaltres treballat el tema i puguem respondre o dir senzillament: “això no ho sabem del cert”, "segons el que jo crec...”, ... Cal ser molt curosos perquè com tots els infants no ens perdonaran ni la mentida ni la incoherència. És millor posposar i resoldre més aviat que deixar obert i permetre que es facin una idea equivocada “està dormint”, “ens ha deixat”, “has de ser fort”...

Diuen, els qui han treballat molt el tema, que “Educar per la mort és educar per la vida  i educar per la vida és educar per la mort”. No ens ha de fer por parlar-ne però hem d’estar preparats. En els infants d’altes capacitats ens sorprendrà perquè, de ben segur, sortirà el tema molt aviat i amb molta intensitat.