dijous, 25 d’octubre del 2018

Qui té altes capacitats? (Pares i Docents )


Vaig conèixer a D. Javier Tourón quan feia quart de Pedagogía a la Universitat de Navarra. Va ser el meu professor d’estadística durant dos cursos. Molts anys després ens hem tornat a trobar. La vida ha donat moltes voltes i ell s’ha convertit en un referent internacional en l’àmbit de les altes capacitats. Quan algú em demana què pot llegir sobre altes capacitats sempre dono el seu blog que és super ric, amb una base científica i molt ben documentat però tot això combinat amb un estil proper que el fa de fàcil comprensió fins i tot pels no experts.

Dimarts vàrem tenir reunió al Col·legi de Pedagogs de Catalunya per parlar d’Altes capacitats i com sempre va sortir el tema de la identificació. De la gent que continua ancorada en el segle XX encara parlant del tristament famós CI:130 com si fos una nota de tall. No, no i no. Hi ha molts factors i no podem deixar que els infants i joves amb capacitats no tinguin la seva oportunitat de desplegar-les. Hi ha capacitats que veiem els seus efectes, el rendiment però n’hi ha d’altres que continuen adormides... No només és rendiment, parlem de capacitats!


Avui us faig arribar l’article del Dr. Javier Tourón del 22 d’octubre que encaixa en el tema d’avui. Us convido a que us hi subscriviu per rebre en el vostre mail les següents entrades. Aquí teniu l’article... ow.ly/w5tW30mm4Mo 


dimarts, 16 d’octubre del 2018

Programa Atlàntida: Paleontologia


El Programa Atlàntida és una activitat extraescolar de cap de setmana dirigida a famílies amb fills amb altes capacitats. Estem ja en la cinquena edició. En ella intentem atendre les necessitats d’aquests infants i joves en el seu temps de lleure. Quan ens trobem diumenge al matí ens plantegem activitats d’Intel·ligència emocional i habilitats socials o com en aquest cas coneixements a l’alta, servits per les seves necessitats, no per la seva edat.

Aquest diumenge 21 d’octubre anirem al Museu de L’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont de Sabadell. Allà tenim previstes tres activitats: dos tallers pels fills i una Escola de Pares. Aquesta vegada els hem repartit per edats. Fins a Quart de Primària els proposem el taller: “El món dels Fòssils”. A Partir de Cinquè i fins 2n d’ESO el taller: “Quasi humans”. A més, tots dos grups faran una visita guiada amb personal del Museu. Mentre ells fan les seves activitats proposem una Escola Familiar on aquesta vegada treballarem el tema de “La intensitat i les altes capacitats”.

Ens trobarem al Museu a les 10.30 per començar les activitats ben puntuals a les 11, i a les 13.30 donarem les activitats per acabades però podrem estar al Museu fins les 14h.


És una activitat de pagament (50 euros per família) però hi ha un sistema de beques per qui ho necessita. Cal fer reserva prèvia a atencioaltescapacitats@gmail.com o bé al 646 48 61 59.

dilluns, 8 d’octubre del 2018

La lectura i les altes capacitats (1) (Pares i Docents)


La lectura és un procés molt complex. De la descodificació de signes escrits fins arribar a les paraules i les idees.

Molts alumnes d’altes capacitats estan interessats per la lectura i aprenen a llegir sols , sense la intervenció de cap adult. Com en tants moments del seu aprenentatge analitzen, comparen, infereixen i aprenen a llegir. Fan un procés curiós perquè aprenen a llegir sense conèixer les lletres. És curiós. A P3 coneixen els noms dels seus companys més enllà de diferenciar l’Alejandro que és el més llarg de l’Iu que és el més curt. A partir d’una paraula van introduint nous sons i aprenen a llegir. Després registren les paraules més freqüents (articles, preposicions, expressions i connectors...).

Poden començar a llegir abans del que està previst. Molts d’ells gaudeixen descobrint què hi diu... i van avançant en el procés de la lectura, de la descodificació de signes i de la lectura comprensiva. Si ningú els frena ni els apreta van llegint al seu ritme. Un ritme diferent dels seus companys. Una mostra la tenim quan un noi de 3r em truca per dir-me que tenim un problema. Han sortit les llistes dels llibres i pel curs vinent com a llibre de lectura tenim “La Formiga Piga se’n va d’excursió”. Home, és un llibre interessant, com a divertimento però ell em va tallar enfadat tot dient, però és que jo llegeixo “El Hobbit” i gaudeixo amb les descripcions... Dons sí, teníem un problema... aquell llibre havia de durar tot el trimestre... clar, la mestra no sabia els interessos del noi, ni el seu nivell de lectura perquè ell sempre ho havia amagat.  Quan li vàrem explicar a la mestra ella va trobar que podia adaptar les activitats de l’espai de lectura..

Sí, n’hi ha que llegeixen molt i molt bé. Això fa imprescindible una adaptació en aquest aspecte. Llegint 20 minuts diaris seguint el punt i fent ampliacions de vocabulari poden ser una tortura per aquells alumnes que ja llegeixen molt bé i els agrada llegir i no necessiten cap animació a la lectura. No fomenta gens el seu gust per la lectura (que ja el tenen). Haurem d ser creatius i veure com podem invertir aquests 20 minuts diaris. En alguna escola han estat assistents de lectura de 2n de Primària, en altres han estat a la biblioteca de centre registrant els llibres tornats o creant preguntes per un club de lectura...
Alguns fins i tot els agrada llegir en altres llengües o llibres d’història, de ciència o pensament. No es queden amb els llibres fàcils, en volen més.


La lectura per alguns és un refugi, una porta a altres realitats o una manera d’obtenir més coneixements.

                                                                                                                                                                                        

dijous, 4 d’octubre del 2018

Formació de Mestres/Professors (Docents)


Quantes vegades hem sentit, parlant d’un alumne identificat amb altes capacitats, que algun mestre/professor deia: “vols dir? jo, no ho veig”;  “no destaca”; “no brilla”; “hi ha altres alumnes molt millors a classe”; “comet molts errors”; “sempre està despistat”; “no presenta res a la seva hora”; “és lent treballant”; “no acaba mai el primer”; “és molt desendreçat”; “la seva lletra o la seva presentació és molt millorable”; “li costa seguir normes”; “desafia l’autoritat”, “m’omple de preguntes estranyes”, “li costa estar quiet”, “s’està acabant el curs i encara no hi ha manera que es posi la bata sol. "sempre l’he d’avisar”, “li costa treure el material de la següent assignatura”, “té a la taula el material de diverses matèries”, “el seu calaix/la seva taquilla és un desastre”....

Totes aquestes respostes el que ens estan mostrant és que aquests docents necessiten formació en altes capacitats perquè ni han connectat amb l’infant/jove, ni llegeixen entre línies, ni saben què han de mirar...

Amb les altes capacitats passa com amb tantes coses... pocs n’han estudiat però tothom pensa que en sap perquè se li han enganxat una colla de mites o de veritats sense comprovar que prenen com a vàlides quan no com a veritats escrites en pedra. El problema més freqüent és quan els docents igualen altes capacitats amb alt rendiment. Afirmen que si no hi ha alt rendiment no hi ha altes capacitats. Això, clarament no és veritat. És cert que hi ha alumnes d’altes capacitats que presenten alt rendiment però no tots són d’alt rendiment.

Alguns mestres/professors estan esperant alumnes d’alt rendiment i políticament correctes. Aquells alumnes 10: alt rendiment, bon seguiment de normes, bones relacions socials, ... en definitiva, excel·lència en tots els aspectes. Això no es dona sempre.

Es necessita una bona formació i un canvi de mirada. És imprescindible ser porós. La sensibilitat de passar del pensament monolític a deixar-se orientar per professionals que coneguin la situació. No cal moltíssima informació, cal formació i sensibilitat. Una formació que ens permeti identificar-los i a continuació atendre’ls.

Seria ideal que tots els centres disposessin de tot el personal sensibilitzat i format que poguessin fer tant la feina de predetecció com l’atenció tant dins com fora de l’aula.

Sovint es posa la falta de recursos com  excusa per no posar fil a l’agulla. És cert que els centres tenen molts fronts oberts i moltes formacions pendents però aquesta no es pot obviar. Es pot fer en paral·lel amb altres formacions. Conèixer i treballar amb els alumnes de les altes capacitats és una necessitat avui als centres educatius. Cada centre ha de treballar amb els seus mitjans i es pot fer molt.


Si voleu informació podeu posar-vos en contacte amb nosaltres Us informarem sense compromís. atencioaltescapacitats@gmail.com 646 48 61 59

La fotografia pertany a una formació als professors d'ESO a Maristes Igualada.




   


dilluns, 1 d’octubre del 2018

Activitats extraescolars i AACC (Pares i Mestres)


Parlar d’activitats extraescolars en alguns entorns equival a aparcar els fills després del temps d’escola. La diferència entre el temps escolar i el temps laboral de les famílies.  Però no és el cas de les famílies amb fills d’altes capacitats. Com sempre, parlem d’un col·lectiu molt heterogeni on trobem situacions diverses:

- infants o joves que volen fer mil extraescolars. Tot els interessa. No tenen prou dies per fer-ho tot. Cal que prioritzin. La logística, l’horari, les prioritats s’han de marcar sempre des de la perspectiva de l’adult. La butxaca, la logística i les prioritats marquen el que es fa.

- infants o joves que no volen fer extraescolars. Afirmen que necessiten el seu temps, que durant tot el dia ja estan seguint indicacions. N’hi ha que són absolutament autodidactes i gaudeixen sent-ho o que utilitzen les possibilitats de la xarxa per aprendre japonès en cursos gratuïts, a fer plats tradicionals o a dibuixar manga. Necessiten el seu temps i no s’avorreixen. Aquest grup són els que s’organitzen les extraescolars a casa i ells mateixos porten el seu tempo.

- famílies que tenen clar que cal complementar la feina feta a l’escola. Algunes famílies creuen que l’anglès és innegociable. En altres, innegociable és fer un esport (d’equip o no, per salut, per moure’s). Altres famílies compten a partir de les habilitats dels infants prioritzant la música, la plàstica o un esport determinat. En aquest grup tenim els que fan extraescolars partint d’una prioritat dels adults, que sol coincidir amb la dels infants, de veritat o per imperatiu legal ( * cas real: jo faria altres coses però a casa la piscina i l’anglès són innegociables, però jo m’organitzo i afegeixo el que m’agrada com extraescolar o per lliure...) 

Són com són. Necessiten aprendre coses noves. Molts d'ells gaudeixen molt d'aquests "extres" que els són imprescindibles... novament gran diversitat en la forma.