dijous, 17 de gener del 2019

Formació per Pares i Docents

Sempre parlem de la necessitat de la formació i sensibilització de la població en l’àmbit de les alts capacitats. No hi ha ningú que no en tingui una opinió i majoritàriament no està basada en criteris científics perquè es basen principalment en el que “es diu” sense un subjecte clar, o el que “ha viscut” un veí, company de feina, algú de la família o un parent llunyà. I això, malauradament, no canvia quan entrem en l’àmbit dels professionals. Sabem que molts professionals no han sentit a parlar d’altes capacitats en la seva formació inicial. Moltes facultats d’educació (pedagogia o magisteri), psicologia, encara no tenen les altes capacitats en el seu temari i altres forma part d’un apartat molt petit d’un tema. Per tant veiem novament la necessitat de formació.

Com podem adquirir aquesta formació? Hi ha diverses possibilitats perquè tampoc tothom té les mateixes  necessitats.

Moltes famílies viuen amb molta angoixa la identificació d’un fill o filla, i necessiten saber què caram són les altes capacitats i com treballar-les a casa.

Tots els docents necessiten conèixer les característiques dels alumnes amb altes capacitats. Hi ha tanta diversitat! I a partir de les característiques com poden cobrir les seves necessitats des de la feina de l’aula o oferint altres activitats dins del mateix centre educatiu.

Actualment es fant moltes Jornades arreu de l'estat espanyol i comença ha haver-hi Masters i Postgraus amb aquesta temàtica en diferents universitats com a la Rioja, Girona o Camilo José Cela a Madrid. 

Nosaltres des d'Atenció a les Altes Capacitats tenim clar que com a professionals ens hem de formar constantment. I també oferim sessions de formació inicial i sensibilització sobre aquest tema. També fem formació específica per a docents de cada nivell (Educació Infantil, Educació Primària, Educació Secundària Obligatòria, Batxillerat), també per a equips psicopedagògics d’escoles o fins i tot per a equips de menjador.

El proper dissabte 26 de gener fem una sessió de formació i sensibilització a la Biblioteca Francesc Candel (Zona Franca, a prop de la Plaça Cerdà i de la Ciutat de la Justícia de Barcelona) al carrer Amnistia Internacional núm. 10 l’equip d’Atenció a les Altes capacitats farem l’Intensiva-Ment inicial. Està dirigit tant a pares com a docents i explicarem què són les altes capacitats i com es poden tractar a casa i a l’escola. Ens trobarem a les 10 per poder començar puntuals a les 10.15h i l’activitat s’allargarà fins les 13.45h. El preu de la sessió és de 20 euros. Cal confirmar l’assistència perquè les places són limitades. 

Si ho desitgeu podeu apuntar-vos a atencioaltescapacitats@gmail.com o al 646 48 61 59 per aquesta formació o per sol·licitar formacions específiques per a un centre concret o una zona concreta.



diumenge, 13 de gener del 2019

Bons propòsits per l'any nou (Pares i Docents)


El mes de gener sol ser un mes per marcar nous objectius. El castellà té una dita que reafirma aquest voluntat de canvi, de millora: “Año nuevo, vida nueva”. Si els vàreu definir els primers dies del mes, us proposem fer-ne un replantejament per tal de que aquests desitjos no acabin abans de començar, no quedin en paper mullat. Us plantegem que tinguin cinc característiques que permetin que es vagin convertint en hàbits i s’incorporin en la nostra vida.

La teoria la sabem tots però la pràctica de vegades es fa més difícil. Necessitem que els bons desitjos es converteixin en bones realitats. Molts infants i joves d’altes capacitats volen canviar aspectes de la seva realitat. En alguns moments donada la seva intensitat, la seva necessitat de perfecció, la seva necessitat d’immediatesa fan que vulguin passar de la idea a la realitat a cop de vareta màgica però la vida vol temps... vol pas a pas... vol identificació i constància...

Com hauríem de definir aquest canvis?
Aquests canvis o millores haurien específics, ben concrets i definits. També seria bo que fossin mesurables perquè podrem veure si estem en línia o no. És imprescindible que es puguin aconseguir, que siguin possibles i alhora que siguin realistes. Per acabar necessitaríem que tinguin una data d’inici. Aquestes característiques poden fer que aquests canvis: desitjos en el aire es converteixin en concrecions reals.

Necessiteu un exemple? objectiu: vull tenir una vida menys sedentària.
a) Cada dia pujaré a peu a casa. No faré servir l’ascensor. Començo dilluns XX de gener. Només puc agafar l’ascensor si vaig carregat amb la compra. *** és una bona concreció de com ho farem.  
b) Tres cops per setmana (dilluns, dimecres i divendres) aniré a jugar a ping-pong amb l’Albert a les taules del Parc Central i hi anirem a peu. Jugarem de 18 a 18.45 i començarem aquest divendres. *** cal tenir un plan b perquè depenem de l’Albert.

Aquestes són condicions necessàries però no suficients, perquè si no som capaços de perseverar en el canvi no ho aconseguirem. Potser necessitem, a més de l’ànim intern, una aportació exterior que ens permeti continuar i passar a una disciplina interna que no s’esvaeixi amb les primeres dificultats. Aquí entra el suport de la família i dels professionals que acompanyen. No tant per criticar i sancionar els errors que apareguin, que apareixeran..., sinó per fer costat a qui té bones intencions i troba pedres en el camí. Podem assenyalar les pedres, donar recursos per voltar-les o saltar-les, però ell o ella és protagonista de la seva història i responsable que els seus objectius pensats i meditats formin part de la seva vida, els enriqueixin.


Desitgem que aquests bons desitjos es converteixin amb realitats i ens permetin créixer com a persones. Sortosament tenim molts moments al llarg de l’any per parar-nos i confirmar el camí que volem fer o canviar el que estem fent per millorar. 


dijous, 10 de gener del 2019

Ja hi tornem a ser! (Pares i Docents)


La tornada després de Nadal és diferent. Són dates assenyalades de vivències en família i de tradicions en les famílies d’àmbit catòlic siguin o no practicants. Alguns van aprofitar dilluns per jugar, o per fer a corre-cuita les feines que els van proposar els mestres (no sé si va ser una bona idea...), o per treure totes les decoracions de Nadal perquè dimarts va tornar la normalitat. La temuda i alhora desitjada normalitat. La tornada a l’escola o l’institut, l’inici de les extraescolars...  Torna a ser important anar a dormir aviat perquè novament cal llevar-se aviat per anar a l’escola o a l’institut.

Els nostres alumnes d’altes capacitats viuen la tornada de manera particular i intransferible perquè és molta la diversitat entre ells. Alguns ja tenien ganes de tornar per veure els companys o perquè estan contents amb la feina que fan a l’escola. N’hi ha d’altres que pateixen l’escola... no hi van contents però donaran una altra oportunitat (en un cas a les deu del matí ja havia acabat l’oportunitat, quan va comprovar que continuàvem igual; un altre va arribar fins dimecres al migdia on va perdre els papers per la pressió del grup...).  

L’escola en qualsevol de les seves versions hauria de ser el lloc on els alumnes d’altes capacitats hi anessin contents per les coses què hi aprenen, les coses que hi fan i les relacions que hi mantenen. Desgraciadament, no sempre és així. Ara la feina és de tots els mestres i especialment del tutor per a través del vincle, poder conèixer quina és la seva situació i seguir les línies d’acció del seu PI i ratificar-lo o presentar-hi modificacions.

Per altra banda, hi ha alumnes que en aquest segon trimestre han començat a fer classes d’una o més assignatures en un curs superior. Fan una acceleració parcial. Al començament, aquesta intervenció tot i ser ben clara per a tothom, s’inicia amb un cert respecte per part de l’alumne que ha de sortir de la seva àrea de confort, la mirada acollidora o inquisidora dels companys de la nova classe i de la de sempre. Però si està ben pensat i ben fet aquestes “molèsties” remetran aviat. Formen part del canvi. L’acompanyament ajudarà a esvair els fantasmes i a posar solucions reals a les novetats.


Ja hi som! Ja hem començat! Després de les vacances cal seguir posant la lupa per observar les seves necessitats i acompanyant aquests infants i joves identificats. Bona feina en aquest llarg trimestre.