Hem començat el mes de juny i alguns centres ja han
començat a fer sessions només al matí. S’olora l’estiu darrera la porta. I ja
hi ha aquella sensació de que hem de començar a tancar coses... el curs s’acaba.
Algunes activitats s’han acabat amb el mes de maig, alguns ja han fet la
darrera sessió de piscina...
Hi ha tutors i tutores que han fet molt bé la seva feina
i han aconseguit fer vincle amb els nostres fills. Quan un mestre estableix
vincle amb els alumnes d’altes capacitats és molt important perquè sabem que
no tindrem menys dificultats però que estarem junts per passar-les. La mirada,
clarament , és una altra. Pot ser que no tingui una gran formació en el tema
però si té sensibilitat i connecta amb ell o ella tenim molt de guanyat.
Això és el que esperem dels tutors i de la resta dels
mestres, però especialment dels tutors. És el primer que els demanarem al mes
de setembre i molts podem dir, ara que ja hem entrat en el mes de juny, que ho
han aconseguit (encara que sigui en el tercer trimestre).
És molt trist quan algú creu que ja falta poc per acabar
el curs i que el millor és que s’acabi aviat. Quan això es pensat i dit de
manera coral per la família i el tutor és terrible. No s’ha creat el vincle.
Alguna cosa no ha permès que aquest infant i el seu adult responsable a l’escola
connectessin. Tots dos han perdut una gran oportunitat i sense voler s’han fet
mal. La informació rebuda per tots dos no ha estat correcte i clara o ha estat
mal llegida... una pena, una desgràcia que pot acabar amb un infant que no vol
anar a l’escola; quan hauria de ser el millor lloc del món pel que hi aprèn, pel
que se li proposa i per les relacions que hi té.
Hi ha escoles que mantenen els tutors en el cicle i
altres que no. Alguns encara no saben amb quins mestres podran comptar el curs
vinent. Aquest curs s’han reduït les ratios i ampliat el nombre d’aules però
sembla que s’acaba i hi ha molts dubtes respecte als tutors i els grups. Tothom
està l’espera i potser haurem d’esperar a mitjan de juliol o fins i tot
setembre per saber el tutor o la tutora del curs vinent.
I aviat començarà en els nostres infants la segona part d’aquest
vincle... He estat molt bé aquest curs... podria tenir a la Y o a l’X el curs
vinent? No el vull deixar, no la vull deixar... ens entenem bé, em cuida, m’acompanya,
m’exigeix, em proposa... M’agradaria que poguéssim continuar junts... La tutoria no inclou només la part acadèmica, que també, sinó que també la part més personal, emocional i social. Aquesta és la tutoria que agraeixen els nostres infants, la tutoria que connecta i arriba a totes les àrees de la persona.
En el fons tornem a estar en zona de confort i el que
vindrà es desconegut encara que ens coneixem del pati o de veure’l per l’escola
o fins i tot d’haver-lo tingut a classe. La relació amb el tutor sempre és
diferent als altres mestres. Ara, torna a tocar un salt al buit. Sabem per experiència que és molt
possible que quan arribi el proper juny la situació serà la mateixa però cal
viure el curs intensament i elaborar de nou un vincle que ens ajudi a fer una
altra part del camí.
Per això insistim en fer un bon tancament, un bon traspàs i
un bon inici. Al setembre serà el moment de veure’ns o de fer-nos una trucada
que iniciï aquest camí. Una relació personal que treballarem de manera
sistemàtica al llarg de tot del curs i ens permetrà que l’alumne creixi i es
vagi convertint en la millor versió d’ell mateix o d’ella mateixa.
En la sessió de tancament podem recordar aquells moments
viscuts i obrir la porta al que vindrà, que ara és incert però serà tan real
com el que tenim.
Reservem un temps en aquest boig mes de juny per tancar
la tutoria revisar els avenços fets i començar a preparar curs vinent... serà
bo per a tothom!
