La millor resposta

"Esteu segurs que és superdotada? Amb les notes que treu sembla que les proves estan malament. Caldrà repetir-les i comprovar-ho... " Aquesta és la resposta més comú quan trobem nena, nenes o joves que tenen altes capacitats però un baix rendiment acadèmic. És una versió elaborada del “No ho veig”.

Però la setmana passada als Pirineus una mestra davant de la mateixa situació va dir ”quan vaig veure el diagnòstic vaig pensar: la seva capacitat i el seu rendiment no concorden... m’hi hauré de fixar més... potser hauré de fer les coses de manera diferent”. No m’ho podia creure! 

La funció del mestre és essencial en tots els infants però encara més en els nens i nenes d’altes capacitats. El vincle amb el tutor o la tutora és essencial per la seva integració a l’aula i pel seu encaix amb les tasques escolars i els aprenentatges. L’autoconcepte es sustenta en el que rep del seu entorn. Els infants es nodreixen de satisfacció personal i del feed-back que reben de les persones importants per a ells: els mestres i els companys. 

Un mestre que possibilita es recorda tota la vida. Avui en una entrevista al diari li preguntaven a un insigne investigador espanyol qui havia estat la persona que més l’havia marcat a la seva vida, qui havia fet que ell es dediqués a la investigació.  La resposta ha estat: el meu mestre de 5è (lamento no recordar el seu nom). Hi ha mestres que no se n’adonen del poder que tenen. La valoració que el mestre tingui de cada infants pot obrir portes i finestres o deixar-ho tot tancat i barrat.  

Si volem resultats diferents potser haurem de fer alguna cosa diferent. La primera serà donar possibilitats i a partir d’aquí veurem com despleguen les seves capacitats. I hi veurem!

Ai ... el pati...

Avui ha sortit del cole amb els ulls tristos i amb uns tics que ja feia molt que no tenia. Al veure’l la mare va saber que li passava alguna cosa. Què et passa? li va preguntar. Ell va respondre molt seriós: “estic cansat de l'esbarjo! 30 minuts és molt i no vull esbarjo !!!”. 

En Carles sempre, o gairebé sempre, està sol al pati. Sempre ha estat així, no li interessa el mateix que als altres, prefereix seure a descansar o mirar, si és que no hi ha ningú que es riu d'ell i llavors marxa corrents, de manera literal. De vegades, el venen a buscar i juga amb els nens però d’una manera puntual i al cap d’una estona torna a estar sol... Està sol però no trist. Ha passat temporades de tot: des de tocar la Marxa Radeski amb les galledes i pales del sorral fins a comptar fins a dos-cents, passant per mirar els núvols, comptar les matrícules dels cotxes del carrer o acostar-se a petar la xerrada amb les mestres...

Ara, han obert la biblioteca de l'escola en el temps de pati però només hi deixen entrar a dotze nens. Si la biblio s’omple no hi pot entrar i això l'entristeix, perquè li agrada molt llegir. La setmana passada es va llegir el Quixot i volia seguir llegint, tot i que a casa llegeix molt.

I què fas a l’hora del pati? –va preguntar la mare. M’assec a la grada i espero que passi la mitja hora, però avui un professor m'ha dit que m'aixequi i jugui, que si no ho faig em castigarà. No ho veig just, no vull esbarjo m'avorreix, no m'agraden els jocs que juguen els altres nens i no m'agrada la brutalitat del pati dels grans. La idea d’aquell mestre era bona però la posada en pràctica, clarament no. Aconsegueix el seu objectiu? 

Finalment el Carles s’omple de valor i parla amb la seva tutora. Parla amb la senyu, que he de dir que és una meravella, i demà el farà passar a la biblioteca, perquè li toca a ella la vigilància de pati.

Com funcionen els patis de les nostres escoles? Quants Carles tenim que temen o pateixen el temps de pati? Potser els podríem oferir algunes alternatives com els jocs de taula, o la possibilitat d’estar sols... Tots els nens tenen necessitats diferents. En moltes escoles ja s’ha implantat el dia sense pilota. Aquest dia tots els infants han de cercar altres maneres de jugar...

Podem fer un pas més i permetre que cadascú gasti el seu temps com desitgi. Certament hem d’acostar-nos i saber si darrera hi ha un problema d’habilitats socials, de poca habilitats psicomotriu o simplement un tema d’interessos. De vegades la pressió pot ser molt forta. Preguntar-los i escoltar què pensen, com es senten i què els agradaria fer pot ser el primer pas per integrar el seu oci i que visquin el pati com una oportunitat no com un càstig. 

Activitat d'aula...

A l’escola tots els dimecres es fa una avaluació de càlcul mental. Dos minuts de sumes, dos minuts de restes, dos minuts de multiplicacions. Cada infant registra en un full quántes operacions ha fet bé en dos minuts d’un total de seixanta. S’escriu  en verd si ha millorat respecte l’últim resultat, en vermell si han empitjorat i en llapis si manté el nombre d’encerts.

És una activitat avaluativa de mesura amb temps prefixat, amb normes clares i que generalment engresca als infants perquè competeixen amb ells mateixos.

Dons mirem què fa la Irene, que està diagnosticada d’altes capacidats. 

A partir del que va fer el primer dia molts dimecres intenta fer-ne una o dues operacions més que la vegada anterior i després espera que passi el temps. El seu objectiu és tenir verds. Alguna vegada s’equivoca, és una nena, però això és el que ella vol fer i ho aconsegueix moltes vegades. I així va passant el curs...

Però un dia el mestre dona una indicació nova. Aquells que aconsegueixin més de 55 encerts dues setmanes seguides passaran al següent nivell.

Què ha fet la Irene?  Aquesta setmana ha passat de 38 a 58 encerts (i un error) en les restes, que és el que millor li va. Sap que la setmana vinent no pot baixar la guàrdia. Vol passar al següent nivell. Però comença amb les restes que és on creu que té més possibilitats i un cop ho hagi aconseguit passarà a les altres operacions. Mica en mica.

Realment, algú creu que la Irene ha aprés aquesta setmana a calcular les restes més de pressa? O ha canviat la seva motivació? Què ha fet quan li hem ofert un repte? Ha deixat la seva norma conservadora i de no cridar l’atenció i ha mostrat la seva vertadera cara: la competitiva, lluitadora i resolutiva. Potser ho ha fet sense pensar... però obté el reconeixement del mestre, dels pares i la satisfacció personal d’ella mateixa.

Algú li ha preguntat el que què del canvi? Si li pregunteu ella us l’explicarà. Aquesta és l’actitud que ens agradaria trobar en els mestres dels alumnes d’altes capacitats: que estiguin atents, que sàpiguen llegir els detalls i que preguntin. 

(el nom i part de la situació ha estat modificat per raons obvies)

Jornada CREATIVA-MENT

Un dels objectius d’aquest any és millorar la visibilitat de les altes capacitats.  

Per això hem organitzat la Jornada Creativa-Ment. Altes Capacitats i Creativitat. El dissabte 13 de febrer a Barcelona tindrem l’oportunitat de gaudir d’un ventall de professionals que treballen amb alumnes amb talent o amb altes capacitats. Ens transmetran la seva experiència. És una jornada dirigida a pares, docents i professionals. És una jornada de sensibilització orientada sobretot a l’acció. A l’acció dins de la família i dins de l’aula. Creiem que és imprescindible que acció i reflexió vagin de la mà. 

Us presentem el programa de la Jornada en la que per sobre de tots els noms propis, importants en els seus camps destacaria la possibilitat de sentir en primera persona a l’equip del Centro Cadis, de Sevilla, un grup que treballa amb persones d’altes capacitats des de fa molts anys. 

Aquesta jornada està pensada com un regal. Un temps per reflexionar i per repensar la nostra acció. No la deixeu perdre.

Programa Jornada Creativa-Ment

Altes Capacitats i Creativitat

Dissabte 13 de febrer de 2016 al Centre Cívic de la Sagrada Família de Barcelona

10.00h  Inscripcions

10. 30h Presentació de l’acte a càrrec de la Dra. Núria Rajadell, professora de la Facultat d’Educació de la Universitat de Barcelona des de 1984.

A continuació  Sílvia Llucià -  Pedagoga experta en altes capacitats.  Cap de l’Atenció a les Altes Capacitats al Centro de Formación Proyecta.

Ponència: Introducció a les altes capacitats. Mites i realitats a l’escola.

11.15h. Maria Sánchez Dauder – Mestra de primària i llengües estrangeres.

Ponència: La creativitat en el currículum i a l’aula de llengües estrangeres.

Pausa 15 minuts

12.30h mostra treball atenció a la diversitat: Activitat als museus - SECUNDÀRIA Activitat a la Schola de la Baetulo Romana – PRESENTACIÓ EXTRAESCOLAR  Programa Atlàntida

13.30h  - 13.45h Torn de preguntes

16.00h Oriol Ripoll – especialista en Jocs.  Ponència: Com mostrem la Creativitat?

Pausa 15 minuts

17.15h L’equip Centro Cadis de Sevilla (Psicòlogues, Pedagogues i Psicopedagogues expertes en altes capacitats)  (Intervencions en castellà)

17.15h La creatividad en los programas de enriquecimiento. La importancia de la creatividad infantil. Teresa Fernández Reyes, Directora de centro CADIS:

17.30h La robótica creativa en la educación Mamen Medina Payán.

17.45h Propuesta de intervención educativa para alumnos con AACC. programa de Enriquecimiento curricular. Carmen Carmona Huelva.

18.00h Educación y orientación familiar. Creatividad y familia. Carmen Garcerán Sáez. 18.30h Inteligencias múltiples como modelo educativo en el S. XXI. Teresa Fernández Reyes. Directora de centro CADIS

18.45h Torn de preguntes

19.00h Cloenda acte a càrrec del Sr. Efrén de Pablos director del Centro de Formación Proyecta.

ORGANITZA: Atenció a les Altes Capacitats – Centro de Formación Proyecta coordinat per Sílvia Llucià Domènech.

INSCRIPCIONS:

Famílies: http://goo.gl/forms/v1qZWCjJKK

Docents: http://goo.gl/forms/VPCCSdEVUP

Número de compte  de LOCI s.l. ES90/2085/8229/95/0330015349

Import de les jornades : 20 euros

En l’ingrés indiqueu “Creativa-Ment” i el vostre nom i població.

La inscripció serà vàlida un cop s’hagi complimentat el formulari de google docs i s’hagin ingressat els 20 euros.

Només es faran les inscripcions telemàticament i es seguirà l’ordre d’arribada.

Les places són limitades.

LOCALITZACIÓ:

Centre Cívic Sagrada Família c/ Provença 480 Barcelona

CERTIFICACIÓ:

S’emetrà un certificat de participació pels qui hagin assistit  matí i tarda.

Per qualsevol consulta o aclariment sobre les Jornades Creativa-Ment escriviu un correu a atencioaltescapacitats@gmail.com o truqueu al 646 48 61 59.