El dia 20 de maig vaig assistir a les VII Jornades “Afortunadament tots som diferents!!!”. Unes jornades sobre les Altes Capacitats a la facultat de Pedagogia de la Universitat de Barcelona. Aquesta activitat mostrava l’interès de la Universitat de Barcelona i molt especialment del Departament de Didàctica i Organització Educativa per fer conèixer als futurs pedagogs aquesta realitat sovint amagada.
Ha estat francament interessant poder escoltar de la veu dels protagonistes: infants i joves i les seves famílies com viuen l’etapa escolar.
Aquí us deixo algunes idees per a la reflexió algunes han estat expressades algunes literalment per alumnes, pares, mestres; altres provenen d’escoltar i sintetitzar:
Pares
- Els pares pregunten… Com pot ser que els Mestres no els vegin o no reconeguin els alumnes d’altes capacitats? No saben mirar?
- Hi ha Mestres que possibiliten el ple desenvolupament dels alumnes (també dels d’altes capacitats) i hi ha altres docents que l’impossibiliten.
- El mestre és la clau. La seva mirada i implicació marcarà el procés d’acompanyament i el desenvolupament de tots els infants i molt especialment dels infants o joves amb altes capacitats.
- L’atenció als infants i joves amb altes capacitats no és una qüestió de recursos, és una qüestió de voluntat.
- La formació és molt important. Quan no hi ha formació s’instal.len els prejudicis (no ho demostra… no necessita ajut… són els pares que l’empenyen... ja s’espavilarà sol….).
- No ens han donat resposta. No volien saber. Negaven l’evidència. No s’han llegit el diagnòstic. No han fet res. Ens han obligat a canviar d’escola.
- Veure el fill patir innecessàriament és molt dur. Vol aprendre però no vol anar a l’escola. No s’hi troba bé. No se sent atès en la seva situació. És molt angoixant.
- L'escola us ha de donar resposta. Sou ciutadans i teniu els vostres drets. Si no us atenen aneu a Inspecció. Denuncieu a l’escola... aquesta és la solució????
- A l’escola de vegades es planegen les activitats al seu nivell: enriquiment, ampliació, adaptació. D’altres es proposa l’avançament de curs. Però és un recurs més, no l’únic.
- En l’escola inclusiva cal fomentar l’acceptació i la diferència. Els nostres fills són diferents.
Fills
- Vull saber moltes coses. La seva immensa curiositat topa amb una escola molt quadrada que, de vegades, diu: “això no és del tema que estem veient”, “ara no toca”, “copia i no inventis”...
- Necessito reptes. Tot era molt fàcil i sense esforçar-me tenia molt bons resultats. Vaig demanar un canvi d’escola.
- Tinc ganes d’aprendre però m’avorreix repetir. I a l’escola es repeteix molt, massa.
- A la meva nova escola fem activitats diferents. Investiguem. El que aprenem té sentit.
- M’agrada la meva escola. Puc fer preguntes. Hem contesten amb preguntes i no em donen la resposta em fan pensar. M’agrada trobar el meu camí per arribar a la resposta.
- M’agrada investigar trobar noves respostes, fer noves preguntes.
- M'he sentit sol i atacat. No es pot permetre que ningú perdi el respecte a ningú. No al bulling en qualsevol de les seves formes. El mestre no pot mirar a un altra lloc. Tots els alumnes són iguals en dignitat.
Sociabilitat
- Els iguals no són els que han nascut el mateix any que tu. Han nascut el mateix any però són diferents: pes, alçada, capacitats, aptituds, interessos…
- En nom de la igualtat pretenen tallar-els -hi les ales. Són iguals però diferents.
- A l’escola hi tinc els companys, els amics potser estan fora de l’escola.
- Necessiten trobar-se entre iguals, tan pares com fills. Saber-se iguals a altres els ajuda. El contacte amb altres infants d’altes capacitats i les seves famílies és molt important. En el dia a dia alguns es senten molt sols i molt diferents (en el pitjor sentit de la paraula).
Agraeixo molt especialment la Sra. Núria Rajadell promotora d'aquest senzill però suggeridor acte que ha permés donar veu als qui sovint resten silenciats, els alumnes d'altes capacitats i les seves famílies.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada