Bones vacances i bon Nadal! (Pares i Docents)

Arriben les vacances de Nadal! Un temps desitjat i complicat alhora. Moltes ganes de descansar d’obligacions que en aquests darrers dies han comportat molt de temps de treballs manuals i assajos de concerts, cantades de nadales, pessebres vivents... o els darrers exàmens perquè marxem nets de vacances... I alhora arriba el moment en el qual infants inquiets, als qui els costa mantenir-se amb una activitat una estona, pregunten  constantment “i ara què farem?” Aquests darrers necessiten uns adults màgics que els enganxin amb un munt d’activitats, una darrera l’altra per saciar la voracitat, la curiositat i l’activitat d’aquests infants.

Per fi arriben una colla de dies sense horari pre-fixat! És fantàstic ! Segur que tenim mil coses al cap que voldríem fer aquests dies. Però si no en fem una llista el temps s’escolarà com l’aigua o la sorra entre les mans. Hi ha plans de moltes menes: n’hi ha que només depenen de nosaltres, d’altres que depenen del nostre entorn més immediat i d’altres que depenen d’altres (sistema educatiu, festes tradicionals...).

La primera cosa a fer aquest primer cap de setmana de vacances és que cada membre de la família prepari la seva llista de coses que li agradaria fer. És important concretar preparant una llista perquè sinó passaran els dies i no haurem fet allò que volíem fer amb la sensació de buidor que comporta. A la llista hi podem posar també el temps que ens agradaria dedicar-hi, encara que sigui aproximat. Després ho posarem en comú i intentarem encaixar-ho en un calendari que ja ve amb festes assenyalades com la Vigília de Nadal, Nadal, Sant Esteve, Cap d’Any, Primer d’Any i Reis. Cada setmana en farem la revisió per veure què hem aconseguit i si hem de reestructurar el calendari...

La llista pot incloure activitats formatives (aprendre a fer alguna cosa), activitats lúdiques (temps per jugar sols o en grup), d’autoaprenentatge, o experiencials com estar a la natura (muntanya, camp, platja...) o anar al teatre o al cinema o  veure espectacles propis de l’època (dels pastorets als pessebres vivents...), inventar – crear - fabricar... i altres de més tranquil·les com llegir, dibuixar, fer manualitats... No oblideu de posar un temps per badar o per dormir les hores, teniu temps...

Han estat tot una colla de suggeriments i informacions al llarg d’aquest primer trimestre de curs. Amb l’inici de vacances aprofitem per desitjar-vos un Bon Nadal !

Notes fi de trimestre (Docents)

S’acaba el trimestre i amb ell arriben les sessions d’avaluació. Els professors han de posar nota de la feina d’aquest primer període del curs. Ara ja no són aquelles notes numèriques però són valoracions a la fi de diferents aspectes competencials de les àrees treballades a l’escola.

Els assoliments tenen una graduació i amb ells anem fent  la classificació dels alumnes. Però difícilment  amb aquesta observació n’hi ha prou i per això s’acompanya de les observacions dels mestres o dels tutors per ajustar aquells aspectes que no queden inclosos o que es volen fer constar d’una manera especial.

Quan a l’escola estem treballant amb infants d’altes capacitats i s’està treballant d’una manera específica amb un infant d’altes capacitats; tan si és amb una atenció personalitzada de tutoria, o amb un PI metodològic; la intervenció hauria d’aparèixer a les notes.Amb un parell de frases de tutoria és suficient per deixar constància de la feina que s’està fent. D’aquesta manera tan la família com el centre tenen constància escrita del que s’està fent. La valoració pot ser que està en procés però n’ha de quedar constància. De vegades els programes informàtics no ho permeten i acaben sent frases posades a mà. D’una manera o altra, es convenient que la feina que s’està fent quedi reflectida en les notes de final de trimestre o d’avaluació.

Alguns infants i joves d’altes capacitats necessiten explicacions. Què he de fer per poder sortir de l’actitud satisfactòria? Perquè la meva valoració és d’assoliment notable si tots els resultats de proves són excel·lents? Necessiten respostes. És important que els professors no s’ho prenguin com un desafiament a la seva autoritat... No estan fent una reclamació, necessiten saber. A partir de la nostra resposta decidiran si n’estan satisfets o han se reclamar formalment. El que fan els alumnes de Batxillerat, ells comencen molt abans gràcies al seu esperit crític. Molt sovint la nostra resposta justificada és suficient. Però ho han de fer bé: sense exigències, amb un bon to, i en el moment adequat. Si no és així cal indicar-los-hi com fer-ho.