dijous, 1 de desembre del 2016

Proposta per treballar la paciència


El nostre món és immediat. Tot ha de ser per ara mateix, quan no per ahir... Però sabem que després no tot és tan immediat. Amb els infants és necessari treballar la paciència i amb molts alumnes d’altes capacitats es torna imprescindible. Ells i elles ho enetenen perfectament, el seu cervell ho enten perfectament però no tenen ni experiències d’espera ni eines per esperar. Dons aquest és el motiu d’aquest post que porta donant voltes tot el mes de novembre i ara he dit... m’assec i l’escric que ja estem al desembre!

La natura té el seu ritme i som nosaltres que ens hem d’adaptar a ell per això l’activitat que us proposo està lligat a la natura i al cicle de la vida (un altre tema estrella pels nostres infants).

Treballarem la paciència amb els jacints.

Us proposo que aneu amb els vostres fills a comprar bulbs de jacint (tres o quatre), testos petits i un saquet de terra. Pregunteu què necessiten (temperatura, aigua, llum...) per decidir on els posareu. El segon pas és plantar-los. Queden enterrats i no es veu més que un test amb terra que anirem regant un cop per setmana durant mesos. Quan arribi la primavera començaran a brotar. Primer un petit bri verd però anirà creixent i per fi sortirà una flor tancada de la que podrem intuir el color. Amb els dies s’anirà obrint i ens oferirà el seu color i sobretot la seva olor. Aquest serà el moment de poder regalar aquesta planta. Serà l’oferiment de la nostra feina de tot l’hivern combinada amb la natura.

Nosaltres hem de fer la nostra part. Donar les condicions òptimes (llum, temperatura...) i regar-la, però no podem fer res per acelerar el curs del creixement dels nostres jacints. Un aprenentatge que cal verbalitzar perquè ells hi pensaran i el transferiran a altres situacions.

Com que són curiosos de mena podem fer l’estadística de com creixen els nostres quatre jacints i recollir les dades a una taula i passar-les a una gràfica i aprendrem tot jugant. O també podem fer un diari de la planta... imaginació i creativitat !

Per què quatre i no un o dos. Perquè és possible que n’hi hagi algun que no arribi a crèixer. Hem de fer tot el possible però de vegades no és suficient. Hi ha coses que no depenen de nosaltres. Hi ha perquè s que no els esbrinarem mai. Aquest és un altre aprenentatge important. És possible que a partir del jacint ens puguin explicar coses que potser fa temps que pensen i que no han trobat les paraules.

També perquè és una molt bona opció de regal. És quasi com una manualitat. No podem dir “l’he fet jo” però sí “l’he conreat jo”. L’he pensat per tu des de l’inici. L’agraiment i l’admiració a les persones es pot mostrar i s’ha de mostrar no només amb paraules sinó també amb fets i detalls.
La primera etapa és la més dura perquè fem però no veiem res... però en quant comença a sortir... és fantàstic. També voldríem còrrer però no... seguirà el seu curs.

Amb aquesta activitat volem que tinguin una vivència d’espera. Els que tenim més de cinquanta anys la recordem esperant la nostra cançó preferida en aquell casset... les havíem de sentir tots fins arribar al nostre moment de glòria que durava a penes dos minuts... ho recordeu?

Aquesta proposta és per la gent de la conca mediterrània potser amb els d’interior ja fa massa fred però l’apuntem per la tardor de l’any vinent...

Si us animeu, expliqueu-nos la vostra experiència. Esperarem fins la primavera... hem aprés a esperar...

dijous, 13 d’octubre del 2016

Diumenge a la tarda: deures i crisi (Segon de Primària)


Diumenge a la nit. Ens arriba (a la mestra i a mi) per mail aquesta carta d'uns pares desesperats. La seva filla cursa Segon de Primària. És una nena d'altes capacitats i d'alt rendiment. Normalment les coses solen anar bé però quan es creua ... aquí teniu el relat de l'última crisi vista per pare.

Bona nit,
Us escric després de parlar amb la mare perquè avui ens hem trobat amb un seriós problema amb XXXXX i els seus deures.

Ha de fer una redacció que comença per "Ja fem Segon de primària!". I ens hem trobat amb un bloqueig absolut.

Permeteu-me que us faci un detallat resum del procés:

· Primer s'ha atabalat moltíssim davant del full en blanc perquè deia que no sabia què escriure. Que portava molt poc temps a segon i que és molt aviat per dir coses del curs. La mare ha aconseguit finalment desbloquejar-la. A continuació el problema ha estat l'idioma. La mare li ha proposat que ho escrivís en català però s'ha negat perquè diu que en aquest idioma "no tenia prou paraules" i que les barrejava amb el castellà i que això no podia ser. La mare li ha proposat anar traduint amb el diccionari i s'ha negat en rodó.

· A continuació, el problema ha estat que no volia escriure perquè temia equivocar-se i haver de corregir-ho. La mare li ha proposat que comencés escrivint en un altre full, que fes un esborrany, per poder corregir si s'equivocava. Ens hem trobat amb que ha anat escrivint amb esforç la primera frase i que s'ha tornat a bloquejar:
"Aquest any fem projecte de barrets amb colors de l'arc de Sant Martí que cadascún ..." i s'ha bloquejat perquè deia que no sabia com continuar perquè no volia escriure que cada barret significa una "cosa". Diu que aquesta paraula "la atabala" i que no li agrada fer-la servir perquè no té un significat concret. La mare li ha proposat "funció" i ella li ha replicat que aquesta paraula no era "del seu estil". Hem intentant amb diversos sinònims però estava molt nerviosa i no trobava la paraula exacta que expressava el que volia explicar. Al final hem desbloquejat proposant-li que es limités a enumerar amb frases amb punt i final i hem pactat que utilitzaria la paraula "significat".

Un altre moment de bloqueig ha estat quan ha intentat utilitzar per segona vegada la paraula "també". No ha volgut repetir-la i finalment ha optat, no amb poc esforç, per ratllar-la i continuar enumerant. A partir d'aquest punt no ha parat de dir a veure aquesta paraula ratllada li "molestava" i l'"atabalava" i que quan passés el text al full final en net quedaria un buit.

A més estava obsessionada perquè el text a escriure havia de tenir el nombre exacte de línies del full que ha portat.

S'ha posat a copiar el text al full final i ha tingut lògics errors en copiar. Cada vegada que ha comès un error en les primeres línies ha esborrat TOT el text des del principi.

Ha esborrat perquè les lletres no eren totes de la mateixa mida, perquè el llapis no tenia la punta prou fina i el traç era massa gruixut i sembla ser que a la profe li agrada el traç clar i llegible, ...

M'ha repetit diverses vegades que "estava asfixiada" i que si tenia algun truc per tranquil·litzar-se. Sincerament, tant la mare com jo ens hem trobat desbordats i sense resposta, tot i que hem intentat que la nena avancés el que pogués sense pressió.

Hem provat acompanyant-la, deixant-la sola, amb un, amb tots dos ...

Finalment cap a la meitat del procés de còpia s'ha relaxat (quan ha vist que el resultat anava a ser bo en base al que ella esperava) i fins i tot ha afegit alguna frase que en el text original no hi era. Ens ha ensenyat el resultat i l'hem felicitat efusivament.

Us ho escrivim detalladament per la vostra informació i perquè acordem alguna línia d'actuació davant aquest tipus de crisi perquè a mesura que es vagi incrementant la dificultat dels deures veig que serà un repte.

La redacció és de 10 línies. No arriba."

Ja estem tots en marxa. La mestra, la pedagoga que porta el seguiment de les altes capacitats i els pares. A les nou menys 10 ja m'havia trucat la mestra per consensuar com abordar aquest tema a classe. Quan el treball es fa en equip és fantàstic.

Ningú que conegui a XXXXX a l'escola es pot imaginar aquest episodi a casa. El seu treball ha estat gairebé perfecte en la forma i en el fons però en l'execució hi ha encara molt camí per recórrer.


Sovint diem que hi ha alumnes que tenen una cara amagada com la lluna ... aquest és un d'aquests casos.


dijous, 6 d’octubre del 2016

Vincle i observació


Aquestes primeres setmanes de curs dues han estat les paraules clau ples nostres docents amb alumnes identificats amb altes capacitats: VINCLE i OBSERVACIÓ.

La primera paraula és VINCLE. És imprescindible que es crei una relació de complicitat-confiança entre l’alumne i el professor. És el que voldríem per tots els alumnes però pels alumnes d’altes capacitats és imprescindible, sobretot quan parlem del tutor-a. Saber trobar un temps per parlar i escoltar, per acostar-nos sense jutjar... segur que descobrirem un diamant en brut.

La segona paraula és OBSERVACIÓ. Hem d’observar el que fan i intentar esbrinar per què ho fan. No és el maeix anar lent en l’execució de les tasques perquè no vol ser el primer d’acabar, perquè comproba mil vegades els resultats o perquè les tasques són massa fàcils i poc engrescadores...


El vincle i l’observació posaran les bases de la intervenció educativa. Hi ha una gran diversitat en els alumnes d’altes capacitats. Tots són diferents i per això no és possible proposar una mateixa intervenció per a tots els alumnes d’altes capacitats. Primer cal veure quines són les seves necessitats i combinar-ho amb el que pot oferir cada centre en concret. Aquí, l’experiència, l’amplitud de mires i l’ús de la creativitat són un grau.   

dimecres, 31 d’agost del 2016

Estem a punt. Creem vincle


Estem a punt de començar el curs. Els equips directius de l’escoles ja fa dies que escalfen motors. Demà dijous arriben tots els docents. A Catalunya comencem el dia 12 i encara queden uns quants dies per preparar l’inici de curs: formacions, concrecions, llistats, preparar les aules... perquè tot estigui a punt per rebre infants i joves.

Si aquest any teniu en el vostre grup algun alumne d’altes capacitats penseu que necessita una atenció especial. Sobretot que creeu un vincle que us ajudarà a tots dos a fer un bon curs. Seria ideal que en aquests dies previs a l’inici de curs programéssiu una reunió amb ell/ella (és igual si és un alumne d’Infantil o de Batxillerat). El motiu? Presentar-vos (si ja us coneix i ara sereu tutor la vostra relació serà diferent, més propera; si no us coneixeu amb més motiu), presentar el curs i tenir un primer contacte per escoltar-lo. Que sàpiga que coneixeu la seva situació i que treballareu plegats per fer un bon curs. No sempre serà quan ell/a vulgui per tant cal que sàpiga que encara que en un moment no sigui possible (molt sovint no podem parar la classe o hi ha altres tasques a fer) trobareu un moment per parlar i sempre estareu disposat a escoltar-lo.

El nou curs sol crear neguit en aquest alumnes, quan no aversió, perquè creuen que tornaran a “alló de sempre” (lentitud, repeticions, manca d’aprofitament, molts temps morts...). Altres tenen unes espectatives molt altes que s’esvairan els primers deu minuts. És molt important que sàpiguen que no estan sols i que entre tots dos fareu perquè tot funcioni. Això fa baixar la tensió. No hem de donar falses esperances però sí dir-los que no estan sols, que hi haurà moments fàcils i difícils però que trobareu solucions plegats. Quina creieu que serà la seva reacció? Feu-la prova. No us en penedireu.


Els que repetiu tutoria o esteu liadíssims podeu fer, si la visita no és possible, al menys una trucada. Alumne i família quedaran gratament sorpresos de l’actitud del tutor-a d’aquest curs que no només s’ocupa dels seus alumnes sinó que també ho mostra. La lectura que se’n fa és que ... potser sí que tindrem un bon curs...  

dimarts, 7 de juny del 2016

Els tutors i les altes capacitats


Ha arribat el moment de preparar el curs vinent. Fins ara ha estat embastat però ja és l’hora de començar a cosir. Les direccions dels centres ja tenen els seus projectes ben preparats sobre la taula. Sabem que a l’escola pública, malauradament, no poden disposar encara de les plantilles que tindran i per tant ells segueixen embastant i cosiran més endavant. Però el text d’avui serveix per a tots, en un moment o en un altre.

A moltes escoles teniu infants i joves detectats d’altes capacitats. Quin tutor tindran el curs vinent?

Avui us exposo, segons la meva opinió, quines característiques hauria de tenir aquest tutora dels infants i joves amb Altes Capacitats.

- un professional de mentalitat oberta,
- un professional que sàpiga observar i escoltar,
- un professional que entén la diversitat per dalt i per baix,
- un professional que apliqui diferents metodologies dins de l’aula, 
- un professional amb bon vincle amb els alumnes,

Evidentment, si a més ha obtingut formació en Altes Capacitats o en Intel·ligència Emocional molt millor però necessitem un professional i una actitud proactiva i positiva que crei un bon vicle amb l'alumne.

Aquest curs a Atenció a les Altes Capacitats hem atès en seguiment a una bona colla d’alumnes que segueixen les seves classe ens escola públiques, privades, concertades, urbanes, rurals... 

Hem estat  en contacte amb molts tutors. Hem estat contents amb molts d’ells...

- uns, molt pocs, perquè ja sabien el que havien de fer,

- uns altres, la gran majoria, perquè han estat capaços de fer seves les orientacions i els recursos proposats,  

... Però amb uns pocs, molt pocs, estem esperant que acabi el curs el més aviat possible. Malgrat l’esforç invertit no hem sortit del “no el veig”, “n’hi ha d’altres de millors a classe”, “no fa bona lletra o bona presentació”, “no acaba el primer”, “si no fa el que toca, com li puc donar altres coses?”, “està despistat, al seu món...no segueix la classe”, “es precipita, vol fer-ho a la seva manera, o de pressa..”...  és una pena perquè no han aconseguir veure el potencial que tenien davant...

Ara arriba el final de curs. Moment de deixar constància de la feina feta perquè el mestre /professor del curs vinent pugui continuar la tasca iniciada. Costa deixar els alumnes amb qui has viscut plenament tot un curs. Als alumnes també els costa deixar aquell mestre amb qui han connectat. Alguns em demanen... podem fer alguna cosa per continuar amb ell o amb ella?


Què tinguem sort i encert amb els tutors del curs vinent. Tots els alumnes mereixen tutors amb majúscules i els alumnes d’Altes Capacitats també. 


dilluns, 9 de maig del 2016

Somatitzem...


Mal de cap, mal de panxa, erupcions a la pell, malestar general, febre,  cansament... tot seguit, barrejat, aïllat... mil proves mèdiques i el doctor ens diu: “no es veu res físic que justifiqui aquests mals. Deu estar somatitzant alguna cosa... està bé a l’escola? Hi ha algun problema?”

Un noi de Sisè ens diu: “Jo no puc més... que no ho enteneu? Estic tot el dia esperant fer alguna cosa interessant. Ho conec (continguts), ho sé fer  (procediments) i... repetim, repetim i repetim i l’agenda, i les tasques per entregar... quin sentit tenen si el mestre ja sap que jo ho sé fer... per què una altra vegada?”

Avui s’ha desmuntat però ja comença a tenir paraules per expressar el què li passa. Aquest matí no ha anat a l’escola. Tenia mal de panxa. Ja va començar el diumenge al vespre. S’ha llevat varies vegades i ha acabat vomitant... 

Aquest mal de panxa no és una causa... és una conseqüència.  

Intenteu estar un sol dia sis hores sense fer res interessant, amb ritme lent, arrencant i parant constantment, veient els continguts de manera superficial... mentre teniu unes ganes boges d’aprendre i de conèixer el món. Hi ha tantes coses interessants a fora... Com estaríeu? Tristos, empipats, fastiguejats i amb mal de panxa, de cap o ves a saber ...   

Com estàs? –li he preguntat i la resposta no s’ha fet esperar: “Cansat d’esperar”.


Avui per primera vegada li he avançat que estem preparant l’avançament. “Què vol dir això?” Que estem preparant el curs vinent. El teu potencial, les teves característiques personals, la teva manera de treballar a l’escola ens permeten proposar un avançament de curs. Serà un repte acadèmic (continguts, procediments i sobretot de manera de treballar).  El curs vinent faràs Primer d’ESO i algunes matèries de Segon i el curs següent, si tot va bé, faràs Tercer d’ESO i hauràs avançat un curs. “Això m’interessa perquè he estat veient el que es fa a Primer d’ESO i és quasi el mateix... no avancem..."

Està clar que l'avançament no és la única cosa que es pot fer. Amb aquest noi es treballa puntualment en ampliacions i aprofundiment però està clar que necessita més. A classe no es manifesta. És políticament correcte però pateix en silenci encara que rigui i estigui a gust amb els companys o en algunes tasques... Els mestres hem de saber llegir entre línees, preguntar directament i acollir la seva resposta.


dimarts, 3 de maig del 2016

Amb la bona intenció no n’hi ha prou...


Avui ens acostem a una activitat ben intencionada de P5 per fomentar la lectura. Els infants s’emporten un llibre a casa i el llegeixen. Quan el tornen llegit obtenen un gomet. Hi ha infants que s’hi ha enganxat i llegeixen un llibre cada dia. Un llibre amb grans dibuixos i poques frases.

El protagonista de la nostra història d’avui quan va començar aquesta activitat ja llegia molt bé: amb entonació i amb un alt nivell de comprensió. Llegia llibres de 50 pàgines amb un vocabulari molt més elaborat i amb algunes paraules “difícils”.

Al començament no s’hi va acabar d’enganxar... no sabem si per no tenir més gomets que els altres o si era perquè ara la lectura ja no és una de les seves prioritats perquè prefereix jugar als escacs... Després va veure que una nena s’escapava en el nombre de coments i ell volia estar el segon a no massa distància.

I ja tenim el conflicte... ell pot llegir llibres més gruixuts però no en un sol dia. I la norma és un llibre, un gomet. Primer va preguntar si ell podria llegir llibres més gruixuts i com es valoraria però la mestra va repetir: un llibre, un gomet. Què va fer el nostre protagonista? Dons sí, llegir llibres més petits que li permetin acumular gomets i no deixar que la nena s’escapi.

La idea de la mestra era bona i engrescadora però no ha tingut en compte els infants de la franja de dalt. Com tantes vegades, en parlem i les coses es solucionen de seguida i es busquen solucions creatives. Hi ha llibres més gruixuts que valen dos gomets i fins i tot tres perquè necessiten tres dies per ser llegits. I no hi ha cap problema. Tots els nens ho entenen.

Ara, en el nostre país ja hi ha tradició d’atendre a les necessitats dels alumnes amb necessitats educatives especials per la franja de baix. Esperem que arribi un dia en el qual quan es proposi una activitat en qualsevol escola del país: pública, privada o concertada... es pensi també en els alumnes amb bones capacitats.


Ja vàrem parlar en un post anterior sobre les operacions en dos minuts. (“Activitat d’aula” del 19 de febrer de 2016).

divendres, 29 d’abril del 2016

Alguns dels més dotats s'amaguen...


Aquesta setmana tres infants entre Segon i Cinquè de Primària m’han explicat la mateixa història. Poden treballar bé a l’escola però no són alumnes d’alt rendiment perquè no volen destacar. Prefereixen estar ben mirats pelagrup que respondre a les seves necessitats. Alguns es queden en una prudent segona línia.  Altres es van allunyant dels bons resultats i el que és més preocupant s’allunyen de l’interès per aprendre, per fer un pas més, per aprofundir o ampliar. Molts prefereixen mimetitzar amb la paret i passar desapercebuts.

Els mestres tenen una funció clau. La diversitat no inclou només els infants que tenen dificultats d’aprenentatge, la franja baixa. També hi ha els alumnes que aprenen més depressa, i necessiten continguts i procediments que impliquin més processament...

Els hem d’empoderar perquè puguin mostrar el què poden fer i el què els interessa, sense ser “els frikis” o “els rarets”. Aprendre és apassionant i ells ho saben.

No serà fàcil aconseguir alhora que siguin ells mateixos sense que siguin tan visibles que despertin enveges i desprecis. Són molt sensibles i llegeixen mirades i gests, no cal arribar a les paraules per fer-los mal. Davant de la possibilitat de sentir-se aïllats molts d’ells repeteixen: ”no vull fer coses que impliquin sortir de classe”, “no vull fer feines diferents de la resta de la classe, ni fer més feines”, “no vull ser diferents del companys”...

Què fem amb aquests nens i nenes i les seves capacitats o els seus talents? Els amaguem sota la catifa o els ajudem a trobar els seu espai?  


També trobem infants i joves que tenen un caràcter fort, una autoestima que no depén de l’exterior i que “es posen el món per montera”. Es mostren com són i expressen les seves necessitats sense importar-los el que pensin els altres. Alguns són asertius, altres no tant, però van endavant. També tenen molta feina per fer però... desgraciadament aquest grup és una minoria...

dimecres, 30 de març del 2016

Comença la Preinscripció a Catalunya


El dimecres 30 de març comença el període de preinscripció en els centres sostinguts amb fons públics (públics i concertats) a Catalunya. Des del mes de febrer hem gaudit d’un degoteig de jornades de portes obertes. Les escoles han mostrat les seves millors gales.

Hi ha famílies d’alumnes amb altes capacitats ben descontents de les seves escoles. Hi ha escoles que no ho veuen,  ni ho volen veure, d’altres que no fan o no fan prou per atendre la singularitat d’aquests infants i joves…  La pregunta dels pares és on poden portar els fills que sàpiguen tractar la seva situació.

Es curiós que a Espanya tinguem la millor legislació per a l’atenció a les altes capacitats però ni es compleix ni es fa complir. Les nostres escoles haurien de ser inclusives i atendre a tots els infants i joves en les seves especificitats però la realitat no és aquesta.  Ara ja estan molt preparades per atendre les necessitats educatives especials per baix però hi ha un gran desconeixement en l’atenció de les altes capacitats.

La resposta de quina escola recomanem és molt complexa perquè cadascú explica la fira segons li va. Sabem que hi ha escoles més sensibilitzades però desgraciadament encara és molt freqüent la manca de formació en aquest aspecte. I excepte en unes poques que tenen un pla d’escola que les tracta de veritat les capacitats a l’alta, en totes les altres depenem del  tutor de torn, de l’equip de Mestres, de l’equip directiu, del projecte de centre, de l’equip psicopedagògic…

El nostre primer consell sempre és mantenir l’escola que van escollir per algun motiu en el seu moment (des de l’afinitat a la proximitat, de la historia als lligams emocionals, de la excel·lència acadèmica a la didàctica passant per les instal·lacions…). Proposem ajudar a l’escola a atendre aquesta situació. Moltes vegades funciona però de vegades, després d’un temps de picar ferro fred, quan després d’un munt d’intents no ens en sortim… la darrera opció és el canvi de centre.

Moltes coses són les que hem d’observar per fer un bon canvi  de centre. Les dues més importants són que l’ideari de la família i el de l’escola estigui en consonància i que a l’escola tinguin ganes d’atendre al vostre fill o filla. Si tenen ganes trobaran el com. Les pedres de l’escola són importants però el que realment ens emportarem serà l’empatia i la professionalitat dels seus mestres.

No és una decisió fàcil però hi ha vegades que el canvi és imprescindible.

Recordeu que si opteu pel canvi a algun centre públic o concertat haureu de fer la preinscripció entre el dia 30 de març i el 7 d’abril. Heu d’emplenar el full oficial. Podeu posar les opcions que vulgueu ordenades per ordre de preferència però només podreu fer servir un full i deixar-lo al centre de la vostra primera opció (si en feu servir més d’un s’anul·len tots i no podreu escollir). 

Arribat el moment, poseu seny i bona sort! Si necessiteu res estem a la vostra disposició. 

dimarts, 22 de març del 2016

Frases dels informes de 2n trimestre


És curiós el que trobem en informes d’alumnes d’altes capacitats...

“Es distreu amb la lectura col·lectiva”.
... i tant!  Li costa tant anar poc a poc, arrencar i frenar.. Sovint la seva velocitat lectora i comprensió lectora està a la franja alta de la classe i moltes vegades pertany a nivells superiors. Si és així, potser no hauria de fer lectura col·lectiva de manera habitual. Realment la necessita? Què li aporta?  Potser seria bo que formés part del que no és obligatori, del que és negociable. Potser podria aprofitar per llegir al seu ritme a l’aula durant aquesta estona.

“Només participa en el que l’interessa”.
Sovint són extrems i ens fan saber el que els agrada i el que no. A Atenció a les Altes Capacitats creiem que cal un treball específic amb ells a través del vincle que ens permeti marcar clar el que “toca negociable” i el que “toca no negociable”. Cal ajudar-lo a que faci amb il·lusió el que “toca no negociable” i agafi aire amb el “toca negociable”.

“Ha d’esforçar-se per fer millor lletra”.
Hi ha molta variabilitat en la seva lletra. Hi ha alguns casos que pensen tan de pressa que la mà no els dona la mateixa velocitat. Uns altres en els que el tema és de manca de pràctica i agilitat. Uns altres el tema és la pura deixadesa perquè entenen que el més important és el contingut i la forma no la veuen com important... A més podem observar que segons la matèria , la feina o la seva extensió... sigui quin sigui el cas parlem d’una obvietat en la majoria del infants i joves amb altes capacitats.

“Sol equivocar-se en càlculs per manques d’atenció”.
Normalment són precisos en els càlculs però quan se’ls presenta una tirallonga d’operacions l’equivocació apareix. A més es pot presentar amb més quantitat quan hi ha alumnes que volen anar ben de pressa o quan ens trobem amb alumnes que no tenen la tradició de repassar.  En aquest cas seria bo reduir el nombre de càlculs si el que volem és saber si ho saben fer.    

El que veiem com a comentaris són elements definitoris de molts alumnes d’altes capacitats. Potser seria convenient acotar quines són les característiques que presenten els nostres alumnes d’altes capacitats i què podem fer amb aquests alumnes per optimitzar els seus recursos. Per nosaltres seria molt convenient  que des de l’escola es definís el que “toca i és no negociable” i el que “toca i és negociable”. D’aquesta manera potser ens trobaríem amb informes que ens parlin del que fem a l’escola en un grau més, més acurat en aquesta part de la diversitat a l’alta.  


dimarts, 15 de març del 2016

Notes i informes


Ja sabem de la gran diversitat entre els alumnes amb altes capacitats en tenim de molt competents a l’escola i d’altres que podriem dir que estan en procés... Sobretot per aquests darrers és molt important que quan redactem observacions a les notes o informes hem de tenir en compte un altra dels seus trets diferencials: l’hipersensibilitat (encara que alguns no ho mostrin a l’escola).

Per aquesta combinació proposem als mestres:
- que siguin objectius definint la situació.
- que siguin positius i possibilistes.
- que donin pistes (novament) de què podria fer per millorar la situació.
- que reconeguin explícitament la millora, si és que n’hi ha hagut, sobretot si no queda refelctida en les notes.

Potser el programa que fem servir no ens permet, o no trobem frases que encaixin... sempre es pot fer a mà. Dues frases seran suficientsper fer constar que aquest alumne d’altes capacitats rep una atenció especial, gran o petita, però la rep.

És molt important que aquests alumnes estiguin ben atesos. Què els pares sàpiguen la bona feina que feu a l’escola. I que ells mateixos vegin en les notes el reflexe del que han treballat aquest trimestre.

Alguns centres fan un informe més petit. A l’espera dels resultats de final de curs  fan un informe de seguiment. Sigui quina sigui la vostra opció no us descuideu les paraules d’ànimque els ajudin a seguir caminant endavant. Aquí teniu alguns exemples... inspiració...

“Estem molt contents amb la seva feina i la seva actitud. Segueix així!”

“Estem contents de l’evolució positiva que està fent. Hem començat a veure un canvi tot i que encara no es refelexa en les notes. De ben segur que si continua així fins el final els seus resultats poden ser molt millors.”


“Fins ara el seu comportament/ el seu rendiment acadèmic no ha estat bo a l’escola/ a l’institut. Confiem que pugui treballar seriosament en el tercer trimestre i les bones notes, sens dubte arribaran.”

dilluns, 29 de febrer del 2016

La millor resposta


"Esteu segurs que és superdotada? Amb les notes que treu sembla que les proves estan malament. Caldrà repetir-les i comprovar-ho... " Aquesta és la resposta més comú quan trobem nena, nenes o joves que tenen altes capacitats però un baix rendiment acadèmic. És una versió elaborada del “No ho veig”.

Però la setmana passada als Pirineus una mestra davant de la mateixa situació va dir ”quan vaig veure el diagnòstic vaig pensar: la seva capacitat i el seu rendiment no concorden... m’hi hauré de fixar més... potser hauré de fer les coses de manera diferent”. No m’ho podia creure! 

La funció del mestre és essencial en tots els infants però encara més en els nens i nenes d’altes capacitats. El vincle amb el tutor o la tutora és essencial per la seva integració a l’aula i pel seu encaix amb les tasques escolars i els aprenentatges. L’autoconcepte es sustenta en el que rep del seu entorn. Els infants es nodreixen de satisfacció personal i del feed-back que reben de les persones importants per a ells: els mestres i els companys. 

Un mestre que possibilita es recorda tota la vida. Avui en una entrevista al diari li preguntaven a un insigne investigador espanyol qui havia estat la persona que més l’havia marcat a la seva vida, qui havia fet que ell es dediqués a la investigació.  La resposta ha estat: el meu mestre de 5è (lamento no recordar el seu nom). Hi ha mestres que no se n’adonen del poder que tenen. La valoració que el mestre tingui de cada infants pot obrir portes i finestres o deixar-ho tot tancat i barrat.  

Si volem resultats diferents potser haurem de fer alguna cosa diferent. La primera serà donar possibilitats i a partir d’aquí veurem com despleguen les seves capacitats. I hi veurem!

dijous, 25 de febrer del 2016

Ai ... el pati...


Avui ha sortit del cole amb els ulls tristos i amb uns tics que ja feia molt que no tenia. Al veure’l la mare va saber que li passava alguna cosa. Què et passa? li va preguntar. Ell va respondre molt seriós: “estic cansat de l'esbarjo! 30 minuts és molt i no vull esbarjo !!!”. 

En Carles sempre, o gairebé sempre, està sol al pati. Sempre ha estat així, no li interessa el mateix que als altres, prefereix seure a descansar o mirar, si és que no hi ha ningú que es riu d'ell i llavors marxa corrents, de manera literal. De vegades, el venen a buscar i juga amb els nens però d’una manera puntual i al cap d’una estona torna a estar sol... Està sol però no trist. Ha passat temporades de tot: des de tocar la Marxa Radeski amb les galledes i pales del sorral fins a comptar fins a dos-cents, passant per mirar els núvols, comptar les matrícules dels cotxes del carrer o acostar-se a petar la xerrada amb les mestres...

Ara, han obert la biblioteca de l'escola en el temps de pati però només hi deixen entrar a dotze nens. Si la biblio s’omple no hi pot entrar i això l'entristeix, perquè li agrada molt llegir. La setmana passada es va llegir el Quixot i volia seguir llegint, tot i que a casa llegeix molt.

I què fas a l’hora del pati? –va preguntar la mare. M’assec a la grada i espero que passi la mitja hora, però avui un professor m'ha dit que m'aixequi i jugui, que si no ho faig em castigarà. No ho veig just, no vull esbarjo m'avorreix, no m'agraden els jocs que juguen els altres nens i no m'agrada la brutalitat del pati dels grans. La idea d’aquell mestre era bona però la posada en pràctica, clarament no. Aconsegueix el seu objectiu? 

Finalment el Carles s’omple de valor i parla amb la seva tutora. Parla amb la senyu, que he de dir que és una meravella, i demà el farà passar a la biblioteca, perquè li toca a ella la vigilància de pati.



Com funcionen els patis de les nostres escoles? Quants Carles tenim que temen o pateixen el temps de pati? Potser els podríem oferir algunes alternatives com els jocs de taula, o la possibilitat d’estar sols... Tots els nens tenen necessitats diferents. En moltes escoles ja s’ha implantat el dia sense pilota. Aquest dia tots els infants han de cercar altres maneres de jugar...


Podem fer un pas més i permetre que cadascú gasti el seu temps com desitgi. Certament hem d’acostar-nos i saber si darrera hi ha un problema d’habilitats socials, de poca habilitats psicomotriu o simplement un tema d’interessos. De vegades la pressió pot ser molt forta. Preguntar-los i escoltar què pensen, com es senten i què els agradaria fer pot ser el primer pas per integrar el seu oci i que visquin el pati com una oportunitat no com un càstig. 

dissabte, 20 de febrer del 2016

Activitat d'aula...


A l’escola tots els dimecres es fa una avaluació de càlcul mental. Dos minuts de sumes, dos minuts de restes, dos minuts de multiplicacions. Cada infant registra en un full quántes operacions ha fet bé en dos minuts d’un total de seixanta. S’escriu  en verd si ha millorat respecte l’últim resultat, en vermell si han empitjorat i en llapis si manté el nombre d’encerts.

És una activitat avaluativa de mesura amb temps prefixat, amb normes clares i que generalment engresca als infants perquè competeixen amb ells mateixos.

Dons mirem què fa la Irene, que està diagnosticada d’altes capacidats. 

A partir del que va fer el primer dia molts dimecres intenta fer-ne una o dues operacions més que la vegada anterior i després espera que passi el temps. El seu objectiu és tenir verds. Alguna vegada s’equivoca, és una nena, però això és el que ella vol fer i ho aconsegueix moltes vegades. I així va passant el curs...

Però un dia el mestre dona una indicació nova. Aquells que aconsegueixin més de 55 encerts dues setmanes seguides passaran al següent nivell.

Què ha fet la Irene?  Aquesta setmana ha passat de 38 a 58 encerts (i un error) en les restes, que és el que millor li va. Sap que la setmana vinent no pot baixar la guàrdia. Vol passar al següent nivell. Però comença amb les restes que és on creu que té més possibilitats i un cop ho hagi aconseguit passarà a les altres operacions. Mica en mica.

Realment, algú creu que la Irene ha aprés aquesta setmana a calcular les restes més de pressa? O ha canviat la seva motivació? Què ha fet quan li hem ofert un repte? Ha deixat la seva norma conservadora i de no cridar l’atenció i ha mostrat la seva vertadera cara: la competitiva, lluitadora i resolutiva. Potser ho ha fet sense pensar... però obté el reconeixement del mestre, dels pares i la satisfacció personal d’ella mateixa.


Algú li ha preguntat el que què del canvi? Si li pregunteu ella us l’explicarà. Aquesta és l’actitud que ens agradaria trobar en els mestres dels alumnes d’altes capacitats: que estiguin atents, que sàpiguen llegir els detalls i que preguntin. 

(el nom i part de la situació ha estat modificat per raons obvies)

dijous, 4 de febrer del 2016

Jornada CREATIVA-MENT



Un dels objectius d’aquest any és millorar la visibilitat de les altes capacitats.  

Per això hem organitzat la Jornada Creativa-Ment. Altes Capacitats i Creativitat. El dissabte 13 de febrer a Barcelona tindrem l’oportunitat de gaudir d’un ventall de professionals que treballen amb alumnes amb talent o amb altes capacitats. Ens transmetran la seva experiència. És una jornada dirigida a pares, docents i professionals. És una jornada de sensibilització orientada sobretot a l’acció. A l’acció dins de la família i dins de l’aula. Creiem que és imprescindible que acció i reflexió vagin de la mà. 

Us presentem el programa de la Jornada en la que per sobre de tots els noms propis, importants en els seus camps destacaria la possibilitat de sentir en primera persona a l’equip del Centro Cadis, de Sevilla, un grup que treballa amb persones d’altes capacitats des de fa molts anys. 

Aquesta jornada està pensada com un regal. Un temps per reflexionar i per repensar la nostra acció. No la deixeu perdre.


Programa Jornada Creativa-Ment
Altes Capacitats i Creativitat

Dissabte 13 de febrer de 2016 al Centre Cívic de la Sagrada Família de Barcelona


10.00h  Inscripcions

10. 30h Presentació de l’acte a càrrec de la Dra. Núria Rajadell, professora de la Facultat d’Educació de la Universitat de Barcelona des de 1984.

A continuació  Sílvia Llucià -  Pedagoga experta en altes capacitats.  Cap de l’Atenció a les Altes Capacitats al Centro de Formación Proyecta.
Ponència: Introducció a les altes capacitats. Mites i realitats a l’escola.

11.15h. Maria Sánchez Dauder – Mestra de primària i llengües estrangeres.
Ponència: La creativitat en el currículum i a l’aula de llengües estrangeres.

Pausa 15 minuts

12.30h mostra treball atenció a la diversitat: Activitat als museus - SECUNDÀRIA Activitat a la Schola de la Baetulo Romana – PRESENTACIÓ EXTRAESCOLAR  Programa Atlàntida

13.30h  - 13.45h Torn de preguntes


16.00h Oriol Ripoll – especialista en Jocs.  Ponència: Com mostrem la Creativitat?

Pausa 15 minuts

17.15h L’equip Centro Cadis de Sevilla (Psicòlogues, Pedagogues i Psicopedagogues expertes en altes capacitats)  (Intervencions en castellà)

17.15h La creatividad en los programas de enriquecimiento. La importancia de la creatividad infantil. Teresa Fernández Reyes, Directora de centro CADIS:

17.30h La robótica creativa en la educación Mamen Medina Payán.

17.45h Propuesta de intervención educativa para alumnos con AACC. programa de Enriquecimiento curricular. Carmen Carmona Huelva.

18.00h Educación y orientación familiar. Creatividad y familia. Carmen Garcerán Sáez. 18.30h Inteligencias múltiples como modelo educativo en el S. XXI. Teresa Fernández Reyes. Directora de centro CADIS

18.45h Torn de preguntes

19.00h Cloenda acte a càrrec del Sr. Efrén de Pablos director del Centro de Formación Proyecta.



ORGANITZA: Atenció a les Altes Capacitats – Centro de Formación Proyecta coordinat per Sílvia Llucià Domènech.


INSCRIPCIONS:



Número de compte  de LOCI s.l. ES90/2085/8229/95/0330015349

Import de les jornades : 20 euros

En l’ingrés indiqueu “Creativa-Ment” i el vostre nom i població.
La inscripció serà vàlida un cop s’hagi complimentat el formulari de google docs i s’hagin ingressat els 20 euros.
Només es faran les inscripcions telemàticament i es seguirà l’ordre d’arribada.
Les places són limitades.

LOCALITZACIÓ:
Centre Cívic Sagrada Família c/ Provença 480 Barcelona

CERTIFICACIÓ:
S’emetrà un certificat de participació pels qui hagin assistit  matí i tarda.

Per qualsevol consulta o aclariment sobre les Jornades Creativa-Ment escriviu un correu a atencioaltescapacitats@gmail.com o truqueu al 646 48 61 59.

dimarts, 12 de gener del 2016

Tornada a l'escola


Il·lusionats per veure els amics i per explicar tot el que han viscut aquests dies. Han estat moltes emocions juntes. Però després d'aquest temps diferent tots necessitem tornar a allò que anomenem normalitat.

Però la tornada a l'escola per a molts nens i nenes d'altes capacitats és molt més que això. És el tornar-se a trobar en una realitat encotillada que fa que no es sentin bé. Torna el repetir que ja s'ha après, el esperar que tots aprenguin, el no poder fer totes les preguntes que volen, el fer les coses d'una manera determinada sense sortir-se del guió ... tornen les mirades hostils o burletes, el “tu no ets tan llest ... i no saps fer això, o presentes això amb aquest nyap de lletra” ... o el "no ets el primer d'acabar" ... o el "t’he de baixar la nota per l'actitud, o per la teva forma de treballar" ... Quina paciència ... Sovint troben moltíssima incomprensió disfressada de “ja estem fent coses”...

Sí, és primer dia de classe, tenim un intens trimestre per davant. Ara ja ens coneixem tots, sabem les regles de joc, l'adaptació ja està feta ... ara hauríem de dur velocitat de creuer, però no. Molts pateixen encara el “arrencar i parar” constantment... I el famós "no ho veig".

Us he d’explicar un secret... M'agrada la música però hi ha matisos que no sé distingir. El tècnic gradua greus i aguts, equilibra els altaveus ... jo no sento cap variació i ell em diu ... no ho notes? No, no ho noto. No tinc ni la formació ni l'oïda preparat.

Moltes vegades em trobo amb docents que no tenen ni formació ni sentit però, en lloc de buscar la seva formació i treballar la seva oïda i la seva mirada, diuen que la realitat no existeix.

Avui en el primer post de l'any m'agradaria fer una profunda reflexió sobre quina és la funció dels docents. La formació és imprescindible. Però no són només coneixements ... aquesta formació ens ha de portar a una mirada nova, a una nova manera de treballar, que pugui atendre les necessitats dels nens i nenes d'altes capacitats.

La funció dels pares els porta a ser-hi, acompanyar, escoltar, estimar ... ajudar-los a posar paraules al que senten i ajudar-los a encaixar la disciplina de treball necessària per avançar.

Pares i mestres tenen una funció complementària, juguen en el mateix equip ... no en l'equip contrari. Juguen en el mateix equip que el nen o la nena. La missió dels adults és ajudar que els petits arribin al seu punt òptim. Per això és imprescindible escoltar-los.


Pare i mestres podem ajudar perquè aquest trimestre sigui un bon trimestre... Amén (que així sigui).