Hiper estimulats? Esponges o pedres?

 

Molts docents pensen que els alumnes d’altes capacitats estan hiperestimulats pels seus progenitors. Res més lluny de la realitat. Quan algú pensa-diu això només ens mostra que no sap què són les altes capacitats ni com es manifesten.

Els infants d’altes capacitats són com esponges que absorbeixen l’aigua però també la humitat ambiental. Aprenen de tot arreu, sempre ien tot lloc. N’hi ha de monotemàtics i d’altres als qui tot els interessa. Sembla que xuclin els coneixements de l’aire: una conversa, una notícia de la ràdio o la televisió, una dada d’un documental o d’un vídeo del Youtube... tot és bo per sadollar la seva curiositat.

Encara que no ho sembli, sovint el paper dels pares es circumscriu a atendre les seves preguntes, la seva curiositat i donar resposta a les seves demandes.

Hem de saber que com les esponges no poden absorbir eternament. Arriba un moment que ja en tenen prou i no absorbeixen més. Per això diem que els pares no són el motor sinó els que atenen el motor dels nens i les nenes. Solen autoregular-se  i necessiten pauses per pair la informació, endreçar-la, relacionar-la... arrriba un moment que no hi entra res més.

Però el que sí trobem són famílies en les quals els seus infants no són d’altes capacitats però els pares ho voldrien, en aquests cas tenim pares que intenten que els seus fills-pedres absorbeixin com esponges com esponges però són pedres i no absorbeixen aigua encara que els hi submergim en el líquid element.

Cada família ha d’atendre les necessitats dels seus fills i tant dolent és mullar una pedra com no voler saber que les esponges absorbiran la humitat. Per això insistim en que la primera eina que hem de fer servir és la lupa, per poder observar quines són les necessitats dels seus fills i poder-les atendre.

Generalment, les famílies amb fills amb altes capacitats solen córrer i cercar experiències per poder atendre aquesta necessitat d’absorbir coneixements dels seus fills que sovint no està contemplada a l’escola. Alguns infants i joves quan a l’estiu veuen els llibres del curs següent ja saben que no aprendran res nou en els propers deu mesos si no surten del que està establert. Per tot això veiem que és imprescindible proposar-los activitats d’ampliació i/o aprofundiment sense sortir del que es proposa a l’aula (no es tracta de proposar feines de cursos superiors sinó d’eixamplar el curs actual).

Ja han sortit les beques del Ministerio de Educación i es poden demanar fins el 20 de setembre. Aquestes  beques permeten que els infants i joves identificats facin activitats específiques d’altes capacitats (seguiment o activitats extraescolars específiques). En les activitats que us proposem posem en contacte "les esponges". Si esteu interessats en conèixer el Programa Atlàntida (activitats específiques per alumnes d’altes capacitats per a tota la família: Escoles de Pares i alhora activitats d’intel·ligència emocional i habilitats socials i/o coneixements a l’alta). 

Sóc Sílvia LLucià Domènech, pedagoga especialista en altes capacitats de Barcelona. Des del 2013 treballo només amb alumnes, famílies i escoles en l'àmbit de les altes capacitats en tot el territori català. Estic a la vostra disposició al  646486159 o al mail atencioaltescapacitats@gmail.com 

Un check list parental d'intel·ligència emocional (Pares)

 

Sóc una persona curiosa i m’encanta aprendre. Llegeixo força i sovint trobo persones interessants que comparteixen idees que no sent específiques per les altes capacitats es poden aplicar amb aquests infants i joves.

Ja fa una colla d’anys que he descobert a la psiquiatra Marian Rojas Estapé. Una persona professional i compromesa amb la vida. Estic rellegint algun dels seus llibres i m’he trobat amb algunes idees per ser pare o mare vitamina dels teus fills. 

Sintonitza perfectament amb el que ens agradaria com a pares de persones d’altes capacitats ser persones que no tenen por de demostrar afecte, físic o verbal. Com més estimats es sentin els nostres fills més facilitats tindran per superar les seves pors. Quan tenim fills amb altes capacitats sovint tenen un còctel complicat: curiositats, intensitats, rigideses, hiperemocionalitat, pors, poca tolerància a la frustració... tot són majúscules, no hi ha minúscules.

Avui, en aquest trimestre final de curs en el que sembla que el món s’acaba, en el que puja la intensitat i el cansament, us proposo un llistat de coses per observar i pensar... Ser pares no és senzill però necessitem ser pares conscients i fer xarxa (amb nosaltres mateixos, amb la parella, amb els altres...).

Cada dia és un dia però avui pot ser un bon dia per trobar cinc minuts per parar-nos i pensar... avui l’educació emocional és el tema...

-  - L’acompanyes a identificar les seves emocions, a parlar d’elles i expressar-les?

- - No neguis la seva vulnerabilitat o els seus defectes. En parleu i l’ajudes a reconduir-los?

-  - L'elogies sense atabalar-lo, concretant el perquè de l’elogi? 

- - L’ajudes a detectar les seves dificultats o zones de millora? Li ensenyes a demanar ajut quan algú el/la fereixi?  

- - Practiques l’slow mode amb ells? Sortiu de la cultura de la pressa i de l’hiperactivisme? Gaudiu de les petites coses bones del dia a dia?

- - Ordeneu junts el seu dia a dia (en funció de la seva edat)? Les activitats preparades i previsibles a alguns els agraden molt, altres gaudeixen de l’improvització puntual.

  

  Un cop revisats aquests punts... en què intentaràs millorar en aquest final de trimestre?. Arriben els exàmens trimestrals i els exàmens finals, el tancament de curs, el canvi d’etapa o d’escola, el deixar aquell mestre que li ha donat seguretat, arriben les vacances un temps massa obert per alguns i desitjat per altres... Com els acompanyarem? És important que pensem i preparem cóm ho farem perquè sigui de la manera més adient pels nostres fills. Res es dona al cent per cent però ells mereixen el millor.

                                                            

Apareixen les altes capacitats a les notes? (Docents i Pares)

 

Les intervencions educatives que corresponen als alumnes d’altes capacitats tan si són grans adequacions o petits detalls haurien d’aparèixer a les notes, sobretot a les de final de curs. Hauria de quedar constància del que hem fet durant el curs i d’aquesta manera podem preparar el curs vinent. 

Si hem fet una intervenció en la part tutorial es pot fer la referència a l’atenció personalitzada. Si hem atès de manera sistemàtica a un alumne concret ens ha ajudat a fer camí en companyia. El que hem fet i quin resultat hem obtingut. La feina pot haver estat centrada en temes emocionals (com es sent, com es mostra), socials (com es relaciona, com descodifica les relacions socials i s’hi adapta...) o conductuals (seure bé, aixecar la mà abans d’intervenir a classe, fer intervencions adients, començar i acabar la feina, millorar la lletra i/o la presentació, presentar les tasques en temps i forma, revisar els exercicis o exàmens abans de lliurar-los). Pot ser una anotació en l’informe sempre positiva i motivadora, fins i tot si cal dir que està en procés i va avançant cap a l’objectiu que encara és llunyà.

Pot ser que haguem fet activitats d’ampliació i aprofundiment. Treballs en paral·lel a classe o a casa amb presentació al grup o no. Individuals o en petit grup. Participat en xerrades de cursos superiors. Recordeu que hi ha moltes maneres de fer les coses i d’avaluar-les però per tradició alguns mestres només fan servir l’examen i la “llibreta”. Podem deixar constància dels treballs extres que ha fet i de l’avaluació tan del resultat com del procés.

És possible que aquests extres no quedin reflectits en les notes numèriques perquè ja són prou altes, però en les notes de juny hi hauria d’haver un reconeixement i una valoració. Molts fan i treballen perquè els agrada aprendre, però altres necessiten un petit estímul que pot arribar en forma de valoració positiva o reconeixement particular en les notes.

En alguns casos s’està fent una acceleració parcial i en aquests cas hi ha matèries que no s’han cursat i d’altres que sí. Cal que tot estigui ben registrat  i coincideixi amb el Pla Individualitzat. D’aquesta manera hi haurà una constància oficial del que ha cursat aquest alumne en concret. En paral·lel seria bo que es plantegés quins coneixements o procediments no ha pogut treballar perquè ho pugui fer, amb molt de gust, en el temps d’estiu. Generalment són alumnes que no els espanta la feina, al contrari, gaudeixen aprenent  però els molesta molt fer tasques repetitives i sense sentit. Necessiten nous estímuls i aprenentatges, i anar pujant en l’escala del coneixement sense deixar forats buits perquè la seva escala por ser molt alta i necessiten una bona fonamentació.

Si a l'escola o a l'institut, s’està fent alguna cosa especial, per petita que sigui, serà molt bo que quedi reflectida a les notes: per a ells, per a informació dels pares i de la bona tasca realitzada pels mestres amb tots els entrebancs i falta de mitjans.

Ara estem a temps... comencem-ho a pensar i preparar. Pot ser una senzilla frase però ha de quedar constància.

Intervenció educativa en altes capacitats a l'escola (Pares i Docents)

 

Hi ha centres que veient les necessitats de l’alumne apliquen atenció personalitzada sense necessitar identificació, d’altres requereixen la identificació per fer un Pla individualitzat. En qualsevol cas, necessitem veure les necessitats de cada alumne per tal d’adequar els recursos que tenim. Primer posar la lupa i en paral·lel ser conscients de amb quins recursos comptem.

Està clar que no podem fer una educació de prínceps però sí que podem adaptar els aprenentatges i les metodologies segons l’edat i les necessitats dels nostres alumnes d’altes capacitats.

Ens servirà de base el document “Les altes capacitats: detecció i actuació en l'àmbit educatiu” del gener del 2013. Escrit pel Grup de Treball del Departament d’Educació d’Altes Capacitats liderat per la Dra. Mercè Martínez Torres amb la col·laboració del Col·legi Oficial de Pedagogs de Catalunya (COPEC) i el Col·legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya (COPC), i les associacions i fundacions d’altes capacitats.

Al parlar dels alumnes d’altes capacitats tenen en compte que són persones que no poden fer compartiments estancs dels tres àmbits de la persona: cognitiu, emocional i social.

El primer que hauríem de fer és posar la lupa en aquests alumnes i després d’haver llegit el seu informe i el PI del curs anterior podem fer una entrevista amb ell/a per poder-lo conèixer i posar les bases de la comunicació. L’escoltarem sempre però no en el moment que ell/a vulgui. Cal que discerneixi entre temes urgents i els que poden esperar. És bo que la comunicació es deixi oberta i que no prometem res que no puguem complir. En la primera intervenció deixem clar l’objectiu: recollir informació.

Hi ha 5 possibilitats d’intervenció educativa ordinària:

-   - acció tutorial (intervenció en les 3 àrees: cognitiva, emocional i social),

-   - enriquiment curricular (dins dels continguts del curs),

-   - enriquiment aleatori (amb continguts no curriculars),

-   - entrenament metacognitiu (com s’aprèn, com aprèn),

-   - agrupaments (amb qui pot aprendre).

Hi ha una intervenció extraordinària que no serveix per a tots els alumnes d’altes capacitats i cal complir uns requisits. En parlarem en un altre post. Sovint es dona en dues fases:

-   - Fase 1: acceleració parcial. (1 o més matèries)

-   - Fase 2: acceleració de curs. Pas al curs superior.

Com que necessitem definir si ha de fer el mateix que els companys o si li cal fer d’inici exercicis d’ampliació i aprofundiment li haurem de preguntar (després ho observarem per confirmar però ells tenen opinió dels del minut zero i molt poques ganes de perdre el temps perquè estar sense fer res és molt avorrit i ells prefereixen treballar en coses que valguin la pena. La feina no els sol espantar. Quan no ens movem del curs que fan parlem d’enriquiment curricular, enriquir el que està previst que vegin en el curs. Si fem volcans veure’n un de cada continent, si treballem la roba veure més vocabulari específic, si treballem el cos humà veure algunes malalties concretes, si passem per l’Edat Mitjana treballar els diferents estils artístics... Aquesta proposta es complementa amb una reducció dels seus deures mecànics i repetitius per presentar activitats que requereixin més elaboració per part de l’alumne. No es tracta d’emplenar el temps quan acabi les feines (alguns no són ràpids i altres no ho volen ser si això significa fer més feina). 

Recordeu que no porten el kit dels coneixements o procediments incorporats. A un alumne de Sisè se li va proposar fer un Power Point sobre l’art romànic i gòtic sense donar més indicacions. Ell va preparar una proposta amb quasi dues-centes diapositives i la seva explicació pertinent. Ho vaig enganxar per casualitat. Ho vaig poder frenar sense que ningú prengués mal. Aquests superpower va ser per la família, pels avis i els seus amics que van fer tres sessions tres dissabtes a la tarda. Van anar a casa dels pares a berenar i ell els hi explicava amb tot luxe de detalls, gaudint mentre responia les seves respostes i buscant allò que no sabia... Per la classe vam preparar un mini amb 6 diapositives que vam titular “Romànic o gòtic?”: plantes, parets, contraforts, finestres, sostres. Els companys van rebre la informació necessària i ell va gaudir explicant-ho. Ningú li va treure l’esglai en veure que el que tot el que havia fet no hi cabia en sis diapositives. No era capaç de pensar en res, però no el podia exposar a la classe amb aquell treball enciclopèdic. Que sàpiga posar fotos en un power point no li dona criteri per saber què necessita la seva audiència. Els hem de seguir i donar moltes indicacions fins que puguin volar sols. Al començament tot molt pautat i a gaudir...   

Com que no podem ni volem proposar treballs només per aquests alumnes (cal tenir en compte que ja són prou diferents i no els hem de fer més diferents des del professorat), poden ser tasques que altres alumnes de bon rendiment o d’alt interès en la matèria també puguin gaudir fent. No es tracta d’avançar matèria. Si necessitem fer matèria del curs posterior ho farem obertament i plantejarem una acceleració parcial avant-sala de l’acceleració total però això és una intervenció extraordinària que no requereixen tots els alumnes.

Hi ha moltes possibilitats: fer propostes d’activitats en general a la classe i que qui vulgui les faci (dient-els en privat que esperes que ells s’hi apuntin perquè estan pensades per a ells); o directament demanar a un grupet d’alumnes una tasca concreta; proposar reptes o projectes...

Quan parlem d’intervenció educativa a l’aula hi ha molt a dir i molt a fer... si necessiteu res, parlem-ne! Estic a la vostra disposició al telèfon 646486159 o al mail atencioaltescapacitats@gmail.com.

Identificació de les altes capacitats (Pares i Docents)

 

En el món de les altes capacitats sovint trobem gent que fa coses molt estranyes... Després d’una consulta d’una família d’aquesta setmana, he cregut important entrar en el difós món de la identificació. No hi ha un protocol únic i consensuat de quines proves s’han de passar i cada gabinet fa una mica la seva. Trobem molta variabilitat en preus i proves, i les famílies desorientades no saben què fer. Hi ha gabinets de professionals especialitzats i d’altres que s’han apuntat a resoldre la necessitat de les famílies però sense un fonament científic i no voldria pensar que amb idees més econòmiques que de servei. Però comencem pel començament....

Per a què necessitem la identificació d’altes capacitats?

- Per tenir una valoració objectiva.

- Per estar identificat com a alumnes NESE (Necessitats Específiques de    Suport Educatiu) i rebre atenció específica a l’escola, a l’institut o a la Universitat. 

- Per poder sol·licitar la beca del Ministerio d’Educación.

Per tant si teniu intuïció de que l’infant o jove que teniu a càrrec, sigui fill o alumne, és important que faci les proves d’identificació. No parlem de diagnòstic perquè no és un trastorn ni una malaltia. Es fa identificació de característiques per part d’un professional especialitzat. Els qui passen les proves poden ser psicòlegs, pedagogs o psicopedagogs però han d’estar familiaritzats amb les altes capacitats perquè no es tracta només en saber passar les proves (que ja és molt), sinó en saber-les passar i llegir en clau d’altes capacitats.

Hi ha moltíssimes proves al mercat, podríem passar molts tests però no tots ens serveixen. Parlarem de 4 proves essencials i de proves  complementaries. Aquestes darreres s’haurien de passar només quan el professional ho trobi estrictament necessari perquè intueixi dificultats que conviuen amb l’alta capacitat. En aquests casos parlem de doble excepcionalitat.

Tot i que hem dit que no hi ha un protocol oficial, sí que hi ha el que es pot extreure del que en diuen els qui han estudiat a fons les altes capacitats i l’expertesa de qui coneix la identificació i té sentit comú. 

Generalment comencen amb una entrevista als pares. Aquesta ens sol donar molta informació de la història, del dia a dia dels infants, i també dels pares. (no oblidem que hi ha un component genètic) 

Les primeres proves que es passen solen ser d’intel·ligència, generalment: el WISC-V (Escala de inteligencia de Wechsler para evaluar la aptitud intelectual de niños y adolescentes) i el BADyG (Batería de Aptitudes Diferenciales Y Generales). Hi ha altres possibilitats de proves però aquestes són les més freqüents. Per Infantil es fa servir el WPPSI-IV (escala de inteligencia de Wechsler para Preescolar y Primaria). Amb aquestes dues proves es confirmen resultats des de dues vessants, la primera més general (WISC-V o WPPSI-IV) i la segona més acadèmica (BADyG). Hi ha professionals que en aquests punt, si les dades no mostren puntuacions compatibles amb les altes capacitats, avisen a la família per si volen deixar aquí la identificació o si volen continuar amb les proves que els donaran certa informació malgrat no confirmar les altes capacitats.

Després es passa una prova de creativitat. Una de les més freqüents és el CREA que mesura la intel·ligència creativa, però n’hi ha d’altres.

Per acabar m’agraden els professionals que passen una prova per conèixer la part emocional de l’infant o jove i quina és la seva adaptació a la família, l’escola i a la seva pròpia situació. El SENA és un instrument dirigit a la detecció d’un ampli espectre de problemes emocionals i de conducta des del 3 fins als 18 anys. També permet detectar àrees de vulnerabilitat i avalua la presència d’alguns recursos psicològics que actuen com factors protectors.

A partir d’aquí podem passar moltes proves més, però no són essencials en caràcter general per la identificació de les altes capacitats. 

El professional pot, en el transcurs de la identificació, observar/intuir dificultats d’aprenentatge, del desenvolupament... una dislèxia, una discalculia, un TDAH, ... i pot decidir passar proves específiques per descartar o per confirmar trastorns. Aquesta decisió implicarà passar més proves i el temps de realització de proves s'incrementarà, també cal tenint en compte la correcció, i per tant augmentarà l’import que haurà d’abonar la família. En aquests àmbit els professionals que analitzen i estudien les dobles excepcionalitats són encara més escassos. Es essencial que es faci un estudi complet de l’infant o jove perquè no és la suma de les parts sinó una persona completa. 

Per acabar, es fa un informe escrit, on solem trobar les dades personals, el motiu de l’estudi, l’explicació de les proves, la seva puntuació per acabar amb la identificació o no i una proposta d'indicacions concretes d’intervenció educativa a casa i a l’escola. El lliurament de l’informe ve acompanyat per una entrevista explicativa amb la família.

Sabem que hi ha talents, com els musicals o esportius, que no s’inclouen en aquestes proves i potser podrien buscar-ne d’específiques.

Els professionals i estudiosos sobre el tema a nivell estatal i internacional ens indiquen que hem de fugir de la línia del QI 130 del WISC-V que finalment no és més que un constructe que ara ja forma part del passat. El QI és una dada més. Cada vegada ens guiem més per les característiques que presenten i que es poden anar treballant perquè puguin desenvolupar les seves característiques. 

Generalment hem de recórrer a gabinets privats per fer aquestes valoracions i això és el que hem exposat fins ara. Però hi ha famílies que han estat identificades a través de l’EAP del seu centre (generalment públic).

Els EAP són els equips d'assessorament i orientació psicopedagògic que donen suport al professorat i als centres educatius (públics i concertats) en la resposta a la diversitat de l’alumnat. En aquests casos la valoració és gratuïta, i aquests curs he vist el primer informe perquè fins ara no feien informes escrits tot i que donaven la informació a pares i mestres.

Un cop tenim la identificació tanquem la primera etapa d’incertesa i dubte. Per alguns arribar fins aquí ha estat un camí massa llarg. Encara no hi ha prou predetecció en l’àmbit sanitari on els pediatres i les infermeres pediàtriques podrien ser elements claus. Tampoc hi ha prou predetecció en l’àmbit educatiu en el que s’espera un èxit acadèmic però no es saben llegir altres característiques. Seguim sense interlocutors vàlids que informin a les famílies de què poden fer. 

I comença la segona etapa: i ara què? En el proper post parlarem d’intervenció educativa.