En la revista del Col.legi de Psicòlegs del mes de juny hi ha un article que parla sobre l’Estrès entre els adolescents. Diuen que l’APA (American Psychological Association-Asociació Americana de Psicologia) ha escrit a la seva web un article amb recomanacions pràctiques per tal de que els pares puguin ajudar als seus fills.
Com sempre, he fet la connexió amb els alumnes d’altes capacitats... Hi ha moltes situacions que es repeteixen al llarg del curs i que els produeixen, encara que siguin petits, el que coneixem com estrès. Els seus efectes es tradueixen en una sèrie de símptomes físics i psicològics com irritabilitat, ansietat, cansament, falta de concentració, trastorns del són o presència de pensaments negatius, entre d’altres. L’enquesta dels adolescents adverteix que aproximadament un terç dels adolescents considera que no està fent servir els recursos suficients per poder fer front a les situacions estressants d’una manera adequada. Si els hi preguntéssim ... què dirien els nostres infants?
Els consells que plantegen m’han semblat interessants. Potser alguns pertanyen al sentit comú però ja sabem que quan estem en situacions de tensió sembla que el sentit comú s’esvaeix... Es tracta d’ajudar als infants i joves a desenvolupar formes saludables d’encarar i encaixar l’estrès. Aquí teniu unes bones propostes:
Promogui el reconeixement dels símptomes: veure quins senyals es mostren... irritabilitat, enuig, preocupació excessiva, trastorns del són o en l’alimentació. No cal contestar a la pregunta per què ens sentim així, simplement cal reconèixer com ens sentim. Potser estem començant a entrar en una zona poc saludable.
Dialogui amb el fill/la filla: és molt important que sapiguem fer escolta activa i que mantinguem les línies de comunicació obertes. Sovint els infants i joves d’altes capacitats tenen una sensibilitat molt acusada que necessita del nostre escalf. Sempre s’haurien de sentir compresos i escoltats encara que nosaltres tinguem un punt de vista diferent. Marcar un temps per fer coses junts, des de ben petits, és una molt bona opció perquè quan arribin moments difícils hi hagi tradició de relació.
Proposi estratègies saludables:
- l’activitat física es una via eficaç per controlar l’estrès. És molt positiu que participi en activitats que li agradin tan siguin esports d’equip, com individuals, com la possibilitat realitzar activitats esportives en família.
- un aspecte molt important, i sovint difícil de portar en els infants d’altes capacitats és el seguiment d’hàbits de són saludables. És un peix que es mossega la cua: els costa dormir, s’altera la son i, quan dormen menys també estan més alterats... regular els horaris, marcar rutines i seguir-les, fer activitats tranquil.les sol ser una bona solució teòrica que costa portar a la pràctica (més endavant dedicarem un post als problemes de són).
- ser capaços de marcar-se objectius raonables dins dels reptes. Sovint és motiu d’ansietat el fet de que es marquin metes i objectius poc realistes o que siguin perfeccionistes o massa auto exigents. Cada dificultat té la seva solució però no tot es pot solucionar a la primera. Novament la comunicació, l’experiència, el contacte amb altres persones que han superat dificultats amb temps i esforç és sempre un bon recurs. Han d’anar adquirint autonomia i no serà un camí de roses però tampoc és impossible.
Creï un espai segur per a ell/ella: les rutines solen tranquil.lizar als infants i adolescents, i poden ser reconfortants en moments d’estrès. Establint uns hàbits, li transmetrà consistència i seguretat. Intenti fixar una sèrie de rutines familiars durant la setmana (per exemple, menjar tots junts, reservar un dia de la setmana per veure una pel.lícula en família) aquestes situacions constitueixen una oportunitat per conversar.
Sigui un model d’hàbits saludables pel seus fill/a: a més de fomentar-los, és molt important que ells vegin en els pares un exemple en quant a comportaments saludables: no hem de ser perfectes, però sí uns bons models que quan cauen rectifiquen i tornen a començar. És bo que intentem menjar sa, realitzar activitats físiques regularment, dormir una quantitat d’hores suficient i prenguem mesures per controlar el nostre propi estrés.
I, si tot i així no ho veiem clar... serà bo que cerquem un especialista. Un tècnic ens pot ajudar a desencallar una situació complexa abans de que es compliqui més.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada