De tant en tant llegeixo coses que em donen esperança perquè de vegades hi ha moments que sembla que piquem “ferro fred”. Tothom té bones paraules perquè tots som políticament correctes però... quan es tracta de fer, de prioritzar, de formar, de posar recursos, temps, ganes... no tothom està disposat i hi ha una colla de nens i nenes que ENS NECESSITEN AVUI!!!!
Novament el professor Touron amb el seu estil característic aporta l’exemple per explicar la realitat:
“¿Os imagináis lo que ocurriría con nuestros alumnos más capaces y el desarrollo de su talento? Simplemente crecerían a su propio ritmo y capacidad sin trabas artificiales. Pero lo curioso es que esto beneficiaría al desarrollo del talento de cada escolar, por modesto que fuera. Se haría realidad lo que ya escribí hace unos años:
"Tenemos que ser capaces de construir, dentro de la escuela, "carriles para vehículos rápidos", del mismo modo que tenemos carriles para alumnos más lentos (adaptaciones curriculares, profesores de apoyo, etc.).
Los profesores tienen que recibir la formación adecuada para que sean capaces de adaptar estos cuatro parámetros: profundidad, complejidad, amplitud y velocidad, en planes tan individualizados como sea posible. Realizado esto de manera óptima, convertiríamos las escuelas en verdaderos entornos de aprendizaje, de desarrollo del talento". Me reitero en lo dicho.” – ho trobareu a: http://www.javiertouron.es/2014/05/la-personalizacion-del-aprendizaje.html#sthash.lB5B7bPw.dpuf
Tots sabem de la gran diversitat que trobem a les escoles i molts mestres la treballen com poden des de l’aula però... i als del carril ràpid? S’intenta atendre als infants del carril lent i als del carril “normal” però... i als infants i joves del carril ràpid? Els hem detectat? D’alguns, fins i tot, en tenim diagnòstic... S’ha plantejat algun tipus d’adaptació curricular? Com s’ha plantejat l’adaptació curricular? Quins objectius tenim? Tenim activitats previstes? Tenim reptes per a ells en el context escolar?. Com s’avalua? Com es reflecteix en les notes o informes escolars?
És cert que els alumnes d’altes capacitats no els podem fer un món a part. Seria contraproduent. Cap cotxe està sempre al carril ràpid. Certament han d’aprendre una sèrie de coses, de vegades de base, i han de “passar per l’aro” de la llibreta, la presentació, les fitxes, d’escoltar, esperar, pintar... però què més els oferim? Quan agafen oxigen per fer tot “el que toca”?
Veiem, també, la importància de formació inicial i permanent. Acaba parlant de l’escola com a entorn d’aprenentatge. Això mereixerà un post a específic i una reflexió a part.
Però no es tracta de fer volar coloms, hem de concretar i baixar al dia a dia dels nostres mestres i infants. Fixeu-vos en les quatre característiques que dona el professor Tourón per l’adaptació: profunditat, complexitat, amplitud i velocitat. Són pistes pels objectius i per les activitats que es poden proposar a aquests alumnes d’altes capacitats que necessiten una atenció específica.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada