Porto des del 2013 immersa única i exclusivament en les altes capacitats. Pedagoga de vocació i formació, i amb molts anys d’escola a l’esquena en els que les altes capacitats no havien format part del meu vocabulari habitual, tot i que ens els quaranta nou anys de l’escola s’havien fet dues acceleracions.
Avui, el 2021, han canviat moltes coses. L’any 2013 quan vaig començar en aquest àmbit, vaig trucar a totes les escoles privades i concertades de Barcelona, Hospitalet, Esplugues, Santa Coloma de Gramenet, Sant Cugat... necessitava tenir un interlocutor que tingués poder de decisió per introduir a l’escola les altes capacitats. Em vaig trobar amb mitja dotzena de negacionistes ("aquí no en tenim, ni n’hem tingut mai"), una monja realista ("potser en tenim però les nostres necessitats són molt bàsiques i no podem diversificar els pocs recursos dels que disposem"), una desena de centres que ho estaven treballant (des d’un cas que atenien fins els qui ho tenien sistematitzat amb protocols d’actuació). Però la gran majoria, no tenien entre les seves prioritats l’atenció a la diversitat a l’alta. Tenien molts fronts oberts i l’entrada de les plataformes i els ordinadors a l’aula feia que tota la formació anés en aquesta direcció perquè calia tenir un element diferenciador que permetés seguir tenint clients en aquesta escola concertada i lliure.
Avui, quan arribo a les escoles el panorama és diferent en la forma però no gaire en el fons... N’han sentit a parlar molt més, potser estan portant algun cas però no hi ha una formació de centre ni una sistematització de com treballar la diversitat a l’alta. Les escoles continuen tenint molts fronts oberts, i només ha faltat la pandèmia amb tots els seus protocols d’actuació, la necessitat de tenir la possibilitat de que l’escola presencial es converteixi en on line d’avui per demà amb tot el que això comporta.
L’atenció a la diversitat per aquells infants i joves amb dificultats està força treballada però l’atenció a la diversitat a l’alta és una realitat que en molts casos encara depèn del mestre i pocs centres tenen un plantejament integral. Tot i això, vaig veient que hi ha interès i que malgrat totes les altres formacions, les altes capacitats s’estan fent un lloc entre elles perquè són una necessitat real. Aquests nens i nenes estan a les aules i atendre’ls o perdre’ls depèn de nosaltres.
Fins ara he parlat principalment d’escoles concertades o lliures perquè les meves primeres trucades en aquell llunyà 2013 a les escoles públiques van topar amb la “falta de pressupost”, “això cal programar-ho amb temps”, “ara impossible tenim altres focs que cremen”... per tant la meva incidència en les escoles públiques ha estat a partir de l’atenció a alumnes puntuals, la formació puntual a través de l’EAP de Sant Martí, una formació pels docents de l’Institut Tres Turons d’Arenys de Mar, píndoles de formacions gratuites als docents d'algunes escoles i instituts d'Arenys de Mar i de Munt, i l’assessorament durant tres cursos al l’escola El Farell de Caldes de Montbui.
Avui la introducció ha estat llarga però crec que era imprescindible per situar el moment en el que estem respecte a les predeteccions.
Des de les direccions dels centres la predetecció sol veure’s com un problema. Genera feina. Després caldrà atendre. També generarem famílies descontentes perquè algunes famílies volen tenir fills d’altes capacitats i no els tenen i altres que els tenen voldrien amagar-se i que no es faci res d’especial encara que ho necessitin. Per tant, fer la predetecció , a priori, suposa un problema per l’escola.
Però la realitat no és aquesta. Fa ja set anys vaig començar a fer el seguiment d’un alumne de Maristes Igualada. A l’any següent la directora em va cridar al seu despatx i em va parlar de que a l’escola tenien molt treballada l’atenció a la diversitat per baix però no la diversitat a l’alta, i de fet feien accions puntuals però els agradaria tenir una formació i planificació de com atendre aquests infants i joves. I ens vam posar a treballar. Primer fent formació i sensibilització de mestres: Infantil, Primària i Secundària. Després orientant la creació de materials propis per atendre aquesta diversitat. I de manera paral·lela fent la predetecció d’aquells alumnes que mostraven característiques pròpies de les altes capacitats (que no sempre eren èxit acadèmic) derivats pels pares o pels mestres. Això va fer que cada sis mesos aproximadament teníem noves predeteccions. Després de la predetecció venia la identificació a través d’un gabinet de psicòlogues especialitzades en altes capacitats. I novament en paral·lel l’atenció als infants o joves. S’ha anat fent poc a poc, amb naturalitat, al llarg dels anys... en aquest moment tenim identificats una quarantena d’alumnes a l’escola i oferim un servei integral d’atenció als docents, a les famílies i als alumnes.
La predetecció consisteix en els qüestionaris per les famílies que ens proposa el Departament d’Ensenyament que provenen de la Dra. Luz Pérez, una eminència en el camp de les altes capacitats. Nosaltres hi afegim també un qüestionari de capacitats i el d’intel·ligències múltiples. Amb tot això podem tenir una imatge a grans trets de l’alumne que ens marcarà si cal continuar fent les proves objectives d’identificació.
Vaig trobar una escola privada de Barcelona, l'Escola Pérez Iborra, que va fer identificació a tots els alumnes de Primària i Secundària de l’escola per donar una atenció més acurada.
El cost, encara que petit, de vegades també és un problema en aquest moment amb el que comptem amb els dits de les mans ... per això si aconseguim algun tipus de financiació sempre és millor que carregar-ho a les famílies... cadascú se sap lo seu...
En aquest moment estem en un projecte que ha estat acceptat pel Fons Social Europeu. Dins del Programa Emocions de l’escola pública Sant Cristòfol de Begues hi ha una àrea d’altes capacitats en el que farem la predetecció d’Infantil de 5 anys i Tercer de Primària.
Alguns es mostren, altres s'amaguen, altres no saben què els passa... Trobar aquests infants i joves és una necessitat perquè puguin rebre l’atenció que necessiten. Aquest és el primer pas i no és un problema, és l’inici de la solució.
