S’acaba el trimestre i arriba el moment de
l’avaluació final (perquè l’avaluació per a mi és un procés continu). Aquest primer trimestre de curs ha estat
especial. Començava a l’octubre després d’una llarga baixa de sis mesos
motivada per problemes cardíacs. Va tocar començar poc a poc, escoltant el cos,
i ara, al desembre, continuo sense poder trepitjar el gas a fons i el dia que
m’embalo una mica... desprès toca descansar però tot i així estic contenta de
la meva rentrée.
El bloc de cultureta ha funcionat com un
rellotge però el de altes capacitats ha patit llacunes importants. Aquest és un
dels reptes pel proper trimestre... tots dos amb continuïtat. El twiter serveix
per anar explicant on sóc i també per donar la meva opinió o resposta a
situacions relacionades amb les altes capacitats. Aprofito descansos, esperes
de transport... i com que no en falten, si la bateria m’ho permet, està en
marxa. El facebook l’hauria de sistematitzar perquè no reflexa tot el que fem...
és difícil portar-ho tot al dia.
En aquest trimestre he fet més de 4.200
kilòmetres (com anar de Barcelona fins a Copenhagen i tornar) sense sortir de
Catalunya i amb transport públic. He anat a 15 poblacions diferents (a algunes
un munt de vegades), porto infants de 6 escoles públiques, de 3 instituts i d’11 escoles concertades.
En aquest curs he plantejat cinc compactacions
(Parets, Igualada, Castelldefels, Barcelona i Santa Perpetua de Mogoda). Les tres primeres estan en marxa. En la quarta
hem acordat amb la família i l’escola que necessita més temps per fer-se a la nova
escola i a la nova etapa i seguim observant... potser començarem la parcial el
trimestre vinent. La quarta està en procés perquè, per desconeixement de les
AACC, s’espera d’ell excel·lència en
tots els camps.
Porto el projecte d’inclusió a l’alta de
Maristes Igualada des de fa una colla d’anys. Allà fem seguiment de la
quarantena d’alumnes que tenim identificats, formació continuada de mestres i
una Escola de Pares específica d’altes capacitats trimestral, i la possibilitat
de mantenir entrevistes per consultes puntuals per part de les famílies.
I els caps de setmana: el Programa Atlàntida,
una activitat extraescolar de cap de setmana per a famílies amb fills amb altes
capacitats. Han estat activitats estrella: la presentació al Cosmocaixa i les dues
activitats d’experimentació amb Smart Barcelona (la dels bacteris i la de
química). Hi ha altres activitats que no s’han pogut fer pel temps, per
prudència o per manca de participants, i les hem posposat. Fan mil activitats, però
en el Programa Atlàntida infants i joves han aprés i han gaudit, i les famílies
es van formant i coneixent... es van creant sinèrgies.
Aquest trimestre m’ha portat el regal de fer
formació en directe a l’Elisabet Queirós, de Girona, que ha estat la meva ombra
durant els mesos d’octubre i novembre. Mestra, alumne del postgrau d’Altes Capacitats de
la Universitat de Girona, ha tingut la possibilitat de veure en directe el dia
a dia de la meva feina. Totes dues n’hem aprés molt. M’ha ajudat a continuar sistematitzant
la meva feina i a que l’avaluació contínua pogués ser comentada i contrastada
durant aquest temps. Ha estat un gran regal conviure amb gent jove amb moltes
ganes d’aprendre, amb moltes preguntes, amb ganes de fer les coses ben fetes i amb
un bon bagatge tècnic.
A atenció a les altes capacitats proposem
diferents activitats per tal de que els infants i joves d’altes capacitats
rebin l’atenció que requereixen partint de la formació i sensibilització dels
seus adults.
Acabem l’any 2019. Comencem amb il·lusió i
nous projectes el 2020 tot desitjant un Bon Nadal i una molt bona entrada d’any
a tothom!
