La por i les altes capacitats (Halloween) (Pares i Docents)

 

Entrarem en matèria definint por, fòbia i ansietat. Tres termes que de vegades alguns prenen per iguals però tenen grans diferències.

Un nen pot sentir una por natural davant la presència d'un gos gran mostrant-se reticent a tocar-lo i mantenint-se discretament a certa distància (li té por).

En un altre nen la simple visió d'un gos a 100 metres o el seu lladrucs pot despertar-li la necessitat de córrer immediatament, sentint un malestar profund i necessitant allunyar-se a molta distància per tranquil·litzar-se. En aquest darrer cas no hi ha hagut cap causa objectiva que pugui justificar la por del nen (excepte en el cas que el nen hagués estat víctima amb anterioritat de l'acció d'algun gos). Les expectatives que el gos el pugui atacar quan va en companyia dels seus pares i el gos es troba a distància i va lligat són irracionals. Ha aquesta por irracional li diem fòbia.

Relacionat amb les pors i les fòbies sol parlar-se també d'ansietat. L'ansietat és molt present en tots els processos de pors i, en especial, en les fòbies. El terme s'utilitza per posar de relleu les importants alteracions psicofisiològiques que es produeixen en el nostre organisme quan experimentem una por intensa. Aquest estat d'activació pot produir-se davant d'un estímul concret (fòbia específica) o també en absència de qualsevol estímul. Senzillament la persona sent angoixa però no és capaç descriure les causes o aquestes són molt difuses. Alguns autors ho defineixen com "por a sentir por".

Independentment de quina sigui la causa el cos es posa en marxa:  activació fisiològica en forma d’activació de les glàndules sudorípares (mans enganxoses, humides), augment de la freqüència i intensitat cardíaca, elevació del to muscular, etc .. El cos es prepara per a una resposta d'escapament o fugida activant els sistemes motors.

Molts infants tenen pors, com hem vist és un element comú en la psicologia evolutiva de la infància però quan parlem d’infants d’altes capacitats aquestes pors tenen unes característiques especials perquè com ells són molt intenses. Ho viuen de manera molt intensa i de vegades les seves respostes ens poden semblar exagerades o fora de lloc però corresponen a l’irracionalitat.

Una de les pors més freqüents és a la foscor. La viuen amb molta intensitat. Generalment es viu principalment a casa i cal obrir tots els llums per anar al lavabo, o anar-hi acompanyat. A la nit dormen amb un petit llumet o amb la porta oberta i la llum del passadís... Aquesta por té els seus moments forts i irracionals però amb l’edat va remetent si no intentem anar de pressa. Cal que faci el seu curs...

Una altra por molt freqüent entre aquest col·lectiu és la por a la mort dels éssers estimats i de vegades també a la pròpia mort. En aquests casos no els pots dir que no passarà. Per tant és una por real a una cosa que tard o d’hora passarà. Sol aparèixer abans que en la resta dels nens perquè ells pensen molt i de seguida connecten amb les grans preguntes.

 Molt freqüent és patir perquè es produeixin actes violents no desitjats com patir un robatori, o un atemptat terrorista. No estem mai exempts al 100%. El risc hi és però de vegades és molt petit i no podem estar tota la vida patint per una cosa que potser no passarà mai. Cal racionalitzar-ho. Altres actes no desitjats poden ser perdre’s o trobar-se sol. En aquests casos podem racionalitzar-ho, potser no passarà mai però saber que sí passés sabríem què fer (entrenar què faríem).

Hi ha gent que gaudeix amb les pel·lícules de por o amb personatges fantàstic relacionats amb la por o el terror. S’acosta Halloween i malgrat aquest any pot ser més contingut, és un dia en que les disfresses –cada vegada més realistes- poden desestabilitzar a aquells que estan a la corda fluixa. El seu cap sap que no son reals però el seu cos no els pot suportar. Hi ha nois i noies que en aquestes dates es tanquen literalment per no presenciar això que tant els perturba. És una mesura prudent perquè mentre en altres pors no hi podem fer gaire res, en aquesta ens podem atrinxerar. No és un problema, és una opció.  

 

Veiem algunes orientacions generals que s’han d'ajustar a l'edat del nen i a les seves característiques:

- En primer lloc viure les pors de l’infant amb normalitat i sense mostrar (almenys davant d'ell) preocupació o angoixa. Recordem que el nen sovint interioritza els comportaments i percep l'estat anímic dels pares. Uns pares excessivament preocupats poden ser un mal model i augmentar la tensió del seu fill.

- És important no forçar al nen en aquelles conductes que li suposen por o angoixa. Evidentment cal diferenciar entre aquelles que són necessàries (per exemple: anar a l’escola), d’altres que suposen poques conseqüències en l’àmbit educatiu, social o familiar (per exemple: pors als gossos).

- Una forma molt eficaç d'actuar és mitjançant el modelatge. Un dels pares pot efectuar la conducta temuda (per exemple, estar a l'habitació a les fosques) per ensenyar al nen que no passa res.

- Evitar sempre ridiculitzar al nen per les seves pors, en especial, davant dels seus companys. No riure's d'ell, no castigar-lo. L'atenció ha d'estar dirigida a les possibles solucions no a les conseqüències punitives.

- Evitar també el visionat de pel·lícules, jocs o activitats que comportin violència, por o terror. Procurar que les persones del seu entorn no llancin missatges amenaçadors (si no menges li diré a...; si no et portes bé...). No es tracta d'aïllar o sobreprotegir al nen. Fins a cert punt el nen ha d'anar integrant les diferents emocions i la por forma part natural de la nostra vida des de l'inici. No obstant això, sempre serà de gran ajuda que aquestes emocions estiguin regulades pel consell i l'acompanyament dels pares.

Si les pors persisteixen en el temps o creen un gran neguit en l’infant val la pena parlar-ne amb un especialista perquè ens orienti de com tractar la situació.

Hipersensibilitat sensorial: el tacte (Pares i Docents)

 

Per a molts alumnes d’altes capacitats la hipersensibilitat sensorial pot ser una situació que viuen amb certa dificultat. Avui parlarem de la hipersensibilitat al tacte.

Un infant que pateixi aquest tipus d'alteracions pot reaccionar de manera exagerada davant diversos estímuls. Rebrà els estímuls del seu entorn d'una manera més intensa que poden fins i tot provocar-li dolor físic. El cervell rep una quantitat enorme d'informació sense filtrar el que provoca fatiga ràpidament. Les reaccions són molt sovint incompreses.

Les zones de les mans, els peus, el coll o els braços són molt sensibles. Aquestes zones estan fàcilment irritades. Sovint es combina amb pell atòpica.  

A casa, és molt evident perquè des de sempre mostren desgrat al vestir amb segons quins teixits, presenten problemes amb les costures de la roba interior, dels mitjons...  i les etiquetes són un element a eliminar. Les famílies no solen associar aquests fets amb les altes capacitats, tot i que la hipersensibilitat sensorial pot mostrar-se fora d’elles.

N’hi ha que necessiten contacte físic. Han de tocar les coses i les persones compulsivament sense raó aparent. Els dona seguretat. Alguns en un moment de tensió necessiten una abraçada per rebaixar-la, mentre que d’altres necessiten aïllar-se i defugir el contacte físic.

Hi ha situacions en les que ells no poden posar paraules perquè el sentiment va abans que la raó i no processen el que passa. El fàstic és tan fort que no poden suportar-ho. I aquí comencen a entrar situacions que viuen a l’escola o al parc. Si tenim un nen que no es neteja els mocs o que ho fa amb la màniga de la bata, si es posa a la boca el llapis o el bolígraf o el mossega, si li suen les mans... poden fer actuacions d’evitació de vegades molt poc políticament correctes.

Hi ha textures que alguns eviten (i a l’escola no són evitables). Tocar el fang que es va assecant a les mans els pot ser molt desagradable. Per a altres és la sorra, l'herba, la plastelina o la pintura. I ara que arriba la Castanyada i en moltes escoles fan panellets, potser aquest any no pel tema del coronavirus, aquella massa on es posen les mans... torna a ser un moment que alguns viuen amb especial desgrat. És absurd obligar-los perquè podem provocar una situació innecessària. La cara de fàstig o els crits poden ser un poema...

No és només a les mans... a alguns els costa caminar sobre sorra, herba, petites pedretes sense calçat. 

És curiós perquè alguns quan tenen fred els baixa la temperatura corporal. L'J amb les mans fredes el termòmetre marca 35 graus. Com si fos un peix...

A l'escola, seria ideal que a través del vincle i de les sessions tutorials personalitzades aconseguíssim la informació de com es sent en aquestes situacions, o de com podríem solucionar aquestes situacions. Potser té alguna sortida possible o estarà obert a escoltar possibilitats i assajar-les.   

A casa en aquells moments d'abans d'anar a dormir que sabem que baixen la guàrdia, o com deia l'A quan la mare li asseca els cabells després de la dutxa, poden ser moments per comentar com es senten, com ho porten, com ho podríem millorar... Què podem fer des de fora i què pot fer des de dins.

També poden presentar problemes en situacions on hi ha molta gent y molt propera físicament. Per això eviten centres comercials en dates assenyalades, festes populars com la Cavalcada de Reis, el Carnaval, actes de la Festa Major...  

No és un caprici, és hipersensibilitat. Quan els ajudem a conviure amb aquesta realitat i millorar quan es pugui els seus efectes, els ajudem tot atenent les seves necessitats que no són només cognitives.  

Pensament divergent (Docents i Pares)

 

El pensament divergent és un procés de pensament que genera idees creatives mitjançant l'exploració de moltes possibles solucions. El pensament divergent contrastaria amb el pensament lògic que busca una sola solució correcta basada en els nostres coneixements previs i ordenats de manera lògica. En canvi, el pensament divergent típicament apareix de manera espontània, de manera fluida, de manera que moltes idees són generades en una petita quantitat de temps i aquestes connexions inesperades són dibuixades en la nostra ment. Després que els processos de pensament divergent han estat completats, les idees i informació són organitzades i estructurades usant pensament convergent.

L'escola treballa amb molta freqüència amb pensament convergent. Un alumne em deia que volia fer algun treball del qual el professor no sabés la resposta. Quina gràcia tenia demanar treballs de coses que es podien trobar buscant?. Ell no percebia, i estava ja en 4ESO, que mai hagués estat reptat en activitats de pensament divergent. (Sabem que tenen memòria selectiva però també molt bona memòria).

El pensament lateral o divergent es basa en tres factors:

Originalitat: l'habilitat de produir idees curioses i diferents.

Fluïdesa: produir diverses solucions sobre la base d'un estímul únic.

Flexibilitat: replantejar idees preconcebudes, reinterpretar, valorar diferents perspectives.

Cal tenir en compte que no es tracta d'una cosa màgica sinó que és un hàbit mental que s'aprèn i es desenvolupa. Pensar de manera creativa és un aprenentatge per a la vida.

Podem practicar a casa o a l'escola. Aquest tipus de pensament l'associem més amb l'oci que amb el temps de treball però és imprescindible començar per ell per a poder crear elements nous i continuar avançant.

Què podríem proposar com a activitats de pensament divergent? Com podem desenvolupar el pensament lateral?

Les endevinalles i jocs de lògica, les pluges d'idees, canviar elements o dividir un objectiu o problema en parts, preguntes obertes… ajuden a treballar aquest tipus de pensament perquè ens fan observar la realitat des de diferents punts de vista. Podríem integrar-los en la classe o almenys en el Pla B? Podem treballar ampliació i aprofundiment de coneixements a través d'activitats creatives.

Alguns nens i joves d'altes capacitats són massa lògics i rígids i eviten les activitats obertes. Mentre que uns altres gaudeixen amb elles i els costa més concretar que pensar i inventar. En l'equilibri està la resposta correcta. Cal poder treballar tant en pensament convergent com divergent. La vida és diversitat!

Educació Emocional a casa (Pares)

 

La detecció i la gestió de les emocions és una gran assignatura pendent de petits i grans. Ara ja formen part del currículum de moltes escoles en el nivell preescolar o en la primària i en la secundària es disfressa de tutoria. Però si bé, pot ser un treball escolar sempre ha de néixer en la família on els tempos poden ser més amplis i la personalització de l'educació conté tota l'extensió de la paraula.

La majoria dels nens d'altes capacitats tenen un molt bon desenvolupament del llenguatge oral. Els agrada racionalitzar el que passa al seu al voltant i saber quin nom té. Sovint els agrada utilitzar un vocabulari molt ric i precís, i de vegades s'enfaden perquè no troben la paraula que busquen per a identificar una cosa, una acció o un pensament. Per això el primer que treballarem amb ells és la identificació d'emocions. Quin nom tenen, què signifiquen, com es mostren, en quins casos poden aparèixer… Alguns prefereixen començar pels altres. De fet és més fàcil veure les emocions en una situació externa viscuda o en un capítol d'una sèrie o en una pel·lícula. És fàcil parar i parlar d'això. Primer veiem les imatges d'una tirada i després anem parant i comentant. De vegades les emocions són molt clares, unes altres vegades poden estar barrejades… això és la vida. Si són molt petits amb la identificació serà suficient, però aviat podrem començar a analitzar com han reaccionat els personatges i quines altres opcions tenien. A partir d'aquí, podem començar a preparar quina opció hauria triat ell o ella si es trobés en aquesta situació. Tots tenim el nostre caràcter, i tenim opcions que ens són més possibles que unes altres. No hi ha opcions bones i dolentes (sí que n'hi ha però ara no és el cas), hi ha opcions més o menys adequades al nostre estil i al que volem respondre o entenem que hem de respondre.

És important fer aquest treball amb tots els fills però d'una manera especial amb els d'altes capacitats, però sobretot amb aquells nens i nenes que són més rígids i impulsius… Aquests són els que han d'entrenar i han de pensar abans, perquè en el moment no saben fer-lo, no poden fer-lo; i tal vegada si puguin aprofitar el que hem preparat a casa…

El primer pas és la identificació en ells i en els altres. No és fàcil però és molt útil. Després vindrà la gestió d'aquestes emocions. És molt convenient que treballem perquè els nostres fills i filles tinguin uns bons fonaments emocionals.

Dificultats d'autocontrol (Pares i Docents)

 

Els infants i joves d’altes capacitats solen ser intensos, hipersensibles, rígida, paladins de la justícia... aquesta combinació en majúscules, com tot el que viuen forma un còctel explosiu per les petites coses de cada dia, sobretot quan hi afegim la guinda d’una memòria d’elefant.

 

Avui parlarem de les dificultats d’autocontrol. Normalment quan parlem amb ells ens entenen. El seu cervell ens entén però molt sovint el seu cos encara no està preparat per fer el que el seu cap entén. D’això en diem disincronia. La cognició, l’emocionalitat i la part física poden estar en tres temps diferents d’evolució. Això els sol fer patir molt.

 

Encara que vulguin no poden passar de llarg o mirar cap a una altra banda quan troben una situació d’injustícia que pot no afectar-los directament, sinó que afecta a un company, o a algú més dèbil. Encara que hagin sortit escaldats en ocasions anteriors, no ho poden evitar. Es senten interpel·lats personalment, tot i que sovint acaben patint les conseqüències que potser no reben els que s’estaven barallant o estaven implicats directament en els fets perquè ells són molt intensos i els és difícil frenar.

 

Altres vegades senten les mirades d’altres o els seus comentaris com atacs (de vegades pot ser cert, però altres vegades són casualitats). En sol fer una lectura negativa i obra en conseqüència de vegades amb intensitat o impulsivitat.

 

Necessitem conèixer bé les característiques dels infants i joves d’altes capacitats perquè sinó podem minimitzar els seus sentiments i no els podrem acompanyar en el procés de resoldre aquestes situacions de descontrol que els fan patir molt a pilota passada, però que no saben veure-les venir. Sovint aquesta feina es fa a casa però ha de ser acompanyada o al menys coneguda des de l’escola.

 

Tot de cop no ho podrem resoldre però fora del moment de tensió sí que hem de parlar amb l’infant o jove sobre el que ha passat. Alguns no en volen parlar perquè els recorda el que han fet malament, o es senten jutjats o acusats. Cal anar preparant el moment i és molt important que col·labori. Potser al començament només pot escoltar però poc a poc necessitem que ho processi i faci seu el problema per arribar a una solució. No podem fer retrets, ni un to de renyar. Hem d’escoltar, acollir el que diu que no vol dir ni reafirmar-ho ni estar d’acord. Cada situació és diferent. Hem de saber escoltar i poc a poc anar-lo portant a veure la realitat objectiva: què ha passat. La culpa no sempre és d’ell, però tampoc sempre és dels altres. Amb aquest temps de reflexió amb veu alta hauríem de poder definir què ha passat i quines han estat les causes. També haurem de buscar com ho podríem haver solucionat. Buscar diferents opcions perquè ell trobi quina és possible per a ell. Cal buscar solucions per a la propera vegada perquè encara que no vulguem... hi haurà una altra vegada.

Cal parlar amb el seu cervell que ens entén, i el seu cervell i ell ja s’aniran posant d’acord. Recordeu que té un pensament constant i les nostres xerrades poden ser bona llenya per cremar.

 

Com es podia haver evitat, com s’ha sentit tothom en aquesta situació; si han contravingut alguna norma; si ara, veient les conseqüències hauria actuat igual... Segurament en un altre moment podrem parlar de la memòria d’elefant per recordar els greuges o el que li han anat fent al llarg dels anys els uns i els altres... però això serà tema d’un altre post.

 

 

 

Fora de temps (Pares i docents)

 

Aquest temps de pandèmia ho ha capgirat tot. Hem començat un nou curs però no varem tancar el passat. Varem estar confinats de març a juny i no es va tancar com cal. Es van trencar un munt de tradicions que sentíem nostres malgrat a uns els agradin i a altres no, varem perdre el Sant Jordi a l’escola, les colònies, les comunions, els festivals final curs, les graduacions. Alguns infants han canviat d’escola perquè no hi havia continuïtat al seu centre i no han pogut tancar el curs.

 

Ara en el mes de setembre i octubre hem vist trobades d’exalumnes en centres de Primària per tancar nou anys d’escolarització. Trobem alumnes que han fet la Comunió o la Confirmació al començar la tardor. I veiem alumnes de Primer de Primària celebrant la seva graduació d’Infantil.

 

Si sempre comencem el curs repassant, en molts centres ara s’estan  fent els continguts del darrer trimestre del curs passat. Hi ha centres on informen que al novembre, o després de Nadal podran començar aquest curs. Mentre que en altres es va fer un bon seguiment on line i desprès d’un repàs d’inici han pogut començar aquest nou curs amb una certa normalitat.

 

Molts alumnes d’altes capacitats són molt normatius i rígids. La norma és important. No els agraden els canvis. Es senten fora de joc quan el que passa no és el que està previst o és habitual. Per això aquesta pandèmia en ha ofert la possibilitat de que comprovessin que malgrat sigui dolorós per a ells i fins i tot incomprensible, no es trenca res si canviem tradicions per causa de força major. D’entrada l’expressió “força major” no sol estar al seu vocabulari, i és bo que aprofitem aquest moment per introduir-la. Sempre ho fem d’una manera determinada però hi ha condicionants que ens ho poden fer canviar.

 

Quan els expliquem que algunes normes davant de circumstàncies excepcionals varien han de saber que en condicions normals són invariables. Podem fins i tot jugar a trobar excepcionalitats, per això solen tenir una gran imaginació i segur que troben excepcionalitats ben divertides. Generalment tenen molt sentit de l’humor.

 

Però no els podem perdre de vista. Cal veure sempre què han entès. Com que alguns són tan extrems i tan rígids, aquesta situació pot fer que directament destrueixin l’essència de la norma i pensin que tot és eteri. Cal anar amb compte. En això consisteix l’acompanyament que necessiten.

 

 

 

 

Permetem que desenvolupin els seus talents ! (Docents)

Alguns docents creuen que s’han de fer coses extraordinàries amb els alumnes d’altes capacitats. Però atendre les seves necessitats pot passar per activitats molt més simples. Hem de pensar en obert. Hem de pensar en possible.

Hi ha alumnes apassionats de les ciències. Hi ha professors de ciències que no troben el moment de fer experiments amb la classe perquè` no té temps de preparar-los, i al final plegar-ho tot abans de la següent classe. En els apassionats de la ciència pot tenir uns fantàstics ajudants de laboratori. Però no es tracta de que facin la feina mecànica sinó de que en un moment específic entenguin el per què de l’experiment, les dificultats que es poden trobar i com solucionar-les. Amb un punt de dedicació específica poden col·laborar en activitats col·lectives. Mai ha de ser una imposició sinó una col·laboració amb plus.

Hi ha alumnes que fan música extraescolar i toquen instruments. El 22 de novembre es celebra Santa Cecília patrona de la Música. Els podríem proposar que durant aquella setmana toquessin alguna peça a l’entrada o sortida de l’institut, o participessin en algun acte del centre en el que canten totes les classes sigui de manera interna o amb públic. També poden anar a alguna llar d’avis a tocar o aquest any fer-ho enregistrat si no hi ha possibilitat de fer-ho en directe. També es pot fer una petita actuació amb cançons infantils, o d’un país determinat, o d’estils diferents, o de músiques Disney o de pel·lícules, d’actualitat... hi ha mil possibilitats. Tots els instruments poden ser-hi convidats. Fins i tot ho poden enregistrar a casa. Estudiar música requereix molta disciplina i és bo fer saber què fan els alumnes “fora d’hores”.  Fem servir aquests talents musicals per aquests dia o per quan vulgueu. Alguns alumnes potser preferiran tocar i enregistrar només el so, o les mans i no ser protagonistes, altres voldran ser la cirereta del pastís. Cadascú des del seu estil mereix que reconeguem i fomentem el seu talent musical.

Hi ha alumnes que els agrada molt llegir. Podríem proposar que participin en un club de lectura. Una lectura mensual i un temps per comentar-la presencial o virtual... és possible? O una lectura trimestral per començar... Una lectura d’alçada, diferent de les proposades a l’escola... amb relació amb la filosofia, teatre clàssic, ciència ficció... Estaran contents de sortir del “Manolito gafotas” o de la “Formiga Piga se’n va d’excursió” i llegir pels seus interessos.

N’hi ha que són tecnològics. Els agrada inventar, provar, construir, desmuntar... peces, fustes, femelles, claus... eines... poden tenir el seu espai a l’escola o a l’institut? Poden tenir un mestre que els orienti i animi? Els podem proposar un projecte partint de les seves necessitats però fet amb rigorositat?  No neixen ensenyats, tenen moltes ganes d’aprendre però un adult interessat al costat els ajudarà molt. Lligat amb un tema, potser d’altres cursos,  poden col·laborar amb una peça o amb una explicació. Podem treballar la transversalitat.

I els artístics. N’hi ha que serien molt feliços ajudant a les mestres dels petits a decorar les classes, o participant en els decorats del Festival de Nadal o de Fi de curs, o treballant en el Rei Carnestoltes, o pintant un mural a l’escola, o creant personatges en 3D de les mascotes de les classes amb paper maché, o dissenyant el vestuari de l’obra de teatre... Hi ha mil maneres d’incloure els més artístics en la vida de l’escola o l’institut.  

N’hi ha d’altres que els encanta escriure. D’altre banda si volem passar la vida de l’escola o institut a les xarxes és una feinada de recollir dades, d’escriure-la, de buscar imatges, de penjar-ho. Podem crear una comissió periodística? El professor por coordinar la seva feina o en els grups de més grans es poden fins i tot autogestionar. Des de un full a un blog a una revista o un programa de ràdio. D’un detall a una activitat més gran.

 

Val la pena començar amb poc, amb un detall i ja anirem creixent. Sí, potser al començament porta feina però un cop està sistematitzat pot donar resposta a les necessitats d’aquest col·lectiu. Pot ser aquell oxigen que els permeti seguir amb les tasques quotidianes. Sempre hi ha d’haver la voluntarietat, i alhora haurem de seduir a alguns que ja han tirat la tovallola i ara fan el mínim esforç i no s’enganxen a extres. Uns desitgen aquestes activitats i altres les rebutgen, però per a tots són necessàries i gairebé imprescindibles. Si és possible no hauria de ser “més a més”, hauria de ser “enlloc de”. En parlarem en un altre post...  

Activitats extraescolars (2)

 

Davant de les activitats extraescolars molts pares es pregunten si han d’explicar als monitors d’aquestes activitats que el seu fill o la seva filla té altes capacitats. No és un acte de vanitat? De veritat és important? No val la pena que passin desapercebuts?

Aquí teniu uns exemples reals que us poden ajudar a treure les vostres pròpies conclusions:

-   * La L fa gimnàstica artística de competició. Cada vegada els exercicis són més difícils. L’han passat de grup i ara és la més menuda en un grup de “grans”. Per anar pujant de dificultat necessita el seu temps. S’hi va acostant, va agafant confiança però si l’apreten es bloqueja. És important que a més del vincle, l’entrenadora li digui que sap que necessita el seu temps (que no és massa) i parlin de quan creu que ho tindrà. Sabem, al menys és el que ha passat fins ara, que quan ho té, ho clava.

-   * En D juga a futbol i és el porter d’un equip recent format. Les línies no estan clares i menys la defensa, pel que cada setmana li fan molts gols. Ho porta molt malament. I alguns pensen que no sap perdre. En canvi ha començat a jugar als escacs. Aquí encaixa molt bé les derrotes. Diu que els altres són més bons i que fa més temps que juguen. Fins i tot diu que alguns juguen molt bé. Diu que els altres són molt bons i el guanyen però quan ell en sàpiga més també guanyarà. De fet ha arribat a anar al Campionat de Catalunya i la seva actitud ha estat exemplar tan quan ha guanyat com quan ha perdut.

-     *  La C va néixer ballant (o això diuen els seus pares). És el que més li agrada fer i per fi els seus pares l’han apuntat a ballet. Ella hi posa tota la intensitat i aprèn ràpidament les coreografies, per això aquell mes on es repassa pel festival pateix molt perquè ella s’ho sap des del primer dia; però altres nenes no hi posen interès, s’equivoquen, no estan atentes... Si la mestra no parla amb ella i la frena pot sortir qualsevol dia per peteneres perquè es va escalfant i no pot més, cada dia és el mateix.  Però si la mestra li ofereix la possibilitat de fer altres papers si alguna nena falla, veure alguns vídeos a casa de ballets famosos...és un detall que segur que agraeix.

-     *  A l’O el van expulsar de l’escola per temes de conducta. En canvi a l’extraescolar de futbol només li han tret una tarja groga en tota la temporada i va ser per defensar un company. L’entrenador amb qui ha fet molt bon vincle el controla amb la mirada. El sap frenar (cosa que a l’escola no van poder fer). En paral·lel anàvem treballant tècniques pel control de la ira que practicaven al camp de futbol. Al final dels entrenaments, moltes vegades parlava uns minuts amb ell i vèien què podia fer per no saltar i el felicitava per moments concrets en els que havia aguantat bé.

-   * L’A està acabant l’ESO. A l’institut diuen que no se sap relacionar amb els companys. Però contra tot pronòstic es va apuntar a fer d’ajudant del monitor de tennis del club i aquell noi, en aparença arisc, és molt amable; i treballa tant la tècnica com la relació amb els infants.  

-     *  L’A te molta traça amb el moviment. Li encanta la dansa però quan aprèn una tècnica nova el que vol és aplicar-la a la seva manera. No li agraden les coreografies fetes, a ella li agrada crear-les, pensar-les i fer-les. Ha estat a punt de deixar les classes perquè no vol repetir passos, ella vol ballar. Si la mestra no la sap portar, que no és que faci el que vulgui, potser la nena perdrà l’oportunitat de gaudir amb la dansa.

A quina conclusió heu arribat?

Jo sóc partidària de comunicar-ho perquè tenen característiques poc habituals que sense coneixements sobre el tema es poden veure com un caprici o fins i tot els poden tildar de maleducats per la seva intensitat, la seva rigidesa, la seva hipersensibilitat o la seva autoexigència. Necessiten estar al cas i saber com tractar-los i sobretot com no tractar-los.

Programa Atlàntida

 

El Programa Atlàntida és una  activitat específica d’altes capacitats per a infants i joves identificats, o pendents d’identificació, i les seves famílies. Va néixer l’any 2014 i des d’aquell moment ha anat evolucionant per cobrir les necessitats específiques d’aquests col·lectiu.

Amb els infants i joves treballem en tres àrees:

-   Coneixements a l’alta: coneixements per les seves ganes de saber, no per la seva edat. Aquesta activitat sol tenir lloc a museus de tot Catalunya, però també provoquem situacions d’aprenentatge en laboratoris amb Smart Barcelona, o a la natura com la dels llops al Montseny amb Signatus...

-  Activitats per treballar la intel·ligència emocional a través de les seves característiques pròpies:  intensidad, hipersensibilitat, rigidesa, perfeccionisme, les grans preguntes, habilitats socials... a través de jocs i dinàmiques de grup.

- Jocs i Activitats en família: visites guiades a monuments  o conjunts monumentals de pobles o ciutats, gimcanes per conèixer diferents poblacions...

Amb els pares:

-  Fem Escola Familiar amb un temps de formació i un altre per compartir experiències. Generalment tenen lloc en el mateix moment que els fills estan fent altres activitats.

É  És molt interessant quan posem en contacte famílies de diferents punts de la geografia que sovint no tenen iguals reals en el seu entorn més immediat. El contacte és positiu pels fills i també pels pares.

   En aquestes activitats també hi participen els germans. D’aquesta manera ells també veuen d’una manera més clara quina és la situació d’aquest germà o germana d’altes capacitats. Reflexionar sobre les seves accions, actituds, necessitats a la llum de la intel·ligència emocional els afavoreix a tots tinguin la capacitat que tinguin.

   El fet de que sigui una activitat familiar la fa possible. Poden venir els pares, perquè sinó tindríem una reunió de mares, els germans s’ho passen bé perquè en les sessions es senten inclosos i amb ells fem un treball específic que necessiten.

   Enguany comencem la setena edició del Programa Atlàntida. Aquest curs amb aquesta situació tan especial que estem vivint hem començat proposant una activitat mensual amb Smart Barcelona.

    Tindran lloc els diumenges a les 3 de la tarda i tenen una durada de dues hores. Fan tasques d’aprenentatge sense sostre en quatre laboratoris creats per tècnics de Smart Barcelona per a l’ocasió. Proposem les següents sessions per aquest trimestre:

    Diumenge 4 d’octubre: Anatomia

    Diumenge 8 de novembre. Ciència i  Enginyeria 

    Diumenge 13 de desembre : Cirurgia

   Trobareu més informació a la web d’Smart Barcelona on cal que s’inscriguin les famílies participants. Tenim dos grups on tots els integrants són alumnes d’altes capacitats i els seus germans. Als monitors, que són alumnes dels darrers cursos, recent graduats o doctorands, els fem una formació per que sàpiguen com tractar aquests infants i a més hi posem a cada grup personal especialitzat  per acompanyar en l’activitat. En el temps que els fills fan l’activitat els adults farem Escola Familiar en un espai obert. 

   Està prevista una activitat pels joves més endavant de la qual informarem en el seu moment.

    En el Programa Atlàntida infants, joves i famílies gaudeixen de les activitats i de les relacions. És una molt bona manera de treballar en el creixement harmònic de tota la família. Si voleu més informació podeu sol·licitar-la a atencioaltescapacitats@gmail.com  o al telèfon 646 48 61 59.