S'apropen les vacances. Ens acostem a uns dies en els quals tindrem un canvi clar de rutines. En molts casos es repartiran en dos temps. El cap de setmana i els dies festius del calendari laboral i els dies en els quals els infants i joves tenen festa però els adults de casa no.
El temps de vacances pot ser un temps carregat d'expectatives, però que si no som capaços de preparar-les bé, els dies passaran volant i ens deixaran una rastre de frustració per no haver pogut fer allò que volíem.
Per tant, la primera proposta és fer un llistat de què voldríem fer. Cada element de la família farà el seu llistat. Si són molt petits, els podem acompanyar. En un segon pas, ordenarem aquestes activitats per prioritats posant davant aquelles que no ens voldríem perdre i al final aquelles que si hem de posposar no representaria cap problema.
Què hi podem posar? Activitats: cuinar, llegir, fer esport, aprendre alguna cosa diferent, fer treballs manuals, anar a visitar alguna cosa o alguna persona, activitats religioses... però també descansar, badar, passejar, jugar, gaudir de la natura o de la ciutat...
Un cop els infants, joves i pares de la casa han fet el seu llistat és el moment de posar-lo en comú. Aquí entren alguns condicionants: el temps real, les pràctiques religioses propis d'aquests temps (si la família les té incorporades al seu estil de vida, si són una tradició o un motiu de coneixement en un viatge o visita), les possibilitats econòmiques, altres obligacions (cura de familiars, feines...)...
I finalment, arriba el moment de ser creatius i ajudar a encaixar els projectes personals i els familiars. Aquí l'edat dels infants, la tradició de compartir opinions i arribar a acords, la consciència de la situació familiar (de feina, de responsabilitat sobre la família extensa, també l'àrea econòmica), la flexibilitat o rigidesa de tots plegats són coses a tenir en compte.
Si no ho heu fet mai, pot anar bé que cadascú programi el seu temps personal i fem algun plantejament comú o de família, havent escoltat tothom.
Posar les activitats en un calendari pot semblar exagerat, però és una bona manera d'aconseguir veure de manera gràfica que tothom té el seu moment personal i el seu moment de grup. Durant les vacances ens permet veure si hem pogut seguir la previsió o si hem hagut de fer canvis o fins i tot desestimar algunes activitats per raons internes o externes al nostre pla personal i familiar. La previsió de passar un dia a la natura combinat amb un dia de pluja fa que hàgim de prendre decisions: mantenim, canviem, ajornem, anul·lem o, modifiquem i fem el pícnic al menjador de casa? Prendre aquestes decisions i observar-les, també ens ajudarà a l'hora de fer la valoració de com ha anat el procés de preparar i fer vacances amb aquest nou estil.
Aquesta previsió horària ha de ser prou possible per poder-la flexibilitzar. Permetre que entrin alguns elements que la desmuntin perquè són més importants, urgents, de pes... però prou ferma perquè no la deixem evaporar per foteses (un senzill ara no em ve de gust, prefereixo descansar o dormir, em fa mandra...).
Aquesta manera d'encarar les vacances no és de fàcil gestió. Requereix molt de respecte per part de tots els membres de la família i valorar si realment la nostra imposició en un moment és realment imprescindible o podem valorar-ho i posposar-ho tot donant-li un altre encaix o directament eliminant l'activitat de moment. És un gran exercici de respecte cap a un mateix i cap als altres membres de la família, un gran exercici de comunicació i de flexibilitat per a tots.
A partir d'aquí pot sorgir la reflexió de què hi ha realment al darrere de fer les coses "com sempre" i si volem realment fer coses diferents.
Tothom vol un canvi a millor, però no tothom està disposat a fer canvis. Les nostres vacances de Setmana Santa del 2023 poden ser un punt d'inflexió. Es pot convertir en un moment d'entrenament, i seria bo que fos un entrenament conscient a pesar de la tendra edat d'alguns dels membres de la nostra família. Ens permetrà començar a ser una mica més conscients de que hi ha coses que ens passen, però el més important és, què fem nosaltres amb aquestes coses que ens passen. Com som capaços de liderar les nostres vides en els aspectes que ho podem fer. És una molt bona manera de treballar el "toca negociable" i el "toca no negociable". Això, el cervell dels nostres infants i joves d'altes capacitats ho entenen a totes les edats, però poden no estar disposats a fer-ho. Pot ser un molt bon entrenament conscient.
Us desitjo una bona preparació de vacances, vivència de vacances i avaluació de les vacances amb l'apartat de què millorarem per les properes...
Hi voleu posar fil a l'agulla?
