Definim les zebres ?

Com ja vaig anunciar en el post del 21 de març les zebres tornen a protagonitzar un escrit. Aquesta vegada, a partir d’una anècdota tractarem el problema de la definició dels infants.

“Li vaig preguntar a la zebra: ets negra amb ratlles blanques? O blanca amb ratlles negres? 

I la zebra em va preguntar: ets bo i et portes malament?, o ets dolent i et portes be?; Ets sorollós amb moments de silenci?, o ets silenciós amb moments sorollosos?; Ets feliç amb dies tristos?, o ets trist amb dies feliços?; Ets net amb moments en els quals t’embrutes?, o ets brut amb moments de neteja?...  Y així va seguir amb un munt de preguntes. No torno a preguntar mai més sobre ratlles a una zebra. Mai més.”    

Extret del facebook de Carmen Villaverde amb traducció lliure meva.

Durant tot l’any però d’una manera més clara quan arriba final de curs sembla que ha arribat el moment de que cada nen i cada nena tingui la seva “foto” del mes de juny, la seva etiqueta. Quantes coses han canviat des d’aquell llunyà setembre. Quantes activitats, festes i celebracions, quantes preguntes i respostes, quantes hores de joc, de reciclar i de menjar fruita... 

Les definicions ens mostren aquesta foto feta informe o notes. Però hem de saber que només ens mostren la persona en un moment determinat i que segueix en procés de canvi –i esperem que de millora-. 

Com definim.... blanc amb ratlles negres o negre amb ratlles blanques? Perquè hi ha diferents maneres de llegir la mateixa realitat. Som capaços de fer una lectura possibilitant? o fem una lectura tancada i impossibilitant?

Els infants i joves estan en procés i els docents i els pedagogs els hem d’acompanyar com a tècnics i els pares han de fer aquell acompanyament amorós que només ells podran fer. Infants i joves veuen a través dels nostres ulls i les nostres paraules. Hi ha coses que no per conegudes són menys certes: quan els definim amb paraules –dedicades a ells o en parlem a tercers-, quan els felicitem, quan els alliçonem... ells ens senten, ens escolten i amb les nostres paraules van construint, també, el seu autoconcepte.  

Que la nostra definició sigui eqüànim, positiva i possibilitant. I si alguna vegada no ho és, trobem algun moment per parlar-ne. Escoltar els infants i joves és una bona manera de saber com es veuen i què podem reforçar. 

Les zebres, malgrat totes les definicions s’han de saber zebres, contentes de ser-ho. Alhora també trobant la part positiva de que hi hagi diferents éssers amb característiques diferents. La diversitat ens enriqueix a tots quan l’acceptem i la valorem.