Alguns aspectes de l'avaluació Fi de trimestre (Atenció a les Altes Capacitats)

S’acaba el trimestre i arriba el moment de l’avaluació final (perquè l’avaluació per a mi és un procés continu). Aquest primer trimestre de curs ha estat especial. Començava a l’octubre després d’una llarga baixa de sis mesos motivada per problemes cardíacs. Va tocar començar poc a poc, escoltant el cos, i ara, al desembre, continuo sense poder trepitjar el gas a fons i el dia que m’embalo una mica... desprès toca descansar però tot i així estic contenta de la meva rentrée.

El bloc de cultureta ha funcionat com un rellotge però el de altes capacitats ha patit llacunes importants. Aquest és un dels reptes pel proper trimestre... tots dos amb continuïtat. El twiter serveix per anar explicant on sóc i també per donar la meva opinió o resposta a situacions relacionades amb les altes capacitats. Aprofito descansos, esperes de transport... i com que no en falten, si la bateria m’ho permet, està en marxa. El facebook l’hauria de sistematitzar perquè no reflexa tot el que fem... és difícil portar-ho tot al dia.  

En aquest trimestre he fet més de 4.200 kilòmetres (com anar de Barcelona fins a Copenhagen i tornar) sense sortir de Catalunya i amb transport públic. He anat a 15 poblacions diferents (a algunes un munt de vegades), porto infants de 6 escoles públiques, de 3 instituts i d’11 escoles concertades.

En aquest curs he plantejat cinc compactacions (Parets, Igualada, Castelldefels, Barcelona i Santa Perpetua de Mogoda). Les tres primeres estan en marxa. En la quarta hem acordat amb la família i l’escola que necessita més temps per fer-se a la nova escola i a la nova etapa i seguim observant... potser començarem la parcial el trimestre vinent. La quarta està en procés perquè, per desconeixement de les AACC,  s’espera d’ell excel·lència en tots els camps.

Porto el projecte d’inclusió a l’alta de Maristes Igualada des de fa una colla d’anys. Allà fem seguiment de la quarantena d’alumnes que tenim identificats, formació continuada de mestres i una Escola de Pares específica d’altes capacitats trimestral, i la possibilitat de mantenir entrevistes per consultes puntuals per part de les famílies.

I els caps de setmana: el Programa Atlàntida, una activitat extraescolar de cap de setmana per a famílies amb fills amb altes capacitats. Han estat activitats estrella: la presentació al Cosmocaixa i les dues activitats d’experimentació amb Smart Barcelona (la dels bacteris i la de química). Hi ha altres activitats que no s’han pogut fer pel temps, per prudència o per manca de participants, i les hem posposat. Fan mil activitats, però en el Programa Atlàntida infants i joves han aprés i han gaudit, i les famílies es van formant i coneixent... es van creant sinèrgies.

Aquest trimestre m’ha portat el regal de fer formació en directe a l’Elisabet Queirós, de Girona, que ha estat la meva ombra durant els mesos d’octubre i novembre. Mestra, alumne del postgrau d’Altes Capacitats de la Universitat de Girona, ha tingut la possibilitat de veure en directe el dia a dia de la meva feina. Totes dues n’hem aprés molt. M’ha ajudat a continuar sistematitzant la meva feina i a que l’avaluació contínua pogués ser comentada i contrastada durant aquest temps. Ha estat un gran regal conviure amb gent jove amb moltes ganes d’aprendre, amb moltes preguntes, amb ganes de fer les coses ben fetes i amb un bon bagatge tècnic.

A atenció a les altes capacitats proposem diferents activitats per tal de que els infants i joves d’altes capacitats rebin l’atenció que requereixen partint de la formació i sensibilització dels seus adults.

Acabem l’any 2019. Comencem amb il·lusió i nous projectes el 2020 tot desitjant un Bon Nadal i una molt bona entrada d’any a tothom!

Programa Atlàntida: Activitats primer trimestre del curs (Famílies)

El diumenge 29 de setembre vam fer la presentació del Programa Atlàntida en la seva sisena edició al Cosmocaixa. Els Pares van assistir a una sessió d’Escola Familiar i els fills van conèixer, per grups, una mica les noves sales del Cosmocaixa.

El Programa Atlàntida és una activitat extraescolar específica per a famílies amb fills amb altes capacitats.

Us presentem les activitats d’aquest primer trimestre del curs 2019-2010:

OCTUBRE

Diumenge 13 Activitat: coneixement de Barcelona: La Barcelona antiga (petits al matí, grans a la tarda)

Diumenge 27 Activitat: Museu d’Història de Catalunya (tots)

NOVEMBRE

Diumenge 10 Activitat Smart Laboratori: Cazadores de microbios (tots)

Dissabte 23 Activitat: Dia de la Música (tots)

Diumenge 24 Activitat: Picnic Científic amb Marc Boada (grans)

DESEMBRE

Diumenge 15 Activitat Smart Laboratori: Electricitat (tots)   

Ja podeu marcar aquestes dates en el vostre calendari. Anireu rebent informació d’aquestes activitats. Les confirmem a l’inici de cada mes.

****  La primera és una visita guiada per a tota la família (amb jocs pels més menuts) pel centre de Barcelona. Farem dos grups: un al matí amb els més menuts (fins 6è de Primària) i un altre a la tarda amb els més grans (ESO Batxillerat). Els que teniu germans podem negociar les hores i el grup en el que podeu participar. Ens trobarem a les 10.30 o a les 16 a la Plaça de Catalunya davant de l’estàtua de Francesc Macià. La visita durarà unes dues hores. Si esteu interessats en participar-hi poseu-vos en contacte amb nosaltres. Preu especial 30 euros per família. Obrim llistes.. 

Podeu confirmar assistència al mail atencioaltescapacitats@gmail.com o per what's app al 646 48 61 59.

  

Tracem un full de ruta (Pares i Docents)

Quan parlem de la planificació, de la gestió dels objectius i també dels recursos amb els que comptem. Alguns infants i joves ho fan per deducció però n’hi ha d’altres que els hem d’ajudar a posar nom a les coses perquè al llarg de la Primària, la seva vida està plena d’objectius assolits com per art de màgia. Hi ha arribat sense cap planificació, cap esforç, sense cap constància i per tant no han processat la importància de la planificació, l’esforç, la constància, la repetició o l’exercici... Molts pares estan preocupats perquè voldrien que els seus fills, que potser ja treuen molt bons resultats sense despentinar-se, estudiessin cada dia i tinguessin un hàbit d’estudi per més endavant. Quan intentem parlar amb ells d’aquestes coses ens sembla que estem intentant vendre un curs de natació a algú a qui l’aigua li arriba als turmells. Ens diuen que quan calgui ja ho faran...  És absurd proposar un temps d’estudi de qüestions que ja saben. Els podem proposar repassar, ordenar, preparar preguntes o respondre-les, relacionar amb altres coneixements... però no repetir el que ja saben. Els donaríem un bastó perquè més endavant és molt possible que el necessitin?

És important treballar aquests conceptes de manera acadèmica o no. Què fem per preparar un aniversari? O una festa especial? O una sortida? O unes vacances? Tot això ens pot servir com entrenament... no hi ha res d’això sense preparació. L’organització en passos correlatius ens pot ajudar a veure com es poden fer les coses. Ens serveix tant per aprendre les capitals com per celebrar un sopar familiar.

Tota tasca complexa es pot dividir en tasques més petites dirigides a aconseguir l’objectiu. L’infant i jove d’altes capacitats necessita ser protagonista (totes les persones ho necessiten) i necessiten que puguem escoltar la seva veu, fer pràctiques, que sigui partícip amb els adults de referència perquè quan arribi el moment pugui decidir i assumir les conseqüències. De moment té xarxa... però arribarà el dia que no la voldrà.

A molts infants i joves d’altes capacitats els costa veure la relació causa-efecte. Necessitem que aprenguin a mirar, que posin nom, que vegin la relació causa efecte en les persones que els envolten i com reaccionen. De vegades per la seva por a l’error o a la mala gestió de la frustració sembla que no s’hi vulguin enfrontar però han d’anar fent pràctiques...

Volen ser autònoms i independents però alhora alguns no saben mesurar les conseqüències dels seus actes. Els hem d’acompanyar i ajudar-los a que vagin fent pràctiques. No hem de preparar el camí per a ells, no hem de treure les pedres sinó preparar-los a ells pel camí i que puguin decidir davant d’una pedra-dificultat si la salten, la voregen...què volen-poden fer.

Programa Atlàntida (Famílies)

Ja tenim a punt la sisena edició del Programa Atlàntida. És una activitat extraescolar familiar de cap de setmana dirigida a infants i joves amb altes capacitats i les seves famílies.

Aquest diumenge 29 de setembre en farem la presentació a les 11 al Cosmocaixa. Ens trobarem a les 10.30 per estar preparats per començar a les 11. Els pares tindran Escola de Pares i Presentació del Programa Atlàntida mentre que els fills podran triar entre dos tallers del Cosmocaixa i els més grans faran una visita en grup de la nova Sala de la Matèria. L’import per família és de 50 euros excepte les famílies becades que serà de 20 euros, en aquesta ocasió es pagarà a l’inici de l’activitat.

El Programa Atlàntida va néixer per la necessitat d’atendre les necessitats dels infants d’altes capacitats i les seves famílies. Amb els anys ha anat millorant i en aquest moment cobrim les necessitats d’infants, joves i les seves famílies. Però quines són les seves necessitats quan hi ha tanta diversitat entre els portadors d’aquestes capacitats? Treballem principalment les seves ganes d’aprendre per això tenim activitats en diferents Museus on faran activitats segons les seves ganes d’aprendre i no segons la seva edat. Proposem també sortides per anar al teatre o al cinema amb els més grans per fomentar el fet d’aprendre entre amics. També treballem la seva part emocional d’una manera especial la rigidesa, el perfeccionisme, les habilitats comunicatives, el patiment respecte temes socials o transcendents... Aquest curs afegim una activitat d’experimentació científica amb l’equip d’Smart Barcelona.  

Els pares tenen el seu espai de formació i comunicació. Posar en comú les vivències aconsegueixen que tothom reflexioni i trobi com encarar l’apassionant tasca d’educar fills amb altes capacitats. La informació a través de personal especialitzat, la veu dels fills a través dels més grans de la colla converteixen aquest còctel en una experiència molt positiva. 

És una activitat familiar. Alhora treballem amb els pares, a l’escola familiar; i amb els fills amb els nostres professionals i els monitors de Museus. També atenem als germans encara que no estiguin identificats perquè ells també conviuen a casa i tots necessiten eines per treballar les característiques pròpies de les altes capacitats. 

El Programa Atlàntida es pot fer complet o participar en activitats puntuals. Cada família decideix... nosaltres estem a la vostra disposició. Diumenge al Cosmocaixa tenim l presentació del Programa d’enguany. Per inscripcions truqueu al 646 48 61 59  o escriviu a atencioaltescapacitats@gmail.com  

El que és senzill és molt difícil (Pares i Docents)

AaaaaH! Ho he dit mil vegades i sembla que no m'entengui, no m'escolti, no li entri al cap perquè la situació no canvia....

Com és que els costa tant fer coses que aparentment són tan senzilles? Perquè els costa tant fer coses que hem repetit un munt de vegades? Aquesta és la pregunta de base de molts pares amb infants i joves d’altes capacitats. Portes dels armaris obertes; la roba de la piscina que no va a l’estenedor; la bossa d’esport que no s’acosta a la rentadora; els mitjons i calçotets que no van a la roba bruta; la jaqueta que no va al penja-robes, s’ha de repetir  cada dia que cal rentar-se la cara al matí o les dents després de sopar?, i ... potser sentim mil vegades al dia: “algú ha vist el meu mòbil?”.

Podríem pensar que haurien de ser aquelles coses que haurien d’automatitzar per no haver-hi de pensar i es fessin soles i que la vida familiar fos més senzilla per a tots... dons no! Aquestes petites coses domèstiques i diàries els costen una barbaritat, les hem de repetir cada dia i sembla que ens vulguin prendre el pèl. Quan els ho recordem de vegades ens miren amb cara de sorpresos i diuen “ah! sí!” però els sorpresos, desconcertats i, de vegades enfadats, som els adults.

El mateix ens pot passar a classe amb aquell nen o nena que no arriba mai a treure’s la jaqueta i posar-se la bata en arribar a classe, o a canviar els llibres en canvi de matèria...I li hem comentat mil vegades...

Quan pensem racionalment no podem entendre perquè aquells caparronets que són capaços d’entendre cognitivament coses molt avançades a la seva edat, apassionats de la física, els egipcis, els dinosaures o l’espai; no tenen la connexió per les coses més quotidianes com saludar quan s’arriba i es marxa, o tenir cura de les seves coses: bufanda, gorro, guants, jaqueta a l’hivern. Sí, és molt difícil d’entendre però és així. Potser la rigidesa i la intensitat hi tenen alguna cosa a veure...

Saben fer coses espectaculars però alguns presenten amb les quotidianes moltes dificultats. Això és com són però no com poden arribar a ser. Què podem fer per millorar aquest aspecte? Primer els adults hem de reflexionar i pensar amb què podríem començar, què ens facilitaria a tots la feina? Un cop hi hem pensat podem parlar amb l’infant i jove que segur que coneix aquesta situació però cal posar-li nom i que ens proposi amb què podríem començar i amb un sol objectiu fixar-nos hi durant un curt espai de temps (una setmana). Podem fer un treball conjunt de felicitar si això funciona i deixar la resta per més endavant. I si no funciona simplement cal recordar-ho amb una mirada, una paraula, un gest, però sense sermonejar. La pilota està a la seva teulada. I anar introduint diferents objectius quan altres estiguin ja assolits i no calgui repetir-los. Es possible que alguns siguin crònics, però no tots. Cada dia hem de fer un pas però amb el temps veurem el trajecte recorregut...

Hipersensibilitat sensorial i Festa Major (pares i docents)

Molts infants i joves d’altes capacitats presenten hipersensibilitat sensorial. 

Sovint hi ha moments en els que es manifesta d’una manera més clara i des de fora sovint costa d’entendre... La Trinca cantava “Alegria, és Festa Major!”. Ben aviat; Barcelona, Reus i Tarragona estaran de Festa Major però tots els pobles dels més petits a les ciutats més grans tenen els seus dies de Festa Major. En ells els nostres infants i joves poden viure certes incomoditats que no ens saben explicar amb paraules i nosaltres, els adults hem de saber llegir entre línies i atendre les seves necessitats. Avui parlarem de la hipersensibilitat sensorial: tacte, oïda, vista, olfacte.

- roba i etiquetes. Abans ens mudàvem per la Festa Major. Roba rígida o que pica, etiquetes o costures solen molestar a persones molt sensibles al tacte. No és un caprici. La seva sensibilitat fa que els molesti i des de fora no ho podem apreciar.

- sorolls forts: música, petards, aglomeracions poden fer que el vostre fill vulgui tornar immediatament cap a casa encara que estiguem davant del Ball de Festa Major, la Rúa de Carnaval, de la Cavalcada dels Reis, la desfilada dels Moros i Cristians o el Correfoc infantil. No cal discutir res... el nivell d’angoixa pot anar creixent i poden reaccionar de mil maneres des de la fugida corrents fins la gran marranada amb crits que ningú entendrà quan ens ho estàvem passant tant bé. Aquesta música, aquests petards, aquesta remor de gent se li fa molt difícil de pair.

La fira amb els seus llums, músiques estridents i gent per tot arreu (en passadissos estrets, gent que s’atura a xerrar, nens que corren descontrolats...), la plaça plena per veure l’actuació dels castellers i el so de les gralles o la desfilada dels gegants amb la banda municipal poden ser altres llocs de conflicte durant la Festa Major fins que aprengui a dominar-ho.

- les olors: a humanitat, a la colònia de les tietes, als fregits a la fira, a pólvora al correfoc... tot col·labora i per alguns d’ells és certament insuportable.

Davant d’aquestes situacions, què podem fer?

La part de la roba és relativament senzilla: treure etiquetes i evitar robes excessivament rígides (alguns texans nous..) o picoses (alguns jerseis de llana...). Evitar les costures: hi ha calcetes i calçotets i fins i  tot mitjons sense costures.

Pels sorolls, llums, olors que els resultin molestos podem ajudar-los situant-nos lluny dels focus de soroll, llum o olor i anar-nos acostant poc a poc. Ells han de portar el ritme del seu apropament. Els hem de fer confiança i ajudar-los a gaudir de les festes populars i que les seves característiques aprenguin a controlar-les i que no siguin impossibilitants. Crec que no els fem cap favor permetent que s’aïllin. Potser mai seran al rovell de l’ou, o participaran en algunes activitats i no en totes, però no els podem ajudar a tancar portes. 

Primers dies de classe (docents i famílies)

Avui comencem les classes a Infantil, Primària i Secundària a Catalunya. Els primers dies després de vacances són especialment “odiats“ pels alumnes d’altes capacitats perquè solen ser dies en els quals els mestres aprofiten per veure el nivell de la classe i sobre tot per “repassar”. 

Feu servir l'avaluació inicial per determinar el punt de partida de cada alumne o grup d'alumnes. Així podreu generar projectes de treball autònom per a aquells alumnes que ja hagin adquirit les competències i coneixements requerits i,repassar i dedicar més temps a aquells que necessiten més suport. 

El coneixement i les competències es mostren millor en situacions on cal aplicar aquest coneixement i habilitats i no en exàmens tipus test basats en la memòria. Posa els alumnes en situacions reals, davant problemes concrets que hagin de resoldre i demana que resolguin aplicant els seus coneixements previs i/o investigant pel seu compte. 

És molt útil recollir les dades. Crea una rúbrica pròpia per deixar evidència d'aquesta avaluació i recollir dades que et permetin una millor presa de decisions sobre l'itinerari a seguir per a cada grup d'estudiants.

Pensem en els infants i joves d’altes capacitats per un moment. Repassem algunes de les seves característiques: solen mostrar alta curiositat, necessiten nous aprenentatges, la repetició els porta a cometre més errors perquè els costa mantenir la motivació si no troben un sentit a la tasca a realitzar.. Per tant, si ja ho saben o ho saben fer passem a una altra cosa, aprofundim, ampliem; però no cal que repetim i molt menys de la mateixa manera perquè els perdrem... (els políticament correctes ho faran i no protestaran, però també els anirem perdent...)

Alguns infants i joves pateixen aquests primers dies i les famílies ho saben per tant es troben amb un "paperot" quan han de preguntar com ha anat el dia. Esperem que des de les escoles es faci molt bé i no passi el que veiem a la vinyeta d'avui. Sigui el que sigui tindrem molts dies per confirmar el bon funcionament o per millorar el funcionament. Només és el primer dia....

Identificació Altes Capacitats (família i docents)

Ja fa una colla d’anys que quan es fa la identificació de les altes capacitats els psicòlegs prenen diferents mesures. Normalment comencem amb la predetecció: els qüestionaris de la Dra. Luz Pérez de la Universitat Complutense de Madrid traduïts pel Departament d’Educació de la Generalitat i editats l’any 2013 en el dossier “Les altes capacitats: detecció i actuació en l’àmbit educatiu” dels Materials per a l’atenció a la diversitat.

A Catalunya no hi ha una manera oficial de mesurar-les, però la majoria de psicòlegs fan servir una colla de proves objectives.

Per una banda es mesura la intel·ligència amb el WISC i es confirma amb el Badyg. Comencem amb unes proves que no són específiques però com que tothom fa servir les mateixes, ens serveixen. Es mesuren algunes intel·ligències: verbal, lògica, visoespaial; també es mesura la memòria i la velocitat de processament. És molt habitual que la velocitat de processament sigui el valor més baix, sobretot en els infants i joves més perfeccionistes o més insegurs. Fa un temps el nombre màgic era el 130. Si hi arribaves ho eres, si quedaves per sota no. En l’actualitat es té més en compte la identificació de característiques i el QI ha deixat de ser el nombre de tall, és molt més global. A molts psicòlegs especialistes els agradaria no haver-lo de posar a l’informe perquè sent una dada més molts l’agafen com la més important.

Per una altra es passen proves per observar la creativitat com el PIC o el CREA.

Per últim, amb els més grandets passen el Tamai, un test multifactorial d’adaptació infantil. Bé aquesta és una prova que es llegeix al revés. Aquí no busquem valors alts sinó els més baixos perquè el que realment mesura és la inadaptació. Hi ha un apartat referit a la família, a l’escola i a la societat en general.

Hi hem d’afegir l’historial que es sol fer amb els pares i l’entrevista amb ells, aquí és on apareixen característiques que queden complementades en els proves anteriors moltes vegades.

Aquí és on apareix la curiositat, les ganes d’aprendre, les mil anècdotes d’un raonament i una parla superior a l’edat tan en la construcció de frases com en l’especificitat del llenguatge,d’una hipersensibilitat sensorial o emocional, una rigidesa en el comportament, el perfeccionisme, la baixa tolerància a la frustració, el perfeccionisme, la intensitat, la preocupació social o les grans preguntes amb un patiment fora del que seria habitual per l’edat... poden aparèixer totes o algunes d’aquestes característiques.

Parlem de capacitats que sovint no estan encara desenvolupades. Cal confiança, esforç, constància i res d’això no es donarà si no confiem en ells, si ells no confien en ells mateixos. Podem tenir talents però cal treballar-los perquè sinó es perden. Alguns es posen el món per montera i avancen amb pas ferm ells sols, altres, més fràgils o vulnerables, si no veuen que és possible, si no s’ho creuen no despleguen... necessiten la nostra col·laboració.

Aquells que treballem amb ells cal que llegim entre línies, els donem confiança i els ajudem a que facin la seva part. Ells són els protagonistes i han de saber què esperem d’ells i saber que ells poden fer-ho i ho han de fer. 

Els adults de referència d’aquests infants i joves són molt importants per ajudar-los a créixer i a desenvolupar les seves capacitats.

És imprescindible posar la lupa i saber què necessiten per poder fer la intervenció educativa més adequada a casa i a l’escola.

Vincle: primer pas per atendre les AACC (docents)

Si aquest curs teniu un alumne d’altes capacitats a l’aula aquest és el primer pas per poder-lo tractar correctament: crear vincle. Tan se val que sigueu tutor o professor d’una matèria. Tots els professors l’haurien de conèixer personalment.

En aquests primers dies abans de començar el curs pot ser el torn del tutor/ de la tutora i després s’hi aniran afegint la resta de professors. La clau de l’atenció és la personalització.

Començar amb una petita sessió on ens presentarem, li direm que sabem de la seva situació (amb els més petits no m’agrada parlar d’altes capacitats sinó que parlo d’infants als qui els agrada molt aprendre i fer coses) i que l’atendrem sempre però de vegades no podrà ser quan ell/a vulgui. Hi ha infants molt comunicatius que ens explicaran moltes coses, d’altres que no ens explicaran quasi res però han de percebre la nostra actitud d’escolta activa sense pressionar. Tindrem temps per parlar. Deixem la porta oberta... 

És el primer pas i tenim tot un curs per davant.

Es tracta de crear un clima de confiança en el que es senti lliure per expressar-se, preguntar, encertar, fallar, interrompre, crear, aportar... Pot donar-te molta informació de com canalitzar el seu potencial i els seus interessos. Seria bo marcar deu minuts setmanals per anar fent el seguiment de com veu i viu el curs. Cal posar-los en agenda així l’alumne sap que tindrà el seu moment per connectar i rebaixarà el nivell d’angoixa.

En paral·lel seria bo que comencessis a conèixer com són els alumnes d’altes capacitats i posar la lupa en els que tens a la classe. La diversitat és una característica essencial. Si necessites informació o formació pots connectar amb nosaltres.

Atenció a les altes capacitats atencioaltescapacitats@gmail.com 646 48 61 59

Què podem fer a casa per preparar l'inici de curs? (família)

Avui ja és el primer dia laborable del mes de setembre. Avui els mestres ja han començat. Els vostres fills són molt intensos i estem en un moment clau de l’estiu. Estem a punt de tornar a la “normalitat” després de les vacances. A casa podem fer moltes coses per preparar la “rentrée”. La tornada a l’escola no ha de ser viscuda com el final de la bona vida i la tornada a “la tortura”. Si és així cal veure com viu l’escola cada infant. L’escola és el lloc on han d’anar contents per les coses que hi aprenen, les relacions que hi fan i les coses que se’ls proposa fer. Els alumnes d’altes capacitats han d’anar contents a l’escola o a l’institut com tots els infants i joves. Els centres docents han de ser llocs molt positius, s’hi passaran una bona colla d’anys i on posaran la base als seus aprenentatges i a les relacions socials.

- Els més previsors van deixar les compres fetes: llibres, uniformes, bates... per altres serà feina d’aquesta setmana.

- És important que posem els rellotges biològics a l’hora i aquesta setmana ens llevem i anem a dormir a una hora més semblant a quan comenci l’escola. Podem anar preparant-nos, així encaixarem la setmana vinent més desperts.

- Seria fantàstic, si és possible, fer una visita a l’escola i conèixer la tutora o el tutor del curs que iniciarem. Truqueu i pregunteu. No ha de ser molta estona però si es fa bé sol ser molt efectiu. Això sol fer baixar l’angoixa dels qui són especialistes en esperar problemes on no n’hi ha però ells els viuen amb gran intensitat. És l’inici de la creació del vincle mestre-alumne, bo per a tots els infants i joves, i essencial pels alumnes d’altes capacitats.

- Potser caldrà acabar de concretar alguna extraescolar...  amb això, cada infant és un món: n’hi ha que en voldrien fer moltíssimes i qui no en vol fer cap; famílies en que l’anglès o la natació són innegociables; altres que combinen la música, l’esport o la robòtica amb un temps per a ells. En aquest apartat els horaris laborals dels pares, els avis, els cangurs, els germans fan de la logística un art...

- Cal preparar també els estris personals i anar posant-nos a punt per dins i per fora. El joc de les expectatives és important. Novament en aquest aspecte trobem una gran diversitat: n’hi ha qui no en vol sentir a parlar, i qui prefereix preparar tots els detalls tot. Amb tots ells cal fer una feina extra... amb uns, ajudar-los a planificar i als altres, que sàpiguen que no tot depèn d’ells... Us aconsello la lectura de l'article del diari Ara del Juanjo Fernández Solà (el podeu trobar al twitter @juanjofdezsola) que porta per títol "Un estoig per al nou curs". Crec que els pot ajudar, és bona fusta per cremar en aquests caparrons que no paren de pensar... 

- La darrera nit per a alguns és la més difícil. Arriba per fi el moment esperat, o el que no volien que arribés. Si sempre és necessària la comunicació i tenir un temps pels fills, avui és essencial. Si tot està a punt serà més fàcil arribar al primer dia de classe.

- Quan els trobem després del primer dia vigileu amb no fer-los un tercer grau, ni bombardejar-los a preguntes. És el primer dia i només és el primer dia. Tindrem molts dies més per millorar una mala primera impressió o per reforçar una bona impressió. Recordeu que no només es fa des de fora. 

Preparem entre tots un bon curs !

  

Sant Tornem-hi! (docents)

Darrer dia de vacances... a punt d’acabar el compte enrere per tornar als centres educatius i perquè els alumnes tornin a omplir les aules. Ens espera un inici de setembre amb les darreres formacions, la preparació de l’aula, de les reunions de pares, acabar de polir el que va quedar obert abans de marxar de vacances. Acabarem d’esprémer fins la darrera gota de vacances però molts ja fa dies que des de la llunyania miren cap al curs pensant activitats o imaginant què podem fer de diferent en aquest nou curs, què podem fer per millorar l’activitat docent.

Sí, igual que els mestres i professors estan molts alumnes que sense voler ja fa molts dies, alguns massa dies, que pregunten quan falta perquè comenci el nou curs, o que et diuen dies i hores que falten fins les 9 del matí del dia 12 de setembre, que és quan comença el nou curs a Catalunya. Sí, hi ha tota una colla d’alumnes que tenen ganes de començar pels canvis: nova etapa, nous mestres i companys, nou centre... altres estan contents amb la mestra o els companys del curs passat i repetim perquè seguim al cicle... altres perquè començaran una acceleració ja preparada... però n’hi ha una bona colla que no entenen per què han de tornar a l’escola si a casa poden aprendre moltes coses sense haver d’esperar, poden investigar a la seva velocitat, poden llegir fins acabar el capítol o el llibre, poden treballar de manera interdisciplinar sense que hi hagi uns temps estancs amb canvi de matèries estanques... sí parlem d’aquells nens i nenes, nois i noies amb alta curiositat i moltes ganes d’aprendre, infants i joves amb altes capacitats que sovint es senten fora del sistema escolar. Encara no ha començat el curs i no hem pervertit la paraula escola inclusiva que sembla que només mira avall sense saber que hi ha alumnes també a la franja alta. Avui, que encara estem de vacances pensem un moment amb ells i tinguem-los en compte dilluns quan comencem. 

Que gaudiu, també, dels dies d'inici de curs! Alguns s'entesten en separar el temps de vacances en ben positiu, i el temps de feina com un càstig diví i cruel... Tenim la gran sort de que molts mestres i professors no ho veuen així. Saben aprofitar les vacances però alhora gaudeixen de la seva feina i encara que sigui quasi "políticament incorrecte" tenen ganes de començar el curs. Obrir un nou curs és acostar-nos a un món de possibilitats. Ho farem realitat si ens hi posem. No oblideu les alumnes d'altes capacitats tant si les mostren com si no...les tenen!

Estiu i Altes Capacitats

L’estiu és molt llarg i els infants i joves d’altes capacitats són molt intensos i molt persistents en les coses que els interessen. Avui comencem amb tres històries d’estiu...

En el mes de juliol no ha volgut anar a cap casal d’estiu perquè hi fan coses de petits. Aquest any prefereix estar a casa investigant, llegint, buscant... ha acabat 4t de Primària. Ha costat perquè és molt anàrquic però s’ha fet un horari per compatibilitzar el seu “estudi” amb les activitats familiars: anar a comprar, a la piscina, al taller de ciències de l’UPC de Castelldefels...

Aquest altre ha acabat 3r d’ESO. El curs passat ho va recuperar tot al setembre. Aquest any, sense setembre, ha fet net al juny però amb la coletilla de no s’esforça prou, no segueix normes i algun és molt brillant quan vol que no va quedar escrit però que segurament haurien pogut signar tots els professors. Després d’uns dies de connexió a finals de juny, abans de Sant Jaume m’arriba un mail: “M’he baixat la tesi doctoral d’Stephen Hawking. És brutal!”. Sense comentaris...

La tercera començarà P3 al setembre i té moltes ganes d’anar al cole dels grans. Ja ens compta quans dies li queden. Ella espera que allà aprendrà moltes coses, farà nous amics, podrà discutir sobre les coses que li preocupen o que descobreix. Ella és una més dels infants i joves que tenen grans expectatives pel canvi d’escola i de nivell. Però desgraciadament sabem que no és la realitat que es trobarà. Caldrà treballar amb ella per ajustar expectatives i amb l’escola perquè s’adaptin a l’atenció a l’alta.

Sovint a les escoles no els reconeixen  perquè en pocs dies es camuflen, mimetitzen i no es deixen veure... si no es senten en zona segura, no els veuran. Només els veuran quan, per error, baixen la guàrdia. A l’escola o a l’institut hem d’aconseguir un ambient que faci possible que despleguin les seves capacitats. Sí, hi ha “feineta” i moltes ganes de fer-la!

Alguns ja estan contant els dies que queden per la rentrée... però no amb la il·lusió del qui es trobarà el que espera i necessita sinó amb la desesperació de qui sap que comencen deu mesos més d’ “espera’t”, “repetim”, i “no vulguis córrer tant”... sortosament no són tots!  

Activitat Programa Atlàntida GRANS

Activitat especial per alumnes d’ESO, Batxillerat , universitaris i adults.

• El dimarts 18 de juny a les 17 hores farem una visita guiada a l’exposició «Quan no n’hi ha prou per repartir. Pensar matemàticament» de la Universitat de Barcelona. Ens trobarem en el  Pati de Ciències de l’Edifici Històric de la Universitat de Barcelona (Gran Via de les Corts Catalanes, 585, 08007 Barcelona) a les 16.30h.

• És una activitat gratuïta.

• Cal confirmar l’assistència abans de dilluns al migdia al 646 48 61 59.

Les visites guiades ofereixen la possibilitat de descobrir algunes aplicacions de les matemàtiques, en el nostre dia a dia, de la mà d’experts, artífexs de l’exposició. A partir de les seves explicacions, els participants analitzaran problemes de distribució de recursos de diversa índole per veure com es poden formalitzar matemàticament d’una manera molt senzilla. Abordarem temes molt diversos, com els problemes de repartiment, la teoria de jocs o l'elecció social, utilitzant exemples i nocions bàsiques, com a excusa per plantejar interrogants i coneixements rigorosos, d’una manera molt clara i divertida.

L'exposició «Quan no n’hi ha prou per repartir. Pensar matemàticament» pretén conscienciar sobre la importància del raonament abstracte i formal de les matemàtiques per analitzar fets econòmics, d'elecció social o de cooperació des de diferents perspectives. Els avenços matemàtics construïts a través dels segles han repercutit en canvis científics i tecnològics d'apreciable impacte social i són crucials en totes les disciplines existents.

Tota societat té regles per compartir béns i obligacions entre els seus membres. El problema no està mai resolt perquè contínuament es creen elements de propietat comuna, a causa dels avenços tecnològics i de la creació d'empreses cooperatives. Els problemes de justícia distributiva envaeixen la nostra economia i la nostra política.

A través de cinc mòduls, descobrirem d’una manera clara, senzilla i divulgativa, però alhora rigorosa, algunes aplicacions de les matemàtiques. Es tracta d'analitzar problemes de distribució de recursos de diversa índole per veure com es poden formalitzar matemàticament d’una manera molt senzilla.

A partir d'aquests cinc mòduls, doncs, abordarem temes molt diversos, com els problemes de repartiment, la teoria de jocs o l'elecció social des d'una perspectiva matemàtica, utilitzant exemples i nocions bàsiques, com a excusa per plantejar interrogants i coneixements rigorosos.

En aquesta exposició hi ha participat un equip de professionals acadèmics altament qualificats que pertanyen al Grup de Recerca Consolidat en Teoria de Jocs i Mercats d'Assignació. Aquest grup està format per investigadors del Departament de Matemàtica Econòmica, Financera i Actuarial de la Universitat de Barcelona.

Un mes i mig de silenci... Escoltem-nos!

No parem. Correm. Anem, venim... Mil projectes personals i professionals. Mil papers plens de lletres, mil documents a l’ordinador. Pensem que som sòlids i que sempre serà així, però el nostre cos comença a queixar-se. Diu “descansa”, però no l’escoltem. Diu: “canvia les prioritats” i nosaltres mirem a l’infinit, i seguim sense escoltar, i encara omplim més l’agenda, i convertim el següent dinar en un ... total, per un dia, que es suma a molts altres dies. Escoltem tothom, mentre el nostre cos no sap com arribar a nosaltres. I seguim omplint l’agenda fins que ell diu prou. El mes d’abril descans forçós per acabar Dimecres Sant en parada total a l’Hospital Clínic de Barcelona. Tres setmanes sense agafar un bolígraf, un res... impossible! Activitat física 0, activitat intel·lectual 0, per imperatiu mèdic.

Ja torno a estar, poc a poc, en marxa. M’ha costat però torno a escriure. És un document de voluntats, de voler prioritzar allò que és important i no oblidar-me de mi. M’agradaria escoltar el meu cos però no en tinc costum. Està clar que sense ell no vaig enlloc i l’hauré de cuidar perquè segueixo amb mil plans però sé (abans també sabia però no exercia) que hauré de prioritzar, de fer una vida saludable perquè sense el cos no vaig enlloc.

Aquest Sant Jordi l’he vist des de la finestra de l’Hospital i m’agrada viure les festes a plaça. No he vist les roselles als camps des del tren, però sé que hi són. 

Totes les històries de la planta de l’hospital em parlaven de canvi, però són històries d’altres, La meva l’he d’escriure jo. La meva va ser d’un canvi imposat a l’inici i ara d’un canvi volgut (quin remei). Canvi en forma de millora personal, d’escoltar el meu cos, d’ordenar-me... de posar aquells que estimo en primer lloc, d’agrair a aquells que formen part de la meva vida i ara no ens veiem perquè la vida dona moltes voltes. Sí, és el moment d’agafar el telèfon i prendre un cafè descafeïnat pels vells i bells temps.

Tornem progressivament a la vida. Al que en diem la vida normal. Poc a poc però amb pas ferm, sense voler fer més del que es pot. Aquest temps és de regal... el sabré aprofitar? Estic segura que sí, perquè aquest cop crec que he aprés la lliçó.

Sé que alguns estàveu preocupats perquè de cop havia desaparegut del mapa, no contestava. Ara, el pitjor ja ha passat. Mica en mica tornarà una normalitat més tranquil·la, amb menys viatges... una nova normalitat que encara estic esbossant... i ja sabeu... “cuando veas las barbas de tu vecino pelar, pon las tuyas a remojar”. Com esteu, vosaltres? Escolteu el vostre cos? Prioritzeu? No espereu que hi hagi un imperatiu mèdic... per viure.

Hipersensibilitat auditiva i Altes Capacitats (Pares i Docents)

Fins que no fas formació en aquest camp no hi caus que aquests dos termes puguin estar tan relacionats. Avui parlarem de l’hipersensibilitat auditiva i les altes capacitats.

Aquesta hipersensibilitat fa que no puguin evitar sentir alguns sorolls que els són molt molestos i que no es tracta d’un caprici. Aquell brunzit del fluorescent, el soroll del passadís, del pati, de la classe de música o del gimnàs del costat, aquell gos que borda insistentment el dia de les competències bàsiques, aquella moto estrident que ens passa pel costat quan anem caminant cap a la biblioteca, aquell petard quan s’acosta Sant Joan, aquells inofensius globus de la festa o aquells amenaçants trons de la tempesta, la música ben forta del Carnaval o de la Festa Major del poble o de l'escola,...  Qualsevol d’aquests sorolls pot provocar en un alumne amb hipersensibilitat auditiva una resposta desproporcionada, exagerada, quasi histriònica per l’observador que no coneix la situació. No vol cridar l’atenció, no és un caprici, té una necessitat que cal atendre.

Com que estem treballant el vincle amb el seu referents (tutor/a, monitor/a de menjador, o de sortides...) aquests és un tema que està parlat amb l’infant (ell o ella), ja coneixem si li afecten o no aquestes situacions i sobretot què pot fer ell mateix per ajudar-se i què podem fer nosaltres (els adults i educadors) per ajudar-lo.

Hi ha escoles en les que hi ha solucions preparades: cascs amb música relaxant, un espai relaxant, o cascs inhibidors del soroll per esmorteir els sons estridents. N’hi ha d’altres que, sense materials, tenen una mestra que coneix el tema i l’acompanya, li diu que l’entén i tots dos fan propostes per portar-ho el millor possible: sortint un moment de classe, posant-se lluny dels altaveus en una representació teatral, o en les festes de l’escola. 

Recordeu tenir-los en compte quan fem a l’escola el simulacre d’emergència.

No podrem evitar-ho tot, i potser tampoc seria bo per a ells, però els podem acompanyar perquè visquin amb les seves especificitats. Evitarem el que és possible i aprendrem a encaixar la resta... sense dir aquell “No passa res!”. Passa, però hem d’aprendre a portar-ho, i que no li condicioni la vida. Cal ajudar-lo a trobar una resposta proactiva.

Els bons resultats no ho són tot (Pares i Docents)

Quan els nens i joves tenen alt rendiment i una molt baixa motivació envers l’escola o l’institut els més preocupats són els pares. Molts mestres i professors no ho entenen, els sembla mentida i fins i tot diuen “no veig on és el problema, no sé de què es queixen... si ja tenen bons resultats?”

Però els resultats no ho són tot. Els pares volen fills il·lusionats, que els brillin els ulls, que gaudeixin amb el que fan. Que vagin contents als seus centres d’ensenyament pel què aprenen, pel què hi fan i se’ls proposa fer, i per les relacions que hi mantenen. Però de vegades el relacionat amb la part acadèmica es viscut pels infants i joves com un problema. Sovint assoleixen els coneixements o els procediments moltes vegades abans de que es proposin a classe, després queden activitats repetitives i poc creatives que res aporten a la seva curiositat que es va diluint poc a poc. N’hi ha que pensen: “si ja tinc els resultats per a què més”. I es van apagant... i si a més són nois o noies que volen passar desapercebuts, ja tenim el quadre complet.

I ara què? Com tornem a posar en marxa als més potents desencantats? Sens dubte a partir del VINCLE i l’escolta activa, amb els docents que puguin ser referents per aquests alumnes. S’han de sentir coneguts, reconeguts i estimulats per oferir la millor versió d’ells mateixos. És feina dels tutors i també d’altres professors. Els han de conèixer per veure què els podem oferir per tornar-los a posar en marxa perquè encara que els resultats siguin bons, fins i tot excel·lents, no ho són tot.

Carnaval: M'agrada / No m'agrada disfressar-me

S’acosta el Carnaval. Una data màgica en el calendari que canvia cada any. Entre els nois i noies d’altes capacitats hi ha molta diversitat i molta intensitat. N’hi ha que els encanta disfressar-se i d’altres que no ho poden suportar. Anem a pams...

A alguns els encanten els colors, les disfresses, la festa... ja fa temps que estan pensant en què es disfressaran i no serveix un petit detall, ha de ser una senyora disfressa amb tots els detalls. Gaudiran preparant, vivint i guardant la festa.

Hi ha altres que troben en les disfresses el punt màxim de la ridiculesa i fer el ridícul no està en els seus plans. No els agrada gens sentir-se el blanc de les mirades. En aquest moment de l’any voldrien ser transparents o mimetitzar amb la paret. Els costa molt participar en la rua o en l’actuació de la classe a l’escola. No és un tema de caprici. És la setmana perfecte per agafar la grip.

Mentre que els primers potser seran feliços llegint el pregó del Rei Carnestoltes, ballant al mig de la pista o aportant idees per a la coreografia de la rua; als segons els costarà fins i tot seguir les consignes de cada dia de portar una corbata, unes ulleres o anar amb pijama o amb un mitjó de cada color.

A l’escola hi ha la possibilitat de que tots es sentin bé. Això passa sempre per escoltar els infants i a partir d’aquí donar possibilitats. Sabent que tots són diversos val la pena donar diverses possibilitats. Segurament aquests alumnes amb aquesta dificultat per disfressar-se poden participar i gaudir de la festa des d’àmbits ben diferents. Podrien formar part del servei d’ordre, de la música (preparar-la o fer els mixos, ajudar a muntar l’equip de música...), preparant els dels textos per la web de l’escola o del blog del cicle o la classe, de les fotografies, ajudar amb els petits, a maquillar, encarregar-se de la venda del berenar o esmorzar...  hi ha mil activitats possibles per aquests alumnes i per altres que poden ajudar i gaudir amb la festa sense necessitat de disfressar-se. 

Al Carnaval hi ha lloc per a tothom!

Busquem escola

Hi ha alumnes d’altes capacitats que estan fent Sisè i el curs vinent començaran l’ESO. Ara a l’escola pública estan  creant més Instituts–Escola però la majoria d’alumnes de l’escola pública han de fer inexorablement un canvi de centre. Molts pares ja fa temps que han començat el periple de conèixer diferents centres que puguin ser adients pel seu fill o filla. 

Hi ha una única condició: que puguin atendre les necessitats dels seus fills. Que coneguin i atenguin les altes capacitats. Dons això que sembla tan senzill és complicadíssim. En comptats centres tenen un protocol específic per aquests joves. La majoria et diuen que n’han tingut, que estaran atents, que la seva metodologia ja s’adapta a tot tipus d’alumnat, que fan un treball tutorial personalitzat... però amb tot això t’estan dient que no saben què són les altes capacitats ni les seves necessitats específiques. Tots els alumnes d’altes capacitats són diferents. Per fer una primera divisió a nivell escolar en tenim amb alt rendiment i aquells que encara no han arribat a l’alt rendiment però que hi poden arribar per les seves característiques. Els centres educatius esperen aquell jove d’alt rendiment, que té bona relació social, que s’adapta al grup, que és políticament correcte que ve amb la feina feta i que cal només posar la cirereta al pastís. Però aquesta no és sempre la realitat.

És imprescindible una formació seriosa i una sensibilitat envers les altes capacitats en els claustres de professors. No és difícil. Portem molts anys treballant la inclusió per la part baixa, i cal continuar-ho fent perquè són moltes les necessitats, però no podem oblidar la inclusió dels alumnes més potents. Una tutoria personalitzada, treballs per nivells, potenciar la curiositat i la creativitat, donar alternatives a les lectures obligatòries, atendre a la seva velocitat d’aprenentatge, evitar les tasques repetitives sobretot quan s’han adquirit els coneixements, possibilitar mitjançant els recursos del centre que assisteixin a activitats (conferències, tallers, sortides) de cursos superiors on es treballen temes que poden ser transversals, en les sortides escolars possibilitar que tinguin un temps per parlar amb els monitors-especialistes i fer les seves preguntes... De tot el que hem exposat fins ara res val diners (potser sí, la tutoria personalitzada que vol un temps del tutor), necessitem formació, sensibilització i ganes. Saber-los veure, escoltar-los i atendre les seves necessitats.

En alguns centres fan una hora de projectes amb els alumnes identificats d’altes capacitats. O de tant en tant una activitat puntual. Està molt bé però ha d’anar complementat amb la feina amb ells la resta de les hores de classe perquè sinó és com si només poguessin respirar una hora a la setmana.

Jo, com a pedagoga especialista que faig formació i acompanyament a centres i seguiment a famílies amb altes capacitats, segueixo sense entendre perquè és tan difícil d’entendre que no és un caprici, que tenen necessitats específiques i necessiten un tracte diferencial a l’escola. Tan difícil és escoltar-los i veure les seves necessitats? No els volem posar en una urna, els volem en el grup però atenent les seves necessitats que no són únicament de coneixements sinó també emocionals i socials.

I els pares segueixen donant voltes. l segueixen veient escoles. I ara començaran les portes obertes i els explicaran les bondats dels centres i dels seus mètodes de treball. Molts parlaran d’atenció a la diversitat però serà a la baixa. I novament hauran de creuar els dits, buscar una metodologia que s’adigui al seu fill i esperar que el proper tutor sigui sensible i estigui preparat.

Una altra història és la logística... he trobat pares que fan hores de camí per anar a l’escola que han triat o d’altres disposats a canviar de població buscant el centre en el qual el seu fill pugui ser feliç i desplegar les seves capacitats. 

I encara no ha entrat la tercera variable: pública, concertada, lliure? 

Els pares només volen que atenguin al seu fill!!! 

Carta: M'avorreixo!

Aquesta setmana parlem de l’escola. Avui us presento la carta d’un alumne de Primer d’ESO i dijous de la recerca de centre educatiu. Recordeu que a les altes capacitats trobem una gran diversitat. Aquest noi escriu com s’avorreix a l’escola. L’avorriment en aquests nens és no tenir el repte que necessiten. Llegiu-la fins el final i sigueu empàtics. És un cas particular però no únic. Gràcies a La rebelión del talento i l’Associació Avast que és qui la dona a conèixer. No l’he traduït perquè l’entendreu bé.

"Me aburro. Estoy aburrido. Vivo aburrido. Me aburro de aburrirme.

Todos los días me aburro. Me levanto, desayuno, me pongo el uniforme y ya estoy aburrido. Pensando en la cárcel, en ese infierno que me atormenta día y noche: el colegio.

Mis padres me prometieron que en el colegio aprendería cosas y empecé contento. De hecho, todavía, después de 10 años, empiezo cada curso contento, pensando “Este año aprenderé cosas”. Empiezo motivado “voy a aprender, voy a aprender”, pero entonces nos dan los libros de texto, los abro y ¡vaya!, es lo mismo que el año pasado, y que el anterior, y que el anterior.

Es posible que al final si consiga aprender algo nuevo, pero es tan lento, que no me doy cuenta. Es como ver crecer a los árboles. Sabes que están creciendo, pero a un ritmo tan lento que es imposible verlo a simple vista.

De hecho, ahora mismo estoy tan aburrido que, aunque tengo millones de cosas que decir sobre esto, tengo la sensación de que el colegio me adormece, me atonta, tengo que esperar unas horas después de volver del cole para despertarme y empezar otra vez a ser yo mismo y mis circunstancias, para olvidarme de lo que pasa allí y comenzar a vivir.

Es injusto que sólo se tomen medidas para los niños con dificultades de aprendizaje, yo también las tengo, pero nadie lo ve. No se si no lo ven, o no quieren verlo. Pero no actúan. Es un infierno estar en el cole pensando todo el rato: “por favor que acabe ya, por favor, que acabe ya”. Me dicen que tengo que aprender a esforzarme, no entienden el esfuerzo que ya me supone levantarme cada día para ir al colegio, sabiendo lo que me espera. ¿Tan difícil es tomar medidas para gente como yo? Solo pido ir al cole sonriendo, con una sonrisa en la cara porque sé que ese día voy a usar mi cerebro para pensar, para deducir, porque se que me espera un nuevo día de retos en el colegio, sabiendo que así seré feliz.

Carta de N. 12 años. 1º ESO"