Il·lusionats per veure els amics i per
explicar tot el que han viscut aquests dies. Han estat moltes emocions juntes.
Però després d'aquest temps diferent tots necessitem tornar a allò que anomenem
normalitat.
Però la tornada a l'escola per a molts nens i
nenes d'altes capacitats és molt més que això. És el tornar-se a trobar en una
realitat encotillada que fa que no es sentin bé. Torna el repetir que ja s'ha
après, el esperar que tots aprenguin, el no poder fer totes les preguntes que
volen, el fer les coses d'una manera determinada sense sortir-se del guió
... tornen les mirades hostils o burletes, el “tu no ets tan llest ... i no
saps fer això, o presentes això amb aquest nyap de lletra” ... o el "no
ets el primer d'acabar" ... o el "t’he de baixar la nota per
l'actitud, o per la teva forma de treballar" ... Quina paciència ...
Sovint troben moltíssima incomprensió disfressada de “ja estem fent coses”...
Sí, és primer dia de classe, tenim un intens
trimestre per davant. Ara ja ens coneixem tots, sabem les regles de joc,
l'adaptació ja està feta ... ara hauríem de dur velocitat de creuer, però no.
Molts pateixen encara el “arrencar i parar” constantment... I el famós "no
ho veig".
Us he d’explicar un secret... M'agrada la
música però hi ha matisos que no sé distingir. El tècnic gradua greus i aguts,
equilibra els altaveus ... jo no sento cap variació i ell em diu ... no ho
notes? No, no ho noto. No tinc ni la formació ni l'oïda preparat.
Moltes vegades em trobo amb docents que no
tenen ni formació ni sentit però, en lloc de buscar la seva formació i
treballar la seva oïda i la seva mirada, diuen que la realitat no existeix.
Avui en el primer post de l'any m'agradaria
fer una profunda reflexió sobre quina és la funció dels docents. La formació és
imprescindible. Però no són només coneixements ... aquesta formació ens ha de
portar a una mirada nova, a una nova manera de treballar, que pugui atendre les
necessitats dels nens i nenes d'altes capacitats.
La funció dels pares els porta a ser-hi,
acompanyar, escoltar, estimar ... ajudar-los a posar paraules al que senten i
ajudar-los a encaixar la disciplina de treball necessària per avançar.
Pares i mestres tenen una funció
complementària, juguen en el mateix equip ... no en l'equip contrari. Juguen en
el mateix equip que el nen o la nena. La missió dels adults és ajudar que els
petits arribin al seu punt òptim. Per això és imprescindible escoltar-los.
Pare i mestres podem ajudar perquè aquest
trimestre sigui un bon trimestre... Amén (que així sigui).
