Preparem les vacances (Pares)

Aquest trimestre, com tots, s'acaba fent molt llarg. Els últims dies abans de vacances sura per l'escola aquella sensació que les notes ja estan posades, i que el que fem “no compta”... per això, sobretot en Infantil i Primària, es respira un ambient de relax. Un relax trencat per aquell mestre que posa un examen dijous. Barrejat amb l'olor de les mones dels petits (tradició catalana en la qual els padrins regalen un pastís amb figures de xocolata per a menjar el Dilluns de Pasqua i que en molts centres escolars s'avança i es converteix en un treball pre-vacances). També és un temps d'ordenar i preparar les carpetes amb totes les fitxes i documents realitzats. En alguns casos, també és el moment de fer neteja perquè pugui arribar el tercer trimestre, després de vacances, i omplir-lo tot de nou.

Els nostres nens i joves d'altes capacitats necessiten vacances. Us proposem una manera de preparar-les.

Podem aprofitar aquest cap de setmana a casa per a preparar les vacances. Són uns dies que poden passar tan de pressa que ni els vegem, o els podem omplir amb tota l'extensió de la paraula vacances.

El primer que necessitem és que demà divendres tots els membres de la família facin la llista de les coses que voldrien fer aquests dies, i la deixarem reposar fins dissabte. Dissabte, en rellegir-la, podrem afegir o eliminar el que creguem convenient. El tercer pas seria ordenar les activitats per prioritats. I amb aquests llistats a punt ja podrem fer la reunió familiar. Els pares preparen el marc i escolten els fills per a anar construint el calendari. Totes les sessions són diferents depenent de l'edat dels fills, del vostre estil de família, de la tradició que tingueu de fer coses en comú… Tenir-lo organitzat ens permet que puguem moure'ns entre el que volem fer tots; tenir un temps i un espai. Intentar que hi hagi temps per a fer activitats junts i separats, activitats fixes i altres obertes... El nostre calendari no està escrit en pedra, però tampoc hi cap tot...

Planificar és un bon exercici. També ho és avaluar com ha anat, com ens hem sentit, i si creiem que ho podem millorar la pròxima vegada.

Si fem aquest “treball” pre-vacances, ens assegurem que quan arribi el Dilluns de Pasqua, i mengem la Mona (tradició ben catalana); i mirem enrere, les nostres vacances potser s'hauran assemblat a les que volíem, o haurem après per a les properes...

Per si algú no té idees o les heu acabat, fa molts anys vaig llegir un llibre que vaig rellegint de tant en tant. Són coses que un nen hauria d'haver fet abans dels set anys (i si és després no crec que hi hagi molt problema). Algunes activitats m'agradaria haver-les fet com a filla o amb les meves filles. Vosaltres... encara sou a temps!

- Voler guanyar i saber perdre.

- Saber cuinar dues receptes.

- Haver perdonat a un adult.

- Haver participat en una excursió nocturna.

- Haver collit mores d'un arbust.

- Saber-se un poema de memòria.

- Haver fet una col·lecció o tenir ganes de fer-la.

- Saber guardar un secret.

- Recordar una promesa complerta.

- Haver compartir amb un adult un problema sense resoldre.

- Haver sentit la tensió i l'expectativa que provoca un full en blanc.

- Haver entrat en un riu.

- Haver sembrat i recollit.

- Saber connectar i desconnectar aparells.

- Haver examinat el nervi d'una fulla i les línies de la pròpia mà.

- Tenir tres colors preferits.

- Saber diferenciar les fruites per la seva aroma.

- Conèixer insults i paraulotes en dos idiomes.

- Saber que no tots els desitjos es compleixen.

- Haver pintat un autoretrat.

- Conèixer dues constel·lacions.

- Poder fer alguna cosa bastant bé perquè ho has practicat.

- Saber pelar la fruita amb forquilla i ganivet.

- Saber la diferència entre observar, mirar i contemplar.

- Gaudir del silenci i de la música.

- Escriure i rebre un missatge xifrat.

La de l'entrada en un riu la vam fer aquests estiu. Les meves filles ja tenen vint-i-nou i vint-i-quatre anys, i va ser fantàstic. Mai és tard!

Us desitjo unes vacances plenes del que vulgueu, però ocupeu-vos que hi hagi també un temps per badar, per pensar, per passejar, per estar sols i riure junts, i per fer-nos pessigolles... Us desitjo unes bones vacances.

Tot encaixa (Pares i Docents)

 

Sovint parlem de les dificultats que troben els infants i joves d’altes capacitats però hi ha moments en els que tot encaixa. Hi ha gent que ha patit tant que no sap reconèixer aquests moments i ja pateix per quan acabin o no els sap gaudir perquè esperen que es trenquin en qualsevol moment. Però quan les coses van bé és el moment de gaudir-les.

Hi ha moments en els que tot encaixa. A Secundària ja s’ha acabat el segon trimestre i és el moment de la collita. Quan els resultats són bons hem de gaudir-los. Intentem concretar en bona feina: coneixements (què aprenem), procediments (com expressem el què aprenem), relacions entre iguals i amb els adults...

Molts es pregunten... quan arribarà aquest moment? La veritat és que conviure amb algú d’altes capacitats pot no ser fàcil. Amb alguns és monòton amb altres pot ser ben diferent però sol ser intens. Hi ha tanta diversitat, pot haver-hi tan canvi o tanta monotonia que tornem a dir que cal posar la lupa en cada cas i no podem fer generalitzacions perquè sempre trobarem algú que no s’hi senti inclòs.

Hi ha joves que ja fa anys que van ser identificats i que es van treballant. Mica en mica anem veient els fruits de la feina. Poc a poc anem veient que van trobant la seva pròpia manera de fer les coses. L’acompanyament els ajuda. Ells han de tenir la possibilitat i el temps de reflexionar i actuar. El seu cap ho entén tot però el seu cos no sempre està preparat o disposat a fer-ho. Han de trobar el seu estil. Com més capaços siguin de descobrir-se i desplegar les seves capacitats, més podran connectar amb el que són i amb el que poden arribar a ser. Quan tot això passa veiem un somriure que neix de dins que il·lumina els seus rostres.

Hi ha molts moments del procés en els que estem dins del bosc i ens veiem voltats d’arbres molt alts que no ens permeten tenir una visió de conjunt perquè el dia a dia ens venç. Sembla que visquem el dia de la marmota, que recomença cada vegada i retrobem cada dia les mateixes dificultats. Sembla un bucle que no podrem trencar mai. Alguns pares els costa tornar a casa al vespre perquè segur que, en un moment o altre, el seu fill o filla mostrarà la seva intensitat i la seva rigidesa. Una altra vegada ens enganxarem per: els seus efectes personals deixats per terra, l’hora de la dutxa, el temps d’estudi, l’ordre a l’habitació, la bossa d’esport a l’entrada, la roba bruta que no arriba al cossi, el temps d’ordinador... És terrible viure en aquest bucle perquè ens fa perdre l’esperança i sense voler ens anem quedant paralitzats i deixem de fer. Això només diu a l’infant que no creiem que ho pugui fer, que no creiem que sigui capaç i que la constatació la tenim a la vista. Sembla que no hi podem fer res. Quan cada dia hem de dir el mateix amb el mateix resultat és molt pesat però un dia, un bon dia... la cosa canvia! Sembla que les peces encaixen. Ells prenen consciència i s’hi posen. Quan són capaços de posar l’energia en aquestes petites feines o hàbits. Quan són capaços de veure que poden fer-ho, que es bo que es faci, i que poden ser protagonistes de la seva pròpia vida. Aquest “cleck” és fantàstic!

I el segon nivell és quan la constatació del canvi ve de l’exterior. Poden ser les notes de l’escola o un comentari de l’entrenador o del profe o de l’àvia... aquest dia el canvi o la millora es consolida. Entra en el moment ja no només ho veig jo, els altres ho veuen i valoren que no és flor que no fa estiu sinó que es va fent realitat, una nova realitat.     

Les persones ens anem construint al llarg de la nostra vida. Ara sabem que no tot s’acaba als set anys. Les neurociències i l’estudi del cervell ens parla de que hi ha neurogènesis i poda neuronal, que seguim creant i confirmant els millors circuits neuronals pel que volem fer. Aprenem al llarg de tota la vida però a la infància hi posem les bases. I quan el que anem consolidant és positiu hem d’anar creant un històric de bones experiències a les que acudir en els moments més complexos. Si ara és un bon moment, o és susceptible de poder-ho ser... aprofita’l! 

 

No passa res! (Pares i Docents)

Quantes vegades hem sentit aquesta expressió? Quantes vegades l’hem fet servir? En quins moments l’hem fet servir? 

- Quan l’infant ha caigut a terra i s’ha rascat els genolls, quan s’ha enfadat amb els seus amics, quan plou i no podem anar d’excursió, quan no troba alguna cosa i s’enfada, quan vol alguna cosa i no li donem, quan vol alguna cosa i la vida no li dona... torna a sortir el “no passa res”. 

Però no és cert del tot. Sí que passa però el que passa no és tan important o hem de poder gestionar-ho. Ah! Aquest frase llarga és molt diferent perquè no comencem menyspreant el que sent l’infant o el jove. En aquest moment aquest fet és el més important per a ell o ella. Potser sí que està envaït per una emoció però el primer pas perquè ho pugui gestionar és identificar les emocions i el seu grau. I necessitem el que de vegades no tenim... temps. L’hem de fer. O ho hem treballat abans i ara podem agafar dreceres o necessitarem temps. 

Els nostres infants i joves són molt intensos i viuen les emocions amb tota intensitat. Diem que no tenen minúscules, només tenen majúscules i això fa que sovint les seves reaccions es vegin exagerades des de fora. No responen a l’estímul que nosaltres pensem, el seu estímul sempre es XXXL. Per tant la seva resposta també és XXXL i des de fora, qui no sap de què va, no entén res i encara fa servir més la maleïda frase: "però si no passa res!", "No n’hi ha per tant!", "No siguis exagerat/exagerada!". I pot acabar d’embolicar-ho tot quan fa la comparació amb un tercer: “fixa’t amb l’X, també li ha passat i no plora”. O els altres espectadors (companys de classe o del futbol o de l’anglès, germans, amics... o els pares dels seus suposats iguals) fan comentaris que sabem inadequats: "no ploris que ja ets gran", "que ets un home", "és una rebequeria de nen petit", "tot ho arregla plorant"...

I sí que passa. Ha estat segrestat per una emoció i no sap com sortir d’aquest parany. Mai estarem preparats per a tot, però sí que podem començar a entrenar què farem quan passi això. Perquè alguns infants i joves tenen una “fantàstica facilitat” de trobar-se en aquesta situació ben sobrepassats per tot i amb una gran velocitat que no els dona temps de reacció.

Quan ha passat, ells poden veure la situació des de fora i normalment els sap molt de greu. Els sap greu no haver-se pogut controlar, i també, molts cops el que han fet o dit.

És molt important aconseguir que en parlin (a alguns els costa molt perquè es senten vulnerables parlant dels seus errors). Quan ho aconseguim podem començar a entrenar què fer quan torni una situació similar que sens dubte es repetirà. 

Els expliquem que ningú llença el cotxe quan es queda sense benzina (ara que amb el preu que està, però això és un altre tema...). Que s’encén una llumeta que ens avisa quan baixa el nivell i entrem en la reserva. Aquests és el moment de posar benzina per no tenir problemes i quedar-nos tirats, quan encara tenim uns quants quilòmetres de marge.

Nosaltres hem de saber veure les nostres llumetes que ens indiquen que ens estem quedant sense benzina. De vegades pot ser gana, cansament, inquietud, por... però se’ns comença encendre la llumeta. Si ho sabem veure i prenem mesures no arribarà el desastre. Podrem posar-hi mitjans, però si obviem els senyals pot ser molt perillós perquè en un moment ens assaltarà l’emoció animada per la intensitat, i estarem vençuts. 

Sí que passa!: ha caigut a terra i s’ha rascat els genolls, s’ha enfadat amb els seus amics, no podem anar d’excursió i li feia molta il·lusió, no troba el que busca, vol alguna cosa i no li donem nosaltres o la vida... Són contrarietats però no és la fi del món. Podem acceptar-les o intentar canviar-les però no ens podem quedar bloquejats. Això es pot treballar... Si ho anem treballant... en el moment una mirada, un gest o una paraula màgica ens pot ajudar a sortir de la situació. Sí que passa, però no és tan greu! I si realment és greu, perquè a la vida poden arribar coses gruixudes (com la malaltia greu, la mort, dificultats importants), serem tots allà per fer-nos costat i viure-les el millor possible i amb estil. 

Dia de les Altes Capacitats

Avui sentirem per tot arreu que és el Dia de les Matemàtiques, el Pi Day perquè amb la notació anglosaxona és el 3,14. Però també és el Dia de les Altes Capacitats. Ja sabeu que en quan tenim un dia reflectim una necessitat de la nostra societat. Una necessitat de visibilitat, de sensibilització, d’atenció. Una necessitat de conèixer i comprendre una realitat que ha quedat invisibilitzada o que ha estat mal llegida (que és el que ens trobem moltes vegades).

Quan sentim a parlar d’altes capacitats veiem molt mite, molta opinió poc fonamentada i quasi cap fonament científic. La mala informació s’ha anat fent un lloc en l’imaginari col·lectiu i quan arriba la realitat troba el seu lloc ple de frases sense sentit esculpides en pedra amb una versemblança de realitat que és molt difícil de reconduir.

Per tot això és molt important treballar en la visibilitat, en la formació amb base científica, amb la informació clara i concreta sense opinió. Aquesta informació la necessita tothom. Pares, docents, els mateixos portadors d’aquestes altes capacitats, i la societat en general. Tots hem de conèixer per poder atendre i tractar. No per posar en un pedestal sinó per atendre les seves necessitats i col·laborar en que puguin ser la millor versió d’ells mateixos (cosa que hauríem d’esperar de tot ésser humà) i que com siguin no els faci mal ni a ells ni als altres.

Avui, Dia de les Altes Capacitats volem contribuir a fer xarxa. Una xarxa potent que faci que els infants, joves i adults d’altes capacitats guanyin en seguretat, respecte, i visibilitat. Que puguin expressar-se sent ells mateixos, sense por. Que puguin desplegar tot el seu potencial amb el respecte de les institucions que els haurien de protegir i de vegades sembla que vagin en direcció contrària.  

Que tingueu un bon dia i que sigueu molt feliços avui i sempre gent d’altes capacitats i tots els qui treballeu cada dia perquè la seva vida sigui digna.

La imatge d'avui és la que ha presentat FANJAC per celebrar la diada.

 

Repetim o enriquim? (Docents)

En el nostre sistema educatiu a Primària apareixen els continguts de manera cíclica. Anem repetint els mateixos conceptes i s’amplien un passet més cada curs. Per això, hi ha vegades que quan comencen el curs els nostres infants i joves ja tenen la sensació de que comença el “Dia de la Marmota” en la que es repeteix tot com en la pel·lícula “Atrapat en el temps”. Quan tenen la impressió que no aprenen res nou, es queden buits, i ens diuen que s’avorreixen. No és avorriment, és no aprenentatge de coses noves o de processos nous. 

Des de sempre m’ha agradat aquell anunci en el qual es pregunten... “¿Cueces o enriqueces?”. Només bullit o amb alguna cosa més? Amb aquests alumnes és imprescindible enriquir. Veiem algunes maneres d’enriquir aquest procés.  

Exemple a Infantil: Quan els alumnes comencen a treballar la grafia els podem plantejar sortir de les paraules que fan servir els infants de classe i entrar en els seus interessos. Amb un nen que li agradava molt el metro com a transport i vam proposar-li escriure el nom d’estació de metro com paraules més elaborades.

Exemple d’enriquiment a Cicle Inicial de Primària: En algunes escoles es fan dictats de paraules a Primer però per alguns alumnes necessiten més. Els podem proposar aquestes paraules i que ells facin frases amb aquestes paraules. La mestra ha de revisar l’ortografia i la sintaxi i converteix aquests frases en el dictat de l’alumne. Un cop ha acabat de fer el dictat als altres infants ell va a la taula de la mestra i fa el seu dictat.

Exemple d’enriquiment a Cicle Mitjà: A Coneixement del Medi veiem les plantes des de Infantil. Ja ha  posat en diverses ocasions una mongeta en un got entre cotó humit per veure com germina. Potser li podem proposar fer una experiència de veure com germinen diferents llavors fent registre de com i quant creixen. Potser li podem proposar un experiment de simulació de pluja àcida (aigua amb llimona en diferents proporcions). Potser li podem proposar que partint d’una planta bonica deixem de regar-la i li fem una foto cada dia. En aquests cas ho podrem lligar amb tutoria o educació emocional perquè si no cuidem les coses i les persones... les relacions es moren. Està a la nostra mà.

Exemple d’enriquiment a Cicle Superior: Sovint a matemàtiques molts d’ells comprenen ràpidament els conceptes i els procediments. Per això els podem proposar un pla B per quan continuem explicant el mateix a la resta de la classe. Ells poden anar fent treballs d’ampliació o aprofundiment mentre la classe continua. Potser en el moment de començar la classe podeu escriure a la pissarra els exercicis que teniu previst posar de deures. D’aquesta manera, podrien sol·licitar autorització visual per començar a fer els deures mentre continueu explicant o practicant amb els que no saben. Així reduïm el temps d’espera a la classe i a casa tindran més temps per fer les activitats extraescolars o les activitats lúdiques que necessitin.

Exemple d’enriquiment a Secundària: Podem proposar fer treballs o lectures que siguin complementaris al que estem fent a classe. No hauríem de sumar aquests treballs o lectures a la feina quotidiana. Hauríem de revisar les feines repetitives, si corresponen a temes que ja ha adquirit cal eliminar-les. Necessitem saber en quin punt estan per poder aplicar-ho.

Tot comença amb el vincle. La relació que hi ha entre el professor i l’alumne és la que permetrà que l’enriquiment (ampliació o aprofundiment) sigui una possibilitat real. Pels alumnes d’altes capacitats, superdotats o talentosos, aquestes activitats són imprescindibles. També poden ser bones per altres alumnes per això les podríem posar en marxa pel pom de dalt de la classe, mai per ells sols (no cal fer-los més diferents del que ja són).  

Dia Internacional de la Dona (Pares i Mestres)

Sol molestar-me que un dia determinat tots haguem de fer una cosa determinada o parlar d’un tema determinat. Tot i així, estic convençuda que els Dies Internacionals, Mundials, Planetaris o Locals són imprescindibles per visibilitzar realitats que sovint passen incomprensiblement ignorades. No tenia previst escriure avui sobre les dones però un element em va treure del no per portar-me al sí.

L’any passat vaig veure un anunci d’Audi que em va guanyar. “Sense elles no hi hauria cotxes”. I no és només una frase bonica més o menys encertada per la data sinó que la justifiquen amb tota una colla de noms propis femenins i els seus invents: la Dorothy Levitt és la creadora dels retrovisors; Ada Lovelace és la creadora del sistema informàtic; la Bertha Benz és la creadora de les pastilles de fre; Florence Lawrence és la inventora dels llums de fre i els intermitents; Leena Gade és la enginyera en cap del primer híbrid que va guanyar a Lemans. En el seu anunci han fet invisibles els seus cotxes per visibilitzar-les a elles. Em va semblar fantàstic.

Tan de bo ben aviat no calgui celebrar aquest dia. La paritat real només serà possible amb la implicació real conjunta dels homes i les dones dels sectors públics i privats.

Moltes de les nostres nenes i joves d'altes capacitats sovint s'invisibilitzen. Reben informacions de com ha de ser: un rol més secundari, no brillar... per no semblar mandona, ambiciosa. Apareix aquest rol en el que no apareixis com amenaça per a ningú. La Teresa Baró, especialista en comunicació, parla de patrons de modestia ritual i és el que trobem entre les nostres nenes i joves. Mimetitzen amb la paret, perquè prefereixen mantenir la seva relació social a mostrar les seves capacitats o interessos que saben que les diferencien dels seus "iguals". Moltes pensen que s’han d'amagar perquè la situació pot ser clarament hostil. Es submergeixen i deixen passar les onades que podrien agitar-les. Hem celebrat fa poc el Dia de la nena i la dona en les ciències i hem descobert dones que poden ser referents. Aquestes referents ens ajuden a créixer. Les ajuden a créixer, a ser elles mateixes, a no amagar-se, a no ser invisibles... Quan totes i cadascuna d'elles siguin, sense arrogància; i arribin a ser la millor versió d'elles mateixes, el món serà una mica millor.

Temps de buscar escola (Pares)

Les famílies que tenen fills que el curs vinent han de començar Infantil  de 3 anys; les que tenen fills a Sisè en escoles públiques que no són institut escola; i les que volen fer un canvi d’escola per un canvi de domicili, perquè estan a disgust, es senten desatesos o han perdut la confiança en l’escola... totes elles estan en temps de buscar escola.

En aquest moment, escoles i instituts es donen a conèixer a través de les portes obertes físiques o virtuals, algunes en petit grups o de manera individual per culpa de la pandèmia. En les portes obertes ens expliquen la manera de treballar a l’escola; el seu ideari, si s’escau; les instal·lacions... És el moment d’escoltar i llegir entre línies. 

Cada vegada és més freqüent que es facin comentaris sobre el tractament de la diversitat en el centre. Tot i així, moltes vegades no es comenta res de l’atenció de la diversitat a l’alta. Us aconsello fer aquestes preguntes en privat (no hauria de ser però encara està mal vist parlar-ne... i a més necessitem una resposta real, no la políticament correcta). Teniu altres alumnes identificats? Com els ateneu? Tenen un pla individualitzat? Es tracta a l’aula amb normalitat com l’atenció a la resta de la diversitat? Hi ha protocol per tractar les altes capacitats? En cas de ser necessari, heu fet alguna compactació de curs o acceleració de curs?

Totes les escoles i instituts públics i escoles concertades o privades tenen equips d’orientació o psicopedagògic. També ens molts casos reben la col·laboració dels equips dels EAPs. Seria desitjable que tots ells estesin formats, i fessin la detecció i la intervenció més adequada a les necessitats d’aquests infants o joves amb les possibilitats de cada centre.

No és fàcil triar però hem de fer la llista de pros i contres per escollir el centre que us faci més el pes. Que més s’adigui a les nostres necessitats com a família i sobretot a les del nostre fill o filla. Hem de tenir en compte també, si pensem en escola pública o concertada, els elements que ens donaran punts o no, i posar diferents opcions ordenades per ordre de preferència. 

Comença un temps llarg i incert. Recordeu que el període de preinscripció pels centres sostinguts amb fons públics (públics i concertats) per sol·licitar plaça pel curs 2022-2023 comença el dilluns 7 de març i s’acaba el 21 de març (per Infantil i Primària) i del dimecres 9 al 21 de març (per Secundària). Cal presentar el full de sol·licitud i els documents que acreditin el que al·legueu. Un cop tancat el període encara queden dos dies, 22 i 23 de març, per aportar informació. Tota la documentació cal portar-la al centre que poseu en primera opció o a l’oficina de matriculació. Si presenteu dos fulls queden anul·lats tots dos.      

Espero que aquestes indicacions i reflexions us ajudin a triar el millor centre pels vostres fills. Bona sort, famílies!