Pels que treballem en aquest àmbit no ens falta explicar les raons però sembla que molts agents educatius estan lluny de veure la necessitat imperiosa d’atendre els infants i joves que tenen Altes Capacitats perquè puguin desplegar els seus talents.
Novament el professor Tourón amb un post del 2012 ens il.lumina el camí. Passen els anys però continua la vigència de les seves paraules. Potser hi ha gent que necessita veure-ho escrit. Ho posem, de nou, negre sobre blanc i ho escampem... novament quedarà evidenciada una realitat.
Aqui teniu vuit motius pels quals s’hauria d’atendre l’alta capacitat i el talent:
1.- Ho sabem, en tenim experiència: el talent que no es conrea es perd.
2.- Per atendre a tots els infants i joves seguint el principi d'igualtat d'oportunitats cal donar a cadascú el que necessita.
3.- Fomentar un sistema educatiu que promogui l'excel.lència millorarà l'educació de tots.
4.- Perquè els joves amb talent només aconseguiran un desenvolupament personal ple si se'ls permet desplegar tot el seu potencial intel.lectual sense barreres.
5.- Hi ha àmbits en els quals no en tenim cap dubte: Pedreres Esportives, Centres d’Alt Rendiment, Conservatoris de Música ... per què no donar suport a aquesta mateixa filosofia en l'àmbit de les Ciències, les Humanitats, la Tecnologia, etc.?
6.- Perquè és imperiosament urgent trencar amb els mites i prejudicis socials que frenen el seu reconeixement i desenvolupament.
7.- Perquè el talent dels més capaços posat al servei de la societat liderarà la construcció d'un futur millor per a tots.
8.- Perquè viure d'esquena a l'existència de joves amb alta capacitat suposa desatendre a Espanya a més de 400.000 nens (si comptem només el 5% dels infants però hi ha estudis que ens parlen d’una forquilla del 15-20% d’infants amb talents i amb aquests números parlaríem de més d’un milió d’infants i joves sense l’atenció adequada).
Realment amb tots aquest motius creieu que ens podem permetre aquesta no atenció???
Hem vist la desatenció des de la part positiva... el que ens perdem. Però també podríem entrar en la part negativa: el que perdem. La part més negativa que implica la desatenció ens acosta al fracàs escolar, als problemes de relació, al deteriorament de l’autoconcepte i l’autoestima... elements que es podrien evitar amb una detecció, diagnòstic i intervenció educativa adequada.
Cal fer un pas endavant per atendre als més capaços. Cal estar disposats a identificar proactivament el seu potencial, de manera sistemàtica i periòdica. I a partir d'aquí, adaptar l'ensenyament a les seves necessitats. El talent es busca, no cal esperar a trobar-lo.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada