Hipersensibilitat auditiva i Altes Capacitats (Pares i Docents)

Fins que no fas formació en aquest camp no hi caus que aquests dos termes puguin estar tan relacionats. Avui parlarem de l’hipersensibilitat auditiva i les altes capacitats.

Aquesta hipersensibilitat fa que no puguin evitar sentir alguns sorolls que els són molt molestos i que no es tracta d’un caprici. Aquell brunzit del fluorescent, el soroll del passadís, del pati, de la classe de música o del gimnàs del costat, aquell gos que borda insistentment el dia de les competències bàsiques, aquella moto estrident que ens passa pel costat quan anem caminant cap a la biblioteca, aquell petard quan s’acosta Sant Joan, aquells inofensius globus de la festa o aquells amenaçants trons de la tempesta, la música ben forta del Carnaval o de la Festa Major del poble o de l'escola,...  Qualsevol d’aquests sorolls pot provocar en un alumne amb hipersensibilitat auditiva una resposta desproporcionada, exagerada, quasi histriònica per l’observador que no coneix la situació. No vol cridar l’atenció, no és un caprici, té una necessitat que cal atendre.

Com que estem treballant el vincle amb el seu referents (tutor/a, monitor/a de menjador, o de sortides...) aquests és un tema que està parlat amb l’infant (ell o ella), ja coneixem si li afecten o no aquestes situacions i sobretot què pot fer ell mateix per ajudar-se i què podem fer nosaltres (els adults i educadors) per ajudar-lo.

Hi ha escoles en les que hi ha solucions preparades: cascs amb música relaxant, un espai relaxant, o cascs inhibidors del soroll per esmorteir els sons estridents. N’hi ha d’altres que, sense materials, tenen una mestra que coneix el tema i l’acompanya, li diu que l’entén i tots dos fan propostes per portar-ho el millor possible: sortint un moment de classe, posant-se lluny dels altaveus en una representació teatral, o en les festes de l’escola. 

Recordeu tenir-los en compte quan fem a l’escola el simulacre d’emergència.

No podrem evitar-ho tot, i potser tampoc seria bo per a ells, però els podem acompanyar perquè visquin amb les seves especificitats. Evitarem el que és possible i aprendrem a encaixar la resta... sense dir aquell “No passa res!”. Passa, però hem d’aprendre a portar-ho, i que no li condicioni la vida. Cal ajudar-lo a trobar una resposta proactiva.

Els bons resultats no ho són tot (Pares i Docents)

Quan els nens i joves tenen alt rendiment i una molt baixa motivació envers l’escola o l’institut els més preocupats són els pares. Molts mestres i professors no ho entenen, els sembla mentida i fins i tot diuen “no veig on és el problema, no sé de què es queixen... si ja tenen bons resultats?”

Però els resultats no ho són tot. Els pares volen fills il·lusionats, que els brillin els ulls, que gaudeixin amb el que fan. Que vagin contents als seus centres d’ensenyament pel què aprenen, pel què hi fan i se’ls proposa fer, i per les relacions que hi mantenen. Però de vegades el relacionat amb la part acadèmica es viscut pels infants i joves com un problema. Sovint assoleixen els coneixements o els procediments moltes vegades abans de que es proposin a classe, després queden activitats repetitives i poc creatives que res aporten a la seva curiositat que es va diluint poc a poc. N’hi ha que pensen: “si ja tinc els resultats per a què més”. I es van apagant... i si a més són nois o noies que volen passar desapercebuts, ja tenim el quadre complet.

I ara què? Com tornem a posar en marxa als més potents desencantats? Sens dubte a partir del VINCLE i l’escolta activa, amb els docents que puguin ser referents per aquests alumnes. S’han de sentir coneguts, reconeguts i estimulats per oferir la millor versió d’ells mateixos. És feina dels tutors i també d’altres professors. Els han de conèixer per veure què els podem oferir per tornar-los a posar en marxa perquè encara que els resultats siguin bons, fins i tot excel·lents, no ho són tot.