Tito Vilanova, in memoriam

L’actualitat ens fa mirar al cel, i al món del futbol a través d’una persona que gaudint de màxima popularitat va voler viure seva malaltia de manera privada i mantenint la dignitat fins al darrer moment.  

Divendres equips escolars feien un minut de silenci, com els grans. Ahir els jugadors, molt joves, del Barça B col.laboraven els seus dos gols aixecant el dit índex i assenyalant al cel. Les flors i les mostres de condol s’agolpen en el espai que el Barça a habilitat en record a qui fou jugador des de la Masia i entrenador del primer equip. El món del futbol recorda al professional però sobretot a la persona. 

Els creients sabem que no s’acaba tot aquí per tant barregem la tristesa de la separació amb la certesa d’una vida en plenitud. Plens d’agraïment per l’exemple de vida que ens va donar, per totes les alegries esportives en les quals va participar, acomiadem al Tito Vilanova donant el condol a la seva família i amics i portant una mica d’ell en el nostre cor. 

Restaràs viu, per sempre, en el nostre record, Tito.


****  Aquest post forma part del blog

culturetaiactivitatsenfamilia.blogspot.com 

que escric també com a complement per tothom però ara especialment pels alumnes d'altes capacitats en el qual hi apareixen continguts relacionats amb la data per tant és com una petitas finestra oberta al món on hi trobem: música, ciència, tradició, història... 

(avui s'han col.lat al blog d'altes capacitats el post d'avui i el del record del Tito Vilanova, una mostra del que hi trobareu...).

27 d'abril Mare de Déu de Montserrat 2007 mor Rostropovitx

La Mare de Déu de Catalunya és la patrona de Catalunya. La verge negra en un massís excepcional presideix el nostre país. El santuari és un punt de referència cultural i un punt de trobada de caminants (creients o no) que des de qualsevol punt del país s’atreveixen a anar a Montserrat a peu. És famosa arreu del món la seva Escolania i el cant més conegut a la Mare de Déu és el Virolai. La tradició diu que "un bon català no és ben casat fins que no ha anat a Montserrat". Si fa temps que no hi heu estat, pot ser el moment per repetir la visita... ara que ve el bon temps. Natura, fe i país es troben en aquest indret.

Tal dia com avui del 2007 va morir Mstislav Leopóldovitx Rostropóvitx, de càncer, als vuitanta anys, a Moscou. Va ser un músic d'origen soviètic, nacionalitzat estatunidenc, considerat el millor violoncel.lista de la seva generació. Va mantenir sempre un compromís social a favor de les llibertats i contra la Unió Soviètica. Va ser embaixador de bona voluntat de la UNESCO per recordar els valors d'unió i concordia que té la música. Una bona manera de recordar-lo pot ser escoltant alguna de les peces en els enregistraments que ens va deixar.

****  Aquest post forma part del blog

culturetaiactivitatsenfamilia.blogspot.com 

que escric també com a complement per tothom però ara especialment pels alumnes d'altes capacitats en el qual hi apareixen continguts relacionats amb la data per tant és com una petitas finestra oberta al món on hi trobem: música, ciència, tradició, història... 
(avui s'han col.lat al blog d'altes capacitats el post d'avui i el del record del Tito Vilanova, una mostra del que hi trobareu...).

Informe Pisa i Altes Capacitats

Cada vegada que apareixen resultats de l’informe PISA sembla que som més rucs… 

A la web de RAC 1 trobem… “El departament d’Ensenyament atribueix els resultats de l’últim prova de PISA sobre situacions quotidianes a la “interpretació” d’un text “d’una certa complexitat”. Segons Joan Mateo, secretari de Política Educativa del Departament d’Ensenyament, “a la vida real sí que saben resoldre aquestes situacions”. Això sí, admet que la immigració i l’ambient familiar afecten el resultat. D’altra banda, Josep-Oriol Escardíbul, professor d’Economia de la UB i investigador de l’Institut d’Economia de Barcelona que ha participat en l’informe, assegura que “ens queda molt recorregut per fer”, si bé s’ha millorat “molts” els últims anys.”

Fa molts anys que mestres i professors parlem de les dificultats en comprensió lectora (de fer-la, de posar-s’hi…). Parlem de la dificultat de separar el gra de la palla, de trobar el més important, de saber exactament què ens volen dir, què ens demanen en els problemes, quines són les dades rellevants i quines no… 

Però hi ha un grup reduït d’infants i joves que xuclen l’essència, que filtren i destil.len, que saben fer (recordeu que hi ha la mateixa diversitat entre els alumnes d’altes capacitats com entre els alumnes de no altes capacitats, per tant no marqueu “al diferent” entre els diferents). Alguns a base de no fer… ja no fan. La setmana passada, novament, em vaig trobar amb la crua realitat: nenes i nenes que diuen “no vull destacar”, “no vull ser el que ho sap fer”, “prefereixo passar desapercebut”, “podria ... però, no vull” (i no és prepotència… és realitat). Això, si no ho resolem, sí que ens farà molt més rucs.