Avaluació 0 a l'ESO i Altes Capacitats

Els alumnes d’ESO ben aviat rebran les notes de l’avaluació 0. No són resultats definitius. És un resultat intermig que ens mostra la tendència del funcionament escolar dels alumnes, si estan en línia i “fan el que toca”.

Amb els alumnes d’alts capacitats ens trobem amb molta diversitat. La seva manera d’aprendre i d’estar a l’aula és molt diversa.

Molts professors no tenen formació en altes capacitats i esperen d’aquell noi o aquella noia identificat uns resultats excel·lents, amb procediments més que correctes amb una bona participació a l’aula. Per contra el que tenen al davant potser és un alumne que el que vol és acabar de pressa o que s’encanta fins eternitzar les tasques escolars sense permetre que el cop de gas el posi al mateix nivell d’execució que els seus companys d’aula. També trobem aquell alumne amb problemes d’ordre... ben desendreçats que tenen serioses dificultats presentar les tasques demanades. També tenim algun alumne que té dificultats en mantenir l’assistència per la seva hipersensibilitat o la seva somatització.

És imprescindible conèixer què necessiten els alumnes d’altes capacitats perquè si bé el més desitjable és que arribin a l’excel·lència acadèmica alguns encara hi són lluny tot i tenir capacitats més que suficients. A partir del què necessiten i a través del vincle els podem acompanyar perquè arribin a ser la millor versió d’ells mateixos en l’aspecte acadèmic, social i personal. 

Alguna cosa s'està movent...

No es tracta només de les grans organitzacions amb models propis com els Jesuïtes amb l’Horitzó 2020, l’Escola Pia amb el Summem, el Fedac amb avuixdemà o les escoles que formen part de l’Escola Nova 21... Escoles de tot el país fan passos, petits o grans, però molt ferms per adequar l’ensenyament als nous temps i al futur que esperem.

A Atenció a les Altes Capacitats treballem amb un munt d’escoles repartides per tot el territori (44) de tot tipus: grans i petites; de poble i de ciutat; públiques, concertades i privades... Veiem des de la primera línia la passió dels mestres per ser bons professionals i aconseguir que els seus alumnes siguin la millor versió d’ells mateixos. I també la preocupació d’alguns de tenir el mitjans per arribar-hi.  

Potser no cal canviar-ho tot. Cal separar el gra de la palla. Mantenir el que funciona i canviar el que no funciona i sobretot, tenyir-ho tot de possibilitat.

“Quan puja el nivell del mar tots els vaixells pugen”. La primera vegada que vaig sentir aquesta frase aplicada a l’educació vaig pensar que era un metàfora que de ben segur que faria servir... Nosaltres que treballem amb l’atenció dels alumnes d’altes capacitats volem atendre les seves necessitats però no d’una manera excloent sinó inclusiva.

Us deixo amb un text d’una mestra: “Aquest curs continuo amb els meus alumnes de 2n de primària el mètode ABN de matemàtiques, i avui han realitzat la primera activitat del Sol, amb el número 55 i aquest ha estat el resultat. Es motiven sols i realitzen càlculs que de vegades nosaltres no vam arribar a pensar. Estic molt satisfeta dels resultats i de veure als meus alumnes il·lusionats per fer matemàtiques.” (imatge de la pissarra) Fa uns anys el 55 només apareixia després del 54 en una fitxa en la que havien de fer la numeració (exageració cinematogràfica, però als bon entenedors no els cal més explicacions...).

Les nostres escoles no només han pintat les parets i han fet alguna formació en camps concrets com el treball per projectes, l’ús de les tablets, nous models de didàctica, robòtica o relaxació o fins i tot altes capacitats... estan posant en pràctica el que han aprés en un entorn optimitzat. Ara que el curs ja ha començat a rodar comencem a veure el canvi...

   

Les activitats extraescolars i les altes capacitats

Començarem recordant la gran diversitat que hi ha entre els alumnes d’altes capacitats. En l’aspecte que avui ens ocupa podem trobar des de qui no fa res organitzat després de les classes per voluntat pròpia a qui té tot l’horari ocupat i de manera quasi compulsiva pregunta “ i no podria fer també xxxx?”

Hi ha famílies que ho tenen molt clar: l’anglès, és obligatori; la música (amb qualsevol instrument) perquè li va bé; els escacs, la robòtica o el dibuix perquè l’apassionen, un esport (individual o d’equip) perquè s’ha de bellugar, un art marcial per millorar l’autocontrol, l’esplai o el casal pels valors, la relació amb els altres o la natura; l’alemany, el xinès o el rus pel dia de demà... totes les extraescolars tenen el seu motiu específic...

Per tot això necessitem tot un pressupost i podríem preguntar-nos realment cal? És bo pel seu creixement? Aquesta pregunta no és gens fàcil de respondre amb aquest col·lectiu.

Alguns infants i joves tenen molta inquietud, i molta energia, i una mena de necessitat d’aprendre coses noves sobretot després de 6 o 7 hores diàries “d’escola” no adequada. Conec un noi que el curs passat va tenir un curs horrorós de manca de vincle amb la seva tutora que et parla apagat de l’escola però, en canvi, li brillen els ulls quan t’explica què fa a les extraescolars. Per a ell són com un baló d’oxigen imprescindible.

Cada família ha de prendre les seves decisions i ha de fer el que cregui convenient i el que la butxaca li permeti, però està clar que les activitats extraescolar a l'ús o des de casa són un complement important pels nostres infants i joves. No és una qüestió del nombre d’activitats sinó de l’adequació en cada cas. Necessiten fer coses però també un temps per a ells i aquest solen trobar-lo amb facilitat.

Hi ha un tipus d’extraescolar que encara no hem anomenat: les específiques per alumnes d’altes capacitats. Trobar-se entre iguals, rebre formació les famílies, veure museus a la seva alçada i no per la seva edat, compartir neguits i alegries sovint dona un plus molt interessant. En un proper post us proposarem la quarta edició del nostre Programa Atlàntida pel curs 2017-2018. 

S'acosta l'inici de curs

Comença el mes de setembre i s’acosta l’inici de curs amb tot el que comporta a casa...

Els infants tenen en aquestes dates una pluja intensa de sentiments contradictoris... moltes ganes de començar de veure els companys, de saber què els depararà el nou curs però alhora també s’omplen de pors: al fracàs, a l’avorriment, a no estar a l’alçada, a tornar a la rutina en la pitjor de les seves expressions...

A casa, els pares, els hem d'acompanyar en la preparació de la tornada a l’escola perquè molt sovint els nostres nens i joves d’altes capacitats tenen un alt index d’angoixa que sovint arriba a la somatització amb mals de panxa, mals de cap, febre, cansament, fins i tot amb erupcions cutànies que no són més que mostra de l’estrés que pateixen.

Els adults hem d’estar al seu costat. Els hem de fer costat.  Enlloc de negar els seus sentiments podem ajudar-los a expressar-los amb paraules. Enlloc de criticar o donar consells podem reconèixer els seus sentiments amb alguna paraula o interjecció. Enlloc d’explicacions i lògica podem concedir-los els seus desitjos en la fantasia. Els qui heu llegit algun llibre de l’Adèle Faber ja sabeu a què em refereixo. Tots els infants necessiten sentir-se compresos i acompanyats  i els nens i nenes d’altes capacitats encara més.

- Podem començar a preparar la transició deixant enrera horaris i ruties d’estiu i acostant-nos a aquelles que regnaran durant el curs.

- També podem planificar alguna trobada amb els companys  d’escola per compartir una estona de joc, un berenar o una anada al cinema.

- És molt convenient fer una visita a l’escola i sentir-se acollit pel tutor del curs que aviat comença. Això farà baixar l’angoixa i es sentirà acompanyat.

En aquests dies en que preparem llibres, llibretes, estris i roba preparem-nos també a iniciar un bon curs. Parlem-ne! Creem un espai i un temps per parlar de les seves preocupacions i desitjos. Fem escolta activa i preparem-nos perquè el nostre fill /la nostra filla faci el millor dels cursos. Validar les seves preocupacions és apropar-los perquè hi cerquin una solució.

Alguns infants aquest any avançaran de curs o ho faran en algunes matèries. Aquest també és un motiu d’angoixa malgrat sigui una situació necessària i fins i tot desitjada. Aquí, novament, el paper del tutor en l’acollida és esencial perquè aquest pas es pugui fer de la millor manera possible.

En els propers deu mesos canviaran per dins i per fora però han de saber que en tot moment estem al seu costat pel que són i no pel que fan.  Nosaltres, els pares som els seus referents. Parem i revisem per un moment el nostre paper... potser alguns han de començar el curs baixant les seves exigències i canviar-les per mantenir unes altes expectatives. Tots hem de mantenir unes altes expectatives respecte els nostres fills i oferir-los sempre un recolzament incondicional.

Ells comencen el curs; a casa, tots comencem el curs... que en aquest 2017-2018 siguem capaços de fer, entre tots, un bon curs !!!

Tinc un alumne d'altes capacitats

- "Aquest curs tinc un alumne d’altes capacitats".

Aquesta afirmació espanta al mestre més experimentat. Potser al llarg de la nostra curta o llarga experiència com a mestres hem vist alumnes de tota mena però potser aquest any és la primera vegada que tenim un alumne diagnosticat amb altes capacitats i no sabem ben bé què fer-ne.

Lògicament seria molt bo tenir formació sobre el tema però el curs comença i hi ha mil coses per fer...  si no tenim formació específica caldrà fer servir el sentit comú i la professionalitat per començar. Seria bo que en aquest primer trimestre féssim algun curs presencial o on line amb la mínima teoria i eminentment pràctic per poder ajustar la nostra feina a les necessitats del nostre alumne. (*)

Ideal seria poder parlar amb ell/ ella abans de començar el curs. Acostar-vos, potser el coneixeu de l’escola o és un alumne nou, o teniu la sort de que ja li jeu donat classe en cursos anteriors, tan se val. Si dediqueu uns moments abans de començar el curs ja enviem el missatge: estic aquí i estic al teu costat pel que necessitis.

Per mi el punt més important és l’acollida i el fet de ”crear vincle”. És essencial que l’alumne sàpiga que el coneixeu, reconeixeu les seves especificitats, i que sempre estareu atents a les seves necessitats. Alhora cal marcar les regles del joc.

- Estareu atents i l’atendreu però de vegades no serà quan ell vulgui, perquè hi ha d’altres alumnes a l’aula. Serà quan pugueu, potser al final de la classe o abans de sortir al pati però no es quedarà sense ser atès (vol dir que haurà d’aprendre a esperar).

- Si li voleu dir alguna cosa sempre ho fareu directament i en privat. De vegades fem comentaris a la classe o al vent i ells solen agafar-s’ho com una cosa personal quan sovint no té res a veure amb ells.

- Sereu ben concrets alhora de donar indicacions. (a alguns els és difícil destriar el gra de la palla i necessiten concreció).

- Si no tenim un pla individualitzat ja fet potser seria bo que durant els primers dies de classe faci el mateix que els companys (amb les excepcions d’evitar les repeticions...). Cal recordar-li que al llarg del curs en ocasions puntuals o en moltes ocasions no farà el mateix que els companys i haurà de ser discret.

- Us heu d’entendre amb la mirada. El seu nom no ha de sonar a la classe més que el d’altres companys.

- Si li pregunteu com li agradaria aprendre segur que quedareu sorpresos. A partir d’aquí li podeu dir que ho tindreu en compte però que no sempre podrà ser així perquè és important que faci servir diferents maneres d’aprendre però que ho tindreu en compte.

És molt important crear aquest VINCLE i fomentar aquesta complicitat que ens permetrà orientar, acompanyar però també posar límits o dir-li quan les coses no funcionen o poden millorar.

Una bona entrada és tenir molt de guanyat. Amb ells cal ser veritat. La part acadèmica l’anirem treballant més endavant però si podeu fer una petita entrevista abans de començar i presentar-li l’aula, els espais que farà servir (si és nou a l’escola) quins són els objectius i parlar dels temes que us he avançat tindreu molt de guanyat.

No serà fàcil perquè tenim la classe, els pares, la societat acostumats a que treballem a la baixa però no a l’alta però ara tenim la possibilitat de posar un granet de sorra i obrir camins...

Si teniu qualsevol consulta resto a la vostra disposició.

Tots els alumnes són diferents i hi ha molta diversitat també entre els alumnes d’altes capacitats però com us deia... això és començar amb bon peu!

Benvinguts i bentornats !!!!

Com han anat les vacances? Heu tingut temps per a tot? Esperem que gaudiu, també, d’aquest darrer dia de vacances!

Acabem el mes d'agost, avui celebrem Sant Ramon i demà Sant Tornem-hi!

En aquestes dates tenim energies renovades per encarar aquest curs que comença. Desitgem que les vacances hagin estat reparadores per a tots i que iniciem aquest setembre amb la il·lusió de tot el que tenim per davant i amb l'experiència de tot el que portem viscut personal i professionalment.

Certament, no ho podem evitar, però ens agrada el setembre amb el que té d'oportunitat i d'inici, de preparació, de reflexió i d'acció... Iniciem un nou curs on renovem la nostra aposta ferma per la visibilitat de les altes capacitats dins de l'escola inclusiva i l'atenció personalitzada.

En l'inici de curs hi ha gent que bufa i arrossega els peus perquè s’acaben les vacances. Nosaltres, no. Estem contents i il·lusionats! Amb ganes de començar, de posar en marxa formacions a escoles, de treballar colze amb colze amb els mestres dels nostres infants i joves repartits per tota la geografia catalana, de gaidir amb les activitats del Programa Atlàntida. Sabem que no tot seran flors i violes però estem preparats per encarar les dificultats que sortiran al camí.

Hi ha incorporacions en l'equip de professionals que farem els seguiments i les formacions. Estem acabant de tancar la quarta edició del Programa Atlàntida, el nostre programa d'activitats extraescolars específiques per a famílies amb fills amb altes capacitats, amb novetats que de ben segur us agradaran.

Nosaltres, a Atenció a les Altes Capacitats, estem preparats per “fer que passi”. 

Treballarem perquè els nostres infants i joves d’altes capacitats estiguin atesos com correspon a les seves escoles i instituts. Col·laborarem amb docents de pobles i ciutats perquè així sigui. La llista de poblacions cada dia és més llarga: Reus, Tarragona, El Vendrell, Cunit, l’Arboç, Terrassa, Sabadell, Caldes de Montbui, Lliçà d’Amunt, Cardona, Igualada, Molins de Rei, Mollet, Parets, Ripollet, Piera, Barcelona, Badalona, Cabrera, Llavaneres, Sant Vicenç de Montalt, Arenys, Canet de Mar, Calella, Ribes de Freser, Berga...  

Estem preparats. Farem que passi!

Fem-ho constar a les notes !

Cada trimestre és la mateixa cançó. Hi ha molts professionals que per atendre els alumnes d’altes capacitats fan petites o grans adaptacions que moltes vegades no estan incloses en els plans individualitzats perquè és inexistent o tant ampli que hi cap tot...

Quan es fa la feina cal que quedi registrada sobretot a les notes de final de curs. Una sola línia, una observació que indiqui que s’estan atenent les altes capacitats d’un alumne concret. Què hem fet. Els pares, l’alumne i el sistema agrairan aquest mostra de visibilitat. Es tracta de mostrar l'inclusió amb l'atenció a la diveritat a l'alta. 

Aquest juny un petit detall, a l’estiu podem parlar de com quedarà reflectit el curs vinent. De com tindrem el pla individualitzat d’aquests infants llest en el mes de setembre, abans de començar el nou curs amb les indicacions que ja tenim d’aquest curs que acaba. Però no ens avanbcem. Ara és moment d’informes...

Ja estem fent informes però estem a temps d’incloure la visibilitat de la feina realitzada.

Si voleu comentar algun cas o necessiteu formació parlem-ne! Estem a Barcelona però em desplaço per tot Catalunya. Sóc Sílvia Llucià, 646486159   atencioaltescapacitats@gmail.com 

Recta final de curs

Aquest curs s’està fent molt llarg. El segon trimestre va deixar la canalla d’altes capacitats K.O. i les vacances de Setmana Santa no han estat prou potents per fer un reset i canviar la tendència. La calor i els canvis del temps col·laboren a augmentar el cansament i es troben exhausts a mitjans del mes de maig...

Comença la recta final. Moment de mostrar i demostrar el què han après mentre que molts d’ells només pensen en passar pàgina; en que s’acabi, per fi, aquest curs.

En aquest mes de maig, alguns dels nois grans i joves que porto en seguiment, han preparat un cartell per la paret de la seva habitació o per l’ordinador que diu “Vull vacances” amb imatges del que volen fer a l’estiu. Això, i anar tatxant els dies al calendari, els esperona cap al final. Són conscients de que han de complir amb el “toca no negociable” i seguir treballant amb el “toca negociable” amb els seus professors.

Queda encara feina per fer... queden encara moltes hores de classe per viure... només les hem de deixar passar o podem ser proactius? Professors, si encara no ho heu fet és el moment d’acostar-vos-hi. Podem fer que aquests darrers dies tinguin un altre color.

Recta final, ja hi som! Cada dia és un dia i cal passar-ho el millor possible. Posem-hi color! One day more... 

Sant Tornem-hi! Comencem el 2017

Sant Tornem-hi! Ja s'han acabat les vacances de Nadal i tornem a l'escola amb les piles ben carregades i amb un munt de vivències intenses que avui ja formen part del record. Comencem el 2017 a l'escola i l'escriurem per primera vegada amb guix a la pissarra.

Els infants comencen aquest segon trimestre il·lusionats per veure els amics i per explicar tot el que han viscut aquests dies. Han estat moltes emocions juntes. Després d'aquestes merescudes vacances, tots necessitem tornar a allò que anomenem normalitat.

Però la tornada a l'escola per a molts nens i nenes d'altes capacitats és molt més que això. És el tornar-se a trobar en una realitat encotillada que fa que no es sentin bé. Torna el repetir que ja s'ha après, el esperar que tots aprenguin, el no poder fer totes les preguntes que volen, el fer les coses d'una manera determinada sense sortir-se del guió ... tornen les mirades hostils o burletes, el “tu no ets tan llest ... i no saps fer això, o presentes això amb aquest nyap de lletra” ... o el "no ets el primer d'acabar" ... o el "t’he de baixar la nota per l'actitud, o per la teva forma de treballar" ... Quina paciència ... Sovint troben moltíssima incomprensió disfressada de “ja estem fent coses”...

La gota que fa vessar el got és el començar repassant.... i més repeticions per si no en teniem prou... dues tasses...

Sí, arriba el primer dia de classe, tenim un intens trimestre per davant. Ara ja ens coneixem tots, sabem les regles de joc, l'adaptació ja està feta ... ara hauríem de dur velocitat de creuer, però no. Molts pateixen encara el “arrencar i parar” constantment... I el famós "no ho veig".

Us he d’explicar un secret... M'agrada molt la música però hi ha matisos que no sé distingir. El tècnic gradua greus i aguts, equilibra els altaveus ... jo no sento cap variació i ell em diu ... no ho notes? No, no ho noto. No tinc ni la formació ni l'oïda preparat.

Moltes vegades em trobo amb docents que no tenen ni formació ni sentit però, en lloc de buscar la seva formació i treballar la seva oïda i la seva mirada, diuen que la realitat no existeix.

Avui en el primer post de l'any m'agradaria fer una profunda reflexió sobre quina és la funció dels docents. La formació és imprescindible. Però no són només coneixements ... aquesta formació ens ha de portar a una mirada nova, a una nova manera de treballar, que pugui atendre les necessitats dels nens i nenes d'altes capacitats.

La funció dels pares els porta a ser-hi, acompanyar, escoltar, estimar ... ajudar-los a posar paraules al que senten i ajudar-los a encaixar la disciplina de treball necessària per avançar.

Pares i mestres tenen una funció complementària, juguen en el mateix equip ... no en l'equip contrari. Juguen en el mateix equip que el nen o la nena. La missió dels adults és ajudar que els petits arribin al seu punt òptim. Per això és imprescindible escoltar-los.

Pare i mestres podem ajudar perquè aquest trimestre sigui un bon trimestre... Amén (que així sigui).