El nostre món és
immediat. Tot ha de ser per ara mateix, quan no per ahir... Però sabem que
després no tot és tan immediat. Amb els infants és necessari treballar la
paciència i amb molts alumnes d’altes capacitats es torna imprescindible. Ells
i elles ho enetenen perfectament, el seu cervell ho enten perfectament però no
tenen ni experiències d’espera ni eines per esperar. Dons aquest és el motiu
d’aquest post que porta donant voltes tot el mes de novembre i ara he dit...
m’assec i l’escric que ja estem al desembre!
La natura té el
seu ritme i som nosaltres que ens hem d’adaptar a ell per això l’activitat que
us proposo està lligat a la natura i al cicle de la vida (un altre tema
estrella pels nostres infants).
Treballarem la paciència amb els jacints.
Us proposo que
aneu amb els vostres fills a comprar bulbs de jacint (tres o quatre), testos
petits i un saquet de terra. Pregunteu què necessiten (temperatura, aigua, llum...) per decidir on els posareu.
El segon pas és plantar-los. Queden enterrats i no es veu més que un test amb
terra que anirem regant un cop per setmana durant mesos. Quan arribi la
primavera començaran a brotar. Primer un petit bri verd però anirà creixent i
per fi sortirà una flor tancada de la que podrem intuir el color. Amb els dies
s’anirà obrint i ens oferirà el seu color i sobretot la seva olor. Aquest serà
el moment de poder regalar aquesta planta. Serà l’oferiment de la nostra feina
de tot l’hivern combinada amb la natura.
Nosaltres hem de
fer la nostra part. Donar les condicions òptimes (llum, temperatura...) i
regar-la, però no podem fer res per acelerar el curs del creixement dels
nostres jacints. Un aprenentatge que cal verbalitzar perquè ells hi pensaran i
el transferiran a altres situacions.
Com que són
curiosos de mena podem fer l’estadística de com creixen els nostres quatre
jacints i recollir les dades a una taula i passar-les a una gràfica i aprendrem
tot jugant. O també podem fer un diari de la planta... imaginació i creativitat
!
Per què quatre i
no un o dos. Perquè és possible que n’hi hagi algun que no arribi a crèixer.
Hem de fer tot el possible però de vegades no és suficient. Hi ha coses que no
depenen de nosaltres. Hi ha perquè s que no els esbrinarem mai. Aquest és un
altre aprenentatge important. És possible que a partir del jacint ens puguin
explicar coses que potser fa temps que pensen i que no han trobat les paraules.
També perquè és
una molt bona opció de regal. És quasi com una manualitat. No podem dir “l’he
fet jo” però sí “l’he conreat jo”. L’he pensat per tu des de l’inici. L’agraiment
i l’admiració a les persones es pot mostrar i s’ha de mostrar no només amb
paraules sinó també amb fets i detalls.
La primera etapa
és la més dura perquè fem però no veiem res... però en quant comença a
sortir... és fantàstic. També voldríem còrrer però no... seguirà el seu curs.
Amb aquesta
activitat volem que tinguin una vivència d’espera. Els que tenim més de
cinquanta anys la recordem esperant la nostra cançó preferida en aquell
casset... les havíem de sentir tots fins arribar al nostre moment de glòria que
durava a penes dos minuts... ho recordeu?
Aquesta proposta
és per la gent de la conca mediterrània potser amb els d’interior ja fa massa
fred però l’apuntem per la tardor de l’any vinent...
Si us animeu, expliqueu-nos la vostra experiència. Esperarem fins la primavera... hem aprés a esperar...
