Hipersensibilitat i Festa Major? (Famílies)

Molts infants i joves d’altes capacitats presenten hipersensibilitat sensorial. 

Sovint hi ha moments en els que es manifesta d’una manera més clara i des de fora sovint costa d’entendre... La Trinca cantava “Alegria, és Festa Major!”. 

Aquests dies Barcelona i Tarragona estan de Festa Major però tots els pobles dels més petits a les ciutats més grans tenen els seus dies de Festa Major. En ells els nostres infants i joves poden viure certes incomoditats que no ens saben explicar amb paraules i nosaltres, els adults hem de saber llegir entre línies i atendre les seves necessitats. 

Avui parlarem de la hipersensibilitat sensorial: tacte, oïda, vista, olfacte.

- roba i etiquetes. Abans ens mudàvem per la Festa Major. Roba rígida o que pica, etiquetes o costures solen molestar a persones molt sensibles al tacte. No és un caprici. La seva sensibilitat fa que els molesti i des de fora no ho podem apreciar.

- sorolls forts: música, petards, aglomeracions poden fer que el vostre fill vulgui tornar immediatament cap a casa encara que estiguem davant del Ball de Festa Major, la Rúa de Carnaval, de la Cavalcada dels Reis, la desfilada dels Moros i Cristians o el Correfoc infantil. No cal discutir res... el nivell d’angoixa pot anar creixent i poden reaccionar de mil maneres des de la fugida corrents fins la gran marranada amb crits que ningú entendrà quan ens ho estàvem passant tant bé. Aquesta música, aquests petards, aquesta remor de gent se li fa molt difícil de pair.

La fira amb els seus llums, músiques estridents i gent per tot arreu (en passadissos estrets, gent que s’atura a xerrar, nens que corren descontrolats...), la plaça plena per veure l’actuació dels castellers i el so de les gralles o la desfilada dels gegants amb la banda municipal poden ser altres llocs de conflicte durant la Festa Major fins que aprengui a dominar-ho.

- les olors: a humanitat, a la colònia de les tietes, als fregits a la fira, a pólvora al correfoc... tot col·labora i per alguns d’ells és certament insuportable.

Davant d’aquestes situacions, què podem fer?

La part de la roba és relativament senzilla: treure etiquetes i evitar robes excessivament rígides (alguns texans nous..) o picoses (alguns jerseis de llana...). Evitar les costures: hi ha calcetes i calçotets, i fins i  tot mitjons sense costures.

Pels sorolls, llums, olors que els resultin molestos podem ajudar-los situant-nos lluny dels focus de soroll, llum o olor i anar-nos acostant poc a poc. Ells han de portar el ritme del seu apropament. Els hem de fer confiança i ajudar-los a gaudir de les festes populars i que les seves característiques aprenguin a controlar-les i que no siguin impossibilitants. Crec que no els fem cap favor permetent que s’aïllin, Potser mai seran al rovell de l’ou, o participaran en algunes activitats i no en totes però no els podem ajudar a tancar portes. 

Ha començat el curs... i això toca! (Pares)

Ja portem una setmana... Ja no hi ha novetats (bé potser alguna cosa començarà a l’octubre) però podríem dir que amb una setmana hem deixat enrere les vacances i hem tornat a la “normalitat”. Com ho viu això el nostre fill – la nostra filla?

L’observació atenta és essencial perquè ens indicarà com està, com s’està adaptant al nou curs i com ho està vivint. Sí, realment cada infant és un món i cada edat té necessitats diferents però vosaltres com a pares coneixeu molt bé el vostre infant i podeu llegir entre línies allò que encara no ens saben explicar amb paraules. Realment la feina de posar paraules als sentiments potser és una de les més difícils perquè sovint la seva intensitat fa que no puguin definir amb claredat el que senten. Davant de la barreja, la seva resposta pot ser excessiva, descontrolada i, per nosaltres sense fonament. 

Però anem a pams... intentem treballar a partir de la definició. Començar per la part objectiva els pot ajudar i a partir d’aquí anar-hi posant els sentiments: el m’agrada o no m’agrada, els condicionals: m’agradaria o no m’agradaria (en la realitat o en la fantasia)...

Pas a pas... què puc fer per millorar una situació que no m’agrada? el primer sempre és definir-la a partir d’aquí veurem què en podem fer. La complicitat de la gent de l’escola és essencial per complementar els seus esforços. Estem parlant d’un “toca negociable” o d’un “toca no negociable” perquè la manera d’abordar-ho és completament diferent.

A la vida hi ha coses que m’agraden i amb aquestes no hi ha “cap”problema (en parlarem amb deteniment més endavant). També hi ha coses que “toquen”. No les hem triat nosaltres però les hem de fer i d’una manera determinada. Però no tots els "toquen" són iguals... jo en veig de dues menes: el “toca no negociable” i el “toca negociable”.

Hi ha tota una colla de coses que a casa o a l’escola es fan d’una manera determinada en la qual no hi podem posar cullerada. Són així, i som nosaltres que ens hi hem d’adaptar. L’entrada a les 8 o a les 9 no és opcional, ni forma part d’un més o menys... Treballar amb llibretes, tablets o fitxes forma part de la manera de fer del centre. Novament, no hi tenim res a dir. Que en el full haguem d’escriure la data i el nom, i fer-ho cada dia/sessió no és discutible. Com tocar la flauta. Hi ha un munt de coses que formen part del toca no negociable. Els nostres infants i joves que són tan crítics poden trobar que alguna d’aquestes normes, potser no escrites, són absurdes o en el millor dels casos millorables. I aquí tenim l’inici del problemes. Si tenim una persona “políticament correcte” acatarà sense fer soroll però com trobem el contestatari de torn, començaran les dificultats si no segueix les normes. (en parlarem...)

Però no tot forma part d’aquesta categoria. Hi ha altres coses que formen part del “toca negociable”. Coses que s’han de fer però en les que el temps o la forma de fer no està tancada a una sola opció. Per exemple: a casa la dutxa seria toca no negociable però el moment de fer-la es podria negociar. Hi ha famílies que permeten que el seu fill es dutxi a l’hora que li vagi bé sempre que sigui abans de sopar. A l’escola està clar que cal llegir però hi ha alumnes d’altes capacitats que tenen un nivell de lectura molt per sobre dels seus companys, per tant, seria bo que poguessin llegir segons el seu nivell. (* cas real: un nen de Quart de Primària havia de llegir “La Formiga Piga se’n va d’excursió” i ell llegia “El Hobbit”. Clarament, va caler una adaptació en la lectura que se li proposava a l’escola). 

És molt important que definim d’una manera clara què forma part del “toca negociable” o del “toca no negociable” perquè ens estalviarà moltes discussions. (Ara que no ens escolten potser també caldria revisar el toca no negociable... però anem a pams...) 

Primers dies..., repassem? (Docents)

Els primers dies després de vacances són especialment “odiats“ pels alumnes d’altes capacitats perquè solen ser dies en els quals els mestres aprofiten per veure el nivell de la classe i sobre tot per “repassar”.

Feu servir l'avaluació inicial per determinar el punt de partida de cada alumne o grup d'alumnes. Així podreu generar projectes de treball autònom per a aquells alumnes que ja hagin adquirit les competències i coneixements requerits i, repassar i dedicar més temps a aquells que necessiten més suport.

El coneixement i les competències es mostren millor en situacions on cal aplicar aquest coneixement i habilitats i no en exàmens tipus test basats en la memòria. Posa els alumnes en situacions reals, davant problemes concrets que hagin de resoldre i demana que resolguin aplicant els seus coneixements previs i/o investigant pel seu compte.

És molt útil recollir les dades. Crea una rúbrica pròpia per deixar evidència d'aquesta avaluació i recollir dades que et permetin una millor presa de decisions sobre l'itinerari a seguir per a cada grup d'estudiants.

Pensem en els infants i joves d’altes capacitats per un moment. Repassem algunes de les seves característiques: solen mostrar alta curiositat, necessiten nous aprenentatges, la repetició els porta a cometre més errors perquè els costa mantenir la motivació si no troben un sentit a la tasca a realitzar.. Per tant, si ja ho saben o ho saben fer passem a una altra cosa, aprofundim, ampliem; però no cal que repetim i molt menys de la mateixa manera perquè els perdrem... (els políticament correctes ho faran i no protestaran, però també els anirem perdent...)

Presentem el Programa Atlàntida

Presentem el Programa Atlàntida, activitats específiques per a famílies amb fills amb altes capacitats. És la cinquena edició i presenta moltes novetats:

Atlàntida Kids:

Activitats per a famílies amb infants amb menys de 5 anys identificats d’altes capacitats o predetectats. Són els més menuts. És una activitat trimestral en dissabte al matí. Fem activitat amb els infants a partir del joc per tal d’introduir l’Intel·ligència emocional i les habilitats socials i alhora fem Espai Familiar (Escola de Pares) on fem formació i compartim experiències.

Atlàntida Junior:

Activitats per a famílies amb infants de Primària i Primer cicle d’ESO identificats d’altes capacitats o predetectats. Combinem activitats d’Intel·ligència emocional i habilitats socials amb la visita a museus on reben les explicacions a la seva alçada, no per la seva edat; o les experiències en espais naturals, industrials o culturals. Alhora tenim l’Espai Familiar on fem formació i compartim experiències.

Atlàntida Senior:

Activitats per a joves a partir de 3r d’ESO identificats d’altes capacitats o predetectats. Les trobades són quinzenals els divendres a la tarda comencem amb un taller d'habilitats socials en aquest primer trimestre i es complementa amb la participació de persones de diferents àmbits de la ciència i de la cultura amb qui compartir coneixements i experiències.

En les sortides a Museus s’ofereix la possibilitat de participar a tots els alumnes si les activitats de l’espai ho permeten. També hi ha altres activitats complementàries com anades al teatre o al cinema o participar de festes populars...

Aquestes activitats són de pagament i cal inscriure’s. El diumenge 16 de setembre farem la presentació al Cosmocaixa i plantegem la primera activitat del curs.

Cosmocaixa diumenge 16 de setembre. Arribada a les 10.30 i inici de l’activitat a les 11.

Proposta de tallers pels infants i joves: Creactivity i Escape room “El somni de Fibonacci”.

Imprescindible inscripció

al 646 48 61 59 o a atencioaltescapacitats@gmail.com

Preu especial primera jornada: per família 30 euros. 

Vincle... Primer pas per atendre les AACC

Si aquest curs teniu un alumne d’altes capacitats a l’aula aquest és el primer pas per poder-lo tractar correctament: crear vincle. Tan se val que sigueu tutor o professor d’una matèria. Tots els professors l’haurien de conèixer personalment.

En aquests primers dies abans de començar el curs pot ser el torn del tutor/ de la tutora i després s’hi aniran afegint la resta de professors. La clau de l’atenció és la personalització.

Començar amb una petita sessió on ens presentarem, li direm que sabem de la seva situació (amb els més petits no m’agrada parlar d’altes capacitats sinó que parlo d’infants als qui els agrada molt aprendre i fer coses) i que l’atendrem sempre però de vegades no podrà ser quan ell/a vulgui. Hi ha infants molt comunicatius que ens explicaran moltes coses, d’altres que no ens explicaran quasi res però han de percebre la nostra actitud d’escolta activa sense pressionar. Tindrem temps per parlar. Deixem la porta oberta... És el primer pas i tenim tot un curs per davant.

Es tracta de crear un clima de confiança on es senti lliure per expressar-se, preguntar, encertar, fallar, interrompre, crear, aportar... Pot donar-te molta informació de com canalitzar el seu potencial i els seus interessos. Seria bo marcar deu minuts setmanals per anar fent el seguiment de com veu i viu el curs. Cal posar-los en agenda així l’alumne sap que tindrà el seu moment per connectar i rebaixarà el nivell d’angoixa.

En paral·lel seria bo que comencessis a conèixer com són els alumnes d’altes capacitats i posar la lupa en els que tens a la classe. La diversitat és una característica essencial. Si necessites informació o formació pots connectar amb nosaltres.

Atenció a les altes capacitats atencioaltescapacitats@gmail.com 646 48 61 59 

Preparem la tornada a l'escola (Famílies)

Avui ja és el primer dia laborable del mes de setembre. Avui els mestres ja han començat. Els vostres fills són molt intensos i estem en un moment clau de l’estiu. Estem a punt de tornar a la “normalitat” després de les vacances. A casa podem fer moltes coses per preparar la “rentrée”. La tornada a l’escola no ha de ser viscuda com el final de la bona vida i la tornada a “la tortura”. Si és així, cal veure com viu l’escola cada infant. L’escola és el lloc on han d’anar contents per les coses que hi aprenen, les relacions que hi fan i les coses que se’ls proposa fer. Els alumnes d’altes capacitats han d’anar contents a l’escola o a l’institut com tots els infants i joves. Els centres docents han de ser llocs molt positius, s’hi passaran una bona colla d’anys i serà on posaran la base als seus aprenentatges i relacions socials.

Preparem la tornada a l'escola:

- Els més previsors van deixar les compres fetes: llibres, uniformes, bates, estris... per altres serà feina d’aquesta setmana.

- És important que posem els rellotges biològics a l’hora i aquesta setmana ens llevem i anem a dormir a una hora més semblant a quan comenci l’escola. Podem anar preparant-nos, així encaixarem la setmana vinent més desperts.

- Seria fantàstic, si és possible, fer una visita a l’escola i conèixer la tutora o el tutor del curs que iniciarem. Truqueu i pregunteu. No ha de ser molta estona però si es fa bé sol ser molt efectiu. Això sol fer baixar l’angoixa dels qui són especialistes en esperar problemes on no n’hi ha però ells els viuen amb gran intensitat. És l’inici de la creació del vincle mestre-alumne, bo per a tots els infants i joves, i essencial pels alumnes d’altes capacitats.

- Potser caldrà acabar de concretar alguna extraescolar... amb això cada infant és un món: n’hi ha que en voldrien fer moltíssimes i qui no en vol fer cap, famílies on l’anglès o la natació són innegociables, altres que combinen la música, l’esport o la robòtica amb un temps per a ells. En aquest apartat els horaris laborals dels pares, els avis, els cangurs, els germans fan de la logística un art...

- Cal preparar també els estris personals i anar posant-nos a punt per dins i per fora. El joc de les expectatives és important. Novament en aquest aspecte trobem una gran diversitat: n’hi ha que no en vol sentir a parlar, i qui prefereix preparar tots els detalls tot. Amb tots ells cal fer una feina extra... amb uns ajudar-los a planificar i als altres que sàpiguen que no tot depèn d’ells...

- La darrera nit per a alguns és la més difícil. Arriba per fi el moment esperat, o el que no volien que arribés. Si sempre és necessària la comunicació i tenir un temps pels fills, avui és essencial. Si tot està a punt serà més fàcil arribar al primer dia de classe.

Quan els trobem després del primer dia vigileu amb no fer-los un tercer grau, ni bombardejar-los a preguntes. És el primer dia i només és el primer dia. Tindrem molts dies més per millorar una mala primera impressió o per reforçar una bona impressió. Recordeu que no només es fa des de fora. Fem entre tots un bon curs!