Intervenció educativa: modificacions curriculars per als més capaços (Docents)

 

Una de les persones que més ha estudiat i escrit sobre la intervenció educativa en Altes Capacitats és Javier Tourón. Des de l'1 de setembre de 2021 és Catedràtic Emèrit de la Universitat Internacional de La Rioja-UNIR, en la qual ha estat Vicerector d'Innovació i Desenvolupament Educatiu des de setembre de 2015. Catedràtic de Mètodes de Recerca i Diagnòstic en Educació i Doctor en Ciències de l'Educació i Ciències Biològiques. Past-President del European Council for High Ability (2000-2004), del qual és membre honorari. Membre del National Advisory Board del Center for Talented Youth (CTY) de la Universitat Johns Hopkins (2003-2011). Va fundar i va dirigir el centre per a l'atenció educativa d'alumnes d'alta capacitat CTY España, International Charter Member del CTY de la Universitat Johns Hopkins (2001-2011). El que us deia, una autoritat en el tema. Una de les fonts de les quals solc beure perquè sempre aporta temes interessants.

En un dels seus escrits sobre modificacions curriculars per als més capaços trobem aquestes propostes basades en una frase de Maker i Nielson:

"Els mètodes utilitzats en els programes dels més capaços han de posar més èmfasi en l'ús de la informació que en la seva adquisició". (Maker i Nielson (1995))

- Ús d'activitats i preguntes de final obert.

- Aprenentatge actiu amb èmfasi en la resolució de problemes i estratègies de pensament.

- Ensenyar mètodes per a facilitar la reflexió i autovaloració dels aprenentatges.

- Fomentar l'elecció.

- Adequació al ritme de desenvolupament i varietat de recursos.

I no són aquestes premisses, fet i fet, una necessitat per a tot l'alumnat? “

Doncs sí, Don Javier, les propostes per a les altes capacitats poden servir per a tota la classe. Ells i elles les abordaran amb més intensitat, més nivell d'abstracció, més creativitat però poden ser per a tots. Però si no es pot proposar a tots, plantegem-los treballs d'ampliació o aprofundiment amb aquestes premisses.

I a partir d'aquí faig jo les meves propostes.

- Ús d'activitats i preguntes de final obert.

Alguns nens comenten per què el professor em suggereix fer treballs dels quals ell ja sap la resposta. Quina gràcia té copiar i enganxar? Per què haig de repetir vocabulari que ja conec? Però en canvi quan han de processar la informació, partir d'una informació nova per a ells i aplicar-la en un nou context o utilitzar-la per a una creació, tot això comença a tenir sentit. T. (4PRI) ha començat un projecte d'avions. Ha començat coneixent el vocabulari específic de les parts de l'avió, els tipus d'avions, la història de l'aviació, les lleis de Newton... Tot això és base per a resoldre la pregunta central: per què volen els avions? La M. (4PRI) odia els exercicis d'omplir amb paraules els espais buits en unes frases. Diu que així no pot explicar el que ha après només repetir el que posa el llibre i quan hi ha una caixa de paraules diu que ja és el súmmum, que no són ximples.

Proposo crear en classe una carpeta on puguin escriure “Què passaria si…” Depenent dels cursos podem limitar l'extensió dels textos sempre per sota (mínim 3 línies, mitja pàgina…) amb un format de Din A-4 o quartilla en la qual ha d'aparèixer la hipòtesi com a títol i la resposta que pot ser experimental o inventada. La il•lustració o fotografia serà opcional però convenient. Pot ser un exercici a fer quan acaben les tasques o en moments en els quals l'explicació comença a ser repetitiva. Sempre han de demanar autorització visual al professor per a canviar d'activitat. I alguna vegada pot ser activitat de classe. És cert que els experiments tal vegada és millor fer-los a casa i la redacció a l'escola o donar-li els últims retocs d'ortografia i sintaxi. La carpeta es converteix en material de lectura i d'aprenentatge.

- Aprenentatge actiu amb èmfasi en la resolució de problemes i estratègies de pensament.

Quan la resolució de problemes està lligada a situacions reals adquireix una nova força. Els podem proposar crear un problema de matemàtiques relacionat amb la seva vida real que es resolgui amb una operació determinada, o sobre un tema: cromos, viatges, futbol, cantants, Pokémons…

La metacognició, com aprenem, és un tema que els sol interessar. Posar lògica i sentit en el que fem en classe o els proposem a alguns, els serveix per a conèixer-se millor i veure que poden exportar-ho a altres moments de la seva vida. Guanyar en autonomia personal, generar objectius, aprendre a planificar, encaixar els canvis no previstos, entrar en la disciplina personal per a aconseguir objectius possibles… i fer los conscients del que estan fent i a on ens porta. El seu cervell ens entén sempre, el seu cos ha de treballar per a fer-ho i no sempre està disposat a fer l'esforç perquè molts no han fet mai cap esforç en l'àmbit de l'aprenentatge. És com si els coneixements i procediments se'ls enganxessin per art de màgia.

- Ensenyar mètodes per a facilitar la reflexió i autovaloració dels aprenentatges.

Proposo la lectura, que sol ser positiva per a ells, o en defecte d'això el visionat de documents gràfics per a facilitar la reflexió. Un element molt positiu és la lectura de biografies adaptades a la seva edat o al seu nivell lector.

Actualment molts centres treballen el tema de la autoevalución, la coavaluació fins a l'avaluació de docents. Seguir una rúbrica o poder realitzar-la és un repte. Però també ho és encaixar una crítica i veure quan és merescuda i quan només obeeix a l'enveja o a l'egoisme dels companys. Aquí treballar l'objectivitat i la subjectivitat és molt efectiu. També la realitat i la fantasia (el que pensava, el que pretenia… versus el que vaig fer o el que van veure des de fora).

- Fomentar l'elecció.

A molts nens i joves d'altes capacitats els costa triar perquè sempre implica deixar alguna cosa fora i alguns no ho poden suportar. Per això és bo saber en quin punt estan perquè pot ser un desestabilitzador o una bombona d'oxigen. En l'elecció podem mostrar diferents graus de dificultat. En aquest cas haurem d'orientar a alguns que no es quedin amb el més simple i que acceptin el repte. Uns altres ho agafaran ràpidament. L'elecció també pot ser temàtica (com en el cas dels llibres de lectura o dels títols d'una redacció, o de les dades d'un problema matemàtic).

- Adequació al ritme de desenvolupament i varietat de recursos.

La meva proposta relacionada amb el ritme de treball és la possibilitat d'oferir un pla B del qual hàgim informat la classe i que no sigui únicament proposar-li l'espera com tota intervenció. Quan es treballa explicació- exercicis és fàcil posar en un costat de la pissarra els exercicis que hauran de fer i que els alumnes que no necessiten més explicació perquè ja tenen clars coneixements i procediments puguin començar a fer-los amb autorització visual. (els professors diuen que es poden afegir a aquesta activitat alumnes que no estan en aquesta situació i a ells se'ls pot indicar que cadascun té el seu temps i cal atendre les seves necessitats). També hi ha la possibilitat d'un dossier d'activitats de la matèria d'ampliació i aprofundiment o els exercicis finals del llibre o la lectura d'un llibre d'aquesta temàtica… però sempre sense enlairar-se de la classe, com qui escolta la ràdio perquè si apareix un contingut nou o que desconeix pugui reenganxar-se a la classe. Recordeu que el que volen és aprendre, no perdre el temps. Proposar activitats per a casa com el visionat de vídeos d'ampliació o llibres de lectura és sempre positiu. Altres recursos com la creació d’un Kahoot d’un llibre de lectura o un power point de resum del tema també pot ser interessant.

No es tracta d'omplir-los d'activitats ni que siguin els únics que reben aquestes propostes. En classe, els identificats conviuen amb altres nens i nenes que per disciplina o passió poden també fer aquests treballs individuals. Altres activitats poden ser per a tota la classe. Però si ells no se senten al·ludits cal animar-los a participar. De vegades ho necessiten i no ho saben, o no s'atreveixen per por o per mandra.

Si voleu veure exemples dels dossiers, tinc material en català, castellà i anglès més de primària que de secundària però continuo elaborant…

Podeu sol·licitar-me'ls a atencioaltescapacitats@gmail.com i si voleu parlar sobre intervenció educativa en altes capacitats o necessiteu orientació podeu connectar amb mi al mail. Us escric des de Barcelona.

Una història positiva (Pares i Docents)

Tots els pares en un moment miren el seu fill i es pregunten: Se’n sortirà a la vida? Serà feliç? Aquestes preguntes se les fan tots els pares però els pares de fills amb altes capacitats les fan convençuts de que hi ha una complicació afegida o un seguit de possibles complicacions afegides. El seu fill o la seva filla és peculiar. Té molta curiositat, aprèn de pressa i ho viu tot amb una intensitat inusual. Pensa, raona, relaciona i opina des de molt petit. Sovint sense filtre diu el que molts adults poden pensar. Pot tenir dificultats amb les  situacions noves o inesperades o amb la literalitat de les preguntes o idees, hi ha vegades que combina amb una manera inusual de veure el món i de trobar maneres diferents de fer les coses. Molts d’ells volen ser recordats per millorar la vida de la gent en qualsevol àmbit. I aquesta combinació de característiques els converteix en persones peculiars que en el millor dels casos no és gens igual als seus  “iguals”. Per això els seus pares preveuen dificultats, de vegades serioses dificultats futures. Però hi ha vegades que aquest mal temps ni arriba ni arribarà. I aquesta és la nostra història d’avui. 

Aquesta és la història d’un noi molt tímid que vaig conèixer el 2014 quan començava 2n d’ESO en un institut de Molins de Rei, un poble de la província de Barcelona. Un noi políticament correcte, amb bons resultats acadèmics sense despentinar-se, avorrint-se com una ostra perquè no aprenia res nou, fent un munt d’exercicis que trobava inútils, sovint mirant a terra perquè no trobava el seu lloc, que pensava i repensava les coses... La proposta d’una compactació de curs va ser molt ben vinguda. Escurçar la seva estada a l’institut va ser agafada amb il·lusió encara que suposés entrar en un grup nou. Les seves relacions socials eren positives però no de gran calat, tot era molt superficial... El canvi de curs va permetre en un primer moment un petit salt i aire fresc que de seguida es va convertir en rutina. Sort dels treballs extres de llibres de lectura barrejats amb filosofia. Jo recordo un dels primers que va ser la idea de la llibertat a “La vida es sueño” de Calderón de la Barca, amb el que va gaudir molt argumentant. Però això es barrejava amb la bogeria de seguir amb els exercicis repetitius d’emplenar forats del workbook d’anglès o dels problemes de mates o física que es repetien constantment o d’un treball d’ètica o ciutadania que pretenia un repeteix i copia que li va fer perdre els papers (i a la mestra també). Recordo perfectament com les professores de lletres van intentar que fes el Batxillerat Humanístic perquè mai havien tingut un alumne tan brillant però va preferir fer el Batxillerat Científic i va acabar fent el doble Grau de Matemàtiques i Física. El vam haver de convèncer perquè anés a rebre el Premi de Batxillerat, premi que atorga la Generalitat de Catalunya als alumnes amb resultats excel·lents. No hi volia anar perquè el sistema educatiu tenia massa contradiccions i no tenia espai per a infants i joves com ell.  I va acabar els seus estudis superiors en cinc anys en lloc de cinc i mig, mantenint l’excel·lència acadèmica sense deixar les seves extraescolars: el grau professional de piano (el tae-kwondo va caure pel camí perquè el dia no tenia més hores). Actualment cursa un Màster a la Universitat de Barcelona sobre Lògica Matemàtica. Ara, ja té vint-i-un anys. Diferents grups d’amics: al poble, al Conservatori, a la Facultat...  Aquests estiu va anar a Holanda per veure un Màster que l’interessava amb la possibilitat de beca d’estada i estudis, i a una reunió d’ONGs a Alemanya, Altruistes Efectius, una comunitat internacional on va fer mil contactes amb nois i noies que volen canviar el món i ja han començat a fer-ho. El seu objectiu està intacte i la intel·ligència artificial potser serà la seva eina. Estic segura  que en sentirem a parlar. Com tants, no venia amb el kit dels coneixements ni els procediments però va saber trobar la seva manera de posar totes les seves capacitats al servei del seu objectiu amb una disciplina personal envejable i una família que sempre ha estat allà acompanyant-lo en tot moment. Divendres passat va ser el conferenciant al Conservatori de Música de Barcelona obrint la segona edició de “Música amb enginy”. La seva conferencia tenia per títol “Lògica i Música. Formalitat i informalitat a la creació artística”.  

Sovint alguns pensen que els infants i joves d’altes capacitats tenen més problemes, però si encaixen bé poden trobar les seves solucions. Aquests és un cas d’èxit. No ha estat tot de color de rosa, hi ha hagut moments complicats, però sempre ha sabut veure el got mig ple i no ha parat de treballar seriosament en pro del seu objectiu. No sabem que l’espera demà, però si tot va com desitgem, seguirà posant en marxa les seves capacitats cap el seu objectiu com un jove més, un jove dels que canviarà el món. I no està sol!  

Em sento feliç de l’inici, dels procés, del punt actual al qual ha arribat. Contenta d’haver pogut estar al seu costat. I molt feliç perquè desitjo que el futur estigui a la seva alçada, i estic segura que així serà.

Activitats cap de setmana 22 i 23 d'octubre

Hi ha moltes activitats cada cap de setmana però poques com aquestes dirigides especialment al món del dibuix. Entre els nostres nens i nenes, i també entre els joves en tenim de tota mena però alguns gaudeixen amb les arts plàstiques, són molt divergents i els grada experimentar. Aquesta és la seva activitat. Barcelona s’omple de dibuix amb el Festival Barcelona Dibuixa. S’omple de tallers, de la possibilitat de participar. Consulteu el programa. Alguns són d’arribar i moldre, per uns altres us hi heu d’apuntar...

 

Dissabte 22 d'octubre a la tarda i tot diumenge 23 torna el festival Barcelona Dibuixa, que enguany té com a tema principal "l'abraçada". El Museu Picasso de Barcelona i l'ICUB coprodueixen la festa del dibuix amb la col·laboració de 32 entitats de la ciutat. En total, hi trobareu més de quaranta tallers per a totes les edats distribuïts per tots els districtes. Podreu trobar tallers a museus, escoles, centres cívics i culturals, teatres i altres espais de la ciutat, i tots ells tindran en comú "l'abraçada", per tal de celebrar la recuperació de l'espontaneïtat i el contacte físic en les relacions humanes. Els tallers tindran un format obert i qui hi vulgui participar s'hi podrà incorporar en qualsevol moment perquè no tindran ni principi ni final. Teniu tota la informació a https://www.barcelona.cat/barcelonadibuixa/ No perdreu aquesta oportunitat pels infants i joves més artistes...

Educació Emocional 1 (Pares i Docents)

En aquests moment tots tenim clar que cal treballar la educació emocional. Els que ara som avis i pares potser no vam tenir una educació emocional formal però no podríem no tenir-la. Vam aprendre fent i de vegades sense massa consciència. Ara la situació ha canviat i hem de fer una tasca més formal.

L’Educació Emocional és molt amplia i la manera més pràctica d’aprendre és a través de l’exemple. Veient com actuen els altres aprenem com actuar o com no fer-ho.

Els infants i joves d'altes capacitats solen ser grans observadors, processen el que veuen i tenen una gran memòria. Per tant són l'element clau per poder parlar de com actua la gent perquè tenen un molt bon banc de dades. Solen tenir clar el que els sembla bé i el que no. El seu cervell de vegades és molt normatiu però ells a la seva vida quotidiana no ho són tant. Sovint parlem amb el seu cervell i deixem que el seu cervell i ells es posin d'acord (de vegades porta un temps). Sovint entenen però no poden fer i quan ho aconsegueixen són molt feliços.

Començarem intentant identificar quines són les nostres emocions, com ens sentim. Ampliar el nostre vocabulari emocional és bàsic perquè de vegades pensem que estem enfadats però no és cert, estem cansats, tenim gana, o set. A partir d’una bona identificació podem aconseguir  resoldre una situació.

És molt interessant jugar a definir emocions, descriure-les i identificar-les primer en els altres (sempre és més fàcil). Observar els senyals externs (com està el cos, la veu...) quan es sent aquesta emoció. Després passarem a veure què fa la gent quan la sent i si podrien fer coses més adequades. Per últim passem a ser els protagonistes d’aquesta emoció i la passem a primera persona. Com ens sentim, com podem reaccionar i com podem reaccionar al nostre estil però de la manera més adequada. 

Tot això ho podem fer amb paraules, contes, suport audiovisual, situacions viscudes... i potser acabar teatralitzant les possibilitats per poder triar el que millor s’adigui a la seva manera de ser.

La Por i les altes capacitats en Halloween (Docents i Pares)

S’acosta Halloween i amb la globalització les tradicions anglosaxones han entrat amb força a casa nostra. Van començar com apunt cultural de la classe d’anglès i mica en mica es van anar expandint i ara trobem carabasses, ratpenats, esquelets i teranyines a llocs tan poc usuals com les perruqueries o els forns de pa.

Alguns infants i joves no gaudeixen amb les històries de por. Alguns infants i joves d’alta sensibilitat els afecten negativament les històries de por. Hi ha infants d’altes capacitats amb alta sensibilitat imaginativa i alguns els costa separar la realitat de la imaginació. Poden tenir malsons o incrementar pors ja existents a la foscor, a estar sols...

La teoria la saben però quan entren en la situació “de por” no en saben sortir. 

El primer que hem de tenir en compte és que l’element detonant no és el mateix per a tothom. N’hi ha que em molt poc en tenen prou perquè relacionen situacions, o recorden situacions viscudes o imaginades amb anterioritat.

Encara ens queden dues setmanes i podem preparar el terreny. Sempre la primera opció és crear un ambient que afavoreixi que quan preguntem ens donin una resposta real i no una resposta per quedar bé. Parlem de vincle. La segona és trobar el moment i el lloc per preguntar i escoltar la resposta. A partir d’aquí ens podem posar en marxa.

Sempre comentem la gran diversitat entre infants i joves d'altes capacitats. Podem trobar des de qui gaudeix amb la festa, sobretot de les disfresses més gore fins a qui pateix enormement la festa, passant pels qui no els fa ni fred ni calor... per això la pregunta és essencial per poder personalitzar.

Pels qui no els agrada us suggereixo tractar el tema com un fet cultural i treure tota la part emocional. Veure’l de manera objectiva i treballar el fons i la forma, però sempre des de la distancia. Si a l’escola hi ha la tradició de disfressar-se, ell o ella pot fer de reporter i recollir dades per després poder-ho treballar a classe. No es tracta de que no hi participi sinó de que pugui participar-hi des de un lloc en que es senti còmode. Aquesta reflexió no és només pels alumnes d’altes capacitats perquè altres alumnes també poden gaudir d’aquests beneficis.

Us presento algunes activitats que podem proposar a tota la classe, treballar-les des dels racons o els àmbits, o proposar a un petit grup com a plan B quan a classe repetim continguts que ells ja saben.

Activitats de llengua: Vocabulari específic de les tradicions català-castellà-anglès. Dites, expressions i refranys populars. Endevinalles populars i de nova creació. Redaccions: contes d’infants que superen les seves pors o no, contes desmitificant els personatges “de por”, descripció de personatges o d’ambients a partir d’imatges o de la imaginació...

Activitats de matemàtiques: sudokus amb imatges del temps, estadístiques de les disfresses (representacions gràfiques) o de les botigues del barri decorades... creació de problemes amb base Tots Sants - Halloween.

Activitats de plàstica: Disfressar moniatos o castanyes, també podem en caixes de sabates crear els seus escenaris. Proposar ambientació d’espais comuns de l’escola. Els colors de la tardor. Crear joies, disfresses, barrets, màscares o maquillatges amb dibuixos. Crear personatges de còmics...

Activitats de medi: cercar informació sobre tradicions d’aquestes dates i llocs de procedència. Per què apareix la globalització, quins pros i contres té. Estudi dels animals: aranyes i ratpenats. Estudi dels fruits de tardor.

Com a tema transversal podem introduir el tema de la mort sovint poc present a l’escola. 

Les festes donen molt de joc. Pels alumnes d’altes capacitats poden ser un moment d’ampliació i mai haurien de ser un temps d’una sobrecàrrega de feina (si en posem més n’haurem de treure). A les escoles de Primària amb les que faig seguiment d’algun alumne hi he enviat un petit dossier de Halloween per treballar de manera individual a casa, un petit divertimento, i un dossier sobre els fruits secs que podem adaptar a les diferents edats. Si en voleu un exemplar el podeu demanar a atencioaltescapacitats@gmail.com (material en català).

Hi ha certa controversia sobre la necessitat de cuidar les pròpies tradicions (la Castanyada), l'entrada de les tradicions estrangeres (Halloeween), la fusió de totes dues en el Castaween... La imatge és pel grup dels qui no voldrien deixar entrar el que canvia la pròpia tradició. és una opció però cadascu ha de trobar la seva. 

Tutoria personalitzada

Tots els infants són iguals en dignitat i tots requereixen que a les escoles es coneguin i s’atenguin les seves necessitats tot acompanyant-los en el procés d’arribar a ser la millor versió d’ells mateixos.

Quan partim de zero la paraula és igualtat. Que tots puguin rebre atenció. Un cop això ja és en marxa a paraula és equitat. Que cadascú rebi segons les seves necessitats. A taula ho entenem perfectament. Amb infants nascuts el mateix any posar la mateixa quantitat de menjar deixarà a alguns saciats, però per a altres pot ser massa o massa poc. Un altre exemple clar és el calçat. Posar sabates del mateix número a tota la classe farà que uns quants es sentin ben calçats però n’hi haurà d’altres a qui les sabates els aniran: grans, molt grans, petites o molt petites. En cap d’aquests quatre casos no podran caminar bé, ni córrer; ni tan sols posar-les posades tot el dia...

Donar a cadascú el que necessita és el més adequat però no el més senzill. Per saber què necessiten els hem de conèixer. I arribem a una de les carències més grans de l’escola i del món modern. Tot i que tots els dies tenen vint-i-quatre hores, molts ens queixem de no tenir temps. La distribució del temps, les coses imposades dins d’aquests temps fa que molts adults tinguin la sensació, ben fonamentada en experiències prèvies, de no arribar abans de començar.

Les relacions humanes requereixen temps, crear complicitats, viure coses junts... És molt important que els adults puguem crear aquests temps. L’agendem perquè si no, no el tindrem. Aquests és el primer pas. Hem de començar per coses possibles encara que semblin poques. Una estona quinzenal, deu minuts o un quart d’hora, pot ser un bon inici de tutoria personalitzada. Haurem d’optimitzar el temps. Però el fet de que el posem en agenda implica per l’alumne que es sent acollit i atès perquè sap que estar en aquesta agenda és ser conegut i reconegut, i té la possibilitat d’eixamplar el seu espai si hi ha una urgència.(quan passa això sol baixar la tensió i no sol ser necessari, amb la possibilitat és suficient).

Definir temps i espai, on i quan. Haurem d’informar de les regles del joc (si les proposarem nosaltres, si les treballarem plegats, si pot presentar una proposta...).  Hem de ser molt disciplinats amb l’hora d’inici i de tancament. Solc proposar posar una alarma quan faltin dos minuts per poder fer el tancament de la sessió.  

Per poder donar a cadascú el que necessita els haurem de conèixer però això ens portarà molt de temps i potser podem començar amb uns bàsics que van bé a molts infants i joves però que haurem d’anar ajustant. Ja som a l’octubre i portem un mes de curs (un munt d’hores). Necessitem informació precisa però de vegades alguns no la donaran si no hi ha confiança... amb aquests, anem més a cegues perquè necessiten temps. 

El més senzill és proposar-los la possibilitat de fer una activitat individual mentre tornem a repetir continguts que ell ja ha assolit amb els seus companys de classe. A ells i a altres infants que estan en situacions semblants (3 ó 4). La possibilitat d’avançar deures que hem escrit a la pissarra o la creació d’exercicis d’aplicació del que estem fent (crear problemes matemàtics o exercicis de llengua... a la seva llibreta o a la llibreta complementària on solen anotar les preguntes que els sorgeixen durant l’exposició). Hauran de ser discrets amb aquesta feina. Cal haver-ho parlat amb ells i amb la classe. Demanar autorització visual. Ells saben en quin moment comença la repetició (en alguns casos és ja en la primera explicació però aquesta l’hauran d’aguantar comprovant que no s’hagin saltat cap pas, en la segona explicació ja poden començar si els mestre els autoritza). És la mostra de que cadascú rep el que necessita. Aquestes feines necessitaran una supervisió, no cal que sigui diària però sí real.

Les seves necessitats estan en l’àmbit cognitiu, social i personal. La part cognitiva és relativament fàcil a l‘escola. Hem de tenir en compte que no es tracta de proposar-los tasques de cursos superiors ni d’afegir tasques a les pròpies del curs. Cal posar tasques “enlloc de”. Sempre comencem per les tasques del curs com a referència i a partir d’aquí pensem, o els fem pensar amb ells (segons els infants i joves) en tasques d’ampliació o aprofundiment partint dels continguts o procediment del curs. En el mateix àmbit que els permeti conèixer més (més vocabulari, més elaborat) o aprofundir en els continguts (més aplicacions, altres continguts que no es poden donar a classe del mateix tema, relacions entre continguts,...).

Si necessiteu mostres podeu posar-vos en contacte amb nosaltres. Som creadors de continguts d’intervenció educativa en altes capacitats. Ens trobareu a atencioaltescapacitats@gmail.com 

Totes aquestes coses són infinitament més difícils d’explicar que de fer però cal que els adults siguem molt disciplinats. Qualsevol canvi en positiu per petit que sigui ens acosta a l’atenció de la diversitat (també a l’alta). Els alumnes d’altes capacitats ens necessiten.

 

Identificació de les altes capacitats (Pares i Docents)

 

Diuen els experts que en el nostre país tenim un nombre molt baix d’infants i joves identificats d’altes capacitats. Tots sabem que seria necessari que poguéssim identificar-los a Infantil o als primers cursos de Primària. D’aquesta manera tenim tota una colla d’anys per treballar amb ells i perquè puguin desplegar les seves capacitats. Seria ideal que en arribar a la Secundària fossin capaços de la disciplina que requereix l’excel·lència acadèmica i no estar centrats únicament en l’entorn del que els agrada sinó del que poden arribar a desenvolupar mostrant una certa excel·lència acadèmica que s’ha de concretar en el Batxillerat possibilitant unes notes que els permetin arribar als estudis superiors que desitgin i a les beques, als equips d’investigació o oportunitats acadèmiques que desitgin (fer dos graus alhora, potser en menys anys...).

Quan fem identificacions a l’ESO, o fins i tot al Batxillerat, som conscients que aquests nois i noies han estat desatesos i de ben segur han patit aquesta desatenció mostrant-se passius; amagats i mimetitzant amb la paret, mostrant-se políticament correctes i adaptats al sistema; o amb comportaments disruptius per la manca d’adequació. De la mateixa manera que no hi ha una única manera de ser d’altes capacitats, no hi ha una única manera de respondre a la desatenció. Però sabem que totes elles no deixen només petjada, moltes deixen cicatriu.

La primera cosa que hauríem de fer és educar la mirada de la societat: pares i docents. Oferirem la possibilitat de ser identificats a aquells infants que ja tenen una configuració diferent i que els possibilitarà ser atesos com necessiten.

No es tracta de que ara tots els alumnes siguin d’altes capacitats. Es tracta de trobar els que sí ho són i que puguin ser ben atesos perquè, encara que alguns no en siguin conscients o no en puguin posar paraules, tenen necessitats específiques, són diferents.

Les seves necessitats apareixen per unes característiques específiques en aquests col·lectiu que podem reconèixer fàcilment abans de que les amaguin per quedar normalitzats en el grup. El primer nen que vaig conèixer feia P4 i ja va actuar perquè la seva vida no entrés a l’escola perquè veia que la reacció dels companys a les seves aportacions no sempre eren positives. En el “Bon dia” dels dilluns va deixar de dir que havia anat al Palau de la Música o al Cosmocaixa per dir que havia anat al parc i al sorral que era molt més ben rebut pels companys, però no era real. Si s’amaguen als 4 anys, no m’extranya que a final de Primària o a l’ESO no els veiem, sobretot a les nenes. S’han convertit en els reis i les reines del camuflatge. 

Hi ha un llarg camí per recórrer. La identificació és necessària, imprescindible. A mi m’agrada fer la predetecció a INF 5 anys i a Tercer de Primària. M’agradaria que es pogués fer en tots els centres. No es tracta de treballar només amb els que ja presenten excel·lència acadèmica sinó amb tots aquells que la poden presentar.

La predetecció és senzilla. Potser emplenar uns qüestionaris per part dels pares (que són els qui tenen més informació) i una xerrada amb els tutors sobre la classe per confirmar la informació familiar i complementar-la. Alguns passen també qüestionaris als mestres, jo crec que és molt més pràctic arribar al que han vist potser sense saber-ho a través d’una xerrada informal no a través de mil creuetes en mil papers.

Amb ells i elles, els infants, cal treballar la part cognitiva però també l’emocional i social. No són compartiments estancs sinó que estan ben relacionats. A més trobem infants amb molt bones capacitats en totes les àrees i altres amb talents simples o complexes. Tots requereixen les seves adaptacions per estar el millor possible i poder-se desenvolupar com a persones per arribar a ser la millor versió d’ells mateixos.

Generalment els infants arriben a la identificació a partir dels pares, molt pocs a partir dels mestres. Potser si féssim una predetecció a tota la població seria més fàcil que en el cribatge els anéssim trobant i treballant amb ells des de la normalitat. No són personatges de fira. Són infants i han de ser tractats com a tals però si tenen altes capacitats cal treballar també la seva intensitat, hipersensibilitat, curiositat, rigidesa... perquè aconsegueixin l’equilibri personal que mereixen.

Partint de la predetecció proposarem a aquells que ho requereixin la identificació. Les proves objectives que ens faran concretar que tenen, o no, altes capacitats i que justificaran les intervencions educatives adequades.