Hi ha un Pla B?

 

Portem dues setmanes de classe. Ja s’ha apagat la il·lusió inicial i tots hem tornat a la normalitat.

Una normalitat diferent que passa per les mascaretes, les distàncies, els grups tancats (quan es pot), les indicacions per moure’ns per l’escola, el netejar la taula quan marxem, el haver de portar-ho tot duplicat perquè no ens podem deixar els estris... però a tot això ja ens hem acostumat, encara que de vegades els nois i noies d’altes capacitats siguin crítics amb algunes mesures (en parlarem en un altre post).

Ja tenim en marxa les matèries, assignatures o àmbits... i ja tenim nens, nenes i joves que arrufen el nas amb la tasca diària a l’escola o a l’institut. Quan diuen que s’avorreixen a classe volen dir que ja coneixen el que s’està explicant, o bé és nou però amb la primera explicació ja ho han enganxat, i per tant totes les altres ja són repeticions També poden voler dir que el ritme és molt lent o que hi ha moltes interrupcions que distorsiones... Per tant, el primer que “demanen” sense demanar-ho és que atenguem les seves necessitats i tinguem un Pla B.

Sovint no ens poden explicar el que saben i només ells quan ho senten diuen “Ah! És això!” Per tant, poc podem fer des de fora més que passar-los la pilota de la decisió al seu terrat. Per això aconsello parlar-ho abans a les tutories personalitzades i quan ells ho creguin convenient poden demanar permís visual als mestres per iniciar una altra tasca i escoltar la classe com qui escolta la ràdio. I quines feines pot fer? Hi ha professors que anoten a un costat de la pissarra els exercicis que proposarà per practicar la teoria que està explicant, per fer al final de la classe o a casa. Potser ells els poden avançar. Aquesta és la versió més senzilla que no requereix més preparació. S’hi poden afegir més exercicis però no més del mateix, sinó els d’ampliació que es troben en els llibres de text. Una altra possibilitat és que tinguin un petit dossier per anar fent feines d’ampliació, d’aprofundiment, feines de pensar, de relacionar, activitats més creatives... que poden fer sols o en parelles perquè la resta de la classe han de seguir les explicacions.

Aquest Pla B s’hauria d’aplicar al pom de dalt de la classe. No a un alumne sol perquè no busquem la diferenciació sinó l’atenció de la diferència a l’alta. En aquest grup hi trobarem els alumnes d’alt rendiment i els d’altes capacitats d’alt rendiment, i els que ho poden ser (parlarem del pom de dalt de la classe en un altre post).

Una de les matèries on trobem grans diferències  és l’anglès, n’hi ha que ja saben el que s’explica a classe (per facilitat, perquè fan classes extraescolars, perquè són nadius, perquè sempre han aprofitat les classes...). Els podem proposar la lectura de llibres, o de textos per fer comprensió lectora, treballs de redacció o per inferir la gramàtica, o d’ampliació de vocabulari específic ...

És igual que estiguin a Infantil o a Batxillerat l’essència és la mateixa. La manera d’abordar-ho serà diferent, però imprescindible per a tots ells. Comencem per parlar amb ells en tutories personalitzades i escoltem-los. Potser, al començament, a alguns els costa parlar... però quan vagin agafant confiança i tinguin clar que estem en el seu equip, serà tot més senzill! 

    

Identificació quan hi ha impediments

 

Algunes vegades ens trobem amb alumnes que no aconsegueixen la identificació perquè hi ha qui decideix que hi ha altres diagnòstics que passen per davant.

Avui hem començat les proves d’identificació amb l’E. Quan m’ha vist no m’ha abraçat perquè ara no es pot, però m’ha dit : “Fa nou anys que espero aquest dia. Fa nou anys que em diuen que primer cal treballar els tres d’Asperger i després ja veurem si tinc altes capacitats.”

Porto amb ell des de Quart de Primària. Quan vaig arribar teníem un WISC que no arribava a 130 que ningú mirava. Hem lluitat molt però el fre estava posat. Es van descartar del tot les altes capacitats encara que les mestres de l’escola li donaven de sota mà exercicis més complexes, però eren com bolets sense sistematització ni avaluació... Tot l’esforç dels adults se l’emportava l’Asperger. Ell tenia bona relació amb els adults, amb els mestres i amb els companys dins de l’aula: els deixava els materials, s’avenia a treballar amb ells encara que apareixessin dificultats; tots a classe sabien que ell era intel·ligent i bon company... però no amic. La seva relació amb els companys era bona però molt superficial. Sempre ha estat sel·lectiu, no li agraden els que fan tonteries, els que volen cridar l’atenció, prefereix els més tranquils però... no acaba de connectar amb ningú. A l’hora del pati preferia estar a classe parlant amb la mestra i si sortia al pati estava sol, llegint o tocant la flauta. No hi ha res que preocupi més a una mestre que un nen sol al pati. No es preguntaven què volia ell (que tampoc ho sabia explicar amb paraules). S’havia de relacionar. Proposaven a alumnes que el fessin jugar amb ells però quedava com un bolet. A Cinquè van arribar al pacte de que tres cops per setmana sortirà al pati i estaria amb els companys. Ell sortia al pati i se’ls mirava com jugaven però no interaccionava. Ni ell s’esforçava per jugar, ni els altres tampoc. I va anar passant el temps. Ell s’anava apagant. S’avorria a classe, complia però no li brillaven els ulls. No tenia ganes de destacar i de ser encara més diferent.

I anava creixent una mare preocupada perquè el seu fill no era com els altres, amb ells estava bé però no prou; no el convidaven als aniversaris, ni ell els volia convidar... Els caps de setmana si trobaven altres nens ell s’integrava o no.  L’E no era l’anima de la festa però el veies somriure. Si es trobava amb adults era un més, i li agradava donar la seva opinió. Aquí no estava aïllat, si sentia que l’escoltaven era feliç; i sinó plegava. Però els tècnics seguien parlant d’Asperger, sense ser conscients de que hi ha característiques de l’Asperger i les Altes Capacitats que es solapen.

Per fi va arribar una activitat que ho canviaria tot. Va començar a fer futbol. Era una mica gran per ser principiant i els seus companys portaven molts anys tocant pilota. Però l’entrenador va veure més enllà dels tocs de pilota. “Noi, potser has arribat tard per ser jugador; però seràs un gran entrenador. Ets observador i curiós, saps per què fem les coses, què hi ha al darrera...” I la temporada següent va començar com a segon entrenador d’un equip de benjamins.

Avui hem començat les proves d’identificació i mentre esperàvem m’explicava que esperava no agafar el Covid perquè de retruc entre relacions directes i famílies s’haurien d’aïllar un munt de gent: la seva classe, els de l’optativa de francès, el seu equip de futbol, el dels petits, la gent del club... i les seves famílies... molta gent...

Aquest curs, per fi, algú ha dit que tot i tenir algun tret Asperger no es pot identificar com a tal. Per fi, a 3r d’ESO s’obre la porta a la identificació de les altes capacitats. Tornem a fer la identificació d’altes capacitats, i intentarem tenir-ho tot llest abans del 30 de setembre perquè, si les proves així ho indiquen, pugui sol·licitar la beca que no ha pogut demanar fins ara. Però el tema de les beques millor el tractem un altre dia, oi?  

Activitats extraescolars (Famílies)

Parlar d’activitats extraescolars en alguns entorns equival a aparcar els fills després del temps d’escola. La diferència entre el temps escolar i el temps laboral de les famílies. Però no és el cas de les famílies amb fills d’altes capacitats. Hi ha infants que trien ells les extraescolars, en altres cases n’hi ha de no negociables, en altres es demana la responsabilitat de que si inicia una activitat acabi com a mínim el trimestre abans de canviar-la... Com sempre, parlem d’un col·lectiu molt heterogeni on trobem situacions diverses:

- infants o joves que volen fer mil extraescolars. Tot els interessa. No tenen prou dies per fer-ho tot. Cal que prioritzin. La logística, l’horari, les prioritats s’han de marcar sempre des de la perspectiva de l’adult tot escoltant l’infant o el jove. La butxaca, la logística i les prioritats marquen el que es fa.

- infants o joves que no volen fer extraescolars. Afirmen que necessiten el seu temps, que durant tot el dia ja estan seguint indicacions. N’hi ha que són absolutament autodidactes i gaudeixen sent-ho o que utilitzen les possibilitats de la xarxa per aprendre japonès en cursos gratuïts, fer plats tradicionals o a dibuixar manga. Necessiten el seu temps i no s’avorreixen. Aquest grup són els que s’organitzen les extraescolars a casa i ells mateixos porten el seu tempo.

- famílies que tenen clar que cal complementar la feina feta a l’escola. Algunes famílies creuen que l’anglès és innegociable. En altres, innegociable és fer un esport (d’equip o no, per salut, per moure’s). Altres famílies compten a partir de les habilitats dels infants prioritzant la música, la plàstica o un esport determinat. En aquest grup tenim els que fan extraescolars partint d’una prioritat dels adults, que sol coincidir amb la dels infants, de veritat o per imperatiu legal ( * cas real: jo faria altres coses però a casa la piscina i l’anglès són innegociables. Per això jo m’organitzo i afegeixo el que m’agrada com extraescolar o per lliure...)

- si entrem en el tema dels esports, la casuística és molt extensa. Alguns fan esports d’equip (futbol, handbol, hockei...) i l’experiència ens diu que molts són porters. És una manera especial de fer esport d’equip. Els porters són un grup a part, tant en l’entrenament com en el joc. Altres fan esports més individuals: tennis, patinatge, atletisme, bicicleta de muntanya, gimnàstica artística, ciclisme... que poden tenir una vessant d’equip però que són fonamentalment individuals. N’hi ha d’altres que prefereixen funcionar per lliure, sobretot si són més grans i surten a córrer o amb bicicleta amb la família o amb els amics de manera regular, juguen a paddle, fan escalada... però d’una manera no regulada. Ja veieu que n’hi ha per tots els gustos.

- Per uns pocs és entrenar molt dur en esports de competició a nivell quasi professional, sigui en esports més coneguts o minoritaris. Això suposa moltes hores abans de l'escola, al migdia o a la tarda. Hi ha nadadors que comencen a les sis del matí a la piscina cada dia. Hi ha futbolistes que entrenen cada dia de dilluns a divendres a la tarda combinant la part més física i la més específica de l'esport. 

- Per alguns extraescolars és sinònim d’art o de comunicació: pintura, escultura, disseny, manualitats, cuina, teatre, escriptura, creació literària... novament dels més estructurats als més autodidactes.

- Per altres és sinònim de música i quan és de manera reglada a través del Conservatori es converteix en un estudi sovint més dur que la pròpia escola. Per altres és només aprendre a tocar cançons sense entrar en el món abstracte i repetitiu del solfeig i de la teoria...

- N’hi ha que es decanten per la robòtica o la informàtica de programació en centres especialitzats o on line. Alguns arriben fins el 3D o la programació de videojocs...

Moltes extraescolars representen pels infants la llibertat, l’entrada en el món dels seus interessos que no passa a l’escola. Representa la intensitat que l’escola no li aporta.

També podrem parlar d’activitats específiques d’altes capacitats. En trobem a diferents ciutats: a Barcelona el Programa Atlàntida d’Atenció a les Altes Capacitats, al Centre Keppler; a Sevilla el Centro Cadis, a la ciutat de Cádiz el Talentum... Alguns d’ells són de cap de setmana i treballen els coneixements al alta, activitats d’intel·ligència emocional pels infants i joves; i activitats d’Escola de Pares per a les famílies.

El tema de les extraescolars dona molt de joc....

Preparem la tornada a l'escola (Pares)

 Ja ha començat el mes de setembre. Els vostres fills són molt intensos i estem en un moment clau de l’estiu. Estem a punt de tornar a la “normalitat” després de les vacances. A casa, podem fer moltes coses per preparar la “rentrée”. La tornada a l’escola no ha de ser viscuda com el final de la bona vida i la tornada a “la tortura”. Si és així cal veure com viu l’escola cada infant. L’escola és el lloc on han d’anar contents per les coses que hi aprenen, les relacions que hi fan i les coses que se’ls proposa fer. Els alumnes d’altes capacitats han d’anar contents a l’escola o a l’institut com tots els infants i joves. Els centres docents han de ser llocs molt positius, s’hi passaran una bona colla d’anys i serà on posaran la base als seus aprenentatges i relacions socials.

- Els més previsors van deixar les compres fetes: llibres, uniformes, bates... per altres serà feina d’aquesta setmana.

- És important que posem els rellotges biològics a l’hora i aquesta setmana ens anem llevant i anem a dormir a una hora més semblant a quan comenci l’escola. Podem anar preparant-nos, així encaixarem l’inici de curs més desperts.

- Seria fantàstic, si és possible, fer una visita a l’escola i conèixer la tutora o el tutor del curs que iniciarem. Truqueu i pregunteu. No ha de ser molta estona però si es fa bé sol ser molt efectiu. Això sol fer baixar l’angoixa dels qui són especialistes en esperar problemes on no n’hi ha però ells els viuen amb gran intensitat. És l’inici de la creació del vincle mestre-alumne, bo per a tots els infants i joves, i essencial pels alumnes d’altes capacitats. Potser no pot ser presencial però també ho podem fer on line. És un primer contacte que pot ser breu però que ells agraeixen enormement. 

- Potser caldrà acabar de concretar alguna extraescolar...  amb això cada infant és un món: n’hi ha que en voldrien fer moltíssimes i qui no en vol fer cap; famílies en que l’anglès o la natació són innegociables; altres que combinen la música, l’esport, els escacs o la robòtica amb un temps per a ells. En aquest apartat els horaris laborals dels pares, els avis, els cangurs, els germans fan de la logística un art...

- Cal preparar també els estris personals i anar posant-nos a punt per dins i per fora. El joc de les expectatives és important. Novament en aquest aspecte trobem una gran diversitat: n’hi ha que no en vol sentir a parlar, i qui prefereix preparar tots els detalls tot. Amb tots ells cal fer una feina extra... amb uns, ajudar-los a planificar; i amb els altres fer-los saber que no tot depèn d’ells...

- La darrera nit per a alguns és la més difícil. Arriba per fi el moment esperat, o el que no volien que arribés. Si sempre és necessària la comunicació i tenir un temps pels fills, avui és essencial. Si tot està a punt serà més fàcil arribar al primer dia de classe.

Quan els trobem després del primer dia vigileu amb no fer-los un tercer grau, ni bombardejar-los a preguntes. És el primer dia, i només és el primer dia. Tindrem molts dies més per millorar una mala primera impressió o per reforçar una bona impressió. Recordeu que no només es fa des de fora. Fem entre tots un bon curs!