Sant Jordi, Festa de la Lectura (Pares i Docents)

 

A Catalunya Sant Jordi és una festa especial en la que la cultura surt al carrer, i la lectura i els llibres es converteixen en els  protagonistes. Amb la llegenda de Sant Jordi de base la festa impregna tots els racons de la geografia catalana. És un dia molt especial que en este 2023 cau en diumenge. 

Hi ha un poema que diu que la sardana és la dansa més bella de totes les danses que es fan i es des fan. I, per mi, l’equivalent en festa és Sant Jordi, la festa més maca de totes les festes que es fan i des fan. Hi ha una espècie de complicitat entre la gent que fa que broti un somriure poc freqüent. Llibres i roses, el nostre dia dels enamorats. Els llibres i les roses prenen els carrers i sembla que tot es pari mentre tot continua en marxa. Autors i lectors es troben en les signatures de llibres, els venedors promouen que es fullegin els llibres, es llegeixin contraportades, els lectors prenguin el seu temps per a decidir quin llibre comprar.

La tradició de regalar un llibre per Sant Jordi és recent. Als 1920,   l’escriptor valencià Vicent Clavel Andrés va proposar fer una festa per promoure la venda de llibres a Catalunya. El 7 d’octubre del 1927 es va celebrar per primera vegada aquesta festivitat literària. Els llibreters van canviar la data d’aquesta tradició el 1930 i van decidir que el 23 d’abril seria el Dia del Llibre, en commemoració de William Shakespeare i Miguel de Cervantes. El 1995, la Unesco va declarar oficialment el 23 d’abril com el Dia del Llibre.

Aquest any Sant Jordi cau en diumenge el que fa que les escoles/instituts hagin d’avançar la seva celebració a divendres.

Però parlem de la relació d’aquesta festa amb les altes capacitats:

1.- Infants i joves molt lectors.- pot ser que ja tinguin la llista de llibres que volen o que els agradi tafanejar i cercar llibres que no coneixen. Serà important concretar el pressupost abans de sortir de casa perquè poden perdre l’oremus. Per alguns tot és interessant i els costa frenar, altres potser són tan conscients que retallen les nostres previsions Podem comprar llibres i prendre nota d’altres per cercar-los a la biblioteca.

2.- Infants i joves que volem que siguin lectors i no ho son.- haurem de seduir a partir dels seus interessos i nivell lector. Si no han adquirit per qualsevol motiu un bon nivell de comprensió o fluïdesa podem cercar llibres que llegir-los els adults o a mitges (una pàgina cadascun). Són molt interessants els llibres d’històries curtes o enciclopèdics (en els que s’aporta coneixements: com els llibres de preguntes i respostes o d’informació sobre un tema concret).

 3.- Alguns no suporten les multituds o els sorolls estridents.- ho haurem de tenir en compte. Al migdia en una zona molt concorreguda no és la millor opció. Els pot angoixar i no permetre que gaudeixin del triar i remenar de la diada si van caminant entre “el ramat” sense possibilitat de veure res amb la gent massa a prop. Necessiten espai i tranquil·litat. En alguns llocs per fer més festa hi ha música a tot volum. Aquesta tampoc és una bona opció. Els podem proposar veure la festa des de la distancia i participar-hi en moments amb menys afluència de gent.

4.- Alguns participen en concursos literaris o artístics, jocs florals del seu centre educatiu o del barri o altres entitats.- És molt interessant que tinguin iniciativa per participar-hi (de vegades els de l’escola/institut està una mica més imposat). Que sigui capaç d’expressar-se i que doni una peça per acabada és molt important perquè alguns pel seu perfeccionisme els costa molt donar-ho per acabat llest per presentar. Són molt interessants els pseudònims que trien (generalment els delaten a l’escola/institut). És important decidir participar, fer-ho i acceptar el resultat. Alguns estan acostumats a guanyar o “necessiten” guanyar, altres els costa acceptar no guanyar, per altres és molt important no guanyar (saber que no sempre són el número 1). Si sempre parlem de diversitat, novament surt a la llum en el comportament de cadascun dels infants o joves.

5.- Alguns valoren que el seu autor els signi el llibre o que un autor signi el llibre per regalar a algú que estimen.- En aquest cas cal fer la feina de saber on signa, anar-hi, fer la cua, preparar què li direm, la foto que farem... i fer-ho. És una feina de planificació i actuació. Segur que entre mig cal resoldre situacions adverses... tota una experiència. I si finalment podem oferir el llibre a alguna persona estimada, és la guinda del pastís.

6.- Alguns necessiten una altra tradició.-  Potser podem partir dels seus interessos per viure la diada d’una manera diferent. Fer fotografies, pintar o dibuixar l’ambient, pensar en quina música li podríem posar, recollir dades i fer estadístiques, analitzar els punts de venda solidaris, preparar un aperitiu o unes postres... hi ha moltes maneres de viure la diada. Preparar una tarja de felicitació per un Jordi o una Jordina, o un dibuix o un desig... o una rosa...

Aquí teniu diferents propostes per viure la diada de Sant Jordi. Cal que feu la vostra. Anticipar, parlar-ne, deixar-li marge perquè prengui decisions (en el seu nivell de decisió) serà un bon aprenentatge que pot ajudar a tenir una vivència plena i conscient. Bon Sant Jordi a tothom!

Fem intervenció educativa a l'escola (docents)

 

Tots els infants identificats amb altes capacitats requereixen d’una intervenció educativa perquè són alumnes amb necessitats específiques de suport educatiu (NESE). Quan els seus resultats acadèmics són bons alguns docents creuen que no necessiten res i que han de dedicar el seu temps a aquells que no els tenen. Amb aquesta actitud només ens mostren que no saben què són les altes capacitats. Poden no mostrar les seves necessitats, o mimetitzar amb la paret i rebaixar, fins i tot, els seus resultats, però això no treu que tinguin necessitats. Trobem necessitats en l’àmbit cognitiu, social i emocional. Hi ha una gran diversitat i per tant haurem de posar la lupa en cadascun dels casos, no per fer una educació de prínceps (tan impossible amb les ratios actuals com innecessària). Sabem que és imprescindible, pel seu creixement adequat, que els coneixem i que tinguem i seguim un full de ruta possible. Aquesta intervenció educativa pot anar des d'activitats puntuals d’ampliació o aprofundiment fins a proposar una intervenció extraordinària com l’acceleració o compactació de cursos (que no és per a tots els alumnes d’altes capacitats).

Està clar que el nostre sistema educatiu s’omple la boca de bones paraules i bones intencions però  promociona una educació personalitzada mínima perquè no hi dedica prou recursos i ho deixa tot sobre la responsabilitat dels directius del centre o del propi mestre/professor. És per això que és imprescindible una sensibilització generalitzada, una formació bàsica i una bona gestió de recursos.

Després d’una llarga trajectòria educativa, els darrers deu anys he treballat única i exclusivament en l’àmbit de les altes capacitats el que m’ha permès establir un protocol base per tal de poder atendre aquests infants i joves malgrat la seva diversitat partint de les seves necessitats (no només les cognitives) i els seus interessos (sense posar-los per sobre de tot) tenint en compte les possibilitats reals del centre educatiu. No tenim varetes màgiques però hi ha moltes actuacions possibles dins i fora de l’aula.

Els docents necessiten ajut perquè el que tenen davant és un circ de vint-i-cinc o trenta pistes. Si no fem feina ben pautada i amb xarxa no hi arribarem. El desgast quan anem per lliure és molt gran i les energies limitades.

Avui us porto les dues primeres paraules clau: VINCLE i OBSERVACIÓ. Ho fem amb tots els alumnes però amb ells ho hem de fer d’una manera més conscient i sistemàtica. Aquestes activitats les podem fer des d'Infantil fins a la Universitat.

Comencem amb el VINCLE. Cal cercar un moment per parlar amb ells i fer una tutoria personalitzada. Cuidar el temps i l’espai perquè es sentin a gust. Donar un temps limitat que acabi amb unes conclusions per reprendre a la sessió següent. Tenim experiència de que deu minuts setmanals són suficients quan són reals i dedicats. Ells saben que és un esforç i que no n’hi ha més. Als vuit minuts sona l’alarma i ens indica que hem de tancar la sessió. Farem escolta activa i estarem per a ells amb atenció plena en un espai tranquil asseguts de costat. N’hi ha que porten preparat de què volen parlar per optimitzar el temps. Quan veuen implicació per part del docent s’hi aboquen però alguns estan molt malmesos i són desconfiats perquè, sense voler, els han tractat molt malament o els han ignorat o ridiculitzat. Cal parlar al seu cervell que ens entén sempre. Podem començar amb un: “Que et sembla si a partir d’ara ens veiem setmanalment /quinzenalment per conèixer les teves necessitats i veure què podem fer a l’escola/institut? No tinc vareta màgica però et proposo estar al teu costat, escoltar-te i fer el que pugui. No és molt, però vols que comencem? És un primer pas!”

A partir d’aquí i, potser ja abans, entra l’altra paraula clau: OBSERVACIÓ. És important que prenguem nota del que veiem i creiem que és rellevant. Com un diari d’idees. No cal fer-ne un llibre, però sí anotar detalls que ens cridin l’atenció perquè sinó el dia a dia fa que els barregem i els oblidem i poden ser importants.

Tan de bo tots els alumnes d’altes capacitats, identificats o no, tinguessin un bon vincle amb els seus tutors i hi hagués un petit registre d’aquelles coses que ens poden cridar l’atenció.

Estic a la disposició dels docents que vulguin engegar aquests procés per tal d’acompanyar-los i donar-los recursos per atendre als seus alumnes. Resto a la vostra disposició a atencioaltescapacitats@gmail.com o al 646486159. 

  

Sant Tornem-hi! (pares i docents)

 

Avui dimarts és Sant Tornem-hi a Catalunya! Per bona part de l'estat espanyol va ser ahir però nosaltres necessitàvem un dia més per menjar-nos la Mona i celebrar aquests dia amb padrins i fillols per lo religiós o per lo civil...  

S'han acabat les vacances de Setmana Santa i enfilem un tercer trimestre súper curt, súper ràpid que s'evaporarà ràpidament (sobretot pels alumnes de 2n de Batxillerat)... Alhora aquest tercer trimestre alguns el viuran com en càmara lenta i no s'acabarà mai, i és que la percepció del temps és tan subjectiva que mereix que observem i preguntem als nostres infants i joves i no ens quedem només amb les nostres impressions...

Per alguns infants i joves el temps d'escola o institut és moooolt llarg. M'agradaria que no fos així, perquè entenc que haurien d'anar contents a l'escola/a l'institut per les relacions que hi poden mantenir, pel que hi aprenen i pel que se'ls proposa fer. Passaran molts anys fins que no estiguin en una empresa, amb uns amics, a casa seva, en un projecte... tants anys com a l'escola. Hauria des ser un temps fantàstic per testejar com són, com volen ser, com volen viure... però alguns el viuen amb por o amb dificultats.

Quan fem noves propostes hi ha docents que responen: "pel curs vinent, ja pel que queda d'aquest curs... estem al tercer trimestre!" Aquests docents no veuen que cada hora té seixanta minuts i cada setmana cinc dies i que encara hem d'escriure abril, maig i juny en la data (encara que el primer i el darrer no siguin sencers).

Us proposo que posem fil a l'agulla i comencem ara a preparar, a proposar , a entrenar perquè quan arribi setembre ja estigui tot engegat i no haguem d'esperar a posar-nos en marxa que tota la maquinària estigui ben engreixada (que el tutor/a  el conegui, que coneixem el grup de companys, que els professors hagin vist el nivell...).Si comencem ara quan arribi setembre podrem posar en marxa de manera automàtica el que ja està acordat i guanyarem un temps preciós. I el nostre alumne estarà atès i es sentirà atès des d'ara (tan de bo ja s'hi senti però sinó podem començar de seguida).

Cal posar la lupa i veure les seves necessitats. Ho haurem de combinar amb què pot oferir el centre (aquí necessitarem certa dosi de creativitat). Si us cal, podeu contactar amb mi (Sílvia Llucià, especialista en intervenció educativa en altes capacitats 646 48 6159 o a atencioaltescapacitats@gmail.com) visc a Barcelona però les pantalles ens han obert al món.

Aquests trimestre sempre és especial. Aquests curs comença amb Sant Jordi i acaba amb l'acomiadament de mestres i companys en els cursos terminals o la separació en els cursos que els barrejaran i faran nous grups a la mateixa escola, la separació quan hi ha canvi d'escola o simplement la separació de l'estiu. Un trimestre amb contingut i un extra d'emocions. Els hem d'acompanyar a tots però no podem oblidar als infants i joves amb altes capacitats, identificades o no. Deixem l'espai que requereixen però estiguem presents si ens necessiten.