L’amistat i les altes capacitats (pares i docents)

Potser aquests és un dels temes més difícils de portar tan pels infants i joves neurotípics com pels d’altes capacitats. La idealització de l’amistat en el món en general (literatura, cinema...) contribueixen en que així sigui. Tot i que ens mostren diferents tipus d’amistat la més estesa és la de trobar aquell igual que ens entén sovint sense parlar, mostrant una amistat incondicional, un seguir objectius comuns, parlar el mateix llenguatge, pràcticament un altre jo o aquell que ens complementa.

Però aquesta amistat existeix només en la ficció. En la realitat costa molt trobar amics de veritat (que quan hem de posar-hi aquests adjectiu diu molt poc dels “altres amics”). Quan parlem amb adults d’aquesta mena d’amics ens refereixen que alguns han trobat una, dues o tres persones al llarg de la vida amb les que poden comptar i que la resta són companys de viatge, d’un tros del camí, coneguts i saludats amb una relació més o menys estreta (freqüent) però que no tindrien la qualitat d’amics de veritat. 

Els infants i joves d’altes capacitats com ja sabem són molt diversos i van del més popular (delegat/delegada de classe, capità/capitana de l’equip...) al qui voldria mimetitzar amb la paret perquè ningú el veiés. També amb el tema de l’amistat hi ha molta diversitat.

Les seves habilitats socials també són molt diverses i van des del que somriu i connecta molt bé fins el que té dificultat per mirar-te als ulls, li costa saludar...

Si comencem parlant de la precisió lingüística molt freqüent en aquests infants trobem el primer escull en les mestres d’Infantil que s’entesten en que “tots els nens i nenes siguin amics” i ell o ella li diuen que no. Depèn del nivell de confiança i de cognició seguirà argumentant... dient que tots els nens i nenes de la classe o de l’escola han de ser companys però que no tots poden ser amics perquè ser amics és una altra cosa. Si no argumenta i la mestra no encerta el per què podem entrar en el bucle en el que aquests infant és ben estrany, té problemes de relació o fins i tot autisme; quan en el fons, és el més entenimentat...

És difícil per aquests infants trobar un igual perquè la seva edat cronològica no sol coincidir amb la seva edat cognitiva o emocional. El seu llenguatge és diferent, els seus interessos són diferents, la seva manera de percebre el món i de situar-se en ell són diferents.

Alguns troben aquella persona que accepta les seves rareses i les sap portar. Però per a molts les seves rareses són les seves companyes que els fan ser com son i sovint els allunyen dels altres.

Hi ha altres coses que també els allunyen. Sovint tenen models de comunicació que han d’anar polint. Poden no mirar als ulls el que crea desconfiança. Diuen el que pensen i de vegades parlen  sense filtres i això els genera dificultats en la comunicació amb els altres.

De vegades la seva rigidesa i coherència els juga males passades perquè busquen amics amb gran sentit de la justícia, sincers i lleials perquè sinó es deceben amb facilitat. Ells són molt intensos, donen molt però també exigeixen molt i de vegades els costa compartir els seus amics.

Són molt apassionats en temes complexes i s’avorreixen amb temes trivials. I sovint ho mostren sense filtres.

La seva hipersensibilitat fa que llegeixin entre línies la comunicació no verbal quan els altres potser no han aprés encara a fer-la servir. En aquests moments la seva gran memòria no és un aliat sinó un enemic perquè els pot ajudar a recordar quan estan a Sisè que un dia quan estaven a Infantil 4 anys li van dir o fer una cosa injusta o que no li va agradar.

Alguns refereixen que els agradaria tenir amics com els altres. Els costa veure que en les relacions dels altres no tot són flors i violes, però ell des de fora els veu junts, que s’esperen, que es busquen...

Altres ja han assumit que són diferents i que després d’un temps de soledat, quan siguin grans trobaran persones com ells i tindran amics o ja estaran bé en la seva soledat.

Altres aconsegueixen perquè són políticament correctes ser acceptats però no solen mostrar-se com són sinó com pensen que els altres esperen que siguin.

Altres estan molt bé en el grup encara que hagin de retallar-se una mica o els que tenen més sort es mostren com són i els altres els accepten i valoren.

Molts es senten només tolerats i alguns són el blanc de burles o intimidacions que sovint només ells veuen (perquè pels adults no són prou importants o realment tenen la pell fina però ho senten així). Dels que els empipen en parlarem en un altre post.

Crec que aquests infants i joves haurien d’assolir un mínim normatiu de la convivència que els permetés estar en grup sense que els faci mal i sense perdre la seva essència. És com una cursa de fons però cal anar-ho treballant i acompanyant-los. D’aquesta manera s’aniran coneixent. 

L’objectiu és que siguin la millor versió d’ells mateixos i els humans som éssers socials... però María Zambrano va escriure que “som soledats en companyia” i això m’encaixa molt amb els nostres infants, joves i adults d’altes capacitats... i potser amb totes les capacitats...

Llegim? La lectura i les altes capacitats (1) Pares

 

Entre els alumnes d’altes capacitats en tenim de tota mena, des dels que gaudeixen amb la lectura fins els que per ves a saber quin motiu encara no han trobat el seu llibre o no han adquirit els mecanismes de lectura.

Però comencem pel començament... Què podem fer a casa per fomentar la lectura?

1.- Siguem un model. Quan la lectura està entre les nostres activitats habituals és més natural. Per això serà normal veure’ns llegir, comentar sobre el que llegim, portar llibres a la bossa o quan marxem de viatge...

2.- Hem de trobar temps per llegir. Hi ha lectura de feina, lectura de plaer i la barreja de totes dues. La necessitat i el plaer han d’estar presents en la nostra lectura d’adults. Hauria de ser, també, una de les nostres activitats de lleure. Un temps de tranquil·litat...

3.- Fem presents els llibres. Regalem llibres. Podem subscriure’ns a alguna revista del nostre interès. Anem a la biblioteca hi ha un munt de llibres que no cal comprar. A casa podem tenir un lloc pels llibres. Fins i tot un racó acollidor que convidi a la lectura.

4.- Molts dels infants i joves d’altes capacitats no els agrada que els diguin el que han de fer... per tant no caiguem en el parany. Llegir nosaltres, deixar llibres que els poden interessar al seu abast. No imposeu la lectura, afavoriu-la. Interesseu-vos pel que llegeixen sense apretar...

5.- Des de petits podem fomentar la lectura amb petits gests que estan lluny dels llibres: fent-los adonar de les paraules que trobem pel carrer, fent que ajudi a fer la llista per anar a comprar o per preparar la maleta per un viatge...

6.- També podem proposar activitats al voltant dels llibres per aquells infants i joves ja interessats en la lectura: presentacions de llibres, clubs de lectura, signatura de llibres, gimcanes o visites guiades a partir de llibres, propostes de booktubers...

Sabem que el gust per la lectura en infants i joves no apareix quan nosaltres, els adults, volem. Ni tampoc com nosaltres volem. És una curs de fons. Un baix continu que ens hauria d’acompanyar tota la vida.

Alguns infants i joves s’apassionen amb el còmics i alguns pares no els acaben de veure com literatura seriosa.  Voldrien que llegissin novel·les i ells/elles s’aferren al Tintín o al Manga (Bola de Drac, Inuiasha, el Detectiu Conan...)

Altres no acaben d’enganxar amb els relats narratius. O són molt lents amb vocabulari “de petits” o tenen continguts que encara no els corresponen. La proposta per a ells són els llibres de preguntes o curiositats amb textos breus però de certa complexitat i vocabulari específic. Una altra proposta possible poden ser els clàssics, adaptats si són petits. Les novel·les juvenils, els títols de sempre de l’Odissea o les faules d’Esop fins els Tres Mosqueters passant per escrits de ciència ficció o filosofia...

Jo, els solc proposar que alternem. Ell/a tria un llibre i jo un altre. Del meu n’ha de llegir mínim 30 pàgines. Si no l’ha atrapat el pot deixar i torna a triar ell/a. Comencem per llibres que estan en la seva zona de confort. El primer objectiu és que llegeixi. Més endavant el vaig portant per llibres que no coneix, que no hauria triat però que poden agradar-li (poesia, teatre, altres temes). Hi ha vegades que acaba triant algun d’aquells que en un moment no el van enganxar però que potser ara que ha canviat l’escenari es converteix en un llibre amb possibilitats.  

La lectura és una activitat que es pot afavorir però no obligar perquè aconseguirem que llegeixin; sobretot si són políticament correctes i ens volen complaure, però el plaer de la lectura només arriba quan sintonitzes amb el llibre i això no pot ser imposat... surt. Tothom que cerca va trobant el seu llibre o el seu estil de llibre amb els que es troba més còmode al llarg dels diferents temps de la vida. Hem de proposar aquesta fam de llibres... l’entorn i l’exemple són passos necessaris però no suficients. Ells tenen la paraula.

Hi ha tota una colla de llibres obligatoris a l’escola. Però de la lectura obligatòria en parlarem en un altre post...

Com viurem el Carnaval? Un plan B (Docents)

 

A l’escola aprenem continguts cognitius, però també aprenem a preparar, viure i guardar les festes. Aquest aprenentatge és fantàstic perquè ens permet viure les festes des de llocs ben diferents en un cicle anual en els que els alumnes d’Infantil, Primària i Secundària viuran de nou els Carnavals a l’escola. Hem intentat alguna vegada veure-viure-ho amb els seus ulls?

Cada vegada, gràcies al treball sobre la diversitat tenim més integrat que tots som diferents i que cal oferir possibilitats perquè tothom pugui viure les festes. Des de fora potser sembla sempre igual però no és cert del tot. La vivència dels infants de 3 anys no té res a veure amb la del cicle inicial, mitjà o superior.

A més de les diferències pròpies de l’edat tenim les diferències individuals. Nosaltres treballem amb el col·lectiu d’altes capacitats, un col·lectiu molt divers. En tenim per a tots els gustos... per això el més pràctic sempre és preguntar i escoltar la resposta (cal que hi hagi un vincle que permeti una comunicació real que ens expliqui el que sent i li agradaria no el que creu que volem sentir).

Amb alguns d'aquests alumnes ja estem fent tutories personalitzades i podem aprofitar per parlar del tema. Vigileu perquè ja sabeu que alguns alumnes són políticament correctes i ens diuen el que creuen que volem sentir, no el que pensen de veritat.

Mentre alguns gaudeixen amb les disfresses, altres les pateixen i voldrien evitar-les perquè es senten ridículs. Mentre uns gaudiran preparant coreografies, representacions o danses, altres preferiran participar en l’organització o mimetitzar en la paret, o fins i tot no assistir a l'escola (crec que no els ho hauriem de permetre perquè necessiten un pla B i no quedar aillats).

No participar no és una opció. Cal trobar com poden participar tots. La festa ens necessita a tots per ser plena. Amés tenim molts anys per anar ajustant i trobar el nostre lloc.

Per això, partint de les tutories personalitzades podem veure quines són les seves necessitats i quines possibilitats pot oferir el centre educatiu i què hi trobem a la intersecció.

El “sempre s’ha fet així”, “tots fan el mateix” no són bones opcions. Si aquestes són les respostes podem començar a obrir, poc a poc, altres possibilitats.

Si el nostre alumne no es vol disfressar, no vol sortir a la rua, no vol fer l’actuació (podem canviar el no vol, per no pot), hauríem de pensar què li podem oferir. Pot col·laborar en fer l’esborrany del pregó, pot ajudar a connectar l’equip de música, pot preparar una proposta de música per ballar, pot col·laborar amb les mestres dels menuts o proposant maquillatges o disfresses, pot fer de fotoreporter o agafar dades per escriure un reportatge sobre el Carnaval a l’escola i l’institut... com veieu hi ha mil possibilitats. Cal que en puguem triar una activitat amb ell i després l’analitzarem i l’avaluarem per veure com ho deixem pel curs vinent.

Preparar la festa, viure-la i acabar-la (avaluar-la i deixar anotades les valoracions i suggeriments de millora perquè el curs vinent puguem tenir en compte el que hem fet i no tornem a partir de zero...)

Què us sembla? Ens posem en marxa? És possible...    

Temps de buscar escola (Pares)

Si els nostres fills estan a l’escola pública i fan Sisè ha arribat el moment de cercar institut pel curs vinent. També necessitaran cercar escola aquelles famílies que necessiten fer canvi de centre per començar Infantil o Batxillerat. Un tercer grup d’interessats poden ser els que canvien de municipi o necessiten fer un canvi de centre...

Quan hem de cercar un nou centre escolar cal que prioritzem quins són els elements que triarem com família. Elements com el tipus d’escola (pública, privada o concertada), el tipus d’ensenyament (lliure, cooperatiu, tradicional), la proximitat al domicili o del treball dels pares... cada família és un món.    

En el mes de febrer comencem a trobar les jornades de portes obertes als centres docents. És el moment de conèixer els centres, ens els ensenyen i expliquen. Observarem i escoltarem. Aquí farem un primer cribatge.

Després vindrà el moment de demanar visita per parlar amb les persones responsables (direcció o caps d’estudis) en privat. Parlar i preguntar com treballen el tema de les altes capacitats en el centre. Si contemplen la possibilitat de fer una adaptació curricular o fins i tot una compactació de cursos si és necessari.

Interesseu-vos pel seu projecte, pregunteu al personal que hi treballa i sobretot: parleu amb les famílies que hi han estat. Elles són el millor termòmetre de la salut del centre. Però no oblideu que haureu de filtrar la informació perquè cadascú explica la fira segons li va... 

I finalment amb tota la informació caldrà començar a prendre decisions. A partir d’aquí caldrà seguir els passos que marca la normativa per sol·licitar plaça en centres sostinguts totalment o parcialment amb fons públics. La normativa marca la documentació i els terminis. És molt important conèixer i seguir la normativa per sol·licitar plaça pel curs 2023-24.   

Ara és el moment!