Controleu la impulsivitat (Docents)

Aquest és el problema principal en el dia a dia de molts infants i joves d’altes capacitats a l’escola.

Quan la mestra llença una pregunta a la classe hi ha algú (sovint identificat amb altes capacitats) que respon abans fins i tot d’aixecar la mà. Els hi heu explicat mil vegades però és més fort que ells. És com si tinguessin una molla. La de la impulsivitat. La necessitat de respondre si saben la resposta. Altres, amb una mica més d’autocontrol aixequen la mà i semblant tocar el sostre acompanyats per la cantarella del “Jo, jo, jo, “senyu” diga’m a mi, per favor”... Ja us hi podeu enfadar... que no servirà de res perquè aquests alumnes no funcionen per imposició i menys si han de lluitar amb la impulsivitat (que es mostra en la seva velocitat, la necessitat de reforç positiu i reconeixement, la dificultat del seguiment de normes quan són lògiques però no coincideixen amb els seus interessos).

Què podem fer a l’aula per millorar aquesta situació? Dons novament passarà pel vincle i per la comunicació entre el tutor i l’alumne. Normalment aconsellem unes entrevistes sistemàtiques per poder personalitzar l’aprenentatge. En elles una de les coses que presentarem serà com respondre a les preguntes que fem a l’aula sense destinatari definit. Podem oferir-li la possibilitat de mirar-lo i saber si sap la resposta de manera que no sigui necessari que la digui en veu alta i permeti que els companys de classe tinguin temps per pensar la resposta. Però no cal dir-li que ha deixar que els altres pensin la resposta perquè de vegades no entén perquè no tenen la resposta tan ràpidament com ell...

Això ens pot servir per les preguntes a l’aula i per les preguntes amb destinatari que no és ell o ella. Això sí, l’haurem de mirar. També li podem dir que ho intentarem amb màxim tres nens o nenes i si no hem arribat a la resposta correcte ell o ella serà el quart.  D’aquesta manera ens assegurem que la impulsivitat baixi i alhora que tingui la possibilitat de que la mestra sàpiga que ell ho sap i que pugui respondre si no hi ha respostes vàlides a l’aula. També pot tenir la possibilitat de completar la resposta si ho creiem necessari. Aquesta és una manera relativament fàcil de frenar aquesta impulsivitat en la resposta.

També poden tenir la necessitat de participar si creuen que tenen alguna cosa interessant a dir. De vegades la seva idea del que és important no coincideix amb la del mestre. Novament entra el vincle i el tacte. Si és un alumne que sempre té coses a dir i sembla que és per fer-se veure, el mestre pot fer servir alguna d’aquelles entrevistes sistemàtiques per parlar del tema i de les maneres possibles perquè no tinguem interrupcions contínues. Quan ja saben escriure, l’alumne podria fer una frase del que vol dir i el mestre podria valorar si deixem les aportacions per a final del tema o si el proper dia comencem amb l’aportació... cal donar-li sortida a la curiositat de l’infant. Una llibreta especial ens pot lliurar de les preguntes o de les aportacions fora de lloc... Els recursos no són d’alta tecnologia. Són possible i viables. Animeu-vos a provar-ho!

Estem a casa confinats! (Pares)

Si per qualsevol família el confinament és una situació complicada, quan parlem del confinament amb fills d’altes capacitats es converteix en un esport de risc. Aquí necessitem, els adults, aquells sacs de paciència i creativitat que ens van portar els Reis, o els Reixos (segons la zona). 

Novament hem de començar parlant de diversitat. Elements com la intensitat, la hipersensibilitat, la rigidesa, el treball amb les grans paraules com la justícia o la mort, la necessitat de moviment i canvi... no són iguals en tots els alumnes identificats amb altes capacitats. La seva combinació i el grau de cadascun d’aquests elements combinats amb la manera de ser de l’infant i jove fan que aquests dies puguin ser difícils o molt difícils de portar. Quan a sobre estan a càrrec d’un sol progenitor per qualsevol causa encara és més complex, que no impossible.

N’hi ha que necessiten una organització externa però amb altres posem assajar una organització personal justificada. De vegades els agrada planificar, però no portar a la pràctica o ser responsables amb el que han decidit. Alguns saben molt bé la teoria però el seu cos encara no sap posar-la en pràctica. Novament necessitarem la lupa per veure en quin moment del desenvolupament estan els nostres fill i parlar-los al cervell que ens entén sempre encara que no sempre el seu cos estigui preparat per fer-ho.

Alguns d’ells gaudeixen amb les tasques ràpides i el canvi, d’altres prefereixen les tasques que poden durar vàries sessions però els diferents graus de dificultat els mantindrà atents i actius. 

És important mantenir un horari per llevar-nos (potser no cal que siguin les set del matí però no hauria d’anar més enllà de les nou), un treure’ns el pijama, un col·laborar amb les tasques domèstiques, un fer exercici físic, un esmorzar plegats, un confirmar l’horari que vam embastar ahir a la nit, un fer activitats individuals o activitats de grup (llegir, cuinar, fer treballs manuals...), un temps per alguna activitat que suposi més creativitat (donar solució a algun problema real, fer alguna maqueta o participar en algun concurs), temps per jugar, temps per veure algun capítol d’alguna sèrie interessant (per 8-10 anys em van aconsellar “The inbestigators” i “Pequeñas grandes mentes” que estan a Netflix, però podem trobar des de capítols de “El pequeño Sheldon” fins a “Mega estructuras” o algun You tuber fent ciència divulgativa en anglès, en castellà o en català), algun temps de joc de taula, temps de massatge i relaxació... 

Cada família és un món i cada infant o jove d’altes capacitats també. S’aprecien canvis significatius quan hi ha diversos germans, quan passem de l’idea a la concreció...

Segur que necessitem un pla B per quan s’acosten “aquells moments” i serà molt millor si ho hem parlat abans i hem acordat què farem en lloc de cridar tots i arribar al “i jo més” fins a perdre els papers. De vegades algunes coses tan senzilles com anar a beure un got d’aigua, a rentar-se la cara, o a escoltar aquella cançó o grup que li agrada, o dibuixar o escriure; qualsevol d’aquestes coses pot ajudar a trencar l’escalada de retrets que precedeix al plor amarg de “no ho puc aturar”, “ho sento molt”.

Sí, quinze dies de confinament poden ser una barbaritat o un temps d’experimentació i acompanyament perquè tots creixem en positiu. 

I quan no hem de dir que "NO"? (Pares)

Sabem que els infants i joves necessiten límits per créixer. Però, hi ha vegades que ens trobem amb infants als qui no hem de dir que no. Sovint són infants molt normatius que no només saben el què s’ha de fer en cada moment sinó que també intenten fer-ho, i generalment ho aconsegueixen.

Però els pares que saben que els infants necessiten la seva ració de “NOs” queden preocupats per la situació que els toca viure. El seu fill o la seva filla no rebrà la ració de “NOs” que necessita... com creixerà? Serà una persona capriciosa que només fa el que vol? Serà una persona tirana que exigeix dels altres el que ella creu que han de fer? Només rep elogis perquè la seva actitud sempre és correcte i de vegades més que correcte perquè és capaç de pensar amb els altres, amb els més necessitats o desvalguts. Li pujaran aquests elogis al cap? Però la majoria de gent que es troba en el seu camí: amics, mestres, amics dels pares elogien la seva responsabilitat i el seu encert en les decisions.

La majoria de les famílies que es troben en aquesta circumstància continuen amb la seva preocupació i sovint consulten què fer. És cert que no reben els “NOs” de l’exterior però moltes vegades ells fan el control que no arriben a fer els pares (no perquè no vulguin, sinó perquè no els dona l’oportunitat). Alguns són tan políticament correctes que fan ells mateixos la reflexió sobre la seva actuació, sobre si és correcte, si és el que s’espera d’ells. I desconeixem perquè però des de molt petits passen a l’acció, una acció sempre correcte i mesurada. Una acció que generalment recull elogis.

Com ho fem perquè tinguin la seva dosi de “NOs”, si realment no els necessiten. Potser valdrà la pena parlar amb ells per explicar-los que mentre hi ha altres nens i nenes que necessiten que els seues pares els diguin que no, vosaltres no ho heu de fer perquè ell o ella ja ho està fent. Podeu aprofitar per analitzar amb l’infant algunes ocasions on segur que ho ha pensat abans (de manera conscient o inconscient). Aquí estem confirmant que ja té la seva dosi encara que no vinguin dels pares o dels mestres, però els tenen i n’han de ser conscients perquè no facin la lectura de que sembla que els pares recolzen tot el que fa, sigui el que sigui... Recolzen el que fa bé, perquè ha pensat en les conseqüències o perquè ha estat prudent, o perquè ha estat empàtic/a, o perquè s’ha esforçat o ha mantingut l’esforç...

Generalment aquesta reflexió i fer-los conscients de quan fan bé les coses és perquè han evitat el camí més fàcil i fer-los conscients dels “NOs” que s’ha donat ells mateixos és una molt bona intervenció. En paral·lel hem d’estar molt atents de que no canviïn aquesta manera d’actuar i si la canvien ens tocarà ser la veu de la seva consciencia com amb molts dels infants i joves amb i sense altes capacitats.

El fet de que no els haguem donat la seva ració de “NOs” no els ha de fer prepotents, tirans ni capriciosos si són conscients que d’una altra manera ja han tingut la seva dosi (generalment des de la seva responsabilitat).  Han de saber que els estimarem sempre, també quan s’equivoquin perquè solen ser infants amb una alta exigència amb ells mateixos, però d’això en parlarem amb un altre post.

Intervenció educativa extraordinària en AACC: Compactació /aceleració de cursos (Pares i Docents)

Hem parlat en el post anterior d’intervencions educatives ordinàries, ara és el torn de la intervenció educativa extraordinària: l’avançament o compactació de cursos. Hi ha famílies, i fins i tot professionals, que creuen que és l’única intervenció educativa pels alumnes d’altes capacitats. No és cert. És extraordinària i no serveix per a tot els infants o joves. Sembla la més fàcil de posar en pràctica perquè no implica recursos extres.  

La compactació de cursos suposa que s’avança un curs, l’escolarització es pot acabar un curs abans o dos. Es pot fer una compactació a Primària i una a Secundària, que és el que permet la llei. La de Primària podria ser també un inici avançat. Es presenta com una intervenció educativa extraordinària.

És important justificar la compactació. Hem d’observar diferents aspectes: 

Identificació professional.- Comencem obtenint la identificació de l’infant o jove. Necessitem com a primer pas tenir una identificació professional en altes capacitats (aquí poden començar les dificultats perquè no hi ha una norma que serveixi per identificar. Fins fa uns anys parlàvem del 130 de quoficient intel·lectual partint d’un WISC però avui aquest ja no és el número de tall perquè podem trobar característiques d’altes capacitats per sota d’aquest nombre).      

Història personal.- Valorem la història acadèmica de l’alumne. 

Excel·lència de resultats.- Valorem els resultats de l’alumne. Quan els seus resultats són excel·lents és més fàcil. Quan presenta resultats no excel·lents porten a una justificació més acurada. (de vegades els resultats no arriben per apatia, desmotivació i falta d’implicació; no per manca de capacitat)   

Autonomia de feina / responsabilitat.-  Revisarem també si l’alumne en qüestió té bona autonomia de feina, si és ordenat i treballador. Si té clar el què demanen a l’escola, què s’ha de fer i ho fa. 

Relació social.- També valorarem la relació amb els companys de classe, tant en temps de classe com en temps de joc. Sovint la relació és superficial o mostra bona relació amb alumnes més grans. Si hi ha un gran arrelament pot ser vist com un punt en contra. 

Valoració emocional per afrontar els canvis que suposa la compactació.- En una compactació  hi juguen molts factors, des dels continguts i procediments fins els companys (tan els vells que el veuen marxar, com els nous que el reben amb escepticisme), els professors, les famílies dels alumnes... seran molts els comentaris que sentirà de cara i d’esquena, alguns estaran esperant un error o la lentitud en la seva feina per fer-li saber, altres valoraran la seva capacitat de comprensió... Cal presentar una maduresa i estar disposat a viure tot el que una compactació suposa, en positiu i en negatiu.    

Objectiu de la compactació.- Sol ser un objectiu múltiple: eliminar els temps d’espera, millorar la motivació, aprendre coses noves, el repte del curs nou... arribar un o dos cursos abans al estudis superiors tot escurçant temps evitables. 

A Atenció a les Altes Capacitats tenim un document que recull la justificació de la compactació de cursos i prepara també com fer-ho: la proposta de compactació, temporalització, avaluació, els documents per sol·licitar-ho a l’administració... Per nosaltres és un procés que té uns moments ideals al llarg de l’escolarització. Malgrat això, cada alumne té les seves necessitats i quan posem la lupa podem veure quines són les seves necessitats i en quin moment encaixa aquesta intervenció extraordinària.

A Primària el moment ideal és iniciar el procés a Quart per passar a Sisè, i a l’ESO de Primer a Tercer. Però fins aquest moment serà imprescindible fer servir les intervencions educatives ordinàries que en alguns casos caduquen en aquests cursos, i a partir de la compactació no està tot fet... sovint tornarem a necessitar les intervencions ordinàries a patir dels tres o sis mesos d’aplicació.

No és una intervenció per prendre a la lleugera però és molt efectiva quan es fa servir de manera justificada. Hi ha un escrit que hauríem de llegir sobre la compactació de curs. Es diu: l’Informe Templeton i recull un estudi d’Estats Units sobre l’acceleració com a eina per treballar amb els superdotats.

La compactació pot venir proposada des de l'escola o des de casa, l'Administració Educativa la confirma i està ben justificada, però la darrera paraula sempre la té l'alumne. Ell és qui ens dirà si està disposat a fer-la o no i nosaltres ho hem de tenir tot preparat. 

Hi ha qui proposa un salt, per nosaltres és important la part emocional i social per tant farem un pas més lent però més segur i que ens permetrà créixer i fer la compactació de cursos en un temps que ens portarà a seguir posant base a un edifici de coneixements i procediments que ha de ser gran, interessant i sense fisures.

  

Intervencions educatives ordinàries en AACC (Docents i Pares)

El Departament d’Ensenyament va elaborar l’any 2013 un dossier sobre les altes capacitats. Parlava principalment de predetecció i d’intervenció educativa. Aquest dossier verd està a totes les escoles i a més a la web de l’xtec.cat.  En ells es proposen intervencions educatives ordinàries i extraordinàries. Avui parlarem de les ordinàries. De les que no cal demanar permís a l’Administració per posar en marxa, ho podem fer dins de l’aula o fora d’ella.

- Aprofundiment i ampliació 

Parlem d’activitats que pertanyen al currículum del curs però que treballem amb més intensitat. Si estem treballant els oficis podem veure d’un d’ells més vocabulari que es refereixi al seu vestuari, a les eines que fa servir, al lloc on es desenvolupa la seva feina... si estem treballant els volcans podem buscar un volcà de cada continent amb les fotografies i col·locar les parts del volcà;  si estem treballant les malalties poden investigar tres malalties de les que no podem veure a classe per manca de temps; poden preparar un Kahoot sobre el llibre de lectura que s’ha de llegir a la classe... , poden fer una exposició oral sobre els inventors més importants de la història...; partint d’una feina que fa tota la classe de construcció d’un element tecnològic com pot ser un cotxe la classe la fa amb totes les instruccions i elements i ells poden fer la construcció sense topalls amb total llibertat on hauran de justificar el que fan i el per què.  En l’àmbit de les matemàtiques molts infants i joves aprenen amb facilitat, sense la necessitat de repetició. Els solem proposar feines complementàries de mates amb coneixements enciclopèdics, activitats de pensar amb canvis ràpids... que ells poden fer mentre els mestres han de repetir de mil maneres perquè tots han de saber i no tots aprenen a la mateixa velocitat.   

- Enriquiment curricular

Aquí es tracta de treballar temes que no estan en el currículum però que poden ser complementaris i motivadors pels alumnes. Podem treballar la historia de l’automòbil des de la perspectiva del disseny, de la seguretat o de la mecànica. Un treball sobre l’evolució on siguin presents Darwin, les girafes de Lamark, els mòbils i Mickey Mouse. Una alumna motivada en temes econòmics fa un treball sobre la borsa en anglès. Primer una part teòrica de coneixement de la borsa i després una part de valoració del comportament d’uns valors borsaris determinats de l’index Nikkei. Actualment que la filosofia no està en el currículum de Secundària, podríem proposar a aquells alumnes que gaudeixen de la lectura: llibres de literatura clàssica relacionats amb els grans valors com la Llibertat, l’Honor, l’Amor, la Fidelitat...

- Agrupaments (permanents o flexibles)

Apareixen aquests temps en els que podem treballar la part emocional en petit grup. També pot ser un moment per donar informació específica: sobre el funcionament del cervell, sobre el treball en grup, sobre el mètode científic... un temps per investigar, per treballar junts, per compartir experiències... Hi ha escoles que ho posen en marxa a l’ESO on plantegen experiments científics. Algunes escoles de Primària ho plantegen com hores de SEP. Aquest temps és un temps amb cost afegit de professor. Als centres hi ha moltes necessitats i les hores són limitades per això aquest recurs de vegades queda sense utilitzar. 

- Metacognició   

Els infants i joves d’altes capacitats necessiten saber el per què de les coses. I també el perquè de les coses que fan a l’escola. Sovint quan ho descobreixen, quan ho saben, ho poden encaixar i ho poden fer fins i tot amb il·lusió. 

Quan descobreixen que pintar ens acosta a escriure; l’ull, la mà i el cervell es posen d’acord per treballar junts. Després d’aquest descobriment volen pintar quan abans ho evitaven. 

Quan descobreixen on podem aplicar els coneixements, que no són compartiments estancs sinó que la vida és molt rica i relacionada. Què hi ha molt fet però molt per fer i per descobrir. Algú sap que el seu nom serà recordat. Ara és un desig, una il·lusió, però si hi ha bona feina i encert es convertirà en una realitat. Altres saben que un primer d’any quan encenguem la tele ell serà allà dirigint la Filharmònica de Viena en el seu Concert d’Any Nou. Quants desitjos que requeriran de molta feina i sort però sobre tot d’estabilitat, de la possibilitat d’arribar-hi.

Tot aquests recursos els podem fer servir a classe o fora d’ella amb els alumnes d’altes capacitats identificats o no. Els podem fer servir en una matèria o en més d’una, o fins i tot d’una manera globalitzada. Recordem que els alumnes d’alta capacitat no sempre són d’alt rendiment alguns  encara estan en camí. Ho poden arribar a ser si es donen les característiques adequades. Siguem conscients de que tots ells necessiten un acompanyament especial basat en el vincle. 

De com són a com poden arribar a ser 1.- contacte visual (Pares i Docents)

Sempre parlem de la gran diversitat que trobem entre els alumnes d’altes capacitats. Són tots tan diferents... Però quan posem la lupa en un d’ells trobem unes característiques que el defineixen. I això ens mostra el com són avui. La nostra feina és poder veure el que poden arribar a ser i començar a caminar cap allà.

Les persones no som projectes acabats, som projectes en construcció. De vegades els infants i joves d’altes capacitats per la seva impulsivitat, timidesa, falta d’encaix de l’error o del fracàs, la seva curiositat infinita, la seva determinació per dirigir-se cap al que és correcte, les ansies de perfeccionisme en alguns entorns.... fan que mostrin d’una manera molt tossuda el que són avui i no deixin veure el que poden arribar a ser.    

Un detall que sol cridar l’atenció, quan es presenta, és la dificultat del contacte visual quan estan comunicant-se amb un adult o fins i tot amb un company. Aquest és un d’aquells detalls que amb esforç i constància es pot anar treballant. No acabem de saber els motius que poden anar de la timidesa, fins a la falta d’interès pels altres... tan és, el que cal és que per relacionar-se necessita aprendre a mirar als ulls sense que sigui viscut com un problema. Podríem començar amb persones fàcils i amoroses com la mare, el pare, la mestra, els avis o germans... començarem en moments puntuals i després d’haver-ne parlat perquè vegi la importància d’aquest detall. És una situació a millorar, no un problema. Vigileu de no convertir-ho amb un problema perquè dificulta el procés de millora. Si constantment en parlem serà més difícil. Si posem un objectiu possible i creem un vincle la millora és molt possible. També podem veure aquesta situació a pel·lícules, sèries o a la realitat; i poden pensar quina imatge es transmet. En el vincle i la connexió hi ha una part de desig de fer-ho bé, d’avançar, de millorar. Pactar, tibar, aconseguir una mica més, sortir de la zona de confort, ajudarà a millorar aquesta situació que a l’inici sembla impossible de redreçar i que un bon dia fa un tomb que ens deixa bocabadats. No és un joc de tot o res, potser caldran mil aproximacions perquè constati que no és un viatge a la zona hostil sinó que li permet connectar amb l’altre. Poc a poc, després d’un entrenament constant es pot millorar molt, i es pot sentir molt millor en les seves relacions.

Com en tantes altres situacions amb els infants i joves d’altes capacitats una cosa és on som, i una altra molt diferent és on volem arribar. El camí pot ser costerut i, fins i tot podem trobar grans resistències per part d’ells sobretot per pors i rigideses. Però tenim al davant un ampli ventall de possibilitats.