Sant Jordi. Festa de la Lectura (Pares i Docents)

Demà és Sant Jordi. La Festa de la Lectura. Molts infants i joves d’altes capacitats els agrada llegir. Han tingut la sort de trobar el seu llibre. El llibre que els ha enganxat i que els ha obert la porta a molts d’altres. N'hi ha que són devoradors de llibres. Per aquests la Diada de Sant Jordi és perillosa perquè és com deixar-los en una botiga de llaminadures. Molts tenen el seu propi criteri, gaudeixen triant i remenant, llegint contraportades i sinopsis fins que arriben a aquell llibre amb el que diuen... és aquest!

Hi ha altres infants i joves que diuen que no els agrada llegir perquè encara no han trobat el seu llibre. De vegades no és fàcil. Sobretot per a tots aquells apassionats de les ciències, la física o les mates que troben absurds els llibres “d’aventures” de la seva edat. Per aquests sempre aconsello els llibres de preguntes i respostes, o els llibres especialitzats en meteorologia, física, biologia, atles... més tècnics que aporten coneixements i no “historietes”. O fins i tot, aquells de biografies de persones que han passat a la història, que solen tenir vides molt interessants. 

N’hi ha d’altres que no els agrada llegir perquè pel motiu que sigui no han adquirit la fluïdesa en la decodificació de les lletres o en la comprensió lectora. Per aquests podem triar per una banda llibres de “Lectura fàcil” perquè vagin agafant agilitat i algun dels altres que els hi puguem llegir perquè puguin treballar la comprensió, encara que sigui en el seu aspecte auditiu.

A alguns, els agrada el món del còmic i pot ser un bon inici (solen tenir poca lletra però cal descodificar també els dibuixos). Són bons llibres per alternar amb altres.

Les biblioteques ens permeten entrar en àmbits diferents sense haver d’adquirir-los. Amb els bons lectors parlem amb els profes de llengües i pactem un llibre l’infant o jove, i un altre a proposta del mestre. El pacte és llegir 30 planes si després d’això el llibre no l’ha enganxat el pot deixar. Això els permet entrar en llibres que no agafarien per ells mateixos: poesia, teatre, biografies, clàssics... 

La lectura és essencial per veure, viure, conèixer sense sortir de casa, on tu vulguis, amb la posició que vulguis... en paper, en format electrònic, en format auditiu ... però demà el llibre va acompanyat d’una rosa.  

Altes capacitats a Educació Infantil (Pares i Docents)

A les Llars d’Infants i a Educació Infantil la diferència entre els infants d’altes capacitats i els seus iguals pot ser molt gran. En aquest escrit veurem quatre criatures i la seva manera d’estar a l’aula i al món.  

1.- Moltes vegades els adults creuen que els infants d’altes capacitats tenen dificultats en les habilitats socials perquè alguns infants es veuen tan diferents dels seus iguals (nascuts en el mateix any) que no saben com relacionar-s’hi.

La nena més petita que he tingut presentava aquesta dificultat segons les observacions de la seva educadora a la Llar d’Infants. Estava en el grup d’un any, va fer dos anys al febrer. Anava a l’escola només al matí. No hi anava contenta. Entrava a classe amb la mare i quan ella marxava la nena passejava per la classe i mirava els seus companys sense interactuar amb cap d’ells. Després s’asseia en un racó. Quan se li donaven pedres, palets o xapes per jugar no sabia què fer-ne i preferia no tocar-los. No parlava. No deia una paraula. La mestra creia que sí que ho entenia tot perquè de vegades mirava a l’adult que parlava a classe però no actuava en conseqüència. La mestra va fer una demanda al CESMIJ perquè es miressin la nena per dificultats de relació.

A casa, per contra, teníem una nena molt desperta que parlava com un lloro. No callava ni a sota de l’aigua. La seva dicció era correcte i el seu vocabulari molt ric, acurat i precís. Feia frases simples però també complexes. El llenguatge corporal i gestual acompanyaven el llenguatge verbal. El seu joc era simbòlic i molt ric. Hi vaig anar una tarda a casa seva per veure com jugava, i em va acceptar i incloure en el seu joc perquè jo era amiga de la mama.

Les mares del segle XXI no només fan fotos sinó que enregistren molts moments, fins i tot moments estel·lars. En un d’aquests vídeos la nena deia: “Mama, no vull anar a l’escola. Els nens i nenes de classe no parlen i van sempre per terra, jo crec que no saben que són nens, es pensen que són gossets i per això van sempre per terra”.

Com vols que aquesta nena es relacioni amb els “gossets”? Perquè ha de parlar, si a classe no parla ningú? Ella fa a l’escola el que creu que hi ha de fer i això dona una imatge que l’envia directe al CESMIJ.

Aquesta nena no tenia cap problema de relació amb els adults: família i amics dels pares. Tampoc tenia problemes amb nens i nenes grans “parlants”.

Necessitem que la comunicació entre escola i família sigui oberta i amb plena confiança. Hi ha vegades que el que veiem, el que ens mostren els sentits no tenen res a veure amb la realitat.

2.- Aquesta situació és molt freqüent amb els infants d’Educació Infantil. Un nen de Cardedeu va fer el mateix a P3. Va veure que els nens no parlaven, dons ell tampoc ho va fer durant el primer trimestre. Ell començava a llegir a casa, però a la classe els llibres no li interessaven perquè no tenien lletres. Feia tot el que tocava a classe, però en silenci. I la mestra no veia que destaqués en res... ell a P3 ja s’estava amagant. Ja fa uns anys i desgraciadament continua amagant-se.

3.- Un nen de P4 de Badalona va deixar d’explicar els dilluns en el Bon dia que havia anat al Palau de la Música a veure un concert i va passar a dir que havia anat al parc i al sorral perquè els companys acceptaven millor aquesta resposta que la seva realitat. I va començar a amagar-se i no deixar entrar la seva vida a l’escola per fer un paper que ell creia que estava més acceptat. Ho vam anar treballant però al llarg de la seva escolarització va anar tornant a aquest paper d’evitació i de mimetització amb l’entorn en diverses ocasions. 

4.- Quan tenim una mestra que mira i hi veu les coses canvien. Aquí tenim una situació cognitiva. Tenim un nen a P5 a Tàrrega. La mestra ha vist que les operacions amb resultat fins el 7 o 8 li quedaven molt petites. Amb unes simples preguntes va observar que aquest infant pot fer operacions amb resultat fins a 30, i pot fer numeració fins el 100, però no operacions.  

Quan mirem, quan sabem què mirar... podem atendre. En tots quatre casos avui hi ha identificació. Una mirada objectiva, no només subjectiva. Ens permet poder-los atendre i veure les seves necessitats.

Escolta activa ( Pares )

Els infants i joves d’altes capacitats no sempre tenen ganes de parlar però si no ho fan no podem inferir el que pensen. Per a nosaltres, pares, és imprescindible que ens donin informació.

Potser fa un temps era impensable començar per aquí però avui és impensable que no siguem conscients de que el mòbil pot ser un element que ens acosta als que tenim lluny però ens allunya als qui tenim a prop. Per tant si hem de parlar amb els fills... telèfon mòbil lluny o apagat. 

És important que quan trobem aquest moment comunicatiu practiquem l’escolta activa. L'Escolta activa és aquella que no només sent els sons que emet l'infant, sinó que li fa saber a l'emisor que és escoltat i que per tant l'entén. Significa realitzar una escolta en què l’adult que escolta el missatge, interpreta, i ens interessem pel que intenta comunicar-nos. Això suposa tenir una mirada que transmet algun feed-back sobre el missatge de l'altre, centrar-se pacientment, realitzar un cert buidatge de les coses pròpies i dels prejudicis i escoltar sense condicions.

Per a realitzar una bona escolta activa és necessari: eliminar possibles distraccions; ús d'un to i volum adequat; reforçar el missatge de l'infant; no interrompre; concentrar-nos en el que diuen per a poder resumir-ho; controlar els silencis; no jutjar, ni pre-jutjar; identificar els sentiments de l'emissor; ser pacient; controlar el que diem...

L'escolta activa permet establir un sentiment de confiança entre les dues persones que s'estan comunicant. L'infant se sentirà probablement més valorat, i el pare o la mare generarà més respecte i el fet d'escoltar aportarà efectes tranquil·litzants i eliminarà tensions. D'aquesta manera s'afavorirà una relació positiva que permetrà fer un abordatge més profund dels problemes quan apareguin.

Podríem dir que hi ha uns quants moments en els que baixen la guàrdia i ens pot ser més fàcil trobar aquelles condicions que propiciïn la comunicació.

És curiós, però amb els infants i joves d'altes capacitats des de que són ben petits fem servir tècniques que en diem per “adolescents”. No seure davant per davant. No mirar-los als ulls perquè sembla que els fem un tercer grau. Parlar amb ells al cotxe, sense mirada directa mentre tots dos mireu endavant; o caminant pel carrer, o per la muntanya, o la platja, l’un al costat de l’altra. Parlar mentre ell o ella està jugant o dibuixant... Fer preguntes obertes.

Algunes famílies em comenten que un dels millors moments a casa seva és després de la dutxa en el moment d’assecar els cabells...

Però el moment estrella en totes les cases és el moment d’anar a dormir. Sembla que és el moment de les confessions, de les preguntes, dels dubtes, d’expressar sentiments, d’analitzar el dia i de preparar el dia vinent...

Trobem algunes dificultats afegides quan hi ha diferents germans a l’habitació o quan hi ha diferents fills que ens reclamen en el mateix moment però sabrem com resoldre-ho.     

Hi ha altres moments fantàstics quan som capaços de sistematitzar-los (fer-los habituals). Són els moments de dedicació exclusiva amb un dels progenitors. Tenir un temps en exclusivitat és el que desitgen tots els germans. I que aquest temps sigui plaent, això està del tot a la nostra mà. Podem fer alguna cosa que li agradi o simplement podem esperar que el germà surti de l’extraescolar però li podem donar un valor extra a aquest temps.

Activitats de cap de setmana ( Pares)

Els infants i joves d’altes capacitats són persones d’alta curiositat. Això fa que gaudeixin d’una manera especial del fet d’aprendre. Molts d’ells gaudeixen aprenent del món, d’experiències personals, de contacte amb gent que sap, de visites a espais o museus, del contacte amb la natura, amb l’art en qualsevol de les seves versions...

Des de l’inici d’Atenció a les altes capacitats, l’any 2013, va aparèixer una secció de cap de setmana que volia fer aquesta atenció a tota la família. Treballar amb infants i joves aquelles parts de la intel·ligència emocional i habilitats socials que necessitaven pel seu dia a dia. També aquells coneixements a l’alta que demandaven de vegades sense paraules. Vam fer diferents Gimcanes i jocs en família, visites guiades... I amb les famílies, aquelles Escoles de Pares que permetien anar coneixent què caram eren les altes capacitats i com encaixar l’educació del seu fill i o filla amb tota la seva intensitat, hipersensibilitat, ganes d’aprendre, preocupació pel món, necessitat de solitud i de trobar iguals... les dificultats a l’escola, la dificultat de comunicar-ho als altres...

Vam tenir set anys de Programa Atlàntida. I en el vuitè, com a tantes activitats va arribar l’aturada de la pandèmia. Ens tanquem a casa. Molts infants i joves d’altes capacitats van gaudir del treball lluny de l’escola, uns pocs van trobar a faltar els companys, però la majoria haurien volgut allargar l’educació des de casa (quan va estar ben feta). Els caps de setmana vam estar a casa durant molts mesos. La finestra al món van ser les pantalles que molts fan saber fer servir mentre d’altres s’hi quedaven enganxats com les mosques a la mel. Internet ens va permetre aprendre partint de milions de tutorials des de llengües fins a dibuixar passant per fer manualitats. Les activitats presencials van anar desapareixent...

Però ara sembla que poc a poc tornem a tenir algunes possibilitats...  El món cultural va obrint i tenim la possibilitat de tornar al teatre i al cinema. S’obren poc a poc les extraescolars transversals que tant ajuden als nostres infants i joves fora de la seva bombolla escolar.

El Programa Atlàntida segueix parat ara per problemes de salut i de pandèmia. Però hem mutat en dinamitzadors i altaveus d’activitats interessants (no específiques d’altes capacitats però que es poden adaptar).

Hem d’estar atents. Un dels problemes que trobem és que no hi ha un sol lloc on puguem trobar diferents projectes interessants. De vegades, el mitjans de comunicació ens expliquen el que ja ha passat o el que passarà en un futur molt proper i hi ha dificultats de mobilitat o intervenció. Alguns llocs són clàssics: del CosmoCaixa o CaixaFòrum al Museu de les Matemàtiques passant per mil activitats que proposen els Museus arreu de Catalunya. Sovint algunes famílies tenim dificultats en aquestes activitats perquè es puguin apuntar infants més petits de l’edat proposada. Amb la Nit dels Museus tindrem aquest any problemes d’horaris... I amb aquesta hiperpassió per marxar de casa tothom després de tant confinament perimetral... crec que acabarem gaudint més d’activitats on line, de concursos, conferències, tallers o tutorials en els que ens ensenyen idiomes, a llegir quadres, a dibuixar o a muntar construccions... ens haurem d’anar adaptant segons les situacions. 

Esperem que el mes de setembre puguem tornar a presentar el programa Atlàntida i ens puguem retrobar en activitats específiques d’altes capacitats.

Treballem el pom de dalt de la classe (Docents)

Quan es parla de diversitat a les escoles, sense voler, molts docents pensen –per deformació professional- en els infants i joves que presenten dificultats d’aprenentatge, en la part de la diversitat “a la baixa”. Darrerament comença a haver-hi docents que tenen en compte una altra part de la diversitat. Aquella part de la diversitat a l’alta que molts, per desconeixements o per coneixements sense cap fonament que se’ls han enganxat; no tenen present perquè creuen que si són tan llestos ja se’n sortiran, o que sent tan llestos no tenen dificultats.

La meva proposta és treballar amb el pom de dalt de la classe. Totes les classes tenen pom de dalt.

Qui forma part del pom de dalt de la classe? 

Tenim a les aules alumnes identificats d’altes capacitats (superdotació o talents) i d’altres sense identificar però que també ho són. També en tenim que tenen bons resultats però no són d’altes capacitats. Aquests infants i joves han de ser atesos. No pot ser que passin desapercebuts perquè ja van bé i no fan soroll, són políticament correctes, o no són demandants. Crec que és necessari atendre’ls i faig servir la fórmula del pom de dalt de la classe (independentment de la seva identificació). Poc a poc hi anirem afegint aquells alumnes identificats o no que encara no tenen bons resultats o que fins i tot tenen actituds disruptives. Aquest grup d’infants o joves formen part d’una segona fase quan la primera ja està instaurada. Els haurem d’anar afegint al pom de dalt de la classe quan estiguin preparats (segurament els haurem d’acompanyar...)

Com els podem atendre? 

Tres són les paraules claus: VINCLE, OBSERVACIÓ (lupa) i REGISTRE. No és cap novetat. Hauria de ser per a tots els infants però començarem per aquests. En els resultats del trimestre anterior ja hem vist el seu ritme d’aprenentatge i autonomia de treball (OBSERVACIÓ i REGISTRE). Podríem començar amb un temps de dedicació per plantejar aquesta atenció (VINCLE). És viable possibilitar que no hagin d’esperar que tota la classe hagi entès uns continguts o procediments quan ells els entenen entre la primera i la tercera explicació, o abans de que es produeixi la primera explicació. Podem escriure a la pissarra els exercicis que proposem per quan hagin entès l’explicació? Podem proposar exercicis d’ampliació? Poden, ells i elles, treballar de manera individual?

Tots tenim clar que hi ha uns alumnes que no copien enunciats i fan directament els exercicis. Per l’altra banda podem tenir alumnes que treballen diferent, són les dues cares de la diversitat. Ningú és més que ningú, al contrari, el millor de la diversitat és el respecte a la dignitat de tothom.

Això s'acaba! (Pares i Docents)

Algú pot quedar sobtat pel títol però realment... quan comencem el tercer trimestre del curs és que el curs va arribant al final. Ara tenim el joc del got mig ple o mig buit. Però no depèn de com ho vulguem veure. La realitat és molt tossuda.  La realitat és que ja hem viscut dos trimestres i ens queda només el darrer. És el de tancament i per tant el que ajuda a afinar l’evolució. Per tant, és un trimestre important. I amb la importància de la consolidació o del canvi comencem les classes en aquest mes d’abril acabat d’estrenar.

Comencem mesurant les nostres expectatives. Cal començar “amb el peu dret” alhora que sabem que els primers dies hi haurà moments de ritme caribeny perquè hi ha qui pensa que la rentrée s’ha de fer poc a poc. La lentitud i el repàs poden presidir algunes de les sessions però ben aviat tornarem a agafar la velocitat de creuer...

En aquests primers dies, és convenient que els docents reforcin el vincle i escoltar si l’alumne ha pensat en alguna proposta per fer a classe o a casa. La segona setmana ja li podeu presentar la possibilitat de fer alguna proposta concreta d’ampliació o aprofundiment.

Aquest tercer trimestre, per alguns, és un trimestre de consolidació. Si fins al moment hi ha hagut un bon funcionament i aprenentatge, res ens fa pensar que hi hagi d’haver canvis en negatiu, per això pensem que hauria de ser un temps de consolidació.

Per altres alumnes pot ser un bon moment de canvi i millora. Mil motius ens poden haver fer arribat a una situació de mals resultats o de comportament disruptiu. Aquest pot ser un punt d’inflexió i de canvi. Si es dona aquest cas, tots (alumne, docents i pares) haurem de posar de la nostra part. No és gens fàcil posar el comptador a zero, donar possibilitats reals de canvi, creure – tots plegats- que la millora és possible. Sabem que sovint necessitem algun ajut extern. Hi ha vegades que un canvi d’ambient, d’escenari és molt positiu perquè sense voler els actors secundaris mouen als protagonistes a mantenir les activitats disruptives i fan molt difícil el canvi. 

    

Aquest trimestre ens ajudarà a consolidar bons resultats o a poder-hi arribar. Tots: família, docents i els propis alumnes estem cridats a aconseguir-ho. Si tenim infants o joves d’altes capacitats entenem que per llei natural i per “egoisme social” hauríem de treballar perquè sigui possible el desenvolupament de les seves característiques i l’optimització de les seves característiques. Avui, primer dia de classe post vacances estem a temps!