dijous, 24 de juliol del 2014

La nit i les altes capacitats


Als nens i nenes d’altes capacitats els apassiona aprendre i tot ho troben interessant. Per això, l’hora d’anar a dormir sol ser un problema. “Sol no te’n vagis!” o “Dormir és perdre el temps” són frases amb les que expressen què senten... Però el nostre cervell necessita descansar i processar tot el que ha passat durant el dia. Sortosament en molts casos els pares han aconseguit establir unes rutines durant l’any i molts infants hi entren, amb més o menys dificultats.

Però ha arribat l’estiu. El moment en el qual les rutines es modifiquen: llevar-nos, esmorzar, el temps d’oci, i també el temps d’anar a dormir. Sabem que quan torni l’inici de curs amb el seu ritme ben compassat segurament tot tornarà al seu lloc però ara... tot trontolla.

Hi havia una rutina clara d’activitat, de lloc i de temps al voltant d’anar a dormir. Ara amb la calor, el relaxament dels horaris, la improvisació diària... tot belluga. Quan desapareix la seguretat poden aflorar pors, canvis i aquell nen o aquella nena que sempre havia anat a dormir sol sense problemes ara es confessa atemorit per la foscor (que sempre ha estat allà) i reclama la presència dels pares i, fins i tot, intenta o aconsegueix un canvi de llit.

Alerta! Qualsevol concessió en aquest camp és molt perillosa perquè difícilment serà “només per avui” i l’infant s’ho pren fàcilment com “terreny conquerit” o “dret adquirit”. 

Durant el dia tot segueix normal però quan s’acosta l’hora d’anar a dormir... comença l’espectacle! Si els infants són petits cal marcar novament de manera clara una rutina i fer l’esforç de no sortir del guió. Podem improvisar al matí o a la tarda però no al vespre. Cal pensar una rutina possible i seguir-la (segurament serà una rutina diferent de la del curs però rutina a la fi).

Què hauria de contemplar la nostra rutina? Un ambient tranquil abans d’anar a dormir, el petó de bona nit, el pipi de bona nit, potser llegir un conte positiu, cantar cançons, tancar els ulls i mentalment pintar un paisatge ben relaxant, fer exercicis de relaxació o de respiració, repassar el millor moment del dia... (imaginació al poder!!!)

Però sobretot un cop establerta cal mantenir la rutina. Cada dia el mateix. Pels adults certament avorrit pels infants certament imprescindible. Les rutines els donen seguretat i cal mantenir-les amb fermesa i amor, dos ingredients imprescindibles en l’educació familiar.

Recordem també que els infants d’altes capacitats graben tot el que passa durant el dia per tant vigilem en els comentaris que fem sobre la nit i el dormir. Recordeu que no només graben paraules sinó sobretot la comunicació no verbal. Pensem bé les coses abans i podrem ajudar fent que tot vagi en la mateixa direcció i aconseguirem fer del moment d’anar a dormir un moment plaent per l’infant.

Amb la rutina del son, com en tot, hi ha infants més dòcils i més difícils. En la mida que nosaltres no defallim els ajudem a créixer. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada