Algunes vegades la intervenció educativa ordinària no es suficient. Tenim alumnes d’altes capacitats que necessiten més i amb aquests estudiem la possibilitat de fer una intervenció educativa extraordinària. Aquesta no és adequada en tots els casos. No serveix per a tots els alumnes d’altes capacitats. Caldrà estudiar bé cada cas. Però en els casos en els quals sigui necessària caldrà posar en marxa els mecanismes per fer-la realitat.
El Departament
d’Ensenyament va publicar l’any 2013 un dossier dins dels Materials per
l’atenció a la diversitat anomenat “Les altes capacitats: detecció i actuació
en l’àmbit educatiu”. D’aquí traiem la informació per explicar en què
consisteix la intervenció educativa extraordinària.
Quan ens referim
a la intervenció
educativa extraordinària parlem d’acceleració, de flexibilització o compactació
de cursos. M’agrada parlar de compactació de cursos perquè no implica córrer ni
saltar, ni deixar forats... accelerar em fa pensar en anar tant de pressa que
es pot provocar un accident.
Generalment la
part cognitiva no sol preocupar-nos perquè poden fer els continguts del curs
següent i possiblement també els del següent. Aquesta part no sol presentar un
problema, sobretot si parlem d’infants o joves amb superdotació. Els alumnes
amb talents caldrà que tinguin bon nivell de la resta sinó quedaran descartats.
És cert que quan ens hi posem, si cal, haurem de treballar perquè no quedin
llacunes o forats en temes essencials.
Alguns no tenen
bons resultats però no vol dir que no els puguin tenir. N’hi ha que no tenen
especialment bons resultats i això els invalida als ulls d’alguns docents però
estan arribant on són amb zero esforç i motivació. Van al ralentí... ni a mig
gas. Sovint quan fem la proposta i la lliguem amb els resultats l’alumne s’activa
i aconsegueix bons resultats perquè abans no eren una prioritat. (sovint
intentem vendre cursos de natació a persones que els arriba l’aigua als
turmells).
Quan veiem la
part social haurem d’observar quin és el seu arrelament a l’aula actual. La
relació és molt estreta, de dependència, superficial? La superficialitat és un
punt a favor. Poden tenir una bona relació. Alguns estan contents a la classe
però quan els preguntem com veuen la possibilitat de fer una compactació i
acceleració diuen que si son amics de veritat els conservaran i si només són
companys en trobaran d’altres. Per alguns infants els companys són molt
importants i això pot ser invalidant de la proposta.
També haurem
d’inferir com pot encaixar aquest canvi. Ara parlem de maduresa. Passarà un
temps que no serà ni d’una classe ni de l’altre. Quan passi al grup superior
treballarem la seva acollida però poden aparèixer enveges o mirades i
expressions que vagin directes a la seva línia de flotació. Haurà de poder ser
fort, fer-se fort i seguir construint-se en positiu. Caldrà una esquena de
nedador, i no quedar-se enganxat en tot el que li passi o li diguin. En aquest
camp haurem de veure la fortalesa de l’alumne i l’haurem d’acompanyar al llarg de
tot el procés. Aquí sol presentar-se la por de si en seré capaç. Es trobarà sol
a l’aula, haurà de saber treure’s les castanyes del foc, els adults podem fer
suport i donar estratègies però ell serà el protagonista. La feina l’haurà de
fer ell.
Un altre punt que
haurem de tenir en compte és l’autonomia de feina. Cal anar en compte amb
aquests aspecte. Sovint no ho podem veure però hem de pensar si estaria
preparat per fer-ho. De l’ús de l’agenda, l’escriptura (en els primers cursos
l’automatització de l’escriptura és essencial, els seus companys porten un curs
més escrivint), la presentació (lletra, números, ús de l’espai en el paper,
activitats de dibuix...), l’organització del temps, l’organització del
material... De vegades tot això pot ser mig inexistent perquè no hi ha
motivació, quan els diem que només serà possible el canvi si hi ha una bona
feina, de cop poden aparèixer perquè hi ha una motivació clara. És realment
sorprenent el canvi que poden mostrar.
Si tot és positiu
caldrà preparar una proposta. En aquests moment els adults creiem que és la
intervenció educativa necessària per aquests alumne concret. Aquesta proposta
es pot quedar en res si ell no vol, perquè els alumnes tenen la darrera
paraula. La meva experiència em diu que quan parlo amb ells i els explico que
comencem un procés en el qual; professors, pares i tècnic especialista el
proposem per fer una compactació de cursos. La primera pregunta que fan és: “És
legal?” I després de la resposta, si estan ja cansats d’esperar la seva
resposta és “on he de signar?”. Després pensen en els companys i en la por al
canvi... cal que paeixin la situació i que els acompanyem. Si els adults creiem
que és la millor solució perquè pensem en ells en las seva globalitat, els hem
d’acompanyar perquè prenguin la decisió adequada.
La proposta pot
passar per una acceleració parcial, d’una o més matèries per acabar en un
acceleració total. A mi m’agrada proposar començar un curs i fer el primer
trimestre, en el segon trimestre fer una acceleració parcial i en el tercer
trimestre una acceleració total. Aquesta és una proposta teòrica però cada
alumne és un món. Finalment haurem de veure què necessita i quines són les
possibilitats del centre (la classe de la que surt, la classe a la que anirà on
veurem companys i tutor més adients si hi ha diverses possibilitats, la
possibilitat d’horari...).
Quins són els
millors moments per fer una acceleració. Per mi són Quart de Primària i Primer
d’ESO. Alguns alumnes sembla que ho necessiten abans però generalment m’agrada
més fer ampliacions i aprofundiment en els primers cursos de Primària. Tot i
així, he suggerit algunes compactacions a Primer o Tercer de Primària... cada
alumne és un món.
Sempre hem de
posar la lupa en l’alumne i veure què necessita. Aquesta és la intervenció més
barata per l’escola però alhora en un trimestre podem tornar a necessitar fer
enriquiment escolar o adaptacions curriculars. No és una intervenció que
exclogui les altres, generalment les acaba incloent amb el temps.
Actualment parlem
de que es pot fer una acceleració a Primària i una a Secundària. Però hi ha
alumnes que estan començant a fer una tercera acceleració. Totes les
acceleracions necessiten de l’aprovació de l’EAP i de la Inspecció Educativa.
Caldrà justificar el per què d’aquesta intervenció extraordinària i quan tot
estigui a punt la darrera paraula la tindrà l’alumne. Recordeu que no tots els
alumnes d’altes capacitats són candidats a fer una compactació de cursos.