Repassem o avancem?

Hi ha alumnes d’altes capacitats que quan comença el curs ja tenen tots o molts dels coneixements dels que veuran els propers deu mesos. Per tant des del primer dia viuen en una repetició constant.

Si els alumnes són políticament correctes i no demandants no diran res i intentaran treballar el millor possible. Alguns, fins i tot, amagaran el que saben. Però això no vol dir que a l’escola estem cobrint les seves necessitats. 

Molts amb mentalitat positiva diuen que ara estan repassant però aviat entraran en matèria i ja no  se’ls farà tan pesat. Seguim en la línia d’amagar-se i esperar temps millors que si no som capaços de moure peça mai arribaran,

Un dels nois de 3r d’ESO coincidia amb un de Cinquè, i em deien que no podien entendre per què molts professors feien preguntes o indicaven treballs per fer dels quals ja en sabien la resposta. Ells creien que havien d’anar més enllà i donar resposta a preguntes de la qual no en sabessin la resposta perquè si no és així, quina gràcia té? En un estadi inicial en el qual comencem a conèixer la realitat i posar nom a les coses és normal però desprès cal un canvi.

Un altre noi, parlant del treball de recerca de Batxillerat, em deia que volia treballar sobre alguna cosa realment interessant i que millorés la vida de la gent. Quan les coses que treballem a l’escola tenen un efecte sobre la realitat cobren un sentit.  

Per a molts d’ells, grans i petits, la seva realitat escolar és com el dia de la Marmota. No avancen, només repeteixen. Però... podem canviar això a l’escola?

El primer que hem de fer com a docents és observar i escoltar. Ens serveix per a tots però si tenim alumnes identificats ´és imprescindible. Amb això el que fem és crear vincle amb l’alumne. Que noti que el volem escoltar, volem saber com està i què necessita. No sabem si li podrem donar, però necessitem saber quines són les seves necessitats. Molt sovint ens trobem amb infants i joves a qui mai ningú ha fet aquestes preguntes i no saben respondre. O com que volen complaure a l’adult pensen què és el que vol escoltar. O com va dir una nena: “si la meva mestra ha estudiat per ensenyar i a més m’estima, com li he de dir què necessito... ella em donarà el més convenient”. Podria tenir tota la raó, però de vegades la mestra no està al cas, o no coneix les seves necessitats, o no sap que les pot atendre i li dona “cafè per a tots”.

Hi ha mestres i docents que, vull pensar que sense voler, guien als seus alumnes en una direcció concreta. D’altres donen estratègies i permeten que vagin fent.

Treballar el pensament convergent i divergent no són excloents, al contrari els hem de treballar tots dos. Sabem que quan aixequem el vol a partir del que coneixem, podem aconseguir maneres diferents de treballar, sobretot més creatives.

En les situacions d’aprenentatge  és on es poden oferir diverses possibilitats i no quedar-nos amb les activitats repetitives. Necessitem activitats que els impulsin, que representin reptes... En un proper post veurem algunes possibilitats.

Les altes capacitats a l'escola o a l'institut

Ja tenim les escoles en marxa. Quan parlem de vacances sembla que parlem d’un passat molt llunyà perquè ja hem “tornat a la normalitat”.

Aquest curs ja hem superat la bogeria d’indicacions de pandèmia del curs passat. Hi ha un munt de coses que s’han quedat des de l’entrada i sortida esglaonada fins la bondat dels grups bombolla tt i que hi ha un punt més de flexibilitat (cosa que molts dels nostres nens i nens agraeixen).

Tot i això segueixen havent-hi alumnes de risc, professors de risc, famílies de risc. I comença a haver-hi algun grup confinat. S’han de tenir en compte tantes variables que sempre trobarem algú descontent. De fet ja ho diuen que no plou mai a gust de tothom.

I en tot aquest gran embolic del sistema apareixen les necessitats dels alumnes. La gran diversitat que tenim a les aules. En la gran majoria de centres ja fa molts anys que es treballa la part de baix de la diversitat. La part dels alumnes que tenen dificultats per aprendre per motius físics, psíquics o socials. Però des de fa uns anys han començat a aparèixer alumnes que formen part de la diversitat a l’alta. Infants i joves amb altes capacitats identificades o no que podrien estar en la franja alta de la classe i no sempre ho aconsegueixen perquè sovint a classe han d’esperar, repetir... i perden les ganes, la il·lusió i la curiositat. Es van apagant i alguns d’ells poden arribar la fracàs escolar. Alguns no arriben a tenir el Graduat Escolar tenint la capacitat per fer Batxillerat i desprès dos graus alhora. Altres són políticament correctes i com que no fan soroll no estan tampoc atesos però ells s’autoabasteixen i van avançant en el sistema per disciplina personal, per l’autoritat de la família, perquè tenen un objectiu clar, o per mil motius diferents... 

Per tot això malgrat el temps complex que vivim crec que és moment de parlar d’altes capacitats. Em poso a disposició dels equips directius de l’escola pública, privada o concertada de Catalunya per parlar d’altes capacitats. Ara és el moment perquè en paral·lel a la resta d’activitats de l’escola / de l’institut, que són moltes, parlem amb algú d’altes capacitats. El vostre claustre i els vostres alumnes us ho agrairan...

Quan aquest cap de setmana una família m’explica que no hi ha res a fer a l’escola i que la solució que han trobat és empoderar al seu fill i donar-li recursos perquè el que fa a l’escola no li faci mal se m’ha trencat el cor. No! Evidentment els hem d’empoderar perquè no sempre trobaran escalf o la millor atenció possible, però la solució no és treballar només amb ell o ella. L’escola ha de fer la seva part.

Necessitem sensibilització i formació en aquest àmbit perquè sinó promocionem que s’amaguin però que aquesta desatenció els acabi passant factura. No és tan difícil. Us podem acompanyar...

Si voleu que en parlem escriviu-me a atencioaltescapacitats@gmail.com Sóc Sílvia Llucià, pedagoga, vaig ser mestra i directora de l’Escola Menéndez Pidal de Barcelona, on vaig fer tots els papers de l’auca, fins el seu tancament el 2012. A partir d’aquest moment m’he dedicat única i exclusivament a les altes capacitats fent formació; seguiment a alumnes, famílies i centres escolars; predetecció d’altes capacitats i activitats extraescolars específiques de cap de setmana. El meu àmbit d’acció és tot Catalunya i resto, com deia, a la vostra disposició.

Tots els dilluns i dijous del curs trobareu entrades noves per a docents o famílies en el bloc: atencioaltescapacitats.blogspot.com

Activitats familiars per a infants i joves curiosos

 • Programa Atlàntida: Al febrer de l'any 2020 es va parar tot. Semblava que era només per quinze dies però ara ja sabem que tot va ser diferent. A "Atenció a les Altes Capacitats" portàvem des del 2013 fent una activitat extraescolar de cap de setmana dedicada a nens i joves d'altes capacitats i les seves famílies. Li vam posar per nom el Programa Atlàntida. El projecte va anar evolucionant amb els anys. L'objectiu sempre ha estat atendre les necessitats específiques de nens i joves d'altes capacitats, fer formació a les famílies i posar-los en contacte amb altres nens, joves i pares que estan vivint la mateixa situació.

La població amb la qual treballem des de l'inici de la nostra activitat ha estat molt amplia en el territori català: des de Reus, fins al Estartit i cap a l'interior fins a Tàrrega, Cardona o Ribes de Freser per parlar dels extrems; però també Terrassa, Sabadell, Igualada, Granollers, Arenys de Mar i de Munt, Canet, Badalona ... i, com no, també Barcelona. Nens i nenes de poblacions diverses; d'escoles públiques, privades i concertades ...

Aquesta dispersió i la necessitat de formació-atenció de les famílies van aconseguir que aquesta activitat es mantingués en el temps. Moltes han estat les propostes al llarg dels anys i el passat diumenge 26 de setembre vam fer la presentació d'aquest curs al Museu Nacional d'Art de Catalunya.

Aquesta és la Segona activitat de el Programa Atlàntida: (ens trobem mitja hora abans de començar l'activitat per poder iniciar-la amb la màxima puntualitat)

Smart Barcelona "Ciència i Enginyeria": Dissabte 2 i Diumenge 3 d'octubre per a nens i nenes de 7 a 14 anys. Les familias s'apunten directament al web de Smart Barcelona.

Ens trobarem al Centre Cívic Joan Olivé "Pere Quart" de Barcelona, ​​al carrer del Comandant Benítez, 6. (a les Corts, darrere de el Nou Camp).

Diumenge 3 d'octubre.- Taller: Ciència i enginyeria. Naus, avions, trens i coets: és l'hora d'aclarir com funciona tot això! Obrim un estudi de construcció no només per analitzar l'estructura de la maquinària, sinó per armar algunes maquetes. Trobareu més informació al web de Smart Barcelona.

Diumenge 7 de novembre.- Taller: Química i vida. La química que ens envolta i com la fem servir. En dues hores sintetitzarem perfums, crearem pintures, joies i aprendrem sobre la química dels aliments.

Diumenge 12 de desembre.- Taller: Experiments biològics. Experiments reals dels científics moderns en diferents branques de la biologia, des de la microbiologia fins a la genètica. Equiparem 4 laboratoris amb la darrera tecnologia i estudiarem el món viu en tots els nivells de la seva organització, des de les cèl·lules individuals fins a poblacions senceres. 

Smart Barcelona té una àmplia experiència en aquestes activitats amb infants i joves. Mentre els fills són als tallers de diumenge de les 11 del matí i de les 3 de la tarda, els pares tindrem una sessió d'Escola Familiar d'Altes Capacitats. Quan us hagueu apuntat cal que aviseu per concretar la vostra participació a l'Escola Familiar d'altes capacitats per telèfon, what's app o mail a atencioaltescapacitats@gmail.com o 646486159. Té un cost adicional de 10 euros per família. 

·  * Del 27 al 30 de setembre anar al cinema valdrà 3,5 euros. Cerca més informació. És una bona ocasió per veure cinema en pantalla gran.

 

·   * Fins el 3 d’octubre al Passeig de Gràcia de Barcelona hi podeu trobar la 70a Fira del Llibre d’Ocasió Antic i Modern.

 

·    * El cap de setmana del 2 i 3 d'octubre el món de la pagesia, ramaderia i molts altres establiments obren les portes de casa per acostar a tothom la seva manera de treballar a "Benvinguts a pagès". Una bona ocasió per conèixer com viuen a pagès.

 

·   * El cap de setmana del 16 i 17 d'octubre, tindrà lloc 'Viu Montjuïc, el parc de la cultura', un cap de setmana d'activitats culturals i de lleure per a tota la família. 22 equipaments de Montjuïc uniran forces per a dur a terme activitats pròpies i accions conjuntes en cocreació i col·laboració entre ells i oferir als barcelonins i barcelonines, una nova oportunitat per a redescobrir i fer-se seu el parc. Les activitats combinaran itineraris guiats i teatralitzats amb jornades de portes obertes i visites guiades als equipaments, intervencions participatives, música, dansa i teatre. A més també hi haurà zones per menjar, beure i descansar.

Engeguem el blog d’Altes Capacitats

En el blog d’Altes Capacitats, podreu llegir un nou post tots els dilluns i dijous del curs lectiu en català i castellà sobre la intervenció educativa en l’àmbit de les altes capacitats a casa i a l’escola. Els escrits van dirigits a pares, mestres i docents dels diferents nivells educatius. 

Quan parlem d’Altes Capacitats no podem evitar tota una colla de creences que se’ns han anat enganxant sense estar confirmades i conformen els mites que hem donat per bons i ara ens tenyeixen la mirada.

És cert que tots necessitem formació però sobretot sensibilització.

Quan parlem d’infants i joves amb altes capacitats no parlem d’un col·lectiu homogeni. Hi ha una colla de característiques més freqüents però cadascú és diferent i presenta tres barreges. Poden presentar algunes característiques freqüents en diferents graus. La primera barreja és amb la seva manera de ser i fer. La segona és amb el seu entorn. La tercera és amb el seu històric. Aquesta és una simplificació per entendre la gran diversitat entre les persones que presenten altes capacitats.

Per poder treballar amb ells o elles a casa i/o a classe haurem de posar la lupa, observar-los, escoltar-los i a partir d’aquí podrem preparar una intervenció educativa adequada.

Tenir altes capacitats ha de ser una situació però desgraciadament per a molts infants, joves i famílies es converteix en un problema. A atenció a les altes capacitats treballem des del 2013 perquè sigui novament una situació.

Els dimarts podrem trobar activitats per a ments curioses. Algunes seran específiques d'altes capacitats i altres no, però totes elles poden ser interessants. No sempre podem tenir informació a l'abast i serem transmissors de possibilitats.

Desitgem que fem entre tots un bon curs!

No vull deixar el meu mestre/la meva mestra!

 

Hem començat el mes de juny i alguns centres ja han començat a fer sessions només al matí. S’olora l’estiu darrera la porta. I ja hi ha aquella sensació de que hem de començar a tancar coses... el curs s’acaba. Algunes activitats s’han acabat amb el mes de maig, alguns ja han fet la darrera sessió de piscina...

Hi ha tutors i tutores que han fet molt bé la seva feina i han aconseguit fer vincle amb els nostres fills. Quan un mestre estableix vincle amb els alumnes d’altes capacitats és molt important perquè sabem que no tindrem menys dificultats però que estarem junts per passar-les. La mirada, clarament , és una altra. Pot ser que no tingui una gran formació en el tema però si té sensibilitat i connecta amb ell o ella tenim molt de guanyat.

Això és el que esperem dels tutors i de la resta dels mestres, però especialment dels tutors. És el primer que els demanarem al mes de setembre i molts podem dir, ara que ja hem entrat en el mes de juny, que ho han aconseguit (encara que sigui en el tercer trimestre).

És molt trist quan algú creu que ja falta poc per acabar el curs i que el millor és que s’acabi aviat. Quan això es pensat i dit de manera coral per la família i el tutor és terrible. No s’ha creat el vincle. Alguna cosa no ha permès que aquest infant i el seu adult responsable a l’escola connectessin. Tots dos han perdut una gran oportunitat i sense voler s’han fet mal. La informació rebuda per tots dos no ha estat correcte i clara o ha estat mal llegida... una pena, una desgràcia que pot acabar amb un infant que no vol anar a l’escola; quan hauria de ser el millor lloc del món pel que hi aprèn, pel que se li proposa i per les relacions que hi té.

Hi ha escoles que mantenen els tutors en el cicle i altres que no. Alguns encara no saben amb quins mestres podran comptar el curs vinent. Aquest curs s’han reduït les ratios i ampliat el nombre d’aules però sembla que s’acaba i hi ha molts dubtes respecte als tutors i els grups. Tothom està l’espera i potser haurem d’esperar a mitjan de juliol o fins i tot setembre per saber el tutor o la tutora del curs vinent.

I aviat començarà en els nostres infants la segona part d’aquest vincle... He estat molt bé aquest curs... podria tenir a la Y o a l’X el curs vinent? No el vull deixar, no la vull deixar... ens entenem bé, em cuida, m’acompanya, m’exigeix, em proposa... M’agradaria que poguéssim continuar junts... La tutoria no inclou només la part acadèmica, que també, sinó que també la part més personal, emocional i social. Aquesta és la tutoria que agraeixen els nostres infants, la tutoria que connecta i arriba a totes les àrees de la persona.

En el fons tornem a estar en zona de confort i el que vindrà es desconegut encara que ens coneixem del pati o de veure’l per l’escola o fins i tot d’haver-lo tingut a classe. La relació amb el tutor sempre és diferent als altres mestres. Ara, torna a tocar un salt al buit. Sabem per experiència que és molt possible que quan arribi el proper juny la situació serà la mateixa però cal viure el curs intensament i elaborar de nou un vincle que ens ajudi a fer una altra part del camí.

Per això insistim en fer un bon tancament, un bon traspàs i un bon inici. Al setembre serà el moment de veure’ns o de fer-nos una trucada que iniciï aquest camí. Una relació personal que treballarem de manera sistemàtica al llarg de tot del curs i ens permetrà que l’alumne creixi i es vagi convertint en la millor versió d’ell mateix o d’ella mateixa.

En la sessió de tancament podem recordar aquells moments viscuts i obrir la porta al que vindrà, que ara és incert però serà tan real com el que tenim.

Reservem un temps en aquest boig mes de juny per tancar la tutoria revisar els avenços fets i començar a preparar curs vinent... serà bo per a tothom!

Tastet d'activitats del Programa Atlàntida

 

Al febrer del 2020 es va aturar tot. Semblava que era per quinze dies però ara ja sabem que tot ha estat diferent. A Atenció a les altes capacitats portàvem des del 2013 fent una activitat extraescolar de cap de setmana dedicada a infants i joves d’altes capacitats i les seves famílies. El vàrem batejar com el Programa Atlàntida. El projecte va anar evolucionant amb els temps. L’objectiu sempre ha estat atendre les seves necessitats específiques d’infants i joves, fer formació a les famílies i posar-los en contacte amb altres infants, joves i pares que estan vivint la mateixa situació.

La població amb la que treballem des de l’inici de la nostra activitat ha estat molt amplia en el territori: des de Reus, fins a l’Estartit i cap a l’interior fins a Tàrrega, Cardona o Ribes de Freser per parlar dels extrems; però Terrassa, Sabadell, Igualada, Granollers, Arenys de Mar i de Munt, Canet, Badalona i, com no, també Barcelona.

Aquesta dispersió i la necessitat de formació-atenció va fer que aquesta activitat es mantingués en el temps. Moltes han estat les propostes i algunes molt sonades com la dels Llops al Montseny que vam repetir fins a set vegades.

Una feina molt personal, en petits grups i amb personal format i específic han fet perdurar el Programa Atlàntida amb el temps.  

Per fi sembla que l’apertura es va consolidant... i en aquest mes de juny us proposem un tastet d’activitats del Programa Atlàntida. Aquesta vegada es tracta de convertir activitats que estan programades en activitats d’altes capacitats pels assistents i la seva manera de participar-hi.

Aquestes són les activitats: (ens trobem dos quarts abans de començar l’activitat per poder començar ben puntuals)

El Born de Barcelona “Festa i gresca a la Barcelona del 1700” Dissabte 5 o 12 de juny         

Us imagineu una ciutat on un de cada tres dies hi hagués una celebració? Doncs la Barcelona del 1700 era així, una ciutat avesada a la festa i la diversió, amb més de cent dies festius a l’any! La festa no era més que un reflex d’una ciutat diversa, plural, dinàmica i connectada al món a través del seu gran comerç. Els carrers, plens de gent, s’omplien d’arquitectures efímeres espectaculars, s’organitzaven processons, desfilades, balls de màscares i disfresses i la música i la dansa prenien molt de protagonisme.

L’itinerari urbà Festa i gresca a la Barcelona del 1700 transcorre pels principals espais patrimonials del barri de la mà dels educadors del Born, i en aquesta ocasió s’acompanyen de personatges teatrals que encarnen la bogeria i la transgressió pròpies de la festa barcelonina i de part de l’equip d’Atenció a les Altes capacitats. Que comenci la festa!

Import de l’activitat: Fareu la inscripció a la web del Born. Són 4 euros per persona. Per l’activitat a Atenció a les altes capacitats fareu el pagament en l’activitat de 10 euros per família.

 

Smart Barcelona “Cirurgia”  Diumenge 13 de juny  15h    De 7 a 14 anys

Ens trobem al Centre Cívic Joan Olivé “Pere Quart” de Barcelona, al carrer del Comandant Benítez número 6. (a les Corts, darrera del Nou Camp). 

Taller: Cirurgia  Alguns infants somien en ser metges. Amb aquestes activitats faran una immersió en aquesta professió. Trobareu més informació a la web de Smart Barcelona.

Cirurgia és el programa de medicina de Smart Barcelona. Tot serà gairebé real. Les revisions mèdiques prèvies a la cirurgia, el diagnòstic, l'anestèsia, els instruments quirúrgics. L'únic que no és 100% real és el pacient. Per al programa de Cirurgia, equiparem quatre quiròfans. En cadascun d'ells, els nens amb l'ajuda dels monitors realitzaran quatre operacions diferents. Aprendrem a operar l'apèndix, extreure un tumor, realitzar una traqueotomia i realitzar operacions a la cavitat oral. L'execució de les operacions està necessàriament precedida d'una introducció teòrica. Volem que els nens entenguin el que estan fent, i no només repetir les accions del monitor.

Smart Barcelona té una amplia experiència en aquestes activitats amb infants i joves, i nosaltres busquem fer una sessió específica pels alumnes amb altes capacitats entenent que les seves característiques són diferents i poden aprofitar molt una activitat feta per la seva capacitat d’aprendre i no per la seva edat. Per això tots els monitors de l’activitat són estudiants universitaris i reben una formació en atenció a les altes capacitats i estan acompanyats pels nostres monitors. 

Mentre els fills estan als quiròfans, els adults tindrem una sessió d’Escola Familiar.

Aquest és el tastet que us oferim en el mes de juny. Són grups molt reduïts i poques activitats...

Si esteu interessats en el Programa Atlàntida, o en voleu més informació, podeu contactar amb nosaltres a atencioaltescapacitats@gmail.com. El curs vinent intentarem reemprendre l’activitat en totes les seccions: Infantil, Primària i Secundària.

Sant Jordi. Festa de la Lectura (Pares i Docents)

Demà és Sant Jordi. La Festa de la Lectura. Molts infants i joves d’altes capacitats els agrada llegir. Han tingut la sort de trobar el seu llibre. El llibre que els ha enganxat i que els ha obert la porta a molts d’altres. N'hi ha que són devoradors de llibres. Per aquests la Diada de Sant Jordi és perillosa perquè és com deixar-los en una botiga de llaminadures. Molts tenen el seu propi criteri, gaudeixen triant i remenant, llegint contraportades i sinopsis fins que arriben a aquell llibre amb el que diuen... és aquest!

Hi ha altres infants i joves que diuen que no els agrada llegir perquè encara no han trobat el seu llibre. De vegades no és fàcil. Sobretot per a tots aquells apassionats de les ciències, la física o les mates que troben absurds els llibres “d’aventures” de la seva edat. Per aquests sempre aconsello els llibres de preguntes i respostes, o els llibres especialitzats en meteorologia, física, biologia, atles... més tècnics que aporten coneixements i no “historietes”. O fins i tot, aquells de biografies de persones que han passat a la història, que solen tenir vides molt interessants. 

N’hi ha d’altres que no els agrada llegir perquè pel motiu que sigui no han adquirit la fluïdesa en la decodificació de les lletres o en la comprensió lectora. Per aquests podem triar per una banda llibres de “Lectura fàcil” perquè vagin agafant agilitat i algun dels altres que els hi puguem llegir perquè puguin treballar la comprensió, encara que sigui en el seu aspecte auditiu.

A alguns, els agrada el món del còmic i pot ser un bon inici (solen tenir poca lletra però cal descodificar també els dibuixos). Són bons llibres per alternar amb altres.

Les biblioteques ens permeten entrar en àmbits diferents sense haver d’adquirir-los. Amb els bons lectors parlem amb els profes de llengües i pactem un llibre l’infant o jove, i un altre a proposta del mestre. El pacte és llegir 30 planes si després d’això el llibre no l’ha enganxat el pot deixar. Això els permet entrar en llibres que no agafarien per ells mateixos: poesia, teatre, biografies, clàssics... 

La lectura és essencial per veure, viure, conèixer sense sortir de casa, on tu vulguis, amb la posició que vulguis... en paper, en format electrònic, en format auditiu ... però demà el llibre va acompanyat d’una rosa.  

Altes capacitats a Educació Infantil (Pares i Docents)

A les Llars d’Infants i a Educació Infantil la diferència entre els infants d’altes capacitats i els seus iguals pot ser molt gran. En aquest escrit veurem quatre criatures i la seva manera d’estar a l’aula i al món.  

1.- Moltes vegades els adults creuen que els infants d’altes capacitats tenen dificultats en les habilitats socials perquè alguns infants es veuen tan diferents dels seus iguals (nascuts en el mateix any) que no saben com relacionar-s’hi.

La nena més petita que he tingut presentava aquesta dificultat segons les observacions de la seva educadora a la Llar d’Infants. Estava en el grup d’un any, va fer dos anys al febrer. Anava a l’escola només al matí. No hi anava contenta. Entrava a classe amb la mare i quan ella marxava la nena passejava per la classe i mirava els seus companys sense interactuar amb cap d’ells. Després s’asseia en un racó. Quan se li donaven pedres, palets o xapes per jugar no sabia què fer-ne i preferia no tocar-los. No parlava. No deia una paraula. La mestra creia que sí que ho entenia tot perquè de vegades mirava a l’adult que parlava a classe però no actuava en conseqüència. La mestra va fer una demanda al CESMIJ perquè es miressin la nena per dificultats de relació.

A casa, per contra, teníem una nena molt desperta que parlava com un lloro. No callava ni a sota de l’aigua. La seva dicció era correcte i el seu vocabulari molt ric, acurat i precís. Feia frases simples però també complexes. El llenguatge corporal i gestual acompanyaven el llenguatge verbal. El seu joc era simbòlic i molt ric. Hi vaig anar una tarda a casa seva per veure com jugava, i em va acceptar i incloure en el seu joc perquè jo era amiga de la mama.

Les mares del segle XXI no només fan fotos sinó que enregistren molts moments, fins i tot moments estel·lars. En un d’aquests vídeos la nena deia: “Mama, no vull anar a l’escola. Els nens i nenes de classe no parlen i van sempre per terra, jo crec que no saben que són nens, es pensen que són gossets i per això van sempre per terra”.

Com vols que aquesta nena es relacioni amb els “gossets”? Perquè ha de parlar, si a classe no parla ningú? Ella fa a l’escola el que creu que hi ha de fer i això dona una imatge que l’envia directe al CESMIJ.

Aquesta nena no tenia cap problema de relació amb els adults: família i amics dels pares. Tampoc tenia problemes amb nens i nenes grans “parlants”.

Necessitem que la comunicació entre escola i família sigui oberta i amb plena confiança. Hi ha vegades que el que veiem, el que ens mostren els sentits no tenen res a veure amb la realitat.

2.- Aquesta situació és molt freqüent amb els infants d’Educació Infantil. Un nen de Cardedeu va fer el mateix a P3. Va veure que els nens no parlaven, dons ell tampoc ho va fer durant el primer trimestre. Ell començava a llegir a casa, però a la classe els llibres no li interessaven perquè no tenien lletres. Feia tot el que tocava a classe, però en silenci. I la mestra no veia que destaqués en res... ell a P3 ja s’estava amagant. Ja fa uns anys i desgraciadament continua amagant-se.

3.- Un nen de P4 de Badalona va deixar d’explicar els dilluns en el Bon dia que havia anat al Palau de la Música a veure un concert i va passar a dir que havia anat al parc i al sorral perquè els companys acceptaven millor aquesta resposta que la seva realitat. I va començar a amagar-se i no deixar entrar la seva vida a l’escola per fer un paper que ell creia que estava més acceptat. Ho vam anar treballant però al llarg de la seva escolarització va anar tornant a aquest paper d’evitació i de mimetització amb l’entorn en diverses ocasions. 

4.- Quan tenim una mestra que mira i hi veu les coses canvien. Aquí tenim una situació cognitiva. Tenim un nen a P5 a Tàrrega. La mestra ha vist que les operacions amb resultat fins el 7 o 8 li quedaven molt petites. Amb unes simples preguntes va observar que aquest infant pot fer operacions amb resultat fins a 30, i pot fer numeració fins el 100, però no operacions.  

Quan mirem, quan sabem què mirar... podem atendre. En tots quatre casos avui hi ha identificació. Una mirada objectiva, no només subjectiva. Ens permet poder-los atendre i veure les seves necessitats.

Escolta activa ( Pares )

Els infants i joves d’altes capacitats no sempre tenen ganes de parlar però si no ho fan no podem inferir el que pensen. Per a nosaltres, pares, és imprescindible que ens donin informació.

Potser fa un temps era impensable començar per aquí però avui és impensable que no siguem conscients de que el mòbil pot ser un element que ens acosta als que tenim lluny però ens allunya als qui tenim a prop. Per tant si hem de parlar amb els fills... telèfon mòbil lluny o apagat. 

És important que quan trobem aquest moment comunicatiu practiquem l’escolta activa. L'Escolta activa és aquella que no només sent els sons que emet l'infant, sinó que li fa saber a l'emisor que és escoltat i que per tant l'entén. Significa realitzar una escolta en què l’adult que escolta el missatge, interpreta, i ens interessem pel que intenta comunicar-nos. Això suposa tenir una mirada que transmet algun feed-back sobre el missatge de l'altre, centrar-se pacientment, realitzar un cert buidatge de les coses pròpies i dels prejudicis i escoltar sense condicions.

Per a realitzar una bona escolta activa és necessari: eliminar possibles distraccions; ús d'un to i volum adequat; reforçar el missatge de l'infant; no interrompre; concentrar-nos en el que diuen per a poder resumir-ho; controlar els silencis; no jutjar, ni pre-jutjar; identificar els sentiments de l'emissor; ser pacient; controlar el que diem...

L'escolta activa permet establir un sentiment de confiança entre les dues persones que s'estan comunicant. L'infant se sentirà probablement més valorat, i el pare o la mare generarà més respecte i el fet d'escoltar aportarà efectes tranquil·litzants i eliminarà tensions. D'aquesta manera s'afavorirà una relació positiva que permetrà fer un abordatge més profund dels problemes quan apareguin.

Podríem dir que hi ha uns quants moments en els que baixen la guàrdia i ens pot ser més fàcil trobar aquelles condicions que propiciïn la comunicació.

És curiós, però amb els infants i joves d'altes capacitats des de que són ben petits fem servir tècniques que en diem per “adolescents”. No seure davant per davant. No mirar-los als ulls perquè sembla que els fem un tercer grau. Parlar amb ells al cotxe, sense mirada directa mentre tots dos mireu endavant; o caminant pel carrer, o per la muntanya, o la platja, l’un al costat de l’altra. Parlar mentre ell o ella està jugant o dibuixant... Fer preguntes obertes.

Algunes famílies em comenten que un dels millors moments a casa seva és després de la dutxa en el moment d’assecar els cabells...

Però el moment estrella en totes les cases és el moment d’anar a dormir. Sembla que és el moment de les confessions, de les preguntes, dels dubtes, d’expressar sentiments, d’analitzar el dia i de preparar el dia vinent...

Trobem algunes dificultats afegides quan hi ha diferents germans a l’habitació o quan hi ha diferents fills que ens reclamen en el mateix moment però sabrem com resoldre-ho.     

Hi ha altres moments fantàstics quan som capaços de sistematitzar-los (fer-los habituals). Són els moments de dedicació exclusiva amb un dels progenitors. Tenir un temps en exclusivitat és el que desitgen tots els germans. I que aquest temps sigui plaent, això està del tot a la nostra mà. Podem fer alguna cosa que li agradi o simplement podem esperar que el germà surti de l’extraescolar però li podem donar un valor extra a aquest temps.

Activitats de cap de setmana ( Pares)

Els infants i joves d’altes capacitats són persones d’alta curiositat. Això fa que gaudeixin d’una manera especial del fet d’aprendre. Molts d’ells gaudeixen aprenent del món, d’experiències personals, de contacte amb gent que sap, de visites a espais o museus, del contacte amb la natura, amb l’art en qualsevol de les seves versions...

Des de l’inici d’Atenció a les altes capacitats, l’any 2013, va aparèixer una secció de cap de setmana que volia fer aquesta atenció a tota la família. Treballar amb infants i joves aquelles parts de la intel·ligència emocional i habilitats socials que necessitaven pel seu dia a dia. També aquells coneixements a l’alta que demandaven de vegades sense paraules. Vam fer diferents Gimcanes i jocs en família, visites guiades... I amb les famílies, aquelles Escoles de Pares que permetien anar coneixent què caram eren les altes capacitats i com encaixar l’educació del seu fill i o filla amb tota la seva intensitat, hipersensibilitat, ganes d’aprendre, preocupació pel món, necessitat de solitud i de trobar iguals... les dificultats a l’escola, la dificultat de comunicar-ho als altres...

Vam tenir set anys de Programa Atlàntida. I en el vuitè, com a tantes activitats va arribar l’aturada de la pandèmia. Ens tanquem a casa. Molts infants i joves d’altes capacitats van gaudir del treball lluny de l’escola, uns pocs van trobar a faltar els companys, però la majoria haurien volgut allargar l’educació des de casa (quan va estar ben feta). Els caps de setmana vam estar a casa durant molts mesos. La finestra al món van ser les pantalles que molts fan saber fer servir mentre d’altres s’hi quedaven enganxats com les mosques a la mel. Internet ens va permetre aprendre partint de milions de tutorials des de llengües fins a dibuixar passant per fer manualitats. Les activitats presencials van anar desapareixent...

Però ara sembla que poc a poc tornem a tenir algunes possibilitats...  El món cultural va obrint i tenim la possibilitat de tornar al teatre i al cinema. S’obren poc a poc les extraescolars transversals que tant ajuden als nostres infants i joves fora de la seva bombolla escolar.

El Programa Atlàntida segueix parat ara per problemes de salut i de pandèmia. Però hem mutat en dinamitzadors i altaveus d’activitats interessants (no específiques d’altes capacitats però que es poden adaptar).

Hem d’estar atents. Un dels problemes que trobem és que no hi ha un sol lloc on puguem trobar diferents projectes interessants. De vegades, el mitjans de comunicació ens expliquen el que ja ha passat o el que passarà en un futur molt proper i hi ha dificultats de mobilitat o intervenció. Alguns llocs són clàssics: del CosmoCaixa o CaixaFòrum al Museu de les Matemàtiques passant per mil activitats que proposen els Museus arreu de Catalunya. Sovint algunes famílies tenim dificultats en aquestes activitats perquè es puguin apuntar infants més petits de l’edat proposada. Amb la Nit dels Museus tindrem aquest any problemes d’horaris... I amb aquesta hiperpassió per marxar de casa tothom després de tant confinament perimetral... crec que acabarem gaudint més d’activitats on line, de concursos, conferències, tallers o tutorials en els que ens ensenyen idiomes, a llegir quadres, a dibuixar o a muntar construccions... ens haurem d’anar adaptant segons les situacions. 

Esperem que el mes de setembre puguem tornar a presentar el programa Atlàntida i ens puguem retrobar en activitats específiques d’altes capacitats.

Treballem el pom de dalt de la classe (Docents)

Quan es parla de diversitat a les escoles, sense voler, molts docents pensen –per deformació professional- en els infants i joves que presenten dificultats d’aprenentatge, en la part de la diversitat “a la baixa”. Darrerament comença a haver-hi docents que tenen en compte una altra part de la diversitat. Aquella part de la diversitat a l’alta que molts, per desconeixements o per coneixements sense cap fonament que se’ls han enganxat; no tenen present perquè creuen que si són tan llestos ja se’n sortiran, o que sent tan llestos no tenen dificultats.

La meva proposta és treballar amb el pom de dalt de la classe. Totes les classes tenen pom de dalt.

Qui forma part del pom de dalt de la classe? 

Tenim a les aules alumnes identificats d’altes capacitats (superdotació o talents) i d’altres sense identificar però que també ho són. També en tenim que tenen bons resultats però no són d’altes capacitats. Aquests infants i joves han de ser atesos. No pot ser que passin desapercebuts perquè ja van bé i no fan soroll, són políticament correctes, o no són demandants. Crec que és necessari atendre’ls i faig servir la fórmula del pom de dalt de la classe (independentment de la seva identificació). Poc a poc hi anirem afegint aquells alumnes identificats o no que encara no tenen bons resultats o que fins i tot tenen actituds disruptives. Aquest grup d’infants o joves formen part d’una segona fase quan la primera ja està instaurada. Els haurem d’anar afegint al pom de dalt de la classe quan estiguin preparats (segurament els haurem d’acompanyar...)

Com els podem atendre? 

Tres són les paraules claus: VINCLE, OBSERVACIÓ (lupa) i REGISTRE. No és cap novetat. Hauria de ser per a tots els infants però començarem per aquests. En els resultats del trimestre anterior ja hem vist el seu ritme d’aprenentatge i autonomia de treball (OBSERVACIÓ i REGISTRE). Podríem començar amb un temps de dedicació per plantejar aquesta atenció (VINCLE). És viable possibilitar que no hagin d’esperar que tota la classe hagi entès uns continguts o procediments quan ells els entenen entre la primera i la tercera explicació, o abans de que es produeixi la primera explicació. Podem escriure a la pissarra els exercicis que proposem per quan hagin entès l’explicació? Podem proposar exercicis d’ampliació? Poden, ells i elles, treballar de manera individual?

Tots tenim clar que hi ha uns alumnes que no copien enunciats i fan directament els exercicis. Per l’altra banda podem tenir alumnes que treballen diferent, són les dues cares de la diversitat. Ningú és més que ningú, al contrari, el millor de la diversitat és el respecte a la dignitat de tothom.

Això s'acaba! (Pares i Docents)

Algú pot quedar sobtat pel títol però realment... quan comencem el tercer trimestre del curs és que el curs va arribant al final. Ara tenim el joc del got mig ple o mig buit. Però no depèn de com ho vulguem veure. La realitat és molt tossuda.  La realitat és que ja hem viscut dos trimestres i ens queda només el darrer. És el de tancament i per tant el que ajuda a afinar l’evolució. Per tant, és un trimestre important. I amb la importància de la consolidació o del canvi comencem les classes en aquest mes d’abril acabat d’estrenar.

Comencem mesurant les nostres expectatives. Cal començar “amb el peu dret” alhora que sabem que els primers dies hi haurà moments de ritme caribeny perquè hi ha qui pensa que la rentrée s’ha de fer poc a poc. La lentitud i el repàs poden presidir algunes de les sessions però ben aviat tornarem a agafar la velocitat de creuer...

En aquests primers dies, és convenient que els docents reforcin el vincle i escoltar si l’alumne ha pensat en alguna proposta per fer a classe o a casa. La segona setmana ja li podeu presentar la possibilitat de fer alguna proposta concreta d’ampliació o aprofundiment.

Aquest tercer trimestre, per alguns, és un trimestre de consolidació. Si fins al moment hi ha hagut un bon funcionament i aprenentatge, res ens fa pensar que hi hagi d’haver canvis en negatiu, per això pensem que hauria de ser un temps de consolidació.

Per altres alumnes pot ser un bon moment de canvi i millora. Mil motius ens poden haver fer arribat a una situació de mals resultats o de comportament disruptiu. Aquest pot ser un punt d’inflexió i de canvi. Si es dona aquest cas, tots (alumne, docents i pares) haurem de posar de la nostra part. No és gens fàcil posar el comptador a zero, donar possibilitats reals de canvi, creure – tots plegats- que la millora és possible. Sabem que sovint necessitem algun ajut extern. Hi ha vegades que un canvi d’ambient, d’escenari és molt positiu perquè sense voler els actors secundaris mouen als protagonistes a mantenir les activitats disruptives i fan molt difícil el canvi. 

    

Aquest trimestre ens ajudarà a consolidar bons resultats o a poder-hi arribar. Tots: família, docents i els propis alumnes estem cridats a aconseguir-ho. Si tenim infants o joves d’altes capacitats entenem que per llei natural i per “egoisme social” hauríem de treballar perquè sigui possible el desenvolupament de les seves característiques i l’optimització de les seves característiques. Avui, primer dia de classe post vacances estem a temps! 

Preparem les vacances (Pares)

 

Aquest trimestre, com tots, s’acaba fent molt llarg. Els darrers dies abans de vacances hi ha aquella sensació de que les notes ja estan posades, i el que fem “no compta”... per això es respira un ambient de relax puntejat amb aquell profe que posa un examen dijous i amb l’olor de les mones dels menuts, el temps d’ordenar i preparar les carpetes, i en alguns casos de fer neteja perquè pugui arribar el tercer trimestre després de vacances  i omplir-ho tot de nou.

Els nostres infants i joves d’altes capacitats necessiten vacances. Us proposem una manera de preparar-les.

Podem aprofitar aquest dijous i divendres a casa per preparar les vacances. Són una colla de dies que poden passar d’una revolada sense que ens en adonem, o els podem omplir amb els sentits més plaents de la paraula vacances.

El primer que necessitem és avui dijous que tots els membres de la família facin la llista de les coses que voldrien fer aquests dies, i la deixarem reposar fins demà. Divendres, en rellegir-la, podrem afegir o treure el que creiem convenient. El tercer pas és ordenar-ho per prioritats. I amb aquests llistats a punt ja podem fer la reunió familiar. Els pares fan el marc i escolten els fills per anar preparant el calendari. Tenir-ho organitzat ens permet que hi entri el que volem fer tots, tenir un temps i un espai. Intentar que hi hagi temps per fer activitats junts i separats, activitats fixes i altres obertes... El nostre calendari no està escrit en pedra, però tampoc hi cap tot... 

Planificar és un bon exercici. També ho és avaluar com ha anat, com ens hem sentit, si creiem que ho podem millorar per la propera vegada.

Si fem aquesta “feina” pre-vacances, ens assegurem que quan Dilluns de Pasqua mengem la Mona i mirem enrere les nostres vacances potser s’hauran assemblat a les que volíem o n’haurem après per a les properes.

Per si algú no te idees o les heu acabat, fa molts anys que vaig llegir un llibre que he rellegit aquest mes de març. Són coses que un infant hauria d’haver fet abans dels set anys (i si és després no crec que hi hagi gaire problema). Algunes activitats m’agradaria haver-les fet. Vosaltres... encara esteu a temps!   

- Voler guanyar i saber perdre.

- Saber cuinar dues receptes.

- Haver perdonat a un adult.

- Haver participat en una excursió nocturna.

- Haver collit mores d’un arbust.

- Saber-se un poema de memòria.

- Haver fet una col·lecció o tenir ganes de fer-la.

- Saber guardar un secret.

- Recordar una promesa complerta.

- Haver compartir amb un adult un problema sense resoldre

- Haver sentit la tensió i l’expectativa que provoca un full en blanc.

- Haver entrat en un riu.

- Haver sembrat i recollit.

- Saber connectar i desconnectar aparells.

- Haver examinat el nervi d’un fulla i les línies de la pròpia ma.

- Tenir tres colors preferits.

-       Haver pujat a un arbre.

- Saber diferenciar les fruites pel seu aroma.

- Conèixer insults i paraulotes en dos idiomes.

- Saber que no tots els desitjos es compleixen.

- Haver pintat un autoretrat.

- Conèixer dues constel·lacions.

- Poder fer alguna cosa prou bé perquè l’ha practicat.

- Hauria de saber pelar la fruita.

- Hauria de saber la diferència entre observar, mirar i contemplar.

- Hauria d’haver gaudit del silenci i de la música.

- Hauria d’haver escrit i rebut un missatge xifrat.

No podem portar el compte de tot! (Pares i Docents)

 

Els infants i joves d’altes capacitats són molt intensos. Qualsevol de les seves característiques queden amplificades per aquesta intensitat. La intensitat fa que la velocitat que prenen els seus actes sovint requereixi més temps de frenada del que podria ser habitual per la seva edat. Els tècnics de transit diuen que quan  un vehicle va a 120km/h necessita 98 m per frenar del tot. Ells són tot velocitat i intensitat i molt sovint, poc autocontrol pel que necessiten temps i espai per frenar del tot.

Molt sovint observem que presenten dificultats d’autocontrol a causa de la seva intensitat. Les seves emocions es desborden amb facilitat tant per dalt com per baix. Una activitat desitjada, com la visita d’uns cosins, pot fer que l’emoció l’alteri. Alguns necessiten que els anticipin el que han de fer i així es poden preparar, mentre que per altres l’anticipació és contraproduent perquè no són capaços de controlar l’emoció i s’esveren o es descontrolen.   

Els pares dels infants o joves d’altes capacitats solen conèixer bé els seus fills però no sempre comprenen perquè fan les coses. Sovint hi ha bona comunicació. És molt freqüent que hi hagi moments especials de comunicació entre pares i fills. Per alguns aquest moment és el moment post-dutxa, quan assequen els cabells; o a l’hora d’anar a dormir que és quan sembla que baixen la guàrdia i parlen de què han fet i/o de com es senten. Els pares acompanyen els seus fills en el seu dia a dia, i són capaços de preveure alguns moments de cansament, de tensió, d’esverament... i treballen amb ells com resoldre’ls.

Quan treballem amb els docents de l’escola dels infants i joves amb altes capacitats molt sovint parlem amb els tutors, i els demanem crear un vincle positiu amb l’alumne en qüestió. Quan som capaços de crear un clima de confiança, i fins i tot de complicitat, la relació flueix. De ben segur que apareixeran dificultats però si hi ha un bon vincle aconseguirem trobar les sortides possibles per aconseguir avançar en la possibilitat de desenvolupar les seves capacitats.

En la majoria dels casos és molt bo posar la lupa per veure quines són les necessitats de l’alumne. Ell o ella ens van mostrant on són, i quines eines tenen o quines els hi manquen, per anar avançant cap a arribar a ser la millor versió d’ell mateix o d’ella mateixa.

Els clàssics deien que la virtut està en el centre. Tan dolent és no fixar-s’hi; com estar tan a sobre que observem tant que portem la “comptabilitat” de les coses que fa (evidentment les coses incorrectes). Hi ha moments en els que serà important "mirar a Sòria", no tant per deixar passar situacions sinó per donar temps perquè agafin l’actuació correcte. Alguns poden llegir l’excés d’observació com un pressing que els impossibilita créixer... La línia és molt fina.

Amb ells també hem de treballar el tema de recordar tot el que els sembla que els han dit, els han mirat, els han fet.... totes aquestes comptabilitats poden ser impossibilitants. 

Tant pares com docents han d’estar amatents. Donar eines, i alhora temps i espai perquè infants i joves puguin desenvolupar-se, canviar, créixer. Cal anar concretant objectius, i donar eines i objectius perquè ell o ella els facin seus i els incorporin en la seva manera de funcionar.  

8-M Dia de la Dona Avui i sempre, sense menystenir a ningú

Sol molestar-me que un dia determinat tots haguem de fer una cosa determinada o parlar d’un tema determinat. Tot i així, estic convençuda que els Dies Internacionals, Mundials, Planetaris o Locals són imprescindibles per visibilitzar realitats que sovint passen incomprensiblement ignorades. No tenia previst escriure avui sobre les dones però un element m’ha tret del no per portar-me al sí.

Acabo de veure un anunci d’Audi que m’ha guanyat. “Sense elles no hi hauria cotxes”. I no és només una frase bonica més o menys encertada per la data sinó que la justifiquen amb tota una colla de noms propis femenins i els seus invents: la Dorothy Levitt és la creadora dels retrovisors; Ada Lovelace és la creadora del sistema informàtic; la Bertha Benz és la creadora de les pastilles de fre; Florence Lawrence és la inventora dels llums de fre i els intermitents; Leena Gade és la enginyera en cap del primer híbrid que va guanyar a Lemans. En el seu anunci han fet invisibles els seus cotxes per visibilitzar-les a elles. M’ha semblat fantàstic.

Tan de bo ben aviat no calgui celebrar aquest dia. La paritat real només serà possible amb la implicació real conjunta dels homes i les dones dels sectors públics i privats.

                                     

Temps de buscar escola (Pares)

Les famílies que tenen fills que han de començar Infantil de 3 anys; les que tenen fills a Sisè en escoles públiques que no són institut escola; i les que volen fer un canvi d’escola per un canvi de domicili, perquè estan a disgust, es senten desatesos o han perdut la confiança en l’escola... totes elles estan en temps de buscar escola.

En aquest moment, escoles i instituts es donen a conèixer a través de les portes obertes físiques o virtuals, algunes en petit grups per culpa de la pandèmia. En les portes obertes ens expliquen la manera de treballar a l’escola; el seu ideari, si s’escau; les instal·lacions... És el moment d’escoltar i llegir entre línies. 

Cada vegada és més freqüent que es facin comentaris sobre el tractament de la diversitat en el centre. Tot i així, moltes vegades no es comenta res de l’atenció de la diversitat a l’alta. Us aconsello fer aquestes preguntes en privat (no hauria de ser però encara està mal vist parlar-ne... i a més necessitem una resposta real, no la políticament correcta). Teniu altres alumnes identificats? Com els ateneu? Tenen un pla individualitzat? Es tracta a l’aula amb normalitat com l’atenció a la resta de la diversitat? Hi ha protocol per tractar les altes capacitats? En cas de ser necessari, heu fet alguna compactació de curs o acceleració de curs?

Totes les escoles i instituts públics i escoles concertades o privades tenen equips d’orientació o psicopedagògic. També ens molts casos reben la col·laboració dels equips dels EAPs. Seria desitjable que tots ells estiguin formats i facin la detecció i la intervenció més adequada a les necessitats d’aquests infants o joves amb les possibilitats de cada centre.

No és fàcil triar però hem de fer la llista de pros i contres per escollir el centre que us faci més el pes. Que més s’adigui a les nostres necessitats com a família i sobretot a les del nostre fill o filla. Hem de tenir en compte també, si pensem en escola pública o concertada, els elements que ens donaran punts o no i posar diferents opcions ordenades per ordre de preferència. 

Comença un temps llarg i incert. Recordeu que el període de preinscripció pels centres sostinguts amb fons públics (públics i concertats) per sol·licitar plaça pel curs 2021-2022 comença el dilluns 15 de març i s’acaba el 24 de març. Cal presentar el full de sol·licitud i els documents que acreditin el que al·legueu. Un cop tancat el període encara queden dos dies, 25 i 26 de març, per aportar informació. Tota la documentació cal portar-la al centre que poseu en primera opció o a l’oficina de matriculació. Si presenteu dos fulls a centres diferents queden anul·lats tots dos.      

Espero que aquestes indicacions i reflexions us ajudin a triar el millor centre pels vostres fills. Bona sort, famílies!

Persones que valen la pena (Pares, Docents i Professionals)

Hi ha persones que mereixen ser recordades perquè quan hi eren ja dèiem que valia la pena viure i treballar al seu costat. Aquest és el cas de l’Eli Yáñez, que va morir la setmana passada. 

Jo la vaig conèixer fa cinc anys quan vaig començar a acompanyar una nena de cinc anys que presentava característiques d’altes capacitats. Em va semblar una gran professional que sabia observar, i atendre, sense estridències, les necessitats de les nenes que tenia al seu càrrec de l’Escola Airina de Terrassa. Les coneixia bé, estava a primera línia de foc. L’apassionava la diversitat i la manera de funcionar de totes i cadascuna de les nenes. Et podia explicar mil detalls que donaven cos a les seves intuïcions. Sempre disposada a escoltar i aprendre. Sempre humil, sabia molt més del que deia. El seu objectiu era que les nenes, totes, es sentissin ateses, estimades, compreses, i arribessin a ser la millor versió d’elles mateixes. Sabia entendre les rigideses, la hipersensibilitat, la intensitat, la fragilitat, les dificultats socials tenyides de no passa res, la hiperrelació amb els adults, la seva literalitat... Era capaç de veure aquestes característiques i llegir-les en clau d’altes capacitats, quan molts altres professionals no fan aquest pas i només veuen les parts. Ella les veia formant part d’un tot, les altes capacitats.

Una greu malaltia la va allunyar de la seva feina. El cos és fràgil. I ens vam deixar de veure. Però la seva manera de treballar havia quedat en la feina diaria de les mestres de l’Airina. La passió per atendre la diversitat, les hores invertides en cada nena mai són en va, la mirada de acull i acompanya...    

Hi he vist el seu somriure, la seva dolçor, la seva professionalitat en aquest temps que no ha estat a l’escola cada vegada que em veia amb les mestres a les sales de tutoria de l’Airina per seguir el dia a dia de les meves nenes.  Sempre amb l’esperança que un dia pogués torna a la seva feina i ens tornéssim a trobar. Ara ja se que no. Però la seva persona quedarà per sempre en el meu record i en les persones que la vam conèixer. Una gran professional i una gran persona. Us he de confessar que l’Eli està en el meu Top 3 d’orientadores escolars, i així la recordaré. Les altes capacitats no sempre reben tanta comprensió real a les escoles.

Com a creient estic convençuda que s’ha avançat cap a la casa del Pare. Voldria que hagués continuat amb nosaltres més temps perquè se m’ha fet curt el camí recorregut amb ella. Però agraeixo haver-me-la trobat, amb tanta gent al món... ha estat un molt bon regal. Descansa en Pau, Eli.   

 

Com fem constar les AACC a les notes? (Docents)

Hi ha grups de Secundària que acaben de donar notes de preavaluació. Però tots els centres abans de Setmana Santa hauran de donar resultats de Segon trimestre / Segona avaluació. Novament ens trobarem amb la dificultat de posar notes als infants i joves d’altes capacitats.

A mi m’agrada posar la lupa en cadascú d’ells i fugir de les generalitats però ens serveixen per comprendre i explicar per això avui com a recurs didàctic parlarem de diferents grups entenent que no ho fem de persones perquè ells i elles poden pertànyer a diferents grups, alhora o al llarg de la seva història, el que ho fa... molt més distret...

Grup 1.- Alumnes d’altes capacitats identificats amb molt bon rendiment. Treballa bé, escolta, participa, té l’autocontrol requerit per no molestar ni als altres ni a ell mateix. Les seves produccions són excel·lents i quan surten de norma és per millorar-la i amb el consens previ del docent. Els d’aquest grup són els superevidents i normatius. Els seus resultats són molt bons però requereixen d’una mica més. Els calen observacions encoratjadores.

Grup 2.- Alumnes d’altes capacitats amb un rendiment acceptable però que no estan motivats a mostrar més. Les seves produccions són molt millorables, sovint lliurades fora de temps... Són aquells que solen tenir en els comentaris de les notes que podrien tenir molt millors resultats si s’hi posessin... però no s’hi posen. 

Grup 3.- Alumnes d’altes capacitats amb resultats irregulars. Només treballen en aquelles matèries que els agraden o que connecten amb el profe. Tornem a comentaris sobre la manca de dedicació i interès. 

Grup 4.- Alumnes d’altes capacitats amb rendiment baix o molt baix. S’estan desenganxant del sistema. No tenen la motivació, la constància, ni l’esforç, de fer el “toca no negociable”. Alguns és per apatia i manca de motivació. Altres pot ser per resistència activa a un sistema que no el té en compte. Aquí els comentaris solen ser que si no hi ha un canvi no podran superar el curs. Definitori però gens motivant.

Alguns d’ells poden tenir un PI, una adequació metodològica i/o de continguts. Uns la gaudeixen i altres no poden o no volen gaudir-la. Si no fan el que toca com els hem de proposar res més (quina paciència seguir sentint això al segle XXI) i és que cal proposar “enlloc de” no “després de”.

Als qui gaudeixen de les adequacions com valorar-les si alguns ja tenien bons resultats abans? No pot entrar en la base numèrica i haurà d’entrar en la part dels comentaris.

Als qui gaudeixen de les adequacions com valorar-les quan els seus resultats de “la base” no son correctes? Cal reflexionar. Si superen el pis superior vol dir que l’inferior està superat. Tindrà reflex en les notes numèriques? Segurament caldrà també un suport o explicació en els comentaris.

Als qui no entren a les adequacions com valorar-los si no superen la suposada base?  Cal parar i estudiar el cas. Segurament no hem connectat amb ell o amb ella i no serà possible continuar treballant amb ell/ella si no vol. És el protagonista del seu aprenentatge i té altes capacitats encara que estiguin una mica rovellades o no treballades. És imprescindible una acció tutorial a fons.

Treballeu amb autoavaluacions. Per aquests infants i joves és un molt bon recurs juntament amb la metacognició. Podem obtenir informació i alhora consolidar el vincle imprescindible perquè aquest alumne sigui capaç de desplegar les seves capacitats.

Sovint no trobem frases per aquests alumnes i aquestes situacions en el model que ens proposen els butlletins de qualificacions informatitzats. Potser som a temps d’introduir frases noves o no. També podem afegir-les a mà. Però sempre serà necessari valorar el funcionament de l’alumne respecte el PI.

Les seves qualificacions han de tenir en compte els recursos dels que disposa i quin us en fa. No pot ser que ens els alumnes d’altes capacitats no es faci cap referència a les adequacions que es duen a terme per atendre les seves necessitats.

Parlem molt d’atendre la diversitat i en molts casos en fa , fins i tot a l’alta, però no queda reflectit a les notes. Les notes han de ser el reflex del que estem fent a l’aula i fora d’ella amb un alumne concret i del que fa ell/ella. Ho aconseguim?

Faig tot el que puc però res és prou... (Pares i Docents)

La maternitat-paternitat no és fàcil. Deien que els infants venien amb un pa sota el braç, però mai ningú ha dit que vinguessin amb un manual d’instruccions.  Tots els pares i mares l’haguéssim agraït tant com un petit botó d’on-off per moments d’emergència. Però si tots els pares ho hauríem agraït, els pares dels infants i joves d’altes capacitats segur que serien capaços d’iniciar una recollida de signatures avui mateix per aconseguir-los, si fossin possibles.

Si només poguéssim fer servir un adjectiu per definir-los diríem que tots són intensos. La intensitat tenyeix la seva vida i els pot afectar de maneres molt diferents,  però sens dubte, la intensitat potser una de les característiques més freqüents. Però n’hi moltes altres: curiositat, rigidesa, hipersensibilitat, poc autocontrol, necessitat de novetat i moviment, fort sentit de la justícia, necessitat de la veritat, preocupació extrema per tot i tothom, observació escanejadora, incontinència verbal, memòria d’elefant, disincronia entre la part cognitiva i l’emocional... tot a l’extrem. I quan un vehicle va a tota velocitat es molt més difícil de conduir perquè en la conducció hi comencen a aparèixer altres elements diferents del cotxe, l’expertesa del conductor o la carretera. La pròpia velocitat juga un paper molt important que farà que el gaudi del paisatge i el temps de frenada siguin molt diferents d’altres vehicles que funcionen  a una velocitat més raonable.

Els infants d’altes capacitats ho són des de sempre. Venen així de sèrie encara que els identifiquem als tres, als sis, als deu, als quinze o als quaranta anys. Ja són. I els pares ho saben encara que d’inici no lliguin caps. I com que poden ser molt diferents és molt habitual que no sapiguem què passa. Haver-los de pujar sense saber per què són com són pot arribar a ser molt complex. Hi ha fills que sembla que ho posen fàcil però n’hi ha d’altres amb els que tot el que fas mai és prou.

Aquest era el comentari d’una mare. "No paro, em desvic per ells, sempre buscant coses que els vagin bé, activitats engrescadores, aliments saludables, companyies positives. I enlloc de gaudir-ne i ser agraïts encara exigeixen més. Res és suficient. Cada cinc minuts novetat. Sempre en volen una mica més". Evidentment no és el cas de tots però a qui li ha tocat no el consola gaire, per no dir gens, que hi hagi infants i joves que sembla que vagin sols.

Què podem fer amb aquell infant o jove que no s’apassiona per res. Tot el que li proposem li sembla un rollo, bufa, remuga... Sembla de sabó perquè quant més el vols agafar més se t'escapa de les mans.  

Què podem fer amb aquell que té arrencada de cavall i parada de burro... Sembla que s’apassiona però li dura dos dies, pot ser que tot li vagi bé però no el motiva prou...

Què podem fer amb aquell  infant que té un tema: dinosaures, l’espai, els animals extingits, els egipcis, els romans, els cavallers medievals, els nombres, el Titannic, els volcans... que l’interessa moltíssim mentre la resta del món sembla transparent i ni la veu?   

I amb aquella noia que necessita més vitamines cognitives però que vol passar desapercebuda perquè no vol que malparlin d'ella i les seves amigues la deixin de banda?

I amb aquell que vol fer només la seva i no en vol saber res de les coses que toquen i no són negociables? Vol que el món giri al seu voltant i ho aconsegueix quan la família cedeix amb tal de que el nen no s’enfadi i no faci rebequeries, perquè ja no és tan petit. 

I amb aquell que és capaç de llegir sobre l’espai i els forats negres però quan  hi ha un problema a classe i el professor li diu que li posarà set negatius no ho sap descodificar i s’ho pren al peu de la lletra i es trenca per dins perquè sent que ja té aquesta matèria suspesa per sempre i no li donaran el títol.

I aquell que no para de bellugar-se, que no para quiet a la cadira, que li cau tot, que necessita tenir les mans ocupades  i tothom pensa que és un TDA però el que necessita és que li donin una estona per bellugar-se i un motiu per estar quiet?

I aquell que després de 8 anys decideixen que ara ja no és Asperger i les seves dificultats de relació potser eren degudes a la timidesa, a la dificultat de gestionar la frustració, a la rigidesa del seu comportament, la intensitat de les altes capacitats i ara ha aconseguit una relació “normalitzada”, amb qui ell vol i sempre des de la discreció.

I aquell que respon de manera agressiva, prepotent o de manera sumisa i amb inferioritat; perquè està fart d’esperar i no entén per què sempre és l’estrany, el “raret” i per què els seus companys no l’accepten com és?. 

Podria proposar-vos mil casos reals de nois i noies, de pares desesperats perquè aquests nens i joves no responen a la imposició, responen únicament a la seducció, a la força de la raó, de la justificació de la paraula que han d’entendre i veure com a positiva per a ells per començar un canvi de comportament. Això sí, quan comença el canvi, que sol començar amb un primer pas, és fantàstic.

A la pregunta què podem fer la meva resposta és ser-hi. Estimar-los sempre. Escoltar-los sempre. Intentar, partint de validar els seus sentiments i emocions, que puguin posar paraules a les seves dificultats, al que els angoixa present o futur. Un cop tenim definit el problema podem pensar mil solucions. Ells només han de fer servir la seva, la que els encaixi, encara que per trobar-la necessitin diferents intents. Com a pares, de vegades ens sentim sols, se’ns acaben les idees... en aquests moments és important contar amb un interlocutor vàlid, o amb una xarxa de persones que saben de què parlem i què estem vivint.

Això sí, quan comença el canvi, que sol començar amb un primer pas, és fantàstic. No hi ha receptes, ni varetes màgiques però quan connectem amb ells i es posen en marxa... és fantàstic!