Preparem les vacances de Nadal en família (Pares)

Les vacances de Nadal tenen tot un seguit de festes assenyalades i unes activitats afegides. No deixen massa dies lliures però sí els suficients perquè estiguin organitzats o no. Hi ha infants i joves que necessiten saber què faran... altres prefereixen improvitzar però amb certa xarxa.   

Els temps de vacances passen volant. Sovint se’ns esculen de les mans com l’aigua i alguns dels nostres infants i joves d’altes capacitats arriben a la tornada a l’escola o a l’institut amb la sensació de que el temps ha volat o el que és pitjor, que l’han perdut i no han fet el que volíen.

Us proposo una activitat perquè no tingueu aquesta desagradable sensació. Una activitat amb quatre temps: fer la llista, reunir-nos per decidir, gaudir de les vacances, i avaluar com ha anat. La feina dels adults és organitzar i fer que l’activitat i les vacances siguin un èxit.

Potser podríem començar per reunir tota la família i explicar aquesta activitat. Ens agradaria que tothom pogués gaudir de les vacances de Nadal i hem pensat fer-ho de la següent manera: 

- D’avui a diumenge cadascú farà una llista de les coses que li agradaria fer durant aquestes vacances ordenat per preferències.

- Diumenge a les XXh hi haurà reunió familiar per parlar de les vacances. Cadascú portarà la seva llista i veurem com les podem lligar i aconseguim proposar unes vacances on tothom s’hi trobi bé.

- Dimarts comencen les vacances i es posa en marxa el pla.

- El diumenge després d’acabades les vacances farem l’avaluació de l’activitat. Com ha anat, què hauríem pogut fer diferent, quines coses han anat molt bé, quines no han anat bé... i ens servirà per tenir-ho en compte per a les properes vacances.  

Podríeu proposar a tots els membres de la família que pensessin d’avui fins diumenge què els agradaria fer durant les vacances de Nadal. Hi ha coses que no es poden moure: la feina dels pares, els deures de l’escola, el casal o el campus, les celebracions pròpies del Nadal... però la resta... queda un petit espai pels nostres desitjos (de tota la família). Seria bo que tothom preparés una llista amb les coses que li agradaria fer ordenades per ordre de preferència. Si hi ha infants petits també podem preparar-la junts i escriure la seva llista de manera que la puguin portar a la reunió. Cal deixar clar que són suggeriments i que tothom serà escoltat però potser no tot serà possible. 

A la reunió de diumenge tothom hi arriba amb la seva llista. Els pares o els germans grans han preparat un calendari d’aquests dies amb les coses fixes. A partir d’aquí, cadascú explica la seva llista. Un cop escoltades totes podem començar a fer el trencaclosques. Aquí depèn molt de l’edat dels infants. Els pares podem recollir les dades i en un altra moment presentar una proposta per poder-la comentar. O podem treballar-ho entre tots. O deixar els adolescents que facin la proposta...dependrà de cada família. Però el que sí que és important és que tothom es senti escoltat i que s’han atès algunes de les seves propostes. Algunes són possibles, altres es poden combinar, i n’hi ha d’impossibles. Important tractar totes les propostes amb delicadesa.

Un cop ja ho tenim tot quadrat ho podem posar en marxa a partir de dimarts. No està escrit amb pedra, és una proposta viva i mòbil. També hi podran entrar activitats d’última hora que no estaven previstes i que desplaçaran a les previstes, o no. Vosaltres decidiu en funció del que va venint. La vida no és només previsió per aquesta és important per poder fer el que hem acordat. Recordeu que estem ensenyant a ser flexibles però no arbitraris... Els nostres fills aprenen més del que fem que del que diem i ens observen sempre.

Després de les vacances, uns dies després per evitar una avaluació en calent podem revisar com ha anat. Tothom té veu però ha de ser objectiu i ser capaç de trobar coses bones i a millorar. Ni en la pitjor de les situacions s’ha de llençar tot...

Espero que aquesta activitat us permeti descansar, llegir, escoltar música, cuinar, investigar, badar, fer esport, jugar amb jocs de taula, anar al teatre i a passejar... gaudir de la vida familiar i tenir unes estones d’intimitat, i arribeu al final de les vacances contents del que heu viscut. Bones vacances!

Fem la Carta als Reis (Pares)

La nostra tradició és cristiana i malgrat el que creguem personalment arriba el moment de fer la Carta als Reis. Els nostres infants i joves no es queden al marge... i si tenim clar que són diferents a la resta dels infants, amb les coses que demanen ens ho acaben d’aclarir.

A la carta hi solem posar el que ens agradaria, el que creiem que necessitem però tots sabem que els Reis ens coneixen prou per filtrar i portar-nos el que ens convé. 

Aquest any és ben diferent... no podrem anar a donar la carta als patges. Tot i això no perdrem la màgia però sí alguns detalls que ajuden a donar cos a la història. Aquest any l’O demana als Reis un pare, i amb la mare han pactat un pla B, si no pot ser vol estar tota la vida amb la mama i la tata. Fa uns anys la G volia una germana i un gos però el patge va ser molt clar: “Nosaltres no portem essers vius, és un gènere que no toquem. Això ho has de parlar amb els pares.” i ella va quedar ben conformada.

D’altres demanen desitjos relacionats amb les seves grans preguntes i les seves preocupacions: que s’acabin les guerres, que tothom sigui feliç, que ningú dormi al carrer, que tothom tingui un plat calent, que ningú sigui molestat... 

Per alguns és molt difícil triar elements físics... n’hi ha tants... que alguns no poden triar. Perquè hi ha possibilitats que no coneixen i poden ser superinteressants... com han de triar. Alguns ho deixen ben obert. “No necessito res, perquè tinc tot el que necessito, però si voleu porteu-me alguna cosa...”.

N’hi ha que demanen elements per gaudir encara més amb el seus temes d’interès: les ciències (els dinosaures, l’espai, els animals...), les manualitats (pintures a l'oli o aquarel·les o tèmperes, retoladors per fer lettering, papers...), els esports, la literatura (llibres i més llibres), la història (Egipte, Grècia o Roma, el Titànnic, l’aviació, les Guerres Mundials...) ...

Els regals que més il·lusió solen ser la possibilitat de viure experiències en família o amb amics. N’hi ha en tots els camps i a tots els nivells. Recordeu que amb ells no treballem mai amb la seva edat sinó amb les seves ganes d’aprendre. 

Molts museus proposen tallers familiars. 

Podem veure la possibilitat de veure instal·lacions poc habituals com el Sincrotró Alba, l’accelerador de partícules a prop de la Universitat Autònoma ; el Mare Nostrum i la supercomputació al Campus Nord de la Universitat Politècnica de Catalunya; el Museu d’Aeronàutica a Sabadell i a Le Bourget a prop de Paris; estudis d’Art d’artistes; fàbriques de iogurts... 

Els transports són una bona opció i no sempre hi pensem. Volar en globus; trens especials com el tren groc de la Cerdanya o el AVE a Madrid, o un pack de funiculars: Vallvidrera, Montjuic i Montserrat; els tramvies  de Barcelona o el metro... o llogar un cotxe especial per anar algun lloc. 

Possibilitats esportives que ens permetin fer passejades a peu o amb bicicleta, anar a patinar, jugar a futbol o a ping pong, fer tir amb arc, anar a un rocòdrom... aprendre altres esports o activitats com dansar, un bateig de mar per fer vela o submarinisme...

Conèixer la Natura del nostre entorn. Els Parcs Naturals; ciutats i pobles de costa, de muntanya o d’interior...

Les visites ara amb el Covid estan restringides però les podem donar sense data o esperar a l’any vinent. Ara que ja estan oberts els teatres i cinemes... per alguns són la millor de les opcions.

No hi ha res com la seva cara el Dia de Reis al matí. No és el volum dels regals sinó la seva adequació. De fet, durant tot l’any anem treballant amb ells: l’agraïment, el rebaixar l’exigència, el ajustar les demandes...

Malgrat el bombardeig publicitari a la televisió, a la ràdio, als cartells i als catàlegs, alguns semblen impermeables i altres es deixen portar, però no perquè els interessi de veritat. Quan diem que menys és més, és una realitat.   

Parlem-ne i proposem opcions obertes abans d’escriure la carta només des del seu punt de vista. Un temps per pensar-hi, buscar altres possibilitats. Així haurem obert més el camp i fer que la carta s’adigui més a les seves necessitats.  

I no oblideu que potser portaran una mica de carbó... perquè al llarg de l’any hi ha hagut moments de tot... oi?

Com porten la pandèmia? (Pares i Docents)

Quan parlem d’infants i joves d’altes capacitats ens trobem ràpidament amb els extrems. La seva intensitat, la seva racionalitat i la seva hipersensibilitat formen un còctel que en canviar les proporcions podem anar des de la responsabilitat més extrema fins a encaixar que no podem fer-hi res perquè les variables són excessives i no ens podem escapar de la infecció.

I és que quan alguns s’enroquen són ben difícils. Si algú ens convenç que no pot fer res perquè hi ha gent que no ho fa bé i no els podem convèncer de que ho facin bé... troba mil exemples que reforcen la seva teoria. Té tota la raó però no podem deixar-nos vèncer. Com a mínim hem de fer tot el que nosaltres puguem encara que sigui una lluita desigual com la de David i Goliat, però ens servirà l’exemple. Però també ens poden dir que passarà el que hagi de passar i no podrem fer res per posar-hi remei...

Altres, la gran majoria, ho estan vivint amb una gran responsabilitat i els ha estat més fàcil estar confinats a casa que començar a relacionar-se amb altres que no saben amb qui han estat. Porten a ratlla totes les mesures de seguretat i no poden amb els companys que no se les prenen seriosament. N’hi ha que es passen el temps recordant a alguns companys que hem de mantenir una distància de seguretat i s’estan acostant massa, o que la mascareta ha de cobrir el nas i la boca. I alguns companys ja han vist què han de fer per treure’ls de polleguera i ells que no poden fer res per evitar-ho i entren al drap. 

Moltes vegades aquesta responsabilitat (que alguns veuen com excessiva, però no és més que responsabilitat) ve impulsada per algun cas de risc a casa: avis, pares malalts... i aquí el còctel hipersensibilitat i racionalitat arriba al seu màxim exponent. No poden fer res més que tot el possible per no ser ells qui contagiï als seus. En aquest cas la responsabilitat està combinada amb la por a que emmalalteixin els seus essers estimats.

I en la seva relació amb les altres es comporten com si fossin els responsables de que tot es faci bé al seu voltant i són catàlegs de normes. Amb més o menys traça i de vegades amb molt poca paciència perquè no són capaços de entendre que amb un tema tan seriós com aquest no siguin capaços de fer l’esforç de fer tot el que està a la seva mà.

A molts d’ells, que ja estaven interessats en les ciències de la salut i en l’àmbit de la investigació, ara fan saber al seu entorn que a ells els agradaria treballar per superar aquesta situació i les que vinguin. Sabem que ells dedicaran tota la seva professionalitat  però de moment cal acabar la Primària o la Secundària...

Però de moment l'O de set anys té una solució creativa pel pessebre d'aquest any: enlloc del dimoniet amagat hi osarem el virus i en lloc de l'àngel la vacuna i així tots protegits!

Preparem les notes (Docents)

 

S’acosta el final de trimestre i aviat arribaran les notes. Està clar que es difícil valorar la feina d’algú des de fora. L’avaluació és potser una de les parts més complexes de l’ensenyament. Hi ha especialistes dedicats a la reflexió i actuació en aquest camp. Va canviant la manera d’ensenyar i necessàriament ha de canviar també la manera d’avaluar. Se’n escriuen molts llibres. Però la realitat de l’escola és que el temps és implacable com una piconadora que fa que les activitats habituals i extraordinàries s’entrellacin i no deixin espai, ni temps, per a la reflexió... l’acció s’ho menja tot.

Des de l’inici de curs tot ha passat volant i a més, aquest curs, amb totes les mesures sanitàries i la realitat de la pandèmia a les classes amb les quarantenes per positius externs, els canvis estructurals de les classes amb el mínims professors possibles... ha estat una bogeria amb més pressió de l’habitual, que ja és dir. Les noves normatives, l’inici de curs, la Castanyada, la Preavaluació, el Dia de la Música, la Setmana de la Ciència, la Marathó de TV3, les activitats per a la prevenció de les addiccions, per el bon ús de les xarxes socials... la preparació del Nadal... i aquest pont per agafar aire, i acabar de corregir i valorar els resultats i informes que arribaran a les cases aquest Nadal.  

Si l’avaluació habitualment és complexa, la dels alumnes d’altes capacitats encara ho és més. Quin tipus d’avaluació fem: fem avaluació per nivell?, respecte els companys? Per aquells que són d’alt rendiment què passa quan el 10 és habitual? Per aquells que no són d’alt rendiment realment valorem el que saben, o el que saben fer dins del sistema? Com es valoren els aprofundiments i les ampliacions quan ja han assolit tots els objectius dels seus companys o del seu curs?

Molts no treballen especialment per la nota, perquè saben que la tindran. Però necessiten una valoració positiva. Necessiten que els seus referents els acompanyin i li reforcin els comportaments i les actitud positives perquè els pugui potenciar i repetir.  Un acompanyament que els ajudi a encaixar la realitat en la seva hipersensibilitat, en la seva rigidesa, en la seva intensitat, i els permeti tenir un autoconcepte equilibrat.

És molt important que a les notes quedi reflectida la seva feina. Si se li proposen feines d’ampliació o aprofundiment. Si està fent una acceleració parcial des de l’aula (ara que la pandèmia no permet fer estades en dos grups diferents). Si està reben un tracte especial en forma de tutoria individualitzada.  És necessari que el que fem a l’aula i fora d’ella quedi reflectit a les notes o a l’informe. És possible que la valoració no tingui reflex en els resultats, si aquests ja són molt bons, però unes paraules de reconeixement sempre són benvingudes. Al final de la primera avaluació és un moment dins del procés del curs. Potser podem enumerar el que s’està fent i valorar si ho està fent amb il·lusió, amb ganes, tenint cura del contingut i la forma... i en quin punt estem del procés.   

No podem tenir un butlletí de notes on no es faci cap referència a la seva atenció personalitzada si s’està fent. De vegades el programa informàtic amb el que treballem no ho permet perquè les frases no han estat prèviament incloses. En aquest cas podeu fer una petita anotació a mà. La qüestió és que quedi per escrit el que s’està fent.     

Per a molts les notes són importants i seguint amb el seu estricte sentit de la justícia necessiten saber el perquè de la nota. En la següent tutoria personalitzada després de les notes es bo deixar un temps per si té alguna pregunta o alguna observació. Amb les notes els ajudem a fer la seva autoavaluació i a que aquesta sigui el més ajustada possible. És molt interessant treballar amb rúbriques que identifiquen clarament el que s'espera d'ells. Si entren altres factors és bo que ho sàpiguen perquè d’aquesta manera podran entendre el que passa.

Al final del trimestre entre els exàmens i les notes tenim un temps en el que en alguns centres no es fa nou temari i és com un temps d’espera que solen portar molt malament, així com el repàs de la tornada de vacances. Podem ajudar-los omplint aquests temps amb continguts o procediments complementaris curiosos per a ells i pel pom de dalt de la classe. Que puguin aplicar el que han aprés, donar altres usos, fer altres tipus de feines més elaborades...  Gaudiran d’aquest temps mort entre avaluacions.

Espero que els docents preneu bona nota d’aquest tema i feu constar la realitat en el seu informe de notes en l’apartat d’observacions. Moltes gràcies per fer la vostra feina tan be com podeu i per incorporar les informacions referides a les altes capacitats.