Cap al diagnòstic per la detecció

«Diagnóstic, diagnóstic, i diagnóstic», afirma amb contudència Jeanne Siaud-Facchin, autora del llibre «El niño superdotado» i «¿Demasiado inteligente para ser feliz?». Segons aquesta experta els pares d’aquests infants poden observar senyals indicatius d’una gran intel.ligència des de molt petits. Però sovint és el primer fill, no tenen punts de referencia, ja vèuen que hi ha coses que no lliguen però… com anar al metge o al psicòleg dient “crec que el meu fill té altes capacitats”… sembla que totes les mares veuen altes capacitats en els seus fills… però no és aixó. Si hi ha indicis cal ser valents i cal continuar endavant. 

L’autora, com altres estudiosos de la materia ens parla de la necessitat d’arribar al diagnòstic el més aviat possible per poder donar als infants l’atenció que requereixen a casa i a l’escola. 

La detecció la poden sol.licitar els pares o les escoles. Consisteix en uns questionaris que han de respondre pares, mestres i quan son grandets fins i tot els propis alumnes.

En el primer trimestre de curs hi ha una escola de Barcelona que han programat entre les seves activitats la detecció de les altes capacitats als seus alumnes. És un primer pas que ens portarà cap al diagnòstic d’aquells que ho requereixin. És una escola valenta amb l’objectiu clar atendre la diversitat en tots els seus àmbits.  D’altres ja ho tenen previst per aquest segon trimestre… 

Però… som una societat ben especial… quan un equip de futbol fa una prova per escollir els millors no ens sobtem, quan un equip de natació tria els millor preparats per anar a un campionat no ho veiem malament però quan proposem una detecció d’altes capacitats alguns directors de centre ens diuen… i els que no ho són?… per aquests no cal que pateixin, ells ja ho saben. Els que a mi més em preocupen són aquells que sí  són d’altes capacitats i no ho saben: están camuflats entre els espectres autistes, els transtorns d’atenció potser amb hiperactivitat, els que simplement es porten malament i no sabem perquè, o aquelles nenes que no volen sobresortir i están sempre en un segon pla.  Ells necessiten, si són alumnes d’altes capacitats, una atenció específica que l’escola els pot donar si està preparada.

Necessitem imperiosament donar un pas endavant i detectar, i diagnosticar però no per fer-los diferents, que ja ho són, sino perquè visquin la seva diferencia positivament i siguin els millors ells mateixos que puguin ser. Això és el que desitgem a tots els infants els qui els estimem i creiem en l’educació.

2015 Visibilitzem les Altes Capacitats

Comencem un nou any. Novament és temps de fer-nos preguntes per confirmar la direccionalitat de les nostres accions. Anem sumant anys en l’atenció als infants i més concretament als de altes capacitats i, tot i així, encara hi ha qui es pregunta per què cal fer alguna cosa diferent amb ells... Dons bé, aquí teniu unes quantes respostes....

-  Perquè el talent que no es conrea es perd. Intenteu tenir una planta trenta dies sense regar o a les fosques... quin serà el seu procés? Intenteu tenir un amic sense comunicar-vos amb ell durant anys... com serà la vostra amistat? És molt senzill veure-ho en altres situacions. La planta, l’amistat: cap d’elles perd la seva essència. Malgrat l’abandó  la planta ho continuarà sent i també l’amic, si en el seu moment ho va ser de veritat, podrem amb esforç reprendre la situació;  però si no hi fem res... es perdran.

- Perquè és just donar a cadascú el que necessita. En això consisteix el principi d'igualtat d'oportunitats. Cal trencar amb la idea que igualtat és donar a tots el mateix. Actuar d’aquesta manera només perpetua les desigualtats: uns no hi arriben i els altres no en tenen prou. En una classe d’infants de la mateixa edat no tots mesuren i pesen el mateix, no porten tots el mateix número de sabata. 

- Perquè fomentar un sistema educatiu que promogui l'excel.lència millorarà l'educació de tots. No podem continuar amb un sistema que ens iguala per baix i que  aconsegueix avorrir als infants amb les repeticions i la metodologia anacrònica.

- Perquè els nens i joves amb talent només aconseguiran un desenvolupament personal ple si se'ls permet desplegar tot el seu potencial intel.lectual sense barreres. Necessitem eines, una nova concepció de l’educació. No ens podem escudar en la manca de recursos, comencem amb els que tenim i posem-los en marxa. El segle XXI ja fa dies que ha començat però de vegades sembla que seguim instal.lats en el segle XIX.

- Centres d'Atenció a les Altes Capacitats. Ho veiem molt clar en el camp esportiu, artístic o musical: Pedreres Esportives , Conservatoris de Música ... Per què no donar suport a aquesta mateixa filosofia en l'àmbit de les Ciències, les Humanitats, la Tecnologia, etc... ? Proposem un lloc on es pugui exercitar, investigar, crear, aprendre, ensenyar amb intensitat. 

- Perquè és urgent trencar amb els mites i prejudicis socials que frenen el seu reconeixement i desenvolupament. Mites i prejudicis estan molt presents en la societat i sobretot en els docents sense formació específica sobre el tema.

- Perquè el talent dels més capaços posat al servei de la societat liderarà la construcció d'un futur millor per a tots. Tots veiem la necessitat imperiosa de millora, d’un lideratge ferm, de noves propostes però necessitem persones que es posin al davant, que estiguin preparades, que vulguin assumir els reptes, que estiguin preparades, que estiguin en primera línia o en segona reforçant les propostes... és moment de mirar endavant  sense excuses i posar-nos en marxa.

- Perquè viure d'esquena a l'existència de joves amb alta capacitat suposa desatendre a Espanya a més de 400.000 nens. Estem en un moment en el qual ens omplim la boca d’atenció personalitzada però desconeixem molts infants i per tant no els poden donar el que necessiten... 

No hi ha temps per perdre. Aquest 2015 ha de constituir un punt d’inflexió en el coneixement i atenció a les altes capacitats. Cal fer servir totes les eines que estiguin al nostre abast per fer arribar a les famílies i a les escoles la necessitat de conèixer aquesta situació i tractar-la com mereix.

Hi ha moltes persones atentes i sensibilitzades amb aquesta situació però es senten soles. Cal posar-les en contacte. Som molts els que volem treballar per millorar la nostra societat i aquest és un pas essencial. Nosaltres ja hem començat a connectar...