Les altes capacitats com a procès

Aquestes festes de Nadal són per estar amb la família nuclear i extensa... però tot i així segueixo voltant i cercant...i voltant per aquests móns de Déu trobes coses molt interessants.

Aquests dies he descobert Steven I. Pfeiffer, de la Florida State University. Recentment ha escrit un llibre molt interessant publicat per Routledge dins de la sèrie "School-based Practice in Action" ("Pràctica basada en l'escola en acció"). El títol és Serving the Gifted (Servint als Dotats). 

Ell presenta les altes capacitats com un procés amb oposició als qui creuen que és un valor inamovible. Està convençut de que es parteix d’unes condicions que si no es posen en pràctica, si no interaccionen amb l’ambient... no tenim res. 

M’ha agradat especialment la necessitat d’observar (i determinar com avaluar d'una manera adequada i fiable) constructes com la motivació, la passió per una determinada matèria, el goig per l'aprenentatge, la persistència, la tolerància a la frustració, l’auto eficàcia acadèmica ... factors que sabem que juguen un paper, juntament amb el CI, en l'èxit escolar i en la vida dels alumnes més brillants.  

La realitat és molt tossuda i els nostres infants i joves més brillants estan aquí, només cal aprendre a veure'ls, acompanyar-los en el seu procés i no posar-los traves innecessàries. (només això ja seria fantàstic!!!)

La família i l'educació global

Hi ha un proverbi africà que diu que per educar un infant fa falta tota la tribu. I és ben cert. 

Actualment veiem cada dia que el paper dels pares en l’educació dels infants, tot i ser molt important, hi ha moments en el que la influencia és molt minsa (per exemple en l’adolescència). Podem observar que en l'educació global d'un nen, la major influència és de la societat. Perkins, expert en Educació de Harvard, ho expressa amb aquestes paraules: "Realment crec que probablement la major influència no sigui ni dels pares ni l'escola, sinó una cultura més gran. Quan veus com passen els nens la seva jornada, t'adones que estan amb els pares una mica de temps, passen més a l'escola, i la resta estan amb Facebook, amb els amics, etc . Crec que els pares tenen la posició més feble dels tres". Però això no ens eximeix de res, ans al contrari. 

Malgrat això, la realitat ens mostra en nombroses investigacions que "la interacció entre pares i fills és molt important" per aconseguir que els nens gaudeixin aprenent. Per això, es recomana als pares que passin temps amb els seus fills, que conversin i que desenvolupin activitats sobre qualsevol tema de la seva vida i del món en general: "No es tracta tant que ajudin amb els deures, sinó de la vida intel.ectual que hi ha a la llar. Conversar sobre qualsevol cosa. Cal tocar tots els aspectes de la vida dels nens i del món en general: política, esports, art, i no necessàriament el dels museus, fins i tot art de carrer".  

Si aquesta interacció és essencial per a tots els infants amb més mesura pels infants i joves d’Altes Capacitats que es senten diferents i necessiten aclarir i contrastar qui són i com són. Parlar i escoltar, parlar i ser escolta’t és essencial en tots els casos.

Darrerament s’ha popularitzat el terme “temps de qualitat” referit a aquell temps que els pares passen de veritat amb els fills: escoltant, jugant junts, participant d’activitats junts però de veritat. No és aquell temps que compartim mentre fem les nostres coses al seu costat o que fem junts amb el cap ple de clients, proveïdors o problemes.És aquell temps que dediquen als fills de cor i amb tots els sentits.

Formació sobre Altes Capacitats als centres educatius

Em sembla excepcionalment clara una part del quart capítol del llibre “Propuestas para una escuela del siglo XXI” de Fernando Trujillo. Novament ens trobem amb algú que parla sobre l’escola en general. Parla d’una manera clara sobre l’escola inclusiva però només una vegada, i de passada, fa referència als alumnes d’Altes Capacitats.

Parla de la millora com l’estat natural dels centres educatius. El repte és estar a l’alçada de les circumstàncies perquè es van produint canvis i l’escola hi ha de respondre.

Cal acabar de manera urgent amb el discurs del fracàs. No ens podem instal.lar en l’actitud de plany. Evidentment hi ha coses que no funcionenen i d’altres que són molt millorables però no ens podem quedar plorant i plegats de braços. L’autor hi afegeix una sèrie de raons: perquè és desmotivador, perquè redueix l’auoestima, perquè genera baixes pexpectatives, i perquè provoca una actitud negativa de la societat cap al sistema.

Proposa fer una anàlisi sensata de cada centre educatiu en concret i fer un gir positiu amb una actitud proactiva, amb necessitat de canvi i partir de l’expertició. Sabem d’on venim i on volem anar per fer aquest canvi potser ens cal formació, orientació o acompanyament.

Realment el canvi arriba quan el centre el considera necessari, llavors es fa un gir en positiu.

Per això és imprescindible que les famílies dels alumnes d’Altes Capacitats amb diagnòstics complets aportem a l’escola la necessitat de que els infants d’aquestes característiques tinguin el tractament que necessiten. Alguns professionals sabem, per experiència, que si estan ben atesos la resta de la classe també se’n beneficia. 

La Formació es pòt fer de moltes maneres però la més còmoda, amb els mitjans que comptem avui, és on line. Hi ha cursos homologats pel Ministerio de Educación d’iniciació o d’aprofondiment, que es poden fer de manera privada o financiats per la Fundació Tripartita sense cost adicional per l’escola. Només cal posar-s’hi. 

Per tant .... què estem esperant perquè les escoles del nostre país, amb infants diagnosticats, iniciïn aquest procès de formació i acompanyament? Està a les nostres mans !!! 

TRUJILLO SAEZ, FERNANDO “Propuestas para una escuela del s.XXI” col. Educación Activa ed. Catarata Madrid 2012.

Pensament crític i altes capacitats

Hi ha molts investigadors que aporten suggeriments pràctics molt interessants en el món de l’educació. Algunes veus són molt assenyades i és important que la seva feina arribi fins als infants. A partir d’un article publicat al diari El Mundo, el 4 d’octubre d’enguany, us presento a David Perkins i extrec unes reflexions partint d’una part d’aquesta entrevista. 

David Perkins va nèixer a Kansas l’any 1942 i és Expert d’Educació a Harvard. Ell estudia com funciona la ment humana i cerca estratègies "per desenvolupar el pensament crític i creatiu dels alumnes i aconseguir un aprenentatge més ràpid amb una comprensió completa". Amb aquest objectiu va fundar al costat de Howard Garner a l'Escola d'Educació de la Universitat de Harvard el denominat Projecte Zero. Pensa que en l'actualitat no hi ha cap compromís més important que educar la pròxima generació per a aquest món tan complex i jo estic plenament d’acord amb ell.

No treballa específicament per alumnes d'Altes Capacitats però podem aplicar el seu pensament en ells i de ben segur que els nostres infants i joves ho agafaran més depressa, ho convertiran al seu estil i gaudiran de les activitats que ell proposa.

Recomana tres "rutines de pensament" que els professors poden provar a l'aula i que també podem fer a casa:

1) Quan el nens estan mirant un quadre, llegint una història, o potser veient un fenomen científic, simplement formuli aquesta pregunta: què està passant aquí? ¿Què és el que veus aquí que et fa dir això, en què et bases?... Comenceu aquesta conversa, és una rutina molt útil per fomentar l'observació i el pensament crític.

2) Solia pensar, i ara penso ... Al final de qualsevol lliçó, ja sigui d'història o de ciència, pregunteu : què pensaven abans i què pensen ara ? Això reflecteix la seva reflexió sobre el que han après i com les seves ments han canviat.

3) Cercle de perspectives. A partir d’un tema controvertit, per exemple, el colonialisme. En petits grups, o a casa de manera individual, cal que escullin papers i que parlin des d'aquesta perspectiva. Un colonitzador, un comerciant i un nadiu del país en qüestió…. És una forma meravellosa d'oferir al nens de diferents perspectives en situacions complexes i d'estructurar converses que inciten als nens a pensar . Els ajuda a conrear les seves ments i una comprensió profunda dels continguts.

Els nostres infants i joves d'Altes Capacitats tenen majoritàriament una gran facilitat per a fer associacions, per observar, per treure conclusions... fer aquestes activitats els poden ajudar a descobrir que el que ells fan d'una manera natural els altres en hi hem d'entrenar. Han de ser conscients que l'observació i el pensament crític són imprescindibles per a tots els humans perquè aprendre no és només repetir, i per tant gaudeixen del privilegi de portar aquests accesoris "actius" des de ben petits i de manera natural. 

Hi ha gent que si no sap... no opina

                                                                                                    
Podria semblar una obvietat però ho hem convertit en una raresa. Aquesta frase la va dir David Perkins, expert en Educació de Harvard ,en una entrevista publicada pel diari El Mundo el 4 d’octubre d’enguany. El professor diu coses molt interessants de la seva matèria però arribat un punt de l’entrevista passa això:
  
“Sobre el controvertido tema de los deberes, el profesor afirma que no es un experto en ese tipo de investigaciones así que opta por no decantarse: "Hay algunos estudios que muestran que los deberes en casa no son muy beneficiosos, pero no tengo una opinión sólida sobre este tema, por lo que prefiero no adoptar una posición".”

Em sembla fantàstic per diferents motius:

- és un estudiós, un professor de Harvard, algú que en sap de veritat sobre temes d’Educació. Si en parlés tindríem en compte la seva opinió. Però la seva humilitat i la seva consciència a partir de la saviesa permet una visió més amplia de les coses,dels temes educatius, que fa que s’adoni que no els pot copsar en la seva totalitat i que,tanmateix, poden incloure aspectes que potser no tenim presents i per tant la nostra opinió no seria correcte i per tot això el millor és no definir-se. 

-  és un tema amb qui tothom, tècnic o no, s’hi atreveix. Moltes persones no tan sols opinen sinó que també pretenen “sentar càtedra”. Els temes educatius són molt propers a la gent, afecten a la seva vida diària si tenen infants.  

- la persona no cal que sigui protagonista de tot. Ja és protagonista d’un altre aspecte de la vida. És conscient que de vegades  hom pot estar en un segon terme i no passa res, no és menys. 

- no posa els seus prejudicis, o el que ha llegit o sentit de passada, com a elements sòlids sobre els quals construir el que sap. Crec que dir: “no ho sé”, “no ho tinc prou clar”, “em falten dades”, “cercaré la resposta” ens fa més persones. En el segle XXI ningú ho sap tot ni tan sols de la seva pròpia especialitat. El món és molt extens i ric.

- no és un tema que li sigui aliè: ha llegit, ha escoltat, ha viscut, te una opinió privada però com que no és prou sòlida prefereix no definir-se.

Seria molt bo que en el camp de les Altes Capacitats passés el mateix. Alguns mestres haurien de deixar de tirar pilotes fora  i de fer com el professor de Harvard, tenir la senzillesa de dir que no en saben i que no poden tenir una opinió sòlida. A partir d’aquí la solució és fàcil: Formació. Començar a formar-se molt seriosament perquè és molt important el que tenen entre mans. Vint-i-cinc infants que veuen el món pels seus ulls i que poden viure la diferència com una riquesa o com una llosa.

Realment em segueix semblant fantàstic. En un món cada vegada més “joísta” i ple de protagonistes en primera persona que, sempre, els més savis ens donen lliçons de senzillesa. Algú que creu que no en sap prou i... no opina.

Descripció de les altes capacitats

Aquests text el trobem a la plana de l'xtec dedicada a la descripció de les altes capacitats. Ens aporta novament la dificultat de detectar aquests alumnes donada la seva gran heterogeneïtat.En la pràctica diària ens trobem amb la diversitat dins de la diversitat. Cap grup és homogeni, el format per persones d'altes capacitats tampoc.

"En l'heterogeneïtat de l'aula, trobem alumnes que segueixen el ritme de la classe  sense problemes, altres que tenen certes dificultats d'aprenentatge i també alguns que sobresurten pel seu rendiment o que tenen capacitat per fer-ho. Detectar aquests alumnes amb altes capacitats és necessari per atendre les seves necessitats. 

L'alumnat amb altes capacitats no forma un grup homogeni. Hi ha una gran diversitat,  similar a la que trobem en els alumnes amb dificultats per aprendre. 

Podem recullir, però, alguns termes que aporten matisos diferents a les característiques  que poseeix l'alumnat amb capacitats intel·lectuals de nivell superior.

La superdotació quan en el comportament de  l'alumnat hi ha una interacció entre les altes capacitats intel·lectuals, l'alt nivell de creativitat i el compromís amb la tasca. (Teoria dels tres anells, Renzulli)

Mostren una capacitat coginitiva superior a la mitjana, amb bona memòria, atenció i  predisposició  per a l'aprenentatge. Ténen una alta productivitat i són originals. Dediquen molta energia a resoldre activitats, són perseverants. Poden portar diferents projectes alhora i són observadors.  Acostumen a mostrar  il·lusió pel treball i confiança en les pròpies possibilitats.

El talent quan mostra una elevada aptitud en un àmbit (per exemple, talent verbal o matemàtic) o en un tipus de processament (talent lògic o creatiu). En la resta d'àmbits o de formes de processament poden presentar nivells discrets, fins i tot deficitaris. Parlarem de talents complexos quan destaquen vàries aptituds específiques. La irregularitat és una de las característiques de l’alumnat  talentós.

La precocitat  implica un ritme de desenvolupament més ràpid a una o vàries àrees. Els alumnes amb precocitat, solen manifestar un major nombre de recursos intel·lectuals que els seus companys i companyes mentre estan madurant. Una vegada acabada la maduració les seves capacitats intel·lectuals s'equilibren amb les dels companys. És un fenòmen evolutiu."