A moltes escoles avui divendres, coincidint amb la Candelera, arriba el Rei Carnestoltes i es llegeixen les consignes que regiran la setmana vinent per preparar la gran festa del Carnaval: portar pentinats originals, anar amb pijama, ulleres, bigotis o un mitjò de cada color...
Quan parlem dels alumnes d’alta capacitat novament hem de parlar d’una gran diversitat entre ells. Uns esperen aquesta festa amb il·usió perquè els encanten les disfresses, els colors, fer teatre, per a ells i elles és potser la millor festa de l’any!!! Però n’hi ha d’altres que voldrien que ja haguéssin passat. Bé perquè tenen molt sentit del ridícul i no els agraden les estravagàncies pròpies d’aquestes festes o bé perquè prefereixen la tèbia normalitat o no han trobat la seva manera de participar en la festa.
Carnaval és molt més que disbauxa, disfresses, música i colors... hi ha tota una planificació: la preparació de la festa, la vivència i el avaluar i guardar la festa fins l’any vinent. Molts dels alumnes d’altes capacitats necessiten aquest punt cognitiu i d’aprenentatge. Necessiten fer-lo conscient perquè només amb el que viuen no poden inferir-ho. És un moment fantàstic per treballar les emocions i la cognició.
Sí pel Carnaval, i tot l’any, els infants de la classe hauríen de poder participar de la festa. Segur que hi ha maneres diferents de participar de la festa sense que ningú es senti exclós.No només ens podem disfressar i participar en la coreografia. On és el límit del que toca i no és negociable” i el “toca negociable”? Potser és un bon moment per confirmar la part del “toca negociable”... I si els convertim en els periodistes de la festa, en els encarregats de narrar el que passa a les classes o a la rúa? En els encarregats de fer fotos per l’escola? En els ajudants per vestir o maquillar als més menuts? O en els col.laboradors en el muntatge de l’equip de música o per fer la sel·lecció musical del ball havent preguntat a les classes les seves preferències? O en elements dels servei d’ordre per donar la benvinguda als pares i avis i acomodar-los als seus llocs o atendre’ls en el que necessitin (cadires pels avis...)? I si aquell alumne apassionat pel dibuix li proposessim fer la rotulació de les classes amb el seu motiu de disfressa pel vestíbul de l’escola? Hi ha moltes possibilitats si pensem en obert...
La qüestió és partir del què són i ajudar-los a arribar a a ser la millor versió d’ells mateixos. Això serveix per a tots els infants i joves però quan es tracta dels alumnes d’altes capacitats la seva hipersensibilitat, intensitat i perfeccionisme combinades fan que sigui imprescindible fer una actuació específica. Parlar amb ells, escoltr-los, veure quina opció seria possible i viable i un cop escoltats reflexionar i pensar què els podem oferir. Qui decideix sempre és l’adult amb seny i sentit comú.
No val no anar a l’escola el dia de Carnaval, ni anar-hi com el xai a l’escorxador segur de què no ho passarà bé. Inclusió vol dir atendre la diversitat i donar oportunitats a tots. També als més capaços, encara que no sempre ho mostrin...
