Trobem l’experiència d’una mare en el seu blog ferdemestres.blogspot.com.es. Novament ha de ser motiu de reflexió i acció!
“Una tarda el meu fill, recent iniciada la seva Primària, va sortir de l’escola plorant: m’han castigat i no sé el motiu, va dir.
Mentre somicava em va relatar la situació:
“La “senyu” ens ha demanat com ens podíem ferir o prendre mal. Un company ha dit al caure d’una cadira, una altra companya en tallar-se amb un ganivet i jo he dit amb un miratge.
Aleshores, ella s’ha enfadat amb mi i m’ha dit que sempre estava despistat, que no escoltava i després deia tonteries.
Oi que si vaig pel desert amb la calor del migdia, tinc el miratge d’un oasi i m’hi llanço a beure aigua, em puc fer molt de mal?”
En passar els anys, va ser diagnosticat com a infant superdotat.
Situacions d’incomprensió com aquesta, sovint, les viuen els infants superdotats i les seves famílies al llarg del temps, molt de temps, massa temps.
Aquest fet fa que tinguin la sensació de ser diferents, la qual cosa augmenta amb la seva hipersensibilitat emocional i l’elevat sentit crític que acostumen a tenir.
La seva visió del món és més profunda que la dels seus iguals, saben explicitar les causes i els efectes de les diverses situacions i estableixen relacions cognitives dels continguts amb facilitat.
El seu pensament creatiu els pot conduir a adquirir aprenentatges en un temps inferior al dels altres infants de la classe, encara que no sempre és així per manca de motivació davant la monotonia de molts dels continguts escolars i es poden etiquetar, equivocadament, com a alumnes de reforç.
La meva experiència en fer de mestra va ser amb en Carlo, un infant de 3 anys absolutament desorganitzat, desinteressat per passar llista, per fer el temps, per pintar amb ceres; a l’aula sempre estava despistat... alhora tenia una capacitat creativa que conduïa el grup a fer les grans descobertes.
Ell, després de jugar en el temps d’esbarjo amb una pilota molla, ens va explicar que les línies eren una continuïtat de punts, que l’ombra de l’arbre del pati es movia durant el dia, que s’hi es barrejaven dos colors diferents en sortia un altre de nou, i podria seguir escrivint més anècdotes sobre les descobertes que feia i que mostren la seva capacitat intel.lectual.
Per raons diverses, en no demanar-li un diagnòstic d'altes capacitats, la seva escolaritat ha estat molt difícil.”
No és una realitat d’un altre món. Hi ha famílies que ho estan patint cada dia. El que hauria de ser un motiu d’alegria i de creixement personal i familiar es converteix en una pesada llosa. Molts mestres, moltes escoles s’estan començant a posar en marxa. Necessitem detecció i diagnòstics ajustats als criteris científics actuals. La sensibilització en el món escolar és un gran pas però necessitem que es faci una formació seriosa que permeti als mestres fer l’intervenció educativa que aquests infants requereixen. Tot s’està bellugant ... estem en marxa... hem de fer passos ferms cap a la visibilitat i atenció d’aquests infants i joves.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada