Hipercuriositat (Docents i Pares)

Una de les característiques molt freqüents en el grup heterogeni dels infants i joves d’altes capacitats és l’Hipercuriositat.

Els infants i joves d’altes capacitats pensen i relacionen en xarxa. A classe, mentre escolten i miren una explicació, el seu cap busca i fa relacions amb àmbits propers o llunyans. Molt sovint pateixen una certa incontinència verbal que fa que el seu pensament estigui lligat a noves preguntes. Les seves preguntes no són lineals i obren nous camps o fan relacions inusuals.

Quan el professor prepara la classe organitza continguts, procediments, punts de sorpresa, anècdotes per reengantxar l’atenció, potser alguna activitat de moviment, exercicis ...  A l’inici de la classe tot està a punt, s’aixeca el teló, després apareixeran mil variables perquè treballem en directe.

Fer preguntes a classe no està ben vist. O potser és millor dir que fer massa preguntes a classe no està ben vist. La impressió de l’alumne que pregunta és molt sovint que les seves preguntes no són benvingudes. En més d’un moment la comunicació no verbal del professor mostra el seu disgust amagat. L’alumne que llegeix entrelínies, que escaneja sense mirar, es queda amb la impressió de que no és ben acollit.

Cal donar sortida a la curiositat. Proposar-li no fer preguntes és tallar-li les ales. Per donar sortida a la curiositat podem tenir una llibreta on escriure les preguntes que se acudeixin. Les respostes es poden buscar en temps lliures a l’escola, a casa... n’hi ha que cauran per si soles, el mateix mestre les respondrà en l’explicació o les deduirà l’alumne amb la informació que ja té...

El problema el tenim quan els alumnes no saben escriure i per tant no poden deixar constància del que voldrien saber. Aquí feina de pop de la senyu. Podem proposar-li un espai i un temps per parlar tots dos i buscar les preguntes possibles del tema. Parlar-ne abans i introduir les respostes en l’explicació. Potser pels companys serà massa però per a ell/a és imprescindible. Si n’hi ha massa preguntes podem passar-ho a la família i que sigui “feina” del cap de setmana.

Moltes famílies tenen penjat a la nevera el full de les preguntes. Encara que sembli impossible es generem mil preguntes també fora de l’àmbit escolar. Les de fora de l’escola van al full de les preguntes que poden escriure ells o els seus adults. Moltes preguntes cauen, es responen o perden l’interès però n’hi ha d’altres que acaben donant peu a altres encara més interesants. Invertir un temps en resoldre-les pot ser un temps viscut en família... un temps compartit de qualitat.

És molt important que l'infant o el jove visqui la curiositat com un actiu, no com un problema.          

Fem predetecció (Pares i Docents)

L’atenció als alumnes d’alta capacitat es una necessitat actual indiscutible. Un primer pas necessari i previ és la identificació sistemàtica i planificada d’aquests alumnes. Normalment es fa la predetecció d’aquells alumnes sobre els que hi ha sospites d’altes capacitats.

Creiem que seria bo passar els qüestionaris de predetecció a la classe, a tots i totes. Anem a buscar aquells que estan amagats, als qui no han lligat caps, als que encara estan llegint al revés... Certament alguns d’ells no són brillants avui però poden arribar a ser-ho. Els anirem treballant i acompanyant perquè anem del que són avui al que poden arribar a ser.

Què són els qüestionaris de predetecció i qui els respón? Tota Espanya fa servir els qüestionaris que va elaborar la Dra. Luz Pérez de la Universidad Complutense de Madrid per fer el cribatge que porta a recomanar fer la identificació de característiques de les altes capacitats. Extret d’ “Estratègies d’intervenció amb alumnat de necessitats educatives especials per altes capacitats, dins l’escola inclusiva”, treball elaborat per M. Teresa Gómez Masdevall en el marc de la llicència d’estudis retribuïda concedida pel Departament d’Ensenyament el curs 2008-09. Jo solc passar la valoració de la predetecció, la graella de capacitats i el qüestionari d’intel·ligències múltiples. La predetecció és només pels pares; les capacitats i intel·ligències múltiples a partir de Quart de Primària els passem a pares i fills. Per obtenir la informació dels docents solc fer una entrevista amb els mestres (donar 25 dossiers per respondre escrit és absurd, de molts no en tenim prou informació), prefereixo parlar amb ells i veure qui té “idees de bombero”, qui és empàtic, qui és bon treballador, qui ho sap però no exerceix... com són els pares...

En quin moment seria bo fer aquestes predeteccions? Qualsevol moment és bo per fer la predetecció. Si les hem de passar només a uns cursos determinats el meu consell és Infantil-5anys, Tercer de Primària, Sisè de Primària i Tercer d’ESO. Això ens permet que si es fa aquest curs, en el següent ja tenim les dades i podem començar a intervenir pedagògicament amb els alumnes identificats en actuacions ordinària i extraordinàries, si s’escau. També es poden sol·licitar les beques del Ministeri, si es necessiten, al setembre del curs següent.

Seria ideal que aquestes predeteccions es poguessin fer per poblacions, no per centres. D’aquesta manera es faria realment la identificació dels més capaços. Aquesta identificació ens podria portar a intervenir pedagògicament i a fer l’atenció que necessiten.     

No puc triar un sol resultat (Docents, Pares)

Hi ha vegades que ens trobem amb alumnes que sabem que tenen un bon raonament lògic dins de l’aula. Però davant d’un problema oral no són els primers de contestar malgrat sabem que tenen la solució. Què passa?

Molts infants d’altes capacitats davant d’un problema de matemàtiques són capaços de resoldre’l però no saben què han fet per arribar a la resposta. Sovint quan aquest problema cal resoldre’l per escrit poden aparèixer les dificultats.

Com aconsellem adaptar la feina de l’aula? Els proposem que escriguin primer el resultat al que han arribat. Si saben com hi ha arribat, que ho escriguin. Hi ha vegades que tenen diverses maneres d’arribar a un resultat. Haurien de poder escriure-les totes elles. La posició del docent és molt important. Hi ha docents que no fomenten la resposta única i que estan oberts a diferents possibilitats, les fomenten i valoren. Hi ha altres docents que són de resposta única. Amb aquests, el infants que troben diferents maneres d’arribar al mateix resultat presenten la dificultat de voler saber quina és la resposta que vol la mestra. Això pot portar a no respondre amb rapidesa a l’espera de la resposta correcta.

Un dels “meus nens” ha canviat aquests any d’una mestra de resposta única a una mestra de totes les respostes possibles si estan ben argumentades. No  us podeu imaginar l’alleugeriment que sent a classe. I fins ara no ha sortit el que passava el curs passat...

Però encara podem trobar aquells que no saben com hi han arribat. Aquí els proposem que escriguin com hi han arribat els companys. Necessitem que escriguin el desenvolupament. Això és el que els demanaran també a l’ESO, al Batxillerat, a la Universitat.

Busquem escola / Busquem institut (Pares)

Hi ha diferents moments on els pares han de triar l’escola on portaran els seus fills:

-     - A l’inici de l’escolarització.

-     - Al final de la Primària, els alumnes escolaritzats a l’Escola Pública.

-      - En el moment d’un canvi de residència.

-   - Al final de l’ESO,  els alumnes escolaritzats en el centres concertats que no tenen Batxillerat.

-     - En el moment que una família no es troba atesa en un centre.

-   - En el moment que una família es convidada a canviar de centre per dificultat d’atenció.

Tots els centres d’estudis obligatoris sostinguts amb fons públics, centres públics i centres concertats, tenen un calendari únic de preinscripció i matriculació. Per això, ja en el mes de febrer comença el període d’activitats de portes obertes a escoles i instituts. És convenient assistir-hi per conèixer com són les escoles i quins són els seus eixos fonamentals.

Podrem presentar la preinscripció del 23 de març a l’1 d’abril al primer centre de preferència o a l’oficina de matriculació. En aquest document que ha de ser únic podem definir les nostres opcions. Cal posar ordenats per ordre de preferència els centres escolars. A partir d’aquí ens informaran si entrem a l’escola desitjada. Si és així, podrem fer la matriculació del 16 al 22 de juny si els nostres fills faran Infantil, Primària o Primer d’ESO el curs 2020-2021. De Segon a Quart d’ESO,  serà a partir del 29 de juny.

Quan preguntem als pares quin centre volen pels seus fills, la resposta majoritària és un centre on atenguin les necessitats del seu fill o de la seva filla. Aconsellem que després d’aquesta visita de portes obertes puguem sol·licitar una entrevista amb direcció d’aquells centres que ens hagin fet el pes, ara ja per parlar específicament del tractament de les altes capacitats. Aquesta serà la que ajudarà a definir prioritats.

Els centres, quan parlem d’altes capacitats, ens poden dir mil coses: que no ho tracten, que no en tenen, que tenen un pla, que n’han tingut o que fins i tot han fet alguna compactació de cursos. N’hem sentit de tots colors. La millor resposta és que aquest infant o jove es converteix en un repte per a ells i que treballarem plegats per atendre les seves necessitats...

Aquest any moltes famílies dels alumnes d’altes capacitats que cursen Cinquè de Primària comencen a mirar centres per l’ESO. La inquietud mou la família. La tria d’escola és un moment important. Són moltes les hores que l’infant i el jove passarà a l’escola/institut per això és tan important. Són moltes les influències que rebrà d’ells.

Tothom ens explicarà segons la seva posició i no sabrem com funciona un centre de veritat fins que hi siguem. Ara comença el moment de fer servir tota la nostra intuïció basat en dades que anirem obtenint fins arribar un moment que haurem de decidir i moure peça. Arribarà aquest moment. No és una cursa de velocitat, és una cursa de fons, per tant... paciència i agafem ritme per estar en les millors condicions en el moment de la decisió.   

Si voleu que l’equip d’atenció a les altes capacitats us acompanyi en aquests procés poseu-vos en contacte amb nosaltres: atencioaltescapacitats@gmail.com

Carnaval, la setmana vinent (Docents i Pares)

Dijous vinent és Dijous Gras, l'inici de les festes de Carnaval. Són les festes de la disbauxa de la transgressió plenes de llum i color. Novament veurem la gran diversitat dels alumnes d’altes capacitats a l’hora d’enfrontar-se a aquestes festes. Trobarem alumnes que gaudeixen amb les disfresses i d’altres que ho troben ridícul i que per la seva rigidesa i intensitat no poden participar-hi.

N’hi ha que els encanta... i cada Carnaval, si poden, es disfressen diverses vegades, gaudeixen participant de la festa, de les rues... quan arriben a l’ESO troben a faltar aquella setmana on s’havia d’anar a l’escola en pijama, amb pentinats especials, amb un mitjó de cada color, amb un barret o amb corbata o vestits d’un color concret.

Però n’hi ha que tenen el mes de febrer i el mes de novembre (Carnaval i Halloween) com els pitjors mesos de l’any per les seves tradicions. Els haurem de preguntar a ells què senten i què els agradaria fer.

Quan tot això no els encaixa, no forma part d’un caprici, ni de qüestionar les ordres de l’autoritat, ni de saltar-se els “toca no negociables”. Quan s’ajunta l’hipersensibilitat, la intensitat, el perfeccionisme i la rigidesa es produeix un còctel ben especial.

Veurem algunes possibilitats:

-          Poden sentir-se ridículs.

-          No volen que es riguin d’ell.

-          Poden veure ridículs als altres.

-          No els agrada transgredir o trencar normes.

-          Els poden molestar molt (hipersensibilitat): sorolls, molta gent, olors...

Els podem oferir altres possibilitats? Potser no tots els papers de la festa comporten disfressa, o comporten exhibició... (potser hi ha possibilitats d’ajudar a preparar la música, o l’orde –organització de la gent, ajudar a disfressar als qui porten disfresses més laborioses, als més menuts, potser dissenyar els maquillatges o elaborar atrezzo, portar els comptes de la parada de pastissos... hi ha mil coses possibles que poden ajudar a que la festa sigui ben rodona.)

Com adults podem escollir però, per què com nens no els deixem escollir?

Creieu que és imprescindible que s’esforcin a viure una experiència desagradable de manera repetida per aconseguir que es faci agradable? És una idea una mica estranya...

Què volem per a ells?

-          que puguin decidir com viure la festa.

-          que siguin capaços de viure la festa.

-          que siguin persones socials.

Segurament si ens obrim a escoltar-los descobrim que ells ja han pensat altres opcions... o no ( de vegades ells mateixos pensen que no hi ha més opcions). Però no ho sabrem si no parlem amb ells. Ells necessiten un ambient còmode on puguin ser ells mateixos no els ells que s’espera que siguin... Hi ha infants i joves políticament correctes que tenen mil capes com les cebes i és molt difícil arribar al que pensen i senten. Per això és tan important l’acompanyament...

Quan faci el que toca, li donarem més feina... (Docents i Pares)

Quan un docent fa servir aquest argument el que està dient és que no coneix el que són les altes capacitats.

Un alumne de Primer de Primària em va dir fa uns anys que ell portava rellotge per saber quan havia d’allargar les feines que li proposaven a l’aula perquè un dia va acabar aviat i la mestra li va donar una altra full amb més operacions. No són tontos. Si la proposta és dues tasses més, seguiran allargant, despistats, enjugasats... Però us heu plantejat què passaria si la proposta fos realment interessant, fos un repte? Segurament aquest alumne que pot, i que no li agrada estar ben avorrit deixant passar el temps, acabaria la tasca aviat per passar al repte. Potser, si ho creiem oportú a partir d’un moment fins i tot podria començar amb el repte  i estar exempt de la tasca de classe perquè ja la té suficientment assolida.

A molts menjadors escolars ho tenen clar: els infants mengen el primer i el segon plat, després poden repetir perquè sinó es podrien omplir amb el primer i no rebre l’aliment del segon plat que és on sol estar la carn o el peix.

Amb els alumnes d’altes capacitats alguns docents pretenen que facin activitats repetitives que no els omplen i no arriben mai a rebre l’aliment que necessiten.

Continguts nous, activitats amb diferents graus de dificultat, amb diferent nivell d’abstracció...

Molts infants i joves acaben de consolidar els aprenentatges mitjançant la repetició però no és el cas dels alumnes d’altes capacitats. Un cop mostren el què saben fer una vegada, els docents els hauríem de proposar tasques d’enriquiment i/o d’aprofundiment. No cal que continuïn mostrant el que saben fer fins l’extenuació. Perquè sovint amb aquestes repeticions els alumnes perden l’interès i cometen errors que fan pensar als docents que no estan adquirits els conceptes o procediments, i per tant no els donen l’oportunitat de continuar endavant. I ja hi tornem a ser... tornem a centrar-nos en els errors. Hi ha mestres que arriben a veure que estan molt per sobre però deserten, creuen que no els poden oferir res... que a classe no és possible...  

Cal una mica de sensibilitat, d’empatia amb aquests alumnes que es van morint cada dia una mica a les nostres aules. Penseu com deu ser de pesat estar sis hores diàries durant una colla d’anys escoltant coses que ja saps, repetint, treballant a un ritme lent i tornant a repetir perquè tots hi arribin. Només per atenció a aquests alumnes que viuen aquesta situació i que la llei ampara dient que han d’estar atesos, hauríem de fer un esforç per atendre les seves necessitats.

Quan fem formació per docents la dividim en tres parts:

-   

   - En la primera part veiem què són i què no són les altes capacitats, les característiques dels infants i joves, els mites i com es fa la predetecció i identificació de característiques.

-    - En la segona parlem de les actuacions ordinàries i extraordinàries a l’escola en les altes capacitats.

-   - En la tercera part de la formació solem treballar la creació de recursos per aquests alumnes.

Quan tenim els recursos creats ve el moment de l’implementació a l’aula. Intentem que l’alumne d’altes capacitats no es vegi ja més diferent del que és i proposarem les activitats al pom de dalt de la classe. A aquell grup d’alumnes que poden seguir endavant, i poden aprofitar per avançar aquell temps que altres alumnes necessiten per consolidar.

Quan parlem d’inclusió parlem de tenir a classe infants amb molt diferents nivells i diferents temps d’aprenentatge. Per molts docents, especialment de Secundària és difícil que a l’aula no tots treballin el mateix i de la mateixa manera però aquesta és la realitat de l’aula i de tots els infants que la composen. 

És cert que no ho podem canviar tot de cop però podem anar fent passos perquè el seu pas per l’escola / per l’institut sigui una etapa profitosa.