La mort i les altes capacitats

És la única realitat que tenim segura però la nostra societat encara la té com un tema tabú. No se’n parla, s’amaga i més als infants. Alguns adults creuen que la mort és una realitat tan dolorosa que els la voldrien estalviar, sobretot als infants.  

Com tantes vegades, els infants amb altes capacitats viuen aquests temes amb molta intensitat i molt abans del que és habitual per la resta dels nens.

Normalment els infants necessiten un desencadenant directe: mort d’un familiar, d’una mascota... però en els infants de altes capacitats no és així. Sembla que apareix a través de la reflexió. 

És difícil precisar en quin moment els nens i nenes de altes capacitats tenen assolit el concepte de mort. Els estudiosos del tema diuen que podem afirmar que els infants entenen el concepte quan  entenen els següents conceptes:

• universalitat: Tots els éssers vius, moren.
• irreversibilitat: és un fet irreversible, no es torna a la vida.
• no funcionalitat: el cos deixa de funcionar: no es menja, no es dorm, no respira...
• la causalitat: un no es mor quan vol (només en el cas dels suïcidi – que potser no cal presentar aquesta realitat). En la nostra societat les causes més freqüents de mort són les malalties i els accidents, en altres entorns poden ser la fam o les guerres i atemptats terroristes.
• és la mort un final?  La resposta a aquesta pregunta depèn de l’espiritualitat o religiositat de cadascú. Ells poden entendre perfectament que com que és una cosa que no s’ha pogut provar empíricament hi hagi diferents opcions possibles.

En aquest com en tants temes no ens hem d’avançar però hem d’estar atents i respondre les seves preguntes. A través de l'escolta activa podem connectar amb ells, és una molt bona eina. Cal que com adults haguem nosaltres treballat el tema i puguem respondre o dir senzillament: “això no ho sabem del cert”, "segons el que jo crec...”, ... Cal ser molt curosos perquè com tots els infants no ens perdonaran ni la mentida ni la incoherència. És millor posposar i resoldre més aviat que deixar obert i permetre que es facin una idea equivocada “està dormint”, “ens ha deixat”, “has de ser fort”...

Diuen, els qui han treballat molt el tema, que “Educar per la mort és educar per la vida  i educar per la vida és educar per la mort”. No ens ha de fer por parlar-ne però hem d’estar preparats. En els infants d’altes capacitats ens sorprendrà perquè, de ben segur, sortirà el tema molt aviat i amb molta intensitat.