Tornem a l'escola

Avui, primer dia de classe hauria de ser un dia molt feliç en la vida de qualsevol infant o jove. Tornar a la normalitat, a la rutina, retrobar-se de nou amb els companys, reprendre l’activitat escolar haurien de ser motius d’alegria i satisfacció però en molts infants i joves d’altes capacitats no és així.

No és només el canvi d’horari, la separació dels pares, o passar a fer el que toca... a més de la combinació d’aquests tres factors s’hi afegeix un quart que és el record d’experiències escolars no positives o mals moments. Aquest quart pesa molt perquè sovint no és una experiència puntual sinó més permanent en el temps, repetitiva,  i en la qual  han de tornar a entrar.

Podem detectar aquesta situació en l’expressió del propi infant que sol verbalitzar les coses d’una manera sintètica i elaborada sobretot a la família quan s’ha creat un clima de confiança. Sovint trobem problemes psicosomàtics (mals de cap, mals de panxa...), problemes de caràcter (s’enfaden  més, estan més irritables, menys comunicatius...). Aquestes situacions afecten a la seva relació amb l’entorn, al seu autoconcepte i al seu rendiment (quan no fan  el que toca).

Què podem fer els pares?

- Estar atents als canvis.No cal cridar al mal temps, però cal saber llegir entre línies. Coneixem als nostres fills i sabem quan els passa alguna cosa encara que no puguem definir bé el què.

- Escoltar sempre, sense bombardejar a preguntes. Practicar l'escolta activa. Quan preguntem cada dia: com t’ha anat? Hi ha hagut alguna cosa que no ha funcionat com voldries? Has tingut algun problema? Som tendenciosos. L’infant buscarà alguna cosa, potser construirà algun problema per explicar-nos. Però si en canvi fem les preguntes en positiu estem posant l’accent en les coses positives. Això no vol dir evitar el que no funciona sinó fer veure a l’infant que a l’escola hi ha coses positives i negatives. Podem gaudir de les situacions positives i alhora treballar, els adults i els infants, per minimitzar-arreglar-suportar les negatives.

- Durant els temps de vacances podem fomentar el contacte per mantenir o millorar les relacions socials amb els companys de classe, o enfortir altres relacions amb amics de fora de l’escola, de l’estiu, família, que també tenen altes capacitats...

Dins del grup dels alumnes d'Altes Capacitats es donen casuístiques molt diferents. Hi ha molts infants i joves d'altes capacitats que avui s'han llevat emocionats i contents per la tornada a l'escola. Els hem d'acompanyar i si es presenten problemes definir-los i afrontar-los però si no hi ha dificultats no cal provocar-les.

Aprendre a aprendre... ( Primera part )

Aprendre a aprendre... És un dels objectius bàsics de l’educació. No es tracta tant d’ensenyar conceptes, procediments... sinó de que l’infant o el joves estigui en condicions d’aprendre per ell mateix, de cercar els recursos que l’ajudin a continuar avançant, que no depengui sempre de nosaltres per créixer.

Avui us presentem algunes reflexions que, com sempre serveixen per a tots els infants i joves però que amb les persones que tenen altes capacitats adquireixen un ressò especial.

• Fomenteu la reflexió sobre el propi aprenentatge. Feu que es preguntin què volen aprendre, perquè ho volen aprendre i com ho faran. És curiós com el prendre consciència de les coses fa que posem les nostres possibilitats en marxa. Despertar el seu interès i la seva motivació, fer-los veure la utilitat del que aprenen i tractar d'aportar mitjans i materials perquè es produeixin situacions de creació d'aprenentatges no sol ser un camí fàcil però un cop encetat és apassionant.

• Treballeu per reptes. Si és molt fàcil s’avorreixen i si és massa difícil ho abandonen... Treballar l'autoeficàcia i l'autoestima oferint tasques que suposen un repte, però que siguin assolibles, aquest és el secret. Han de tenir alguna dificultat però al mateix temps ho han de poder solucionar. Amb els infants d’altes capacitats és difícil trobar el punt, perquè no acabem de saber mai què saben realment. Per això, els hem de passar la pilota a la seva teulada i treballar l’aprenentatge autoregulat. Amb una bona autonomia de feina ells mateixos autoregularan els reptes i faran camí.

• Davant nous aprenentatges, proposeu que comencin analitzant els coneixements previs que tenen sobre el tema. Aprendre a aprendre significa poder establir relacions amb altres continguts i basar-se en ells, d'aquesta manera es produeix un veritable i significatiu aprenentatge, diferent a la memorització o còpia. Aquest procés és molt fàcil per unes persones que viuen de les seves relacions mentals i del seu pensament arborescent... tot està relacionat... però de vegades el que és més evident i fàcil per a ells és el més difícil. 

• Deixeu que segueixi el seu propi ritme, que trobin el seu propi ritme. Cada persona és diferent i l'aprenentatge es construeix, això implica un procés que cadascú ha de seguir amb el seu ritme personal. Per això de vegades a l’escola tindrà serioses dificultats per seguir un ritme més lent o per portar “correctament” les constants aturades i arrencades...

I tot això combinat amb una escola sovint massa rígida per a ells...s'ens ha girat feina. Ja ha arribat setembre, un temps apassionant on es barreja, com a la vida, el “toca” i el “m’agrada”... aquest potser serà el primer gran aprenentatge al qual s’afrontaran els nostres infants i joves d’altes capacitats. Però no estan sols, estem aquí per acompanyar-los.

Comencem un bon curs...

Comença el mes de setembre i s’acosta l’inici de curs amb tot el que comporta... 

Els infants tenen en aquestes dates una pluja de sentiments contradictoris... ganes de començar de veure els companys, de saber què els depararà el nou curs però alhora també  s’omplen de pors: al fracàs, a l’avorriment, a no estar a l’alçada, a tornar a la rutina en la pitjor de les seves expressions... 

Els adults hem d’estar al seu costat. Els hem de fer costat.  Enlloc de negar els seus sentiments podem ajudar-los a expressar-los amb paraules. Enlloc de criticar o donar consells podem reconèixer els seus sentiments amb alguna paraula o interjecció. Enlloc d’explicacions i lògica podem concedir-los els seus desitjos en la fantasia. Els qui heu llegit algun llibre de l’Adèle Faber ja sabeu a què em refereixo. Tots els infants necessiten sentir-se compresos i acompanyats  i els nens i nenes d’altes capacitats encara més. 

En aquests dies en que preparem llibres, llibretes, estris i roba preparem-nos també a iniciar un bon curs. Parlem-ne! Creem un espai i un temps per parlar de les seves preocupacions i desitjos. Fem escolta activa i preparem-nos perquè el nostre fill /la nostra filla faci el millor dels cursos. 

En els propers deu mesos canviaran per dins i per fora però han de saber que en tot moment estem al seu costat pel que són i no pel que fan.  Nosaltres, els pares som els seus referents. Parem i revisem per un moment el nostre paper... potser alguns han de començar el curs baixant les seves exigències i canviar-les per mantenir unes altes expectatives. Tots hem de mantenir unes altes expectatives respecte els nostres fills i oferir-los sempre un recolzament incondicional.

Ells comencen el curs, tots comencem el curs... que en aquest 2014-2015 tinguem tots un molt bon curs !!!