Bones vacances i bon Nadal! (Pares i Docents)

Arriben les vacances de Nadal! Un temps desitjat i complicat alhora. Moltes ganes de descansar d’obligacions que en aquests darrers dies han comportat molt de temps de treballs manuals i assajos de concerts, cantades de nadales, pessebres vivents... o els darrers exàmens perquè marxem nets de vacances... I alhora arriba el moment en el qual infants inquiets, als qui els costa mantenir-se amb una activitat una estona, pregunten  constantment “i ara què farem?” Aquests darrers necessiten uns adults màgics que els enganxin amb un munt d’activitats, una darrera l’altra per saciar la voracitat, la curiositat i l’activitat d’aquests infants.

Per fi arriben una colla de dies sense horari pre-fixat! És fantàstic ! Segur que tenim mil coses al cap que voldríem fer aquests dies. Però si no en fem una llista el temps s’escolarà com l’aigua o la sorra entre les mans. Hi ha plans de moltes menes: n’hi ha que només depenen de nosaltres, d’altres que depenen del nostre entorn més immediat i d’altres que depenen d’altres (sistema educatiu, festes tradicionals...).

La primera cosa a fer aquest primer cap de setmana de vacances és que cada membre de la família prepari la seva llista de coses que li agradaria fer. És important concretar preparant una llista perquè sinó passaran els dies i no haurem fet allò que volíem fer amb la sensació de buidor que comporta. A la llista hi podem posar també el temps que ens agradaria dedicar-hi, encara que sigui aproximat. Després ho posarem en comú i intentarem encaixar-ho en un calendari que ja ve amb festes assenyalades com la Vigília de Nadal, Nadal, Sant Esteve, Cap d’Any, Primer d’Any i Reis. Cada setmana en farem la revisió per veure què hem aconseguit i si hem de reestructurar el calendari...

La llista pot incloure activitats formatives (aprendre a fer alguna cosa), activitats lúdiques (temps per jugar sols o en grup), d’autoaprenentatge, o experiencials com estar a la natura (muntanya, camp, platja...) o anar al teatre o al cinema o  veure espectacles propis de l’època (dels pastorets als pessebres vivents...), inventar – crear - fabricar... i altres de més tranquil·les com llegir, dibuixar, fer manualitats... No oblideu de posar un temps per badar o per dormir les hores, teniu temps...

Han estat tot una colla de suggeriments i informacions al llarg d’aquest primer trimestre de curs. Amb l’inici de vacances aprofitem per desitjar-vos un Bon Nadal !

Notes fi de trimestre (Docents)

S’acaba el trimestre i amb ell arriben les sessions d’avaluació. Els professors han de posar nota de la feina d’aquest primer període del curs. Ara ja no són aquelles notes numèriques però són valoracions a la fi de diferents aspectes competencials de les àrees treballades a l’escola.

Els assoliments tenen una graduació i amb ells anem fent  la classificació dels alumnes. Però difícilment  amb aquesta observació n’hi ha prou i per això s’acompanya de les observacions dels mestres o dels tutors per ajustar aquells aspectes que no queden inclosos o que es volen fer constar d’una manera especial.

Quan a l’escola estem treballant amb infants d’altes capacitats i s’està treballant d’una manera específica amb un infant d’altes capacitats; tan si és amb una atenció personalitzada de tutoria, o amb un PI metodològic; la intervenció hauria d’aparèixer a les notes.Amb un parell de frases de tutoria és suficient per deixar constància de la feina que s’està fent. D’aquesta manera tan la família com el centre tenen constància escrita del que s’està fent. La valoració pot ser que està en procés però n’ha de quedar constància. De vegades els programes informàtics no ho permeten i acaben sent frases posades a mà. D’una manera o altra, es convenient que la feina que s’està fent quedi reflectida en les notes de final de trimestre o d’avaluació.

Alguns infants i joves d’altes capacitats necessiten explicacions. Què he de fer per poder sortir de l’actitud satisfactòria? Perquè la meva valoració és d’assoliment notable si tots els resultats de proves són excel·lents? Necessiten respostes. És important que els professors no s’ho prenguin com un desafiament a la seva autoritat... No estan fent una reclamació, necessiten saber. A partir de la nostra resposta decidiran si n’estan satisfets o han se reclamar formalment. El que fan els alumnes de Batxillerat, ells comencen molt abans gràcies al seu esperit crític. Molt sovint la nostra resposta justificada és suficient. Però ho han de fer bé: sense exigències, amb un bon to, i en el moment adequat. Si no és així cal indicar-los-hi com fer-ho.

Té altes capacitats però la lectura no funciona (Pares i Docents)

Tenir altes capacitats no és sinònim de que tot funcioni a la perfecció, de manera brillant, de que tot sigui fantàstic i això despista a molts pares i docents. Com pot ser que tingui altes capacitats i un nivell baix de lectura?

No sempre la lectura funciona entre els alumnes d’AACC. Hi ha vegades que tenim alumnes molt autoexigents que es fixen només amb el resultat i no contemplen els processos. Veiem alguns exemples reals:

La nostra nena d’avui fa 1r de Primària. Fins ara ha anat adquirint la lectura com la resta del grup. Li encanta que la seva mare li llegeixi contes tot fent veuetes i dramatitzant. Ella havia iniciat el procés de lectura però de cop s’havia aturat. Quan vàrem parlar amb ella en vàrem saber el motiu: quan ella llegia no podia fer les veuetes que feia la seva mare. Per tant va decidir que com que no sabia llegir, com ella volia, no llegiria. Va ser difícil poder-la posar altre cop en marxa. No volia. No volia entendre que la mare feia molts anys que llegia.

Un altre nen va ser frenat per desconeixement. Ell ja llegia però al cole cada setmana entrava una consonant. Anaven tan poc a poc que s’avorria molt. Feia tot el que tocava però quan van arribar a la lectura comprensiva estava ja cansat d’esperar i es va parar. No es va tornar a enganxar fins que va trobar un llibre amb el que podia adquirir coneixements amb el llibre del Frank de la Jungla que li aportava coneixements sobre els animals que eren la seva passió.

Un tercer va arribar a desconnectar a base d’intentar acomodar-se al nivell de la classe. La lectura seguint el punt van aconseguir que desconnectés i que li quedes clar que eren més interessants les imatges que la lectura. Aprenia amb molta més facilitat si li ho explicaven que si ho havia de descodificar. I va preferir que li expliquessin i va deixar de llegir. No m’agrada. No en sé. No vull llegir. És avorrit. És lent.

Aquest mateix desinterès es pot observar en altres moments de l’aprenentatge escolar. De vegades ho relacionem amb la inseguretat, amb les altes expectatives o amb la por de no arribar on esperen.

Restaurar aquesta situació no és fàcil perquè sovint ells mateixos són reacis a llençar-se, a intentar-ho. La seva hipersensibilitat els fa vulnerables. La por a l’error i a que els altres es riguin d’ells no els permet intentar-ho. Poc a poc cal acompanyar-los i restaurar la situació d’aprenentatge amb activitats que els permeti guanyar amb seguretat. Parlar al seu cervell i posar la lògica per davant de les emocions sempre ens ajuda a que es pugui situar i anar elaborant estratègies per passar-ho del món de les idees al de la realitat.

V Jornada Altes Capacitats "La diversitat en les Altes Capacitats"

Dissabte vam viure un dia especial. Formació al més alt nivell i compartir amb companys : psicòlegs i pedagogs que treballen en l’àmbit de les altes capacitats. 

La jornada s'ha organitzat entre els Col·legis Professionals COPC i COPEC, des dels Grups d'Altes Capacitats d'ambdós col·legis. Al voltant de 150 persones, entre professionals i famílies, s'han reunit a l'Ateneu Barcelonès, per debatre i analitzar la diversitat dins de l'alta capacitat. S’han presentat la Guia de les altes capacitats i l’estudi sobre doble excepcionalitat que ha preparat el grup de treball del Col·legi de Pedagogs. Tot l’equip de ponents va ser de primera línia, professionals de valúa reconeguda pel seu treball diari i des de fa molts anys en aquest àmbit. Una organització fantàstica en la que tot va fluir amb naturalitat, això vol dir que hi va haver una gran feina de preparació.

Escoltar al Dr. Antoni Castelló, catedràtic de la UAB, parlar de les diferències entre els diferents perfils va ser confirmar el què veiem cada dia els que treballem amb aquests infants i joves. Vam poder, també, gaudir de dos professionals que no tenim tant a mà però que molts estem al corrent del que fan i publiquen perquè són referents: la Dra. Rosabel Rodríguez de la UIB, que ens va parlar d’ Alta Capacitat i Gènere i a la tarda el Dr. Javier Tourón, Vicerrector de Innovación y Desarrollo Educativo en la Universidad Internacional de La Rioja-UNIR des de setembre de 2015 que ens va parlar del Model Talent Search.

Realment ha estat molt interessant i acabada la jornada vam marxar cap a casa cansats però molt contents del que havíem aprés, del que havíem confirmat, del que havíem compartir. Moltes gràcies als Col·legis Professionals de Pedagogs i de Psicòlegs, i en especial als Grups d'Altes Capacitats d'ambdós col·legis per la bona feina feta. Esperem les properes jornades d’aquí tres anys!

Dificultats de lectura en les AACC (Pares i Docents)

No sempre la lectura funciona entre els alumnes d’AACC. Hi ha vegades que tenim alumnes molt autoexigents que es fixen només amb el resultat i no contemplen els processos. No estem parlant d'infants amb doble excepcionalitat sinó només d'aquells en els quals les característiques de les altes capacitats no els ajuden a llegir.

La nostra nena d’avui fa 1r de Primària. Fins ara ha anat adquirint la lectura com la resta del grup. Li encanta que la seva mare li llegeixi contes tot fent veuetes i dramatitzant. Ella havia iniciat el procés de lectura però de cop s’havia aturat. Quan vàrem parlar amb ella en vàrem saber el motiu: quan ella llegia no podia fer les veuetes que feia la seva mare. Per tant va decidir que com que no sabia llegir, com ella volia, no llegiria. Va ser difícil poder-la posar altre cop en marxa. No volia. No volia entendre que la mare feia molts anys que llegia.

Un altre nen va ser frenat per desconeixement. Ell ja llegia però al cole cada setmana entrava una consonant. Anaven tan poc a poc que s’avorria molt. Feia tot el que tocava però quan van arribar a la lectura comprensiva estava ja cansat d’esperar i es va parar. No es va tornar a enganxar fins que va trobar un llibre amb el que podia adquirir coneixements amb el llibre del Frank de la Jungla que li aportava coneixements sobre els animals que eren la seva passió.

Un tercer va arribar a desconnectar a base d’intentar acomodar-se al nivell de la classe. La lectura seguint el punt van aconseguir que desconnectés i que li quedes clar que eren més interessants les imatges que la lectura. Aprenies amb molta més facilitat si t’ho explicaven que si ho havies de descodificar. I va preferir que li expliquessin i va deixar de llegir. No m’agrada. No en sé. No vull llegir. És avorrit. (No podem saltar-li a la yugular amb mil explicacions perquè això no és veritat però...)

Aquest mateix desinterès es pot observar en altres moments de l’aprenentatge escolar. De vegades ho relacionem amb la inseguretat, amb les altes expectatives o amb la por de no arribar on esperen.

Restaurar aquesta situació no és fàcil perquè sovint ells mateixos són reacis a llençar-se, a intentar-ho. La seva hipersensibilitat els fa vulnerables. La por a l’error i a que els altres es riguin d’ells no els permet intentar-ho. Poc a poc cal acompanyar-los i restaurar la situació d’aprenentatge amb activitats que els permeti guanyar amb seguretat. Parlar al seu cervell i posar la lògica per davant de les emocions sempre ens ajuda a que es pugui situar i anar elaborant estratègies per passar-ho del món de les idees al de la realitat. 

La Música i les altes capacitats

Avui és Santa Cecília, patrona de la Música. Felicitem a tots els que estimen la música i els que la viuen des de la interpretació, l’escolta o el ball.

Per alguns dels alumnes d’altes capacitats el món de la música és un lloc on es senten molt a gust. Molts gaudeixen amb l’audició de tipus de música ben diferents de la clàssica fins a Queen, de la country fins al rock català o cantautors més intimistes... Sí podríem dir que tots tenim la banda sonora de la nostra vida i alguns la van confeccionant com un gran patchwork.

Per altres la interpretació és el seu camp. El coneixement d’un instrument en concret: piano, guitarra, chelo, clarinet, violí, flauta travessera... Molts d’ells tenen una facilitat més que notable que quan aconsegueixen combinar-la amb un temps d’estudi constant realment gaudeixen de l’instrument i fan gaudir als altres.

Per alguns el llenguatge musical és com les matemàtiques, és un llenguatge lògic amb normes establertes. Que a més serveix per expressar emocions i sentiments. Primer començaran interpretant el que van composar altres però entren en la composició quasi sense voler-ho i com que sempre ho han de fer el millor possible no són pocs els que a més de les classes d’instrument es formen per tocar diferents instruments o composar.

El primer nen que vaig conèixer identificat d’altes capacitats tenia 4 anys. Estava fascinat per la música. Anava amb els pares a l’Auditori o al Palau de la Música i per a ell sempre era Festa Major. El daurat dels metalls, aquelles sabates tan brillants, aquella música que arribava per tot arreu... el fascinaven. Un dia es va posar molt seriós i ens va dir que un cop, i només un cop, quan obríssim la televisió el primer de gener per veure el Concert d’Any Nou des de Viena ell seria allà dirigint-lo. I ens va dir que quan dirigís la Marxa Radeski ens somriuria. Em va semblar fantàstic que un infant no només volgués ser músic, sinó que fins i tot volgués ser director d’orquestra.  Són així... tan intensos, tan decidits, tan ells...

Visquem la Música i que la Música ens ajudi a viure d’una manera més completa. Visca la Música! N'hi ha de menuts que la viuen intensament...

Jornada Intensa-Ment a Barcelona (Pares i Docents)

Comencem amb les Jornades Intensa-Ment. Són sessions de formació – sensibilització al votant de les Altes Capacitats. En aquesta ocasió es tracta d’una sessió d’introducció per a pares i docents. Parlarem de què són les altes capacitats i de com tractar-les a casa i a l’escola. Serà aquest dissabte 17 de novembre a la Biblioteca Francesc Candel de Barcelona, a la Zona Franca molt a prop de la Plaça Cerdà i la Ciutat de la Justícia. Hi podem arribar amb el V3, H16, 119 o amb la recent estrenada parada de metro de Foneria (Línia10 Sud). 

Ens trobarem a les 10 del matí per poder començar ben puntuals a les 10.15h. i treballarem fins les 13.45h. Aquesta sessió té un cost de 10 euros que es pagaran en la mateixa sessió. Cal reservar la plaça perquè són limitades. Serà una sessió intensa per tenir dades per reconèixer les altes capacitats i poder treballar amb els infants i joves que presenten aquestes característiques tant a casa com a l’escola. 

El nom de les jornades ens porta una de les característiques més freqüents de les altes capacitats la Intensitat. Sabem que hi ha molta diversitat entre els infants i joves que ja estan identificats amb altes capacitats però la intensitat és present en molts d’ells.

Si voleu conèixer de primera mà què són les altes capacitats i tenir unes primeres eines de com treballar-les a casa i a l’escola ja podeu apuntar-vos a l’Intensa-Ment d’aquest dissabte al matí al 646 48 61 59 o a atencioaltescapacitats@gmail.com . Les places són limitades. Us hi esperem! 

  

Avaluació 0 a Batxillerat (Pares i Docents)

Els legisladors tenien tan clar que el Primer curs de Batxillerat no era Cinquè d’ESO que van crear la figura de l’avaluació 0. És una valoració que informa a l’alumne que està treballant en la línia correcta. Aquesta valoració ajuda a l’alumne a ser conscient del que es necessita en aquesta nova etapa.

Com que és un element positiu alguns centres l’han incorporat per donar una primera informació de l’aprofitament dels alumnes. És un primer moment per ajustar l’esforç. A Batxillerat l’excel·lència acadèmica és imprescindible entre els joves amb altes capacitats perquè solen necessitar molt bones notes per després poder escollir el que vulguin fer a la universitat. És un temps on és essencial saber què demanen i donar el que demanen. És una època en la qual “el toca no negociable” ho envaeix gairebé tot i deixa molt poc espai al que m’agrada i fins i tot al “toca negociable”. Necessitem una molt bona disciplina de feina i ajustar molt bé el que cal fer perquè els esforços siguin efectius.

Sabem que hi ha molta diversitat entre els alumnes d’altes capacitats i novament es fa palesa en el moment de rebre aquests resultats i en la gestió que en fan. Alguns reben la primera mala nota de la seva vida escolar i això, a part de no ser plat de gust, pot ser rebut de moltes maneres però sempre amb molt intensitat. A partir d’aquí algú es pot quedar només amb la literalitat i el detall: ja veu que no podrà entrar a Medicina i això el deixa paralitzat, deprimit i en un bucle de negativitat del que no pot sortir. La mateixa situació per a un altre alumne més pràctic i resolutiu és un revulsiu per analitzar la situació, decidir mesures correctores i posar-se en marxa sense perdre temps.

Hem parlat de la necessitat del VINCLE. Aquests alumnes de Batxillerat sovint són encara fràgils en la part de la gestió emocional per la seva intensitat, hipersensibilitat, nivell d’autoexigència, perfeccionisme... Alguns han fet compactacions de cursos i poden tenir un o dos anys menys que els seus companys. A Batxillerat sembla que hi ha la consigna entre els professors de que els alumnes s’han d’espabilar però n’hi ha que necessiten un cert acompanyament.  I per a ells és imprescindible. Ja no els hem de portar de la maneta, seria ridícul, absurd i no els ajudaríem gens però necessiten poder parlar, contrastar, veure com fer-ho, tenir informació. És imprescindible que trobem un moment per parlar amb ells. No és molta estona però ho necessiten sigui per felicitar els bons resultats, sigui per a confirmar el canvi que ells ja han pensat. 

Qui té altes capacitats? (Pares i Docents )

Vaig conèixer a D. Javier Tourón quan feia quart de Pedagogía a la Universitat de Navarra. Va ser el meu professor d’estadística durant dos cursos. Molts anys després ens hem tornat a trobar. La vida ha donat moltes voltes i ell s’ha convertit en un referent internacional en l’àmbit de les altes capacitats. Quan algú em demana què pot llegir sobre altes capacitats sempre dono el seu blog que és super ric, amb una base científica i molt ben documentat però tot això combinat amb un estil proper que el fa de fàcil comprensió fins i tot pels no experts.

Dimarts vàrem tenir reunió al Col·legi de Pedagogs de Catalunya per parlar d’Altes capacitats i com sempre va sortir el tema de la identificació. De la gent que continua ancorada en el segle XX encara parlant del tristament famós CI:130 com si fos una nota de tall. No, no i no. Hi ha molts factors i no podem deixar que els infants i joves amb capacitats no tinguin la seva oportunitat de desplegar-les. Hi ha capacitats que veiem els seus efectes, el rendiment però n’hi ha d’altres que continuen adormides... No només és rendiment, parlem de capacitats!

Avui us faig arribar l’article del Dr. Javier Tourón del 22 d’octubre que encaixa en el tema d’avui. Us convido a que us hi subscriviu per rebre en el vostre mail les següents entrades. Aquí teniu l’article... ow.ly/w5tW30mm4Mo 

Programa Atlàntida: Paleontologia

El Programa Atlàntida és una activitat extraescolar de cap de setmana dirigida a famílies amb fills amb altes capacitats. Estem ja en la cinquena edició. En ella intentem atendre les necessitats d’aquests infants i joves en el seu temps de lleure. Quan ens trobem diumenge al matí ens plantegem activitats d’Intel·ligència emocional i habilitats socials o com en aquest cas coneixements a l’alta, servits per les seves necessitats, no per la seva edat.

Aquest diumenge 21 d’octubre anirem al Museu de L’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont de Sabadell. Allà tenim previstes tres activitats: dos tallers pels fills i una Escola de Pares. Aquesta vegada els hem repartit per edats. Fins a Quart de Primària els proposem el taller: “El món dels Fòssils”. A Partir de Cinquè i fins 2n d’ESO el taller: “Quasi humans”. A més, tots dos grups faran una visita guiada amb personal del Museu. Mentre ells fan les seves activitats proposem una Escola Familiar on aquesta vegada treballarem el tema de “La intensitat i les altes capacitats”.

Ens trobarem al Museu a les 10.30 per començar les activitats ben puntuals a les 11, i a les 13.30 donarem les activitats per acabades però podrem estar al Museu fins les 14h.

És una activitat de pagament (50 euros per família) però hi ha un sistema de beques per qui ho necessita. Cal fer reserva prèvia a atencioaltescapacitats@gmail.com o bé al 646 48 61 59.

La lectura i les altes capacitats (1) (Pares i Docents)

La lectura és un procés molt complex. De la descodificació de signes escrits fins arribar a les paraules i les idees.

Molts alumnes d’altes capacitats estan interessats per la lectura i aprenen a llegir sols , sense la intervenció de cap adult. Com en tants moments del seu aprenentatge analitzen, comparen, infereixen i aprenen a llegir. Fan un procés curiós perquè aprenen a llegir sense conèixer les lletres. És curiós. A P3 coneixen els noms dels seus companys més enllà de diferenciar l’Alejandro que és el més llarg de l’Iu que és el més curt. A partir d’una paraula van introduint nous sons i aprenen a llegir. Després registren les paraules més freqüents (articles, preposicions, expressions i connectors...).

Poden començar a llegir abans del que està previst. Molts d’ells gaudeixen descobrint què hi diu... i van avançant en el procés de la lectura, de la descodificació de signes i de la lectura comprensiva. Si ningú els frena ni els apreta van llegint al seu ritme. Un ritme diferent dels seus companys. Una mostra la tenim quan un noi de 3r em truca per dir-me que tenim un problema. Han sortit les llistes dels llibres i pel curs vinent com a llibre de lectura tenim “La Formiga Piga se’n va d’excursió”. Home, és un llibre interessant, com a divertimento però ell em va tallar enfadat tot dient, però és que jo llegeixo “El Hobbit” i gaudeixo amb les descripcions... Dons sí, teníem un problema... aquell llibre havia de durar tot el trimestre... clar, la mestra no sabia els interessos del noi, ni el seu nivell de lectura perquè ell sempre ho havia amagat.  Quan li vàrem explicar a la mestra ella va trobar que podia adaptar les activitats de l’espai de lectura..

Sí, n’hi ha que llegeixen molt i molt bé. Això fa imprescindible una adaptació en aquest aspecte. Llegint 20 minuts diaris seguint el punt i fent ampliacions de vocabulari poden ser una tortura per aquells alumnes que ja llegeixen molt bé i els agrada llegir i no necessiten cap animació a la lectura. No fomenta gens el seu gust per la lectura (que ja el tenen). Haurem d ser creatius i veure com podem invertir aquests 20 minuts diaris. En alguna escola han estat assistents de lectura de 2n de Primària, en altres han estat a la biblioteca de centre registrant els llibres tornats o creant preguntes per un club de lectura...

Alguns fins i tot els agrada llegir en altres llengües o llibres d’història, de ciència o pensament. No es queden amb els llibres fàcils, en volen més.

La lectura per alguns és un refugi, una porta a altres realitats o una manera d’obtenir més coneixements.

                                                                                                                                                                                        

Formació de Mestres/Professors (Docents)

Quantes vegades hem sentit, parlant d’un alumne identificat amb altes capacitats, que algun mestre/professor deia: “vols dir? jo, no ho veig”;  “no destaca”; “no brilla”; “hi ha altres alumnes molt millors a classe”; “comet molts errors”; “sempre està despistat”; “no presenta res a la seva hora”; “és lent treballant”; “no acaba mai el primer”; “és molt desendreçat”; “la seva lletra o la seva presentació és molt millorable”; “li costa seguir normes”; “desafia l’autoritat”, “m’omple de preguntes estranyes”, “li costa estar quiet”, “s’està acabant el curs i encara no hi ha manera que es posi la bata sol. "sempre l’he d’avisar”, “li costa treure el material de la següent assignatura”, “té a la taula el material de diverses matèries”, “el seu calaix/la seva taquilla és un desastre”....

Totes aquestes respostes el que ens estan mostrant és que aquests docents necessiten formació en altes capacitats perquè ni han connectat amb l’infant/jove, ni llegeixen entre línies, ni saben què han de mirar...

Amb les altes capacitats passa com amb tantes coses... pocs n’han estudiat però tothom pensa que en sap perquè se li han enganxat una colla de mites o de veritats sense comprovar que prenen com a vàlides quan no com a veritats escrites en pedra. El problema més freqüent és quan els docents igualen altes capacitats amb alt rendiment. Afirmen que si no hi ha alt rendiment no hi ha altes capacitats. Això, clarament no és veritat. És cert que hi ha alumnes d’altes capacitats que presenten alt rendiment però no tots són d’alt rendiment.

Alguns mestres/professors estan esperant alumnes d’alt rendiment i políticament correctes. Aquells alumnes 10: alt rendiment, bon seguiment de normes, bones relacions socials, ... en definitiva, excel·lència en tots els aspectes. Això no es dona sempre.

Es necessita una bona formació i un canvi de mirada. És imprescindible ser porós. La sensibilitat de passar del pensament monolític a deixar-se orientar per professionals que coneguin la situació. No cal moltíssima informació, cal formació i sensibilitat. Una formació que ens permeti identificar-los i a continuació atendre’ls.

Seria ideal que tots els centres disposessin de tot el personal sensibilitzat i format que poguessin fer tant la feina de predetecció com l’atenció tant dins com fora de l’aula.

Sovint es posa la falta de recursos com  excusa per no posar fil a l’agulla. És cert que els centres tenen molts fronts oberts i moltes formacions pendents però aquesta no es pot obviar. Es pot fer en paral·lel amb altres formacions. Conèixer i treballar amb els alumnes de les altes capacitats és una necessitat avui als centres educatius. Cada centre ha de treballar amb els seus mitjans i es pot fer molt.

Si voleu informació podeu posar-vos en contacte amb nosaltres Us informarem sense compromís. atencioaltescapacitats@gmail.com 646 48 61 59

La fotografia pertany a una formació als professors d'ESO a Maristes Igualada.

   

Activitats extraescolars i AACC (Pares i Mestres)

Parlar d’activitats extraescolars en alguns entorns equival a aparcar els fills després del temps d’escola. La diferència entre el temps escolar i el temps laboral de les famílies.  Però no és el cas de les famílies amb fills d’altes capacitats. Com sempre, parlem d’un col·lectiu molt heterogeni on trobem situacions diverses:

- infants o joves que volen fer mil extraescolars. Tot els interessa. No tenen prou dies per fer-ho tot. Cal que prioritzin. La logística, l’horari, les prioritats s’han de marcar sempre des de la perspectiva de l’adult. La butxaca, la logística i les prioritats marquen el que es fa.

- infants o joves que no volen fer extraescolars. Afirmen que necessiten el seu temps, que durant tot el dia ja estan seguint indicacions. N’hi ha que són absolutament autodidactes i gaudeixen sent-ho o que utilitzen les possibilitats de la xarxa per aprendre japonès en cursos gratuïts, a fer plats tradicionals o a dibuixar manga. Necessiten el seu temps i no s’avorreixen. Aquest grup són els que s’organitzen les extraescolars a casa i ells mateixos porten el seu tempo.

- famílies que tenen clar que cal complementar la feina feta a l’escola. Algunes famílies creuen que l’anglès és innegociable. En altres, innegociable és fer un esport (d’equip o no, per salut, per moure’s). Altres famílies compten a partir de les habilitats dels infants prioritzant la música, la plàstica o un esport determinat. En aquest grup tenim els que fan extraescolars partint d’una prioritat dels adults, que sol coincidir amb la dels infants, de veritat o per imperatiu legal ( * cas real: jo faria altres coses però a casa la piscina i l’anglès són innegociables, però jo m’organitzo i afegeixo el que m’agrada com extraescolar o per lliure...) 

Són com són. Necessiten aprendre coses noves. Molts d'ells gaudeixen molt d'aquests "extres" que els són imprescindibles... novament gran diversitat en la forma.

      

Hipersensibilitat i Festa Major? (Famílies)

Molts infants i joves d’altes capacitats presenten hipersensibilitat sensorial. 

Sovint hi ha moments en els que es manifesta d’una manera més clara i des de fora sovint costa d’entendre... La Trinca cantava “Alegria, és Festa Major!”. 

Aquests dies Barcelona i Tarragona estan de Festa Major però tots els pobles dels més petits a les ciutats més grans tenen els seus dies de Festa Major. En ells els nostres infants i joves poden viure certes incomoditats que no ens saben explicar amb paraules i nosaltres, els adults hem de saber llegir entre línies i atendre les seves necessitats. 

Avui parlarem de la hipersensibilitat sensorial: tacte, oïda, vista, olfacte.

- roba i etiquetes. Abans ens mudàvem per la Festa Major. Roba rígida o que pica, etiquetes o costures solen molestar a persones molt sensibles al tacte. No és un caprici. La seva sensibilitat fa que els molesti i des de fora no ho podem apreciar.

- sorolls forts: música, petards, aglomeracions poden fer que el vostre fill vulgui tornar immediatament cap a casa encara que estiguem davant del Ball de Festa Major, la Rúa de Carnaval, de la Cavalcada dels Reis, la desfilada dels Moros i Cristians o el Correfoc infantil. No cal discutir res... el nivell d’angoixa pot anar creixent i poden reaccionar de mil maneres des de la fugida corrents fins la gran marranada amb crits que ningú entendrà quan ens ho estàvem passant tant bé. Aquesta música, aquests petards, aquesta remor de gent se li fa molt difícil de pair.

La fira amb els seus llums, músiques estridents i gent per tot arreu (en passadissos estrets, gent que s’atura a xerrar, nens que corren descontrolats...), la plaça plena per veure l’actuació dels castellers i el so de les gralles o la desfilada dels gegants amb la banda municipal poden ser altres llocs de conflicte durant la Festa Major fins que aprengui a dominar-ho.

- les olors: a humanitat, a la colònia de les tietes, als fregits a la fira, a pólvora al correfoc... tot col·labora i per alguns d’ells és certament insuportable.

Davant d’aquestes situacions, què podem fer?

La part de la roba és relativament senzilla: treure etiquetes i evitar robes excessivament rígides (alguns texans nous..) o picoses (alguns jerseis de llana...). Evitar les costures: hi ha calcetes i calçotets, i fins i  tot mitjons sense costures.

Pels sorolls, llums, olors que els resultin molestos podem ajudar-los situant-nos lluny dels focus de soroll, llum o olor i anar-nos acostant poc a poc. Ells han de portar el ritme del seu apropament. Els hem de fer confiança i ajudar-los a gaudir de les festes populars i que les seves característiques aprenguin a controlar-les i que no siguin impossibilitants. Crec que no els fem cap favor permetent que s’aïllin, Potser mai seran al rovell de l’ou, o participaran en algunes activitats i no en totes però no els podem ajudar a tancar portes. 

Ha començat el curs... i això toca! (Pares)

Ja portem una setmana... Ja no hi ha novetats (bé potser alguna cosa començarà a l’octubre) però podríem dir que amb una setmana hem deixat enrere les vacances i hem tornat a la “normalitat”. Com ho viu això el nostre fill – la nostra filla?

L’observació atenta és essencial perquè ens indicarà com està, com s’està adaptant al nou curs i com ho està vivint. Sí, realment cada infant és un món i cada edat té necessitats diferents però vosaltres com a pares coneixeu molt bé el vostre infant i podeu llegir entre línies allò que encara no ens saben explicar amb paraules. Realment la feina de posar paraules als sentiments potser és una de les més difícils perquè sovint la seva intensitat fa que no puguin definir amb claredat el que senten. Davant de la barreja, la seva resposta pot ser excessiva, descontrolada i, per nosaltres sense fonament. 

Però anem a pams... intentem treballar a partir de la definició. Començar per la part objectiva els pot ajudar i a partir d’aquí anar-hi posant els sentiments: el m’agrada o no m’agrada, els condicionals: m’agradaria o no m’agradaria (en la realitat o en la fantasia)...

Pas a pas... què puc fer per millorar una situació que no m’agrada? el primer sempre és definir-la a partir d’aquí veurem què en podem fer. La complicitat de la gent de l’escola és essencial per complementar els seus esforços. Estem parlant d’un “toca negociable” o d’un “toca no negociable” perquè la manera d’abordar-ho és completament diferent.

A la vida hi ha coses que m’agraden i amb aquestes no hi ha “cap”problema (en parlarem amb deteniment més endavant). També hi ha coses que “toquen”. No les hem triat nosaltres però les hem de fer i d’una manera determinada. Però no tots els "toquen" són iguals... jo en veig de dues menes: el “toca no negociable” i el “toca negociable”.

Hi ha tota una colla de coses que a casa o a l’escola es fan d’una manera determinada en la qual no hi podem posar cullerada. Són així, i som nosaltres que ens hi hem d’adaptar. L’entrada a les 8 o a les 9 no és opcional, ni forma part d’un més o menys... Treballar amb llibretes, tablets o fitxes forma part de la manera de fer del centre. Novament, no hi tenim res a dir. Que en el full haguem d’escriure la data i el nom, i fer-ho cada dia/sessió no és discutible. Com tocar la flauta. Hi ha un munt de coses que formen part del toca no negociable. Els nostres infants i joves que són tan crítics poden trobar que alguna d’aquestes normes, potser no escrites, són absurdes o en el millor dels casos millorables. I aquí tenim l’inici del problemes. Si tenim una persona “políticament correcte” acatarà sense fer soroll però com trobem el contestatari de torn, començaran les dificultats si no segueix les normes. (en parlarem...)

Però no tot forma part d’aquesta categoria. Hi ha altres coses que formen part del “toca negociable”. Coses que s’han de fer però en les que el temps o la forma de fer no està tancada a una sola opció. Per exemple: a casa la dutxa seria toca no negociable però el moment de fer-la es podria negociar. Hi ha famílies que permeten que el seu fill es dutxi a l’hora que li vagi bé sempre que sigui abans de sopar. A l’escola està clar que cal llegir però hi ha alumnes d’altes capacitats que tenen un nivell de lectura molt per sobre dels seus companys, per tant, seria bo que poguessin llegir segons el seu nivell. (* cas real: un nen de Quart de Primària havia de llegir “La Formiga Piga se’n va d’excursió” i ell llegia “El Hobbit”. Clarament, va caler una adaptació en la lectura que se li proposava a l’escola). 

És molt important que definim d’una manera clara què forma part del “toca negociable” o del “toca no negociable” perquè ens estalviarà moltes discussions. (Ara que no ens escolten potser també caldria revisar el toca no negociable... però anem a pams...) 

Primers dies..., repassem? (Docents)

Els primers dies després de vacances són especialment “odiats“ pels alumnes d’altes capacitats perquè solen ser dies en els quals els mestres aprofiten per veure el nivell de la classe i sobre tot per “repassar”.

Feu servir l'avaluació inicial per determinar el punt de partida de cada alumne o grup d'alumnes. Així podreu generar projectes de treball autònom per a aquells alumnes que ja hagin adquirit les competències i coneixements requerits i, repassar i dedicar més temps a aquells que necessiten més suport.

El coneixement i les competències es mostren millor en situacions on cal aplicar aquest coneixement i habilitats i no en exàmens tipus test basats en la memòria. Posa els alumnes en situacions reals, davant problemes concrets que hagin de resoldre i demana que resolguin aplicant els seus coneixements previs i/o investigant pel seu compte.

És molt útil recollir les dades. Crea una rúbrica pròpia per deixar evidència d'aquesta avaluació i recollir dades que et permetin una millor presa de decisions sobre l'itinerari a seguir per a cada grup d'estudiants.

Pensem en els infants i joves d’altes capacitats per un moment. Repassem algunes de les seves característiques: solen mostrar alta curiositat, necessiten nous aprenentatges, la repetició els porta a cometre més errors perquè els costa mantenir la motivació si no troben un sentit a la tasca a realitzar.. Per tant, si ja ho saben o ho saben fer passem a una altra cosa, aprofundim, ampliem; però no cal que repetim i molt menys de la mateixa manera perquè els perdrem... (els políticament correctes ho faran i no protestaran, però també els anirem perdent...)

Presentem el Programa Atlàntida

Presentem el Programa Atlàntida, activitats específiques per a famílies amb fills amb altes capacitats. És la cinquena edició i presenta moltes novetats:

Atlàntida Kids:

Activitats per a famílies amb infants amb menys de 5 anys identificats d’altes capacitats o predetectats. Són els més menuts. És una activitat trimestral en dissabte al matí. Fem activitat amb els infants a partir del joc per tal d’introduir l’Intel·ligència emocional i les habilitats socials i alhora fem Espai Familiar (Escola de Pares) on fem formació i compartim experiències.

Atlàntida Junior:

Activitats per a famílies amb infants de Primària i Primer cicle d’ESO identificats d’altes capacitats o predetectats. Combinem activitats d’Intel·ligència emocional i habilitats socials amb la visita a museus on reben les explicacions a la seva alçada, no per la seva edat; o les experiències en espais naturals, industrials o culturals. Alhora tenim l’Espai Familiar on fem formació i compartim experiències.

Atlàntida Senior:

Activitats per a joves a partir de 3r d’ESO identificats d’altes capacitats o predetectats. Les trobades són quinzenals els divendres a la tarda comencem amb un taller d'habilitats socials en aquest primer trimestre i es complementa amb la participació de persones de diferents àmbits de la ciència i de la cultura amb qui compartir coneixements i experiències.

En les sortides a Museus s’ofereix la possibilitat de participar a tots els alumnes si les activitats de l’espai ho permeten. També hi ha altres activitats complementàries com anades al teatre o al cinema o participar de festes populars...

Aquestes activitats són de pagament i cal inscriure’s. El diumenge 16 de setembre farem la presentació al Cosmocaixa i plantegem la primera activitat del curs.

Cosmocaixa diumenge 16 de setembre. Arribada a les 10.30 i inici de l’activitat a les 11.

Proposta de tallers pels infants i joves: Creactivity i Escape room “El somni de Fibonacci”.

Imprescindible inscripció

al 646 48 61 59 o a atencioaltescapacitats@gmail.com

Preu especial primera jornada: per família 30 euros. 

Vincle... Primer pas per atendre les AACC

Si aquest curs teniu un alumne d’altes capacitats a l’aula aquest és el primer pas per poder-lo tractar correctament: crear vincle. Tan se val que sigueu tutor o professor d’una matèria. Tots els professors l’haurien de conèixer personalment.

En aquests primers dies abans de començar el curs pot ser el torn del tutor/ de la tutora i després s’hi aniran afegint la resta de professors. La clau de l’atenció és la personalització.

Començar amb una petita sessió on ens presentarem, li direm que sabem de la seva situació (amb els més petits no m’agrada parlar d’altes capacitats sinó que parlo d’infants als qui els agrada molt aprendre i fer coses) i que l’atendrem sempre però de vegades no podrà ser quan ell/a vulgui. Hi ha infants molt comunicatius que ens explicaran moltes coses, d’altres que no ens explicaran quasi res però han de percebre la nostra actitud d’escolta activa sense pressionar. Tindrem temps per parlar. Deixem la porta oberta... És el primer pas i tenim tot un curs per davant.

Es tracta de crear un clima de confiança on es senti lliure per expressar-se, preguntar, encertar, fallar, interrompre, crear, aportar... Pot donar-te molta informació de com canalitzar el seu potencial i els seus interessos. Seria bo marcar deu minuts setmanals per anar fent el seguiment de com veu i viu el curs. Cal posar-los en agenda així l’alumne sap que tindrà el seu moment per connectar i rebaixarà el nivell d’angoixa.

En paral·lel seria bo que comencessis a conèixer com són els alumnes d’altes capacitats i posar la lupa en els que tens a la classe. La diversitat és una característica essencial. Si necessites informació o formació pots connectar amb nosaltres.

Atenció a les altes capacitats atencioaltescapacitats@gmail.com 646 48 61 59 

Preparem la tornada a l'escola (Famílies)

Avui ja és el primer dia laborable del mes de setembre. Avui els mestres ja han començat. Els vostres fills són molt intensos i estem en un moment clau de l’estiu. Estem a punt de tornar a la “normalitat” després de les vacances. A casa podem fer moltes coses per preparar la “rentrée”. La tornada a l’escola no ha de ser viscuda com el final de la bona vida i la tornada a “la tortura”. Si és així, cal veure com viu l’escola cada infant. L’escola és el lloc on han d’anar contents per les coses que hi aprenen, les relacions que hi fan i les coses que se’ls proposa fer. Els alumnes d’altes capacitats han d’anar contents a l’escola o a l’institut com tots els infants i joves. Els centres docents han de ser llocs molt positius, s’hi passaran una bona colla d’anys i serà on posaran la base als seus aprenentatges i relacions socials.

Preparem la tornada a l'escola:

- Els més previsors van deixar les compres fetes: llibres, uniformes, bates, estris... per altres serà feina d’aquesta setmana.

- És important que posem els rellotges biològics a l’hora i aquesta setmana ens llevem i anem a dormir a una hora més semblant a quan comenci l’escola. Podem anar preparant-nos, així encaixarem la setmana vinent més desperts.

- Seria fantàstic, si és possible, fer una visita a l’escola i conèixer la tutora o el tutor del curs que iniciarem. Truqueu i pregunteu. No ha de ser molta estona però si es fa bé sol ser molt efectiu. Això sol fer baixar l’angoixa dels qui són especialistes en esperar problemes on no n’hi ha però ells els viuen amb gran intensitat. És l’inici de la creació del vincle mestre-alumne, bo per a tots els infants i joves, i essencial pels alumnes d’altes capacitats.

- Potser caldrà acabar de concretar alguna extraescolar... amb això cada infant és un món: n’hi ha que en voldrien fer moltíssimes i qui no en vol fer cap, famílies on l’anglès o la natació són innegociables, altres que combinen la música, l’esport o la robòtica amb un temps per a ells. En aquest apartat els horaris laborals dels pares, els avis, els cangurs, els germans fan de la logística un art...

- Cal preparar també els estris personals i anar posant-nos a punt per dins i per fora. El joc de les expectatives és important. Novament en aquest aspecte trobem una gran diversitat: n’hi ha que no en vol sentir a parlar, i qui prefereix preparar tots els detalls tot. Amb tots ells cal fer una feina extra... amb uns ajudar-los a planificar i als altres que sàpiguen que no tot depèn d’ells...

- La darrera nit per a alguns és la més difícil. Arriba per fi el moment esperat, o el que no volien que arribés. Si sempre és necessària la comunicació i tenir un temps pels fills, avui és essencial. Si tot està a punt serà més fàcil arribar al primer dia de classe.

Quan els trobem després del primer dia vigileu amb no fer-los un tercer grau, ni bombardejar-los a preguntes. És el primer dia i només és el primer dia. Tindrem molts dies més per millorar una mala primera impressió o per reforçar una bona impressió. Recordeu que no només es fa des de fora. Fem entre tots un bon curs!

   

Darrers dies de vacances

Darrers dies de vacances... a punt d’acabar el compte enrere per tornar als centres educatius i perquè els alumnes tornin a omplir les aules. Ens espera un inici de setembre amb les darreres formacions, la preparació de l’aula, de les reunions de pares, acabar de polir el que va quedar obert abans de marxar de vacances. Acabarem d’esprémer fins la darrera gota de vacances però molts ja fa dies que des de la llunyania miren cap al curs pensant activitats o imaginant què podem fer de diferent en aquest nou curs.

Sí, igual que els mestres i professors estan molts alumnes que sense voler ja fa molts dies, alguns massa dies, que pregunten quan falta perquè comenci el nou curs, o que et diuen dies i hores que falten fins les 9 del matí del dia 12 de setembre, que és quan comença el nou curs a Catalunya. Sí, hi ha tota una colla d’alumnes que tenen ganes de començar pels canvis: nova etapa, nous mestres i companys, nou centre... altres estan contents amb la mestra o els companys del curs passat i repetim perquè seguim al cicle... altres perquè començaran una acceleració ja preparada... però n’hi ha una bona colla que no entenen per què han de tornar a l’escola si a casa poden aprendre moltes coses sense haver d’esperar, poden investigar a la seva velocitat, poden llegir fins acabar el capítol o el llibre, poden treballar de manera interdisciplinar sense que hi hagi uns temps estancs amb canvi de matèries estanques... sí parlem d’aquells nens i nenes, nois i noies amb alta curiositat i moltes ganes d’aprendre, infants i joves amb altes capacitats que sovint es senten fora del sistema escolar. Encara no ha començat el curs i no hem pervertit la paraula escola inclusiva que sembla que només mira avall sense saber que hi ha alumnes també a la franja alta. 

Avui, que encara estem de vacances pensem un moment amb ells i elles, i tinguem-los en compte dilluns quan comencem. Que gaudiu dels darrers dies de vacances!

Carnaval i altes capacitats

A moltes escoles avui divendres, coincidint amb la Candelera, arriba el Rei Carnestoltes i es llegeixen les consignes que regiran la setmana vinent per preparar la gran festa del Carnaval: portar pentinats originals, anar amb pijama, ulleres, bigotis o un mitjò de cada color...

Quan parlem dels alumnes d’alta capacitat novament hem de parlar d’una gran diversitat entre ells. Uns esperen aquesta festa amb il·usió perquè els encanten les disfresses, els colors, fer teatre, per a ells i elles és potser la millor festa de l’any!!! Però n’hi ha d’altres que voldrien que ja haguéssin passat. Bé perquè tenen molt sentit del ridícul i no els agraden les estravagàncies pròpies d’aquestes festes o bé perquè prefereixen la tèbia normalitat o no han trobat la seva manera de participar en la festa.

Carnaval és molt més que disbauxa, disfresses, música i colors... hi ha tota una planificació: la preparació de la festa, la vivència i el avaluar i guardar la festa fins l’any vinent. Molts dels alumnes d’altes capacitats necessiten aquest punt cognitiu i d’aprenentatge. Necessiten fer-lo conscient perquè només amb el que viuen no poden inferir-ho. És un moment fantàstic per treballar les emocions i la cognició.

Sí pel Carnaval, i tot l’any, els infants de la classe hauríen de poder participar de la festa. Segur que hi ha maneres diferents de participar de la festa sense que ningú es senti exclós.No només ens podem disfressar i participar en la coreografia. On és el límit del que toca i no és negociable” i el “toca negociable”? Potser és un bon moment per confirmar la part del “toca negociable”...  I si els convertim en els periodistes de la festa, en els encarregats de narrar el que passa a les classes o a la rúa? En els encarregats de fer fotos per l’escola? En els ajudants per vestir o maquillar als més menuts? O en els col.laboradors en el muntatge de l’equip de música o per fer la sel·lecció musical del ball havent preguntat a les classes les seves preferències? O en elements dels servei d’ordre per donar la benvinguda als pares i avis i acomodar-los als seus llocs o atendre’ls en el que necessitin (cadires pels avis...)? I si aquell alumne apassionat pel dibuix li proposessim fer la rotulació de les classes amb el seu motiu de disfressa pel vestíbul de l’escola? Hi ha moltes possibilitats si pensem en obert...

La qüestió és partir del què són i ajudar-los a arribar a a ser la millor versió d’ells mateixos. Això serveix per a tots els infants i joves però quan es tracta dels alumnes d’altes capacitats la seva hipersensibilitat, intensitat i perfeccionisme combinades fan que sigui imprescindible fer una actuació específica. Parlar amb ells, escoltr-los, veure quina opció seria possible i viable i un cop escoltats reflexionar i pensar què els podem oferir. Qui decideix sempre és l’adult amb seny i sentit comú.

No val no anar a l’escola el dia de Carnaval, ni anar-hi com el xai a l’escorxador segur de què no ho passarà bé. Inclusió vol dir atendre la diversitat i donar oportunitats a tots. També als més capaços, encara que no sempre ho mostrin...