dilluns, 9 de maig del 2016

Somatitzem...


Mal de cap, mal de panxa, erupcions a la pell, malestar general, febre,  cansament... tot seguit, barrejat, aïllat... mil proves mèdiques i el doctor ens diu: “no es veu res físic que justifiqui aquests mals. Deu estar somatitzant alguna cosa... està bé a l’escola? Hi ha algun problema?”

Un noi de Sisè ens diu: “Jo no puc més... que no ho enteneu? Estic tot el dia esperant fer alguna cosa interessant. Ho conec (continguts), ho sé fer  (procediments) i... repetim, repetim i repetim i l’agenda, i les tasques per entregar... quin sentit tenen si el mestre ja sap que jo ho sé fer... per què una altra vegada?”

Avui s’ha desmuntat però ja comença a tenir paraules per expressar el què li passa. Aquest matí no ha anat a l’escola. Tenia mal de panxa. Ja va començar el diumenge al vespre. S’ha llevat varies vegades i ha acabat vomitant... 

Aquest mal de panxa no és una causa... és una conseqüència.  

Intenteu estar un sol dia sis hores sense fer res interessant, amb ritme lent, arrencant i parant constantment, veient els continguts de manera superficial... mentre teniu unes ganes boges d’aprendre i de conèixer el món. Hi ha tantes coses interessants a fora... Com estaríeu? Tristos, empipats, fastiguejats i amb mal de panxa, de cap o ves a saber ...   

Com estàs? –li he preguntat i la resposta no s’ha fet esperar: “Cansat d’esperar”.


Avui per primera vegada li he avançat que estem preparant l’avançament. “Què vol dir això?” Que estem preparant el curs vinent. El teu potencial, les teves característiques personals, la teva manera de treballar a l’escola ens permeten proposar un avançament de curs. Serà un repte acadèmic (continguts, procediments i sobretot de manera de treballar).  El curs vinent faràs Primer d’ESO i algunes matèries de Segon i el curs següent, si tot va bé, faràs Tercer d’ESO i hauràs avançat un curs. “Això m’interessa perquè he estat veient el que es fa a Primer d’ESO i és quasi el mateix... no avancem..."

Està clar que l'avançament no és la única cosa que es pot fer. Amb aquest noi es treballa puntualment en ampliacions i aprofundiment però està clar que necessita més. A classe no es manifesta. És políticament correcte però pateix en silenci encara que rigui i estigui a gust amb els companys o en algunes tasques... Els mestres hem de saber llegir entre línees, preguntar directament i acollir la seva resposta.


dimarts, 3 de maig del 2016

Amb la bona intenció no n’hi ha prou...


Avui ens acostem a una activitat ben intencionada de P5 per fomentar la lectura. Els infants s’emporten un llibre a casa i el llegeixen. Quan el tornen llegit obtenen un gomet. Hi ha infants que s’hi ha enganxat i llegeixen un llibre cada dia. Un llibre amb grans dibuixos i poques frases.

El protagonista de la nostra història d’avui quan va començar aquesta activitat ja llegia molt bé: amb entonació i amb un alt nivell de comprensió. Llegia llibres de 50 pàgines amb un vocabulari molt més elaborat i amb algunes paraules “difícils”.

Al començament no s’hi va acabar d’enganxar... no sabem si per no tenir més gomets que els altres o si era perquè ara la lectura ja no és una de les seves prioritats perquè prefereix jugar als escacs... Després va veure que una nena s’escapava en el nombre de coments i ell volia estar el segon a no massa distància.

I ja tenim el conflicte... ell pot llegir llibres més gruixuts però no en un sol dia. I la norma és un llibre, un gomet. Primer va preguntar si ell podria llegir llibres més gruixuts i com es valoraria però la mestra va repetir: un llibre, un gomet. Què va fer el nostre protagonista? Dons sí, llegir llibres més petits que li permetin acumular gomets i no deixar que la nena s’escapi.

La idea de la mestra era bona i engrescadora però no ha tingut en compte els infants de la franja de dalt. Com tantes vegades, en parlem i les coses es solucionen de seguida i es busquen solucions creatives. Hi ha llibres més gruixuts que valen dos gomets i fins i tot tres perquè necessiten tres dies per ser llegits. I no hi ha cap problema. Tots els nens ho entenen.

Ara, en el nostre país ja hi ha tradició d’atendre a les necessitats dels alumnes amb necessitats educatives especials per la franja de baix. Esperem que arribi un dia en el qual quan es proposi una activitat en qualsevol escola del país: pública, privada o concertada... es pensi també en els alumnes amb bones capacitats.


Ja vàrem parlar en un post anterior sobre les operacions en dos minuts. (“Activitat d’aula” del 19 de febrer de 2016).