Mal de cap, mal
de panxa, erupcions a la pell, malestar general, febre, cansament... tot seguit, barrejat, aïllat...
mil proves mèdiques i el doctor ens diu: “no es veu res físic que justifiqui
aquests mals. Deu estar somatitzant alguna cosa... està bé a l’escola? Hi ha
algun problema?”
Un noi de Sisè ens
diu: “Jo no puc més... que no ho enteneu? Estic tot el dia esperant fer alguna
cosa interessant. Ho conec (continguts), ho sé fer (procediments) i... repetim, repetim i repetim
i l’agenda, i les tasques per entregar... quin sentit tenen si el mestre ja sap
que jo ho sé fer... per què una altra vegada?”
Avui s’ha desmuntat
però ja comença a tenir paraules per expressar el què li passa. Aquest matí no
ha anat a l’escola. Tenia mal de panxa. Ja va començar el diumenge al vespre. S’ha
llevat varies vegades i ha acabat vomitant...
Aquest mal de panxa no és una
causa... és una conseqüència.
Intenteu estar un
sol dia sis hores sense fer res interessant, amb ritme lent, arrencant i parant
constantment, veient els continguts de manera superficial... mentre teniu unes
ganes boges d’aprendre i de conèixer el món. Hi ha tantes coses interessants a
fora... Com estaríeu? Tristos, empipats, fastiguejats i amb mal de panxa, de
cap o ves a saber ...
Com estàs? –li he
preguntat i la resposta no s’ha fet esperar: “Cansat d’esperar”.
Avui per primera
vegada li he avançat que estem preparant l’avançament. “Què vol dir això?” Que
estem preparant el curs vinent. El teu potencial, les teves característiques
personals, la teva manera de treballar a l’escola ens permeten proposar un
avançament de curs. Serà un repte acadèmic (continguts, procediments i sobretot
de manera de treballar). El curs vinent
faràs Primer d’ESO i algunes matèries de Segon i el curs següent, si tot va bé,
faràs Tercer d’ESO i hauràs avançat un curs. “Això m’interessa perquè he estat
veient el que es fa a Primer d’ESO i és quasi el mateix... no avancem..."
Està clar que l'avançament no és la única cosa que es pot fer. Amb aquest noi es treballa puntualment en ampliacions i aprofundiment però està clar que necessita més. A classe no es manifesta. És políticament correcte però pateix en silenci encara que rigui i estigui a gust amb els companys o en algunes tasques... Els mestres hem de saber llegir entre línees, preguntar directament i acollir la seva resposta.