Altes capacitats: No és només un CI

En el llibre “Niños superdotados” d’Amparo Acereda publicat al 2010 trobo una cita molt interessant: 

“... el proceso para identificar a los superdotados se ha modificado. Los expertos en el campo reconocen ya las limitaciones de las pruebas estandarizadas comúnmente utilizadas para identificar este tipo de niños, y ya no consideran las puntuaciones CI que se obtienen de los distintos tests de inteligencia como puntuaciones absolutas e inflexibles, como la única herramienta para llegar a identificar la superdotación. En estos momentos se utiliza un enfoque de “criterios múltiples” (Piechowski 1995), que enfatiza la necesidad de reunir toda la cantidad de información que sea posible sobre el niño a partir de varias fuentes. Este enfoque, por tanto, se basa no sólo en los tests de rendimiento y de capacidad sino también en la información que es proporcionada por padres, profesores y compañeros, así como en las actividades y trabajo diario de los alumnos.” 

Certament en el segle XXI els professionals que ens dediquem a l’atenció a les altes capacitats treballem en un marc molt més ampli. No hi ha una sola dada que ens digui si aquest nen o nena te altes capacitats. És un conjunt ampli de dades que ens ha de portar a donar una resposta educativa adequada als alumnes que ho requereixen. 

Recordem que el terme altes capacitats engloba situacions diverses des de la precocitat fins a la superdotació passant pels talents. Les persones que presenten qualsevol d’aquestes característiques necessiten d’un ajustament de la intervenció educativa. És molt important conèixer la situació real d’un alumne concret per poder aplicar l’ajustament que necessita.

Sovint els pares no coneixen que els sistema educatiu actual contempla que els seus fills d’altes capacitats tinguin un tractament específic, que no excloent. Les escoles haurien d’estar preparades per detectar i atendre aquests alumnes que sovint queden camuflats o anul.lats. Hi ha moltes escoles que s’estan posant en marxa en l’atenció a les altes capacitats. Tradicionalment quan s’ha parlat de necessitats educatives especials s’ha pensat en el sector de baix, en els alumnes que por raons físiques, psíquiques o socials no arriben a fer l’aprenentatge marcat per la seva franja d’edat. Actualment alguns ja comencen a pensar també en aquells infants i joves la capacitat dels quals està per sobre de les que tenen la majoria dels seus companys. El tractament adequat d’aquests alumnes els beneficia a ells i a tot el grup. Aquesta és una realitat que confirmen tots els que han experimentat aquesta adaptació a l’alça.

Hi ha molt camí per recórrer... però ja estem en marxa i trobem molts professionals que cerquen com resoldre la situació-dificultat que se’ls presenta a l’aula quan tenen un alumne d’aquestes característiques.