Cada vegada que apareixen resultats de l’informe PISA sembla que som més rucs…
A la web de RAC 1 trobem… “El departament d’Ensenyament atribueix els resultats de l’últim prova de PISA sobre situacions quotidianes a la “interpretació” d’un text “d’una certa complexitat”. Segons Joan Mateo, secretari de Política Educativa del Departament d’Ensenyament, “a la vida real sí que saben resoldre aquestes situacions”. Això sí, admet que la immigració i l’ambient familiar afecten el resultat. D’altra banda, Josep-Oriol Escardíbul, professor d’Economia de la UB i investigador de l’Institut d’Economia de Barcelona que ha participat en l’informe, assegura que “ens queda molt recorregut per fer”, si bé s’ha millorat “molts” els últims anys.”
Fa molts anys que mestres i professors parlem de les dificultats en comprensió lectora (de fer-la, de posar-s’hi…). Parlem de la dificultat de separar el gra de la palla, de trobar el més important, de saber exactament què ens volen dir, què ens demanen en els problemes, quines són les dades rellevants i quines no…
Però hi ha un grup reduït d’infants i joves que xuclen l’essència, que filtren i destil.len, que saben fer (recordeu que hi ha la mateixa diversitat entre els alumnes d’altes capacitats com entre els alumnes de no altes capacitats, per tant no marqueu “al diferent” entre els diferents). Alguns a base de no fer… ja no fan. La setmana passada, novament, em vaig trobar amb la crua realitat: nenes i nenes que diuen “no vull destacar”, “no vull ser el que ho sap fer”, “prefereixo passar desapercebut”, “podria ... però, no vull” (i no és prepotència… és realitat). Això, si no ho resolem, sí que ens farà molt més rucs.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada