Juny, un mes complicat (Pares i docents)

Les altes capacitats són una situació que neix amb l’infant i que l’acompanya al llarg de la tota la seva vida. Són una situació i no hauria de ser un problema, però per a molts infants i joves d’altes capacitats i les seves famílies són viscuts com un problema fins que són capaços de conviure amb aquesta situació.

Aquesta situació és present vint-i-quatre hores al dia i els set dies de la setmana. No podem prescindir-ne, ni apagar les característiques que solen ser majúscules en alguns aspectes. Com sempre que parlem d’altes capacitats no podem obviar les grans diferències individuals, parlem d’una gran diversitat.

Hi ha vegades que parlem d’elements externs que fan que les característiques pròpies s’accentuïn: la tensió, la calor, el cansament, la sensació de perdre el temps, els exàmens dels grans que obriran o tancaran portes... i quan arribem a aquest moment del curs els trobem tots alhora. D’aquí el títol del post d’avui: “Juny, un mes complicat”. A més, aquest any, l’onada de calor no ajuda gens.

Alguns necessiten anticipar i ja fa temps que ens pregunten què farem aquestes vacances. Altres ja estan molt pendents del curs vinent: quins seran els seus mestres, companys o tutors, sobretot si hi ha canvi d’etapa o de centre. Tot aquests neguit no ajuda gens.

Una possibilitat per a minimitzar els efectes d’aquests factors que no podem controlar és identificar les necessitats, objectivar-les i fer-ne trocets. El seu cap ho entén perfectament i d’aquesta manera podrem començar a donar bona llenya per cremar a aquests caps que no paren de pensar. Moltes vegades necessitaran temps per alinear el que volen fer (cap) i el que poden / volen fer (cos). Sovint són dues coses diferents i les diferencies són inversament proporcionals a l’edat de l’infant o a la seva intensitat i manca d’autocontrol. De vegades poden arribar a saber què volen però no ho saben fer. I aquest neguit només genera més neguit.

Sovint la part cognitiva és la més fàcil, i la que treballarem quan la part emocional se’ns descontrola. Solen gaudir amb el control i l’objectivització de les coses. Aquests és un gran recurs que fem servir per acompanyar-los. Quan agafen pràctica a poder observar la situació des de fora tenim molt de guanyat. Els hem de posar en situació de sortir del segrest emocional d’alta intensitat que poden patir en un moment determinat i que per la seva intensitat els interfereix en la seva vida quotidiana. Ho entenen amb facilitat i agraeixen quan posem la pilota en la seva teulada (encara que al començament sigui difícil). És molt interessant veure com posen el focus en el problema i com són capaços de fer bocins de la situació a resoldre i abordar-los per ordre. Prendre el timó de la seva vida els fa sentir poderosos i és molt interessant perquè sovint es senten aclaparats per les situacions i la seva lectura, sovint negativa, de la seves diferencies amb els “iguals”.

Hi ha dues variables que quan les augmentem sempre és positiu: el temps i la comunicació. En un món tan atrafegat com el nostre és important trobar un temps, fer un temps, que li puguem dedicar en exclusiva. Aquí, com en molts altres moments de la vida, la qualitat sempre estarà per sobre de la quantitat.  Necessitem partir del que és possible no del que seria esperable o ideal. L’ideal el farem servir com objectiu tendència, cap a on ens dirigim sabent que acostar-nos-hi serà positiu però què possiblement no hi arribarem mai (i això no ens fa patir).

Temps i comunicació són un bàlsam per a tots els infants, però pels d’altes capacitats són imprescindibles sobretot en temps d’alta tensió que poden derivar en alta conflictivitat. Aquesta conflictivitat molts ja l’han posat en marxa cap endins (problemes de pell, digestius, respiratoris, fins i tot caiguda de cabell, insomni...). Molts d’ells han hagut d’anar al metge en aquest darrer mes. El metge ha constatat els símptomes però, si no coneix el cas i la somatització de les preocupacions d’aquests infants, els pot farcir d’analítiques i proves sense trobar l’inici del problema perquè no és físic –només s’hi torna-.  

D’altres la posen també en marxa cap en fora en forma d’irascibilitat o de menys tolerància amb les intervencions dels altres. L’anticipació del que passarà avui i recordar els recursos que té per fer front als possibles punts calents del dia.

Els adults referents d’aquests infants som molt importants sempre però encara més en aquests moments en els que les crisis poden ser freqüents. Si sempre és important la nostra estabilitat i confiança en ells ara ho és encara més. Per això és molt important que puguem tenir un bon acompanyament perquè tot és tan intens... que poder parlar amb algú que ens entengui ens és quasi imprescindible.

Juny és un mes de finals i d’inicis. És un mes de cansament i d’alta tensió... Fem un bon acompanyament i rebaixem la tensió en la mida del possible per aconseguir que aquest mes també es puguin anar acostant a la millor versió d’ells mateixos.   

 

Beques d'altes capacitats (Pares i Docents)

Estar clar que els infants i joves d’altes capacitats per les seves circumstàncies (gran curiositat, necessitat d’aprendre coses noves, necessitat d’ocupar el temps amb moltes activitats...) generen moltes despeses. 

Alguns llegeixen tal quantitat de llibres que arriben a la conclusió que no cal adquirir-los tots. Podem anar a la biblioteca o bé trobar companys o familiars amb qui puguem intercanviar llibres.

Altres fan moltes activitats extraescolars o poques amb un gran cost per ser molt específiques. Podem valorar si són necessàries o si són la millor opció, o si aquesta opció es viable per la nostra economia familiar. En aquests moment podem trobar activitats bonificades i fins i tot algunes gratuïtes a la xarxa. Cal estar ben informats.

N’hi ha que requereixen de l’atenció de psicòleg / pedagog/ logopeda a causa de les seves altes capacitats i potser doble excepcionalitat. 

Hi ha famílies que desconeixen aquestes beques i hi poden accedir. Fem-ne difusió. És un dret!

Apareix la possibilitat de sol·licitar una beca de necessitats educatives específiques que ofereix el Ministerio de Educación pels alumnes d’altes capacitats. 

Aquest any s’ha allargat el temps de presentació de les sol·licituds. S’aconsella que aquells alumnes que canvien de centre educatiu les sol·licitin abans del 22 de juny en el seu centre actual. Tots, però tenen temps de sol·licitar-les fins el 30 de setembre de 2022.

El primer que necessitem és que siguin ciutadans espanyols i estiguin identificats.

El segon és que cursin Primària (que hagin complert 6 anys el 31 de desembre de 2022), ESO, Batxillerat o FP de Grau Mitjà o Superior, i que estiguin escolaritzats en centres educatius espanyols.

La tercera cosa és que acreditin la necessitat específica de rebre suport educatiu i reuneixin els requisits establerts. I aquí hem de presentar què faran amb aquests professionals específics i  que es reconegui aquesta necessitat des dels Serveis Educatius de la Generalitat (en aquests cas l’EAP). Ells confirmen que és un alumne d’altes capacitats i que necessita aquesta atenció específica. 

Després ve el criteri econòmic pel qual moltes vegades la neguen però com que són partides finalistes que només es poden gastar en aquest apartat ens hem trobat tot sovint que famílies que van tenir una primera negativa pel criteri econòmic al final se’ls va concedir. Per tant el meu consell sempre és sol·licitar-la, el no ja el tenim.

La beca serveix únicament per a programes específics complementaris a l’educació reglada per alumnat amb necessitats específiques d’atenció educativa associada a altes capacitats intel·lectuals. 

Es concedeix un  únic ajut als alumnes amb necessitat específica de recolzament educatiu associat a les altes capacitats intel·lectuals, de 913,00 euros.

Per tant, ja podem posar fil a l’agulla. Si la voleu sol·licitar ja ho podeu fer. I en què us podem ajudar des d’Atenció a les Altes Capacitats? Nosaltres us oferim dues possibilitats de servei específic per a les altes capacitats: el seguiment i el Programa Atlàntida (activitat extraescolar específica per a tota la família).

El seguiment consisteix en una visita mensual amb l’escola i la família i una visita setmanal o quinzenal amb l’alumne per acompanyar en les atencions que requereixen en el seu dia a dia per a poder desplegar les seves capacitats tractant tant la part cognitiva, emocional com social de l’infant o jove.

El Programa Atlàntida es torna a posar en marxa en el mes d’octubre a Barcelona amb un format trimestral en el que es treballen els coneixements a l’alta i l’educació emocional i d’habilitats socials que requereixen. Al mateix temps els pares poden formar-se ne una Escola Familiar específica de la franja d’edat dels seus fills. Les sessions tindran lloc els dissabtes al matí, a raó de 5 sessions trimestrals. Són específiques per a alumnes d’altes capacitats i les seves famílies. Les activitats vindran complementades per visites a museus o activitats en empreses o serveis externs.

Restem a la vostra disposició per a complementar la informació. Si necessiteu més informació podeu connectar amb nosaltres al 646 48 61 59 a atencioaltescapacitats@gmail.com. 

Aquesta informació està dirigida a les famílies que resideixen en el territori català. Per la resta de territoris haureu de confirmar la informació.

No vull deixar el meu mestre/la meva mestra! (Pares i Docents)

Hem començat el mes de juny i la setmana vinent centres comencen la jornada intensiva. S’olora l’estiu darrera la porta. I ja hi ha aquella sensació de que hem de començar a tancar coses... el curs s’acaba. Algunes activitats s’han acabat amb el mes de maig, alguns ja han fet la darrera sessió de piscina...

Hi ha tutors i tutores que han fet molt bé la seva feina i han aconseguit fer vincle amb els nostres fills. Quan un mestre estableix vincle amb els alumnes d’altes capacitats és molt important perquè sabem que no tindrem menys dificultats però que estarem junts per passar-les. La mirada, clarament, és una altra. Pot ser que no tingui una gran formació en el tema però si té sensibilitat i connecta amb ell, o ella, tenim molt de guanyat.

Això és el que esperem dels tutors i de la resta dels mestres, però especialment dels tutors. És el primer que els demanarem al mes de setembre i molts podem dir, ara que ja hem entrat en el mes de juny, que ho han aconseguit (encara que sigui en el tercer trimestre).

És molt trist quan algú creu que ja falta poc per acabar el curs i que el millor és que s’acabi aviat. Quan això es pensat i dit de manera coral per la família i el tutor és terrible. No s’ha creat el vincle. Alguna cosa no ha permès que aquest infant i el seu adult responsable a l’escola connectessin. Tots dos han perdut una gran oportunitat i sense voler s’han fet mal. La informació rebuda per tots dos no ha estat correcte i clara o ha estat mal llegida... una pena, una desgràcia que pot acabar amb un infant que no vol anar a l’escola quan hauria de ser el millor lloc del món pel que hi aprèn, pel que se li proposa i per les relacions que hi té.

Hi ha escoles que mantenen els tutors en el cicle i altres que no. Alguns encara no saben amb quins mestres podran comptar el curs vinent. Sempre hi ha molts dubtes respecte als tutors i els grups. I les famílies i professionals sabem que aquesta figura és clau. Tothom està a l’espera i potser haurem d’esperar a mitjan de juliol o fins i tot setembre per saber el tutor o la tutora del curs vinent.

I aviat començarà en els nostres infants la segona part d’aquest vincle... He estat molt bé aquest curs... podria tenir a la Y o a l’X el curs vinent? No el vull deixar, no la vull deixar... ens entenem bé, em cuida, m’acompanya, m’exigeix, em proposa... M’agradaria que poguéssim continuar junts...

En el fons tornem a estar en zona de confort i el que vindrà es desconegut encara que ens coneixem del pati o de veure’l per l’escola o fins i tot d’haver-lo tingut a classe. La relació amb el tutor sempre és diferent. Ara, torna a tocar un salt al buit. Sabem per experiència que és molt possible que quan arribi el proper juny la situació serà la mateixa però cal viure el curs intensament i elaborar de nou un vincle que ens ajudi a fer una altra part del camí.

Per això insistim en fer un bon tancament, un bon traspàs i un bon inici. Al setembre serà el moment de veure’ns o de fer-nos una trucada que iniciï aquest camí. Una relació personal que treballarem de manera sistemàtica al llarg de tot del curs i ens permetrà que l’alumne creixi i es vagi convertint en la millor versió d’ell mateix o d’ella mateixa.

En la sessió de tancament podem recordar aquells moments viscuts i obrir la porta al que vindrà, que ara és incert però serà tan real com el que tenim.

Reservem un temps en aquest boig mes de juny per tancar la tutoria revisar els avenços fets i començar a preparar curs vinent... serà bo per a tothom!