Dilluns 29 de gener Temps de buscar escola

És un maldecap. Hi ha moltes causes que ens fan buscar una altra escola. Totes són causes imperatives externes. Algunes ho són per tothom, com el canvi d’etapa quan els fills estan a l’escola pública, llevat dels que van a un Institut-escola o el pas a Batxillerat o a Cicles formatius per alguns alumnes de la concertada. Pels alumnes d’altes capacitats s’hi afegeixen altres causes com la inatenció o atenció no adequada per part del centre i la mala relació amb companys o altres alumnes del centre. Aquestes darreres solen no coincidir amb el final d’etapa el que els converteix el curs següent amb l’únic nou o l’única nova de classe amb la dificultat afegida que suposa.

Tots els canvis s’han de preparar, sempre que sigui possible, i la recerca de nou centre no n’és una excepció. És un tema important perquè del centre escolar i de les famílies que l’han triat rebrà moltes influències i acabarà llegint el món amb uns valors (o els seus contraris). Però en tot cas, serà important pel seu desenvolupament i el centre escolar col·laborarà amb la família en l’educació de l’infant o jove.

Sempre que pugueu triar us aconsello que mireu diferents coses:

La primera a mirar és que l’ideari de l’escola estigui enfocat en la mateixa direcció que l’ideari de la família. Que encara que digueu les coses d’una altra manera aneu en la mateixa direcció. Que l’escola reculli famílies semblants a la vostra i aculli també diversitat.

La segona és que facin atenció personalitzada. Sovint la fan només a la baixa però si és així els podem ajudar a que l’ampliin a l’alta perquè seran receptius a la diversitat. Si ja tenen un pla o han atès altres casos de diversitat a l’alta i són sensibles a les formes que presenten aquests infants i joves serà fantàstic.

La tercera serà la logística. A prop de casa o de la feina dels pares, o de casa dels avis... per emergències, per poder fer treballs en grup quan sigui necessari... Però és important que sigui fàcil el transport perquè serà alguna cosa que haurem de fer cada dia, i en alguns casos quatre cops al dia. Si és molt complicat generarà incomoditat i ja n’hi ha prou incomoditats per afegir-ne una més.

De manera transversal hi hauria com enfoquen les diverses matèries: el pes que donen a les llengües, a l’experimentació, les festes a l’escola... Aquest tema sol ser directament proporcional a l’edat dels alumnes que entren a l’escola. Els pares dels més menuts fan mil preguntes i els dels més grans en solen fer menys.

Aquests són alguns suggeriments que hauríeu de tenir en compte quan us enfronteu al repte de cercar escola pels vostres fills. Heu de saber que no existeix l’escola perfecte. Del coneixement de l’escola sabrem el que hem de treballar a casa per completar la seva formació. 

Totes les escoles i instituts tenen jornades de portes obertes on exposen el seu funcionament. Us aconsello que hi aneu amb els vostres fills i que després, en aquelles que més us hagin agradat sol·liciteu una entrevista privada per comentar temes específics d'altes capacitats.

Per les famílies que voleu entrar en un centre sostingut total o parcialment amb fons públics (públics o concertats) recordeu que hi ha unes dates i normes de preinscripció. 

Pels qui decideixen escolaritzar-los en centres lliures o totalment privats les normes d’inscripció depenen de cada centre.

Si heu de cercar escola pel curs vinent... molta paciència i bona feina! 

Dijous 25 de gener Preparem activitats per la Candelera, el Dia Mundial de la Lectura en veu alta i el Dia Mundial de la Ràdio.

S’acosta el dos de febrer, el dia de la Candelera que la tradició marca per treure el pessebre. Aquest dia acaba el temps de Nadal. Podem aprofitar per fer un petit acte en el que podríem llegir poemes de Nadal per recordar que aquests temps s'ha acabat i comença el temps ordinari.

Aquest curs us proposo diferents activitats per fer amb els alumnes d’altes capacitats o alumnes amb facilitat en una àrea determinada. Hi ha gran diversitat entre ells pel que sempre caldrà preguntar si li ve de gust. No entrem en els capricis, es tracta de que partint de les seves necessitats li proposem si hi vol entrar. Hauria de ser un extra que els permeti eximir-se d’aquella feina repetitiva que mai haurien de fer. Solen ser persones que els agrada aprendre i fer coses que tinguin una utilitat o un sentit. Aquesta és la idea. Avui parlarem de dues activitats que poden estar relacionades: el Dia Mundial de la Lectura en veu alta (2 de febrer) i el Dia Mundial de la Ràdio (13 de febrer).

Pels més grans, amb uns currículums molt atapeïts no podem anar parant les classes cada dos per tres, però sí podem fer servir l’hora de tutoria o introduir-ho en algunes hores de classe segons la temàtica que es treballi.

Si voleu conèixer els beneficis de la lectura en veu alta podeu llegir el llibre “La lectura en veu alta i els seus beneficis. Un descobriment fascinant des de la neuroeducació“ de David Bueno, Anna Forés i Antoni Ruiz Bueno. Ed. Enciclopèdia Catalana SLU en català i Octaedro en castellà.

Trobareu propostes d’activitats i informació a l’xtec.cat

Les nostres propostes d’activitats:

- El teatre llegit sempre és una molt bona opció que permet que cadascú prepari el seu paper i ho posem en comú en un moment determinat. Aquí hi podem afegir efectes especials o músiques. També podríem enregistrar-ho. Necessitem altres persones que no són les que parlen sinó els que dirigeixen, preparen l’espai, creen imatges... podem simplificar-ho o complicar-ho tant com vulgueu.

- Llegir textos clàssics o conèixer a través de la lectura personatges importants (biografies).

- Lectura en veu alta mentre es fa treball individual mecànic: pintar, retallar, cosir...

- Llegir textos curts. A alguns els costa llegir perquè les històries que se li proposen no lliguen amb la seva edat o els seus interessos. Llibres de preguntes o respostes, de rècords, diaris, revistes... És molt interessant anar allargant els textos perquè puguin llegir sense problema en l’aspecte més acadèmic. Ho podem fer a classe o proposar-ho per casa. 

- Llegir contes pels més menuts o per joves. Fer audiollibres. 

- Una mostra de poesia pot ser un altra manera de fer lectura en veu alta.

- Podem preparar la lectura d’un text o fer lectura a primera vista.

-       Fer proves per presentar alumnes a Concursos de Lectura en veu alta.  

- Fer una presentació tècnica pot ser una altra opció. Podem fer-la en diferents llengües, per companys de classe, per alumnes més petits o més grans. Si ells preparen els textos cal passar una primera revisió abans de presentar. En aquests casos podem valorar la lectura no la memòria.

- Treballar la lectura en diferents llengües. Per tots els alumnes serà interessant tenir un bon nivell de lectura en diferents llengües incloent-hi llengües estrangeres a més de la llengua materna.

- La poesia potser també un recurs en el qual podem treballar lectura, en aquest cas, i si ho voleu complementar també memòria.

-     Podem fer present la ràdio amb la retransmissió d'esdeveniments esportius (partits importants de futbol, basquet o tennis, curses atlètiques o del món del motor... o jornades inaugurals o cloendes...) que podrem preparar a través d'imatges enregistrades o de transmissió en directe.

-    Les entrevistes o reportatges poden ser part de la nostra ràdio. Entrevistes als homes i les dones importants de la nostra vida, a la nostra gent gran, als més menuts... fer bones preguntes i escoltar als altres sempre és interessant. Ens pot ajudar a acostar-nos a diferents professions a través dels familiars dels alumnes. També podem conèixer com és la vida a altres llocs on vivien famílies de l'escola (podem fer temes més personals o generals). La comunitat educativa sempre és molt rica.  

Quins alumnes hi poden participar? Els ho podeu proposar als alumnes identificats i ho podeu estendre a aquells interessats en l’activitat proposada o a treballar en aquest grup. Per a ells hauria de ser una activitat d’ampliació o aprofundiment diferent de la que podem fer a classe amb tot el grup. 

Per tal de que qualsevol d’aquestes activitats sigui efectiva hauríem de tenir professors conscienciats que no haurien de ser només els de llengua perquè es pot fer també en altres matèries com ciències o tecnologia o educació física. Podríem pensar que seria bo que aquesta activitat no fos puntual per aquestes diades especials si no que hi haguessin activitats de lectura en veu alta o de producció de programes orals, tipus ràdio, al llarg de tot el curs i tota l’escolarització. Per fer les coses ben fetes, cal temps i preparació. Quan sigui la primera activitat d’aquesta mena que fem amb ells, el millor és que sigui molt guiada. Més endavant anirem donant més possibilitats i cal que siguin conscients de que és un procés.  

Han de saber què han de fer, com ho han de fer, i per quan ha d’estar fet. Què esperem d’ells i també el per què. Hem de preveure que coneixen i dominen l’ús de les eines informàtiques o artístiques, si les necessiten. No hem de pressuposar sinó confirmar. Aprendre coses noves és un dels objectius. Poden tenir diferents funcions: fer la lectura en veu alta, fer l’avaluació, fer els premis o detalls commemoratius, comunicar l’activitat als grups i informar de com anirà l’activitat, convidar a persones externes al centre a participar...

Recordeu que no es tracta d’afegir activitat a les seves tasques quotidianes. La idea és aprendre coses noves sense deixar el que estem fent a classe, però que potser per a ells no són imprescindibles. Podem oferir-los de fer els exercicis escrits al llibre o amb esquema d’idees o sense escriure a la llibreta o evitar els enunciats. Caldrà deixar-los clar, a ells, quines són les regles del joc. No cal explicar-ho a classe davant de tothom.

Desitjo que us serveixi d’inspiració per a crear les vostres activitats. Si ens les voleu fer arribar, feu-ho a atencioaltescapacitats@gmail.com que amb la vostra autoria passaran a formar part de la nostra base de dades d’activitats.

La imatge d'avui és del llibre recomanat sobre els beneficis de la lectura en veu alta.

 

Dilluns 22 de gener Proposem activitats per viure el Carnaval? Per alumnes amb altes capacitats

 

Aquest curs us estic proposant diferents activitats per fer amb els alumnes d’altes capacitats o alumnes amb facilitat una àrea determinada en la celebració de les Festes. En aquesta ocasió parlarem del Carnaval. Els alumnes d’altes capacitats poden presentar una casuística ben diversa per això hem de posar la lupa en ells i tenir bona comunicació perquè ens puguin explicar què necessiten. No es tracta de mimar-los perquè facin el que vulguin, sinó d’atendre la seva diferència. Sovint ho farem mentre anem treballant aquesta diferència. 

Es tracta de veure com els podem ajudar a portar les seves dificultats sense deixar de viure la Festa. 

Hi ha escoles / instituts que comencen la setmana de Carnaval havent de portar un element per disfressar (pentinat especial, pijama, barret, corbata, vestit d’esport o de gala, un mitjó de cada color...). El dia gran del Carnaval, pot ser Dijous Gras o el divendres perquè dilluns següent sol ser un dia no lectiu. Aquí hi ha centres que fan una rua, es disfressen per classes, preparen dramatitzacions o coreografies, es prepara un ninot que representa el Carnaval, algú llegeix el Pregó. Uns dies després enterrarem la sardina (el Dimecres de Cendra) i potser cremarem el ninot del Rei Carnestoltes.

La primera vegada que els preguntem què voldrien fer, es solen quedar fora de joc. Com que potser no els hi hem preguntat mai no saben si és una pregunta trampa, hi ha càmera oculta o què passa. Sovint la seva resposta políticament correcte és “el que vulguis”, “el de sempre”... potser caldrà parlar amb la família si es queden en aquest bucle i que ells aportin possibilitats que són qui més els coneixen. 

Primer haurem de veure què necessiten els nostres alumnes. A partir d’aquí i coneixent les seves dificultats podrem proposar-li activitats que pugui fer. Són dels que els agrada la notorietat o prefereixen passar desapercebuts, si tenen alguna passió (música, escriure, fer fotos, comptar...), si la seva hipersensibilitat sensorial no els permet estar davant de l'altaveu, en una sala que ressoni, o al costat del lloc de crispetes…

- Si estem davant d’un infant amb alt sentit del ridícul i que no entén perquè hem de portar coses que el fan sentir ridícul encara que ho portem tots. Podem permetre-li que no porti aquests elements però en canvi farà “de periodista” (podem crear una etiqueta de premsa o un “peto” o fer-ho discretament...). Hi ha diferents possibilitats: creant textos pel taulell d’alumnes, fent rodolins, o textos per la web de l’escola o una revista. També pot recollir dades per fer l’estadística del que porten els seus companys i potser també els de l’altra classe o del cicle. O un disseny o les fotos per fer un memori o... el què vulgueu. Podem concretar amb ells el que poden fer però després ho haurem de pautar i supervisar perquè alguns mai ho tindran prou ben fet i altres s’ho voldran treure de sobre i poden fer un bunyol. Sempre hem de pautar la feina que els proposem sobretot al començament. Quan tinguin més pràctica o seran més grans els podem però sempre necessiten supervisió.

- Si ens centrem en el dia de la Festa Grossa en que li proposem disfressar-se i ballar. A alguns els passa que no és que no els agradi disfressar-se, és que no ho poden suportar. No es tracta de que facin l’esforç, perquè el més possible és que no ho puguin fer i es quedin sense venir a l’escola aquell dia amb justificació de casa. Però segur que podem trobar un pla B. Des d’ajudar a les mestres d’Infantil fins a participar en l’organització i donar la benvinguda a les famílies o situar-les a les grades, o col·laborar en el muntatge i desmuntatge de l’equip de música, o preparar música d’ambient o per ballar sabent quin públic tenim, o estar a l’entrada comptant les persones que venen o fer fotografies de la Diada (havent-li concretat el que necessitem), o preparar la notícia del Carnaval a l’escola, preparar la notícia per la web de l’escola o l’instagram o tiktok... hi ha mil possibilitats si les pensem abans.

També hi ha alumnes d'altes capacitats que gaudeixen de la festa, de la disfressa, de la música i el ball!

Qui pot participar en aquest pla B? Podem començar amb els alumnes d’altes capacitats que no els agrada disfressar-se o prefereixen altres possibilitats i hi podem afegir a aquells que no els agrada disfressar-se. Tornem a la idea de que els que proposem als alumnes amb altes capacitats és imprescindible per a ells, però pot ser bo també per altres alumnes. Per a tots ells els hem de proposar una manera de viure la Festa. Estar-se a casa i no venir a l’escola no és una opció. Si és la primera vegada que ho fem cal que tot estigui molt pautat. 

Hi ha gran diversitat entre els alumnes d’altes capacitats pel que sempre caldrà preguntar quines són les seves necessitats i si el ve de gust. Hauria de ser un extra que els permeti eximir-se d’allò que els costa mentre van treballant per canviar-ho. Solen ser persones que els agrada aprendre i fer coses que tinguin una utilitat o un sentit. Aquesta és la idea. 

Per tal de que qualsevol d’aquestes activitats sigui efectiva hauríem de tenir un professor coordinador/dinamitzador de l’activitat, un llistat dels alumnes participants i un cronograma. Per fer les coses ben fetes cal temps. Si és la primera activitat que fem amb ells el millor és que sigui molt guiada. Més endavant anirem donant més possibilitats i han de saber que és un procés.  

Han de saber què han de fer, com ho han de fer, i per quan ha d’estar fet. També els podríem proposar la comunicació amb els grups i informar de com anirà l’activitat, convidar a persones externes al centre a participar...

No pot ser només afegir activitat. La idea és aprendre coses noves, tenir noves experiències sense deixar el que estem fent a classe. Si els ha d’ocupar més hores que les de la pròpia diada potser podrien deixar de fer aquells exercicis repetitius que no haurien de fer mai, que per a ells no són imprescindibles o els exercicis escrits poden fer-los al llibre o amb esquema d’idees o sense escriure a la llibreta. Caldrà deixar-los clar a ells quines són les regles del joc. No cal explicar-ho a classe davant de tothom.

Però... si la coreografia dona nota d’educació física, no poden estar exempts de saber la coreografia encara que sigui només per la classe i no per representar-la davant de tothom. Atenem les seves necessitats. Veurem la diferencia entre el que suposa temes de “toca no negociable” i de “toca negociable”. 

La fotografia és del cartell de l'activitat que proposa l'Institut Frederic Martí i Carreras de Palafrugell per aquest 2024.

Dijous 18 de gener Fills identificats a l'escola

Quan parlem de diversitat sense voler mirem avall. Ja fa molts anys que des de l'escola es treballa amb infants amb dificultats de tota mena. Tots els mestres han hagut d'aprendre sobre dislexia, TDAH, expresions de l'especre autista, dificultats d'aprenentatge o de conducta... Encara hi ha molta feina per fer perquè molts d'aquests alumnes necessiten vetlladors o vetlladores i fins i tot infermeres per les atencions que necessiten.

Parlant de diversitat també hauriem de mirar cap a dalt. Jo parlo de diversitat a l'alta quan parlem d'infants i joves d'altes capacitats tant si són superdotats o talentosos. Ells també requereixen una atenció personalitzada que queda recollit a la llei catalana però no sempre s'aplica.

Quan tenim la identificació feta per un gabinet especialitzat arriba el moment de portar-la a l’escola perquè puguin atendre les necessitats del nostre fill / de la nostra filla en el centre. Sovint aquest informe a més de les dades proposa algunes accions que caldria conèixer i seguir.

És el moment de demanar hora de visita amb la direcció de l’escola perquè és important que les decisions no es circumscriguin a l’aula. Quan en aquesta sessió hi ha algú de l’equip directiu, l’orientadora o mestra d’educació especial i el tutor o la tutora és molt més productiva. Podem preguntar si coneixen les característiques d’aquest col·lectiu i si tenen algun pla estipulat dins de la comissió de la diversitat. Hi ha més alumnes d’altes capacitats a l’escola? Es fa alguna cosa amb ells? No es tracta de clonar les activitats perquè no sempre serveixen per a tothom. El que sí és general és la necessitat de crear vincles amb els tutors. Escoltar a aquests alumnes i que es sentin prou bé per no amagar-se i explicar què necessiten. No sempre podrem donar-los tot el que necessiten però sí que podrem fer una gradació del que sí podem fer i del que estarà en procés i el que no està previst. Els alumnes d’altes capacitats entenen perfectament que és un procés però és imprescindible que comencem a bellugar, que hi hagi canvis.

Tres paraules són claus en l’atenció específica de les altes capacitats: VINCLE, OBSERVACIÓ i COMUNICACIÓ.

En la primera sessió de tutoria personalitzada amb ells, els tutors els podrien dir: “Tenim tot un curs per davant. Sé que aprens de pressa i relaciones coses. Estic a la teva disposició per quan em necessitis però potser no et puc atendre en aquell moment però trobarem un moment per parlar el més aviat possible. Hauràs de tenir clar quan la conversa és urgent o no. Ens anirem entenent amb la mirada. Si necessites res, mira’m.”

Si l’escola no respon, potser és que necessita ajut. Som especialistes en atendre la diversitat a l’alta des de Barcelona pel món. Podeu trucar-nos, estem a la vostra disposició a atencioaltescapacitats@gmail.com o al 646486159.

Dilluns 15 de gener Li hem de dir que té altes capacitats?

Quan ens fem aquesta pregunta és perquè no tenim clar com ell o ella gestionarà la resposta. Alguns pares pateixen per si comunicar-los que tenen altes capacitats es convertirà en una pressió o en una falsa ideació d’èxit. 

Sí, i mil vegades sí però no sense paracaigudes... Cal estar atents i connectar amb les seves necessitats i aquesta és una d'elles encara que no sigui capaç de posar-hi paraules. Anem a pams...

L’infant de ben petit pensa que tothom és com ell, però quan entra en contacte amb els seus iguals veu que no són ben bé iguals. Comencen preguntant per què els altres no parlen, o no els agraden els seus jocs. Després es pregunten per què els companys de classe van tan poc a poc, per què no recorden el que fan, per què cal repetir les coses moltes vegades per què ho facin bé. Veuen que són diferents però no saben per què. Després s’adonen que ells són diferents, i tots els altres són més semblants entre ells, per tant, alguns infereixen que ells són els diferents o estranys, i per tant deuen patir algun problema que ningú els vol explicar.

Hem de saber fer un temps i un espai acollidor per tal de fer aquesta comunicació. És essencial per pares i fills.  

Cal explicar-los la seva situació de manera que ho puguin entendre. Començarem parlant de diversitat. El seu cervell ens entén perfectament. Hi ha una diversitat, la que ell/a presenta,  en la que es té més facilitat per aprendre, recordar o relacionar conceptes. També hi ha infants i adults que tenen dificultats per pensar, per fer o per bellugar-se. Reafirmant que tothom és igual en dignitat i que mereix ser atès segons les seves necessitats...  A partir d’aquí podem proposar-li que pregunti perquè junts trobem les solucions perquè nosaltres encara que som adults no ho sabem tot però tenim la possibilitat de buscar respostes. I aquí començarà l’acompanyament per veure com ho sent i què suposa per a ell. Treballarem també com comunicar-ho o no als altres, nens o adults. 

Generalment no parlem d’altes capacitats ni de superdotació o talents. Solem començar parlant de les característiques que te i que això és bo. És important que es coneguin i que puguin arribar a ser la millor versió d’ells mateixos. Això vol dir que alguns aspectes no tan positius de la seva manera de funcionar: rigidesa, hipersensibilitat, intensitat... que s’hauran de llimar, aminorar o aprendre a conviure amb ells. Identificar-los sempre és la primera opció. 

Quan són més grans ells mateixos pregunten... vol dir que tinc altes capacitats? Perquè ell/a també pot estar “infectat” pels mites no comprovats i ens diuen: si no tinc molt bones notes, si no sóc tan llest/a, si no soc ràpid/a... Cal dir-los sempre la veritat i acompanyar per assegurar que han entès correctament la informació que els hem fet arribar sigui quina sigui la seva edat.

Jo crec que cal observar quina és la situació de l’infant o el jove en el moment de fer la identificació. Ha fet unes proves objectives i segurament vol saber-ne el resultat i què suposa. Alguns, els més petits segurament ho van gaudir i volen saber si ho van fer bé.  

Dijous 11 de gener Preparem el Dia de la Pau, i el Dia Internacional de la Dona i la Nenes a la Ciència

 

Aquest curs us proposaré diferents activitats per fer amb els alumnes d’altes capacitats o alumnes amb facilitat en una àrea determinada. Sabem que hi ha gran diversitat entre els alumnes amb altes capacitats: dels més acadèmics als més artistes, dels que no els importa exposar-se als qui els agradaria passar desapercebuts... sempre caldrà preguntar-los si els ve de gust participar després d’explicar-los què és el que volem fer i què esperem d’ells i quines són les regles del joc (quan es farà, on es farà, per a quin públic treballem, què s’eliminarà o no de la tasca habitual). Hauria de ser un extra que els permeti eximir-se d’aquella feina repetitiva que mai haurien de fer i podem fer altres variacions pels deures que es proposen a classe. Solen ser persones que els agrada aprendre i fer coses que tinguin una utilitat o un sentit. Aquesta és la idea.

Avui parlarem de la primera activitat extraordinària que podem celebrar en el centre en aquest 2024: el Dia de la Pau i la No-Violència. Es celebra el 30 de gener, dimarts, en record de la figura de Gandhi en el dia que va ser assassinat.

Pels més grans, amb uns currículums molt atapeïts no podem anar parant les classes cada dos per tres. Això es tradueix en una disminució de les celebracions en moltes escoles i instituts. Altres, en canvi es centren en la informació/formació que aporten les celebracions i les seleccionen en funció de l’interès (Dia de la lluita contra el Sida, Dia de la Terra, Dia de la Memòria històrica, Dia de l’activitat física…). Sempre podem trobar un temps des de l’hora de tutoria fins les darreres hores de classe per fer un acte en comú.

La segona festa és el Dia Internacional de la Dona i la Nena a la Ciència perquè proposem  activitats que es poden fer/adaptar en aquestes dues celebracions. En aquest curs cau just dins de les festes de Carnaval, el diumenge 11 de febrer.

Us proposo activitats que tenen com a base la decoració d’espais comuns i que permeten que sigui visible per a tota la comunitat escolar.

-   - Cartells amb la fotografia i/o el dibuix de persones o organitzacions que han obtingut el Premi Nobel de la Pau amb una breu biografia al dors i penjar-los al sostre de l’entrada o passadís principal. Són moltes pel que, potser, seria bo fer-ne una tria. La resta de grups podrien participar visitant-la i contestant un qüestionari. Unes preguntes tipus: tres persones que van néixer el segle passat, noms de tres dones que han rebut el premi Nobel de la Pau, qui va ser el primer en rebre aquesta distinció,... poden posar les respostes en una urna i es pot fer un sorteig d’escultures, peces pintades o imatges que han fet un grup d’alumnes per aquesta ocasió (colom, símbol o representació de la Pau). Les poden fer un grup més artístic o pot ser una feina de classe. Podria ser entre tota l’escola o per cursos o cicles... Ja veieu que és molt versàtil. Pot fer-se també amb Dones i Ciència per sortir més enllà de Marie Curie. Podríem treballar-ho amb científiques de la nostra població, catalanes, espanyoles, europees...   

-  - Podríem investigar i inventar amb les dades recollides cóm podrien haver estat les cases d’aquestes persones i preparar un full amb el dibuix de la seva habitació per fer un joc d’associació nom i dibuix. Cal que hi hagi elements diferenciadors. Els dibuixos podrien ser només els elements diferenciadors... Es pot proposar que els grups vagin a fer el joc de les associacions a l’hora de tutoria o donar un temps perquè els alumnes ho facin pel seu compte.

- - Organitzar un dibuix que s’emplenarà amb l’empremta de la mà, del dit, les signatures, la paraula Pau en diferents llengües, una frase i signatura de tots els que formem part de l’escola o de l’institut (alumnes, docents, personal no docent: secretaria, administració, orientació, cuina, neteja...). Pensar i actuar. Cóm es farà aquesta comunicació conjunta. Potser podrien passar per classes i deixar-ho obert en els moments d’entrades i sortides per les famílies de l’escola o els exalumnes.

-  - Fer l’escrit per convidar a les famílies a passar pel centre per fer l’activitat de resoldre preguntes, o associar imatges i noms o simplement a veure la decoració. En directe, o per xarxes socials o a la web de l’escola.

-  - Buscar una música perquè soni a l’escola o l’institut a l’entrada i a la sortida de la diada de la celebració. Preparar una tríada i justificar-la entre el grup, decidir quina música es posarà. La proposta pot anar d’una música coneguda, o no, a la possibilitat de crear una cançó específica per la nostra diada.

- - Ser encarregats de fer el disseny de la decoració i proposar-lo a direcció tenint en compte un pressupost o amb el material donat. També ser responsables de posar i treure la decoració en temps i forma. Podeu fer servir temps de classe o no... depèn del que pacteu però han de tenir veu (argumentació) i vot, tot i que la decisió final és del centre.

Quins alumnes hi han de participar? Els ho proposarem als alumnes identificats i ho estendrem a aquells interessats en l’activitat proposada o a treballar en aquest grup.

Organització. Per tal de que qualsevol d’aquestes activitats sigui efectiva hauríem de tenir un professor coordinador/dinamitzador de l’activitat, un llistat dels alumnes participants i un cronograma. Per fer les coses ben fetes cal temps. Pensem que la decoració es pot posar el dia de la celebració o es pot fer per preparar-la des de la setmana anterior o dues setmanes. Si és la primera activitat que fem amb ells el millor és que sigui molt guiada. Més endavant anirem donant més possibilitats, és un procés. 

Han de saber què han de fer, com ho han de fer, i per quan ha d’estar fet. Podem començar donant un format perquè tots els treballs que poden ser individuals (cadascú fa un, tres, cinc cartells segons l’edat i dedicació). Hem de preveure que coneixen i dominen l’ús de les eines informàtiques o artístiques. Sinó, podem començar per explicar com fer-ho. Aprendre coses noves és un dels objectius. Poden tenir diferents funcions: fer la decoració, fer el qüestionari, fer els premis, comunicar amb els grups i informar de com anirà l’activitat, convidar a persones externes al centre a participar...

No pot ser només afegir activitat. La idea és aprendre coses noves sense deixar el que estem fent a classe però potser per a ells no són imprescindibles tots els exercicis escrits poden fer-los al llibre o amb esquema d’idees o sense escriure a la llibreta. Caldrà deixar-los clar a ells quines són les regles del joc. No cal explicar-ho a classe davant de tothom.

Esperem que aquestes activitats us agradin i que les pugueu aplicar directament, o a partir d’elles crear la vostra pròpia manera d’atendre la diversitat a l’alta en les activitats especials del centre.

Dilluns 8 de gener Atenem als alumnes amb altes capacitats?

Podem afirmar que en el nostre centre atenem els alumnes amb altes capacitats? Tenim un pla per fer-ho? Molt possiblement la resposta sigui: No. Potser fem accions puntuals, o ni això perquè pensem que són tan llestos que porten les solucions de sèrie. Hi ha molt desconeixement i falsos mites en les altes capacitats. Un dels més perillosos és igualar altes capacitats a alt rendiment i quan això no es dona es neguen les altes capacitats. Hi ha molta feina per fer en aquest àmbit. 

Una escola sempre té molts fronts oberts i les altes capacitats tothom les considera importants però, generalment, no és prioritari perquè hi ha fronts que cremen i es converteixen en urgències; i les altes capacitats solen ser silencioses i amagades, i quan fan soroll no es llegeixen bé i es confonen amb problemes de comportament o manca de feina.

Abans parlavem d'igualtat i ara parlem d'equitat. Cal donar a cadascú el que necessita. No és un privilegi, és una necessitat.

Us proposo fer un pla d’acció de tres cursos i la preparació en aquests 2023-2024. Les altes capacitats han de ser conegudes, reconegudes i ateses amb normalitat dins del centre. No hem de fer coses estranyes que els facin més diferents del que es senten. Però els hem d’ajudar a que puguin desenvolupar totes les seves possibilitats i s’acostin el més possible a la millor versió d’ells mateixos. El temps d’escola / institut és temps de formació. En aquest temps els hem de possibilitar que tinguin les experiències i hàbits que els permetin ser la millor versió d’ells mateixos també en l’àmbit acadèmic i gaudir de les seves ganes d’aprendre i de transferir l’aprenentatge. Tots són diferents però mantenen algunes característiques comunes. Treballarem la personalització de l’aprenentatge sabent que no podem fer escoles de prínceps però que tenim l’obligació de fer el possible, amb les eines que tenim (optimitzar temps, espai, docents, activitats...).

Només és possible fer-ho si està pensat i organitzat abans de començar perquè quan engeguem el curs tot es posa en marxa i l’automàtic i les urgències es mengen tot el temps. Un ajut exterior és molt bo perquè no cal que tothom inventi la sopa d’all. Us acompanyem perquè pugueu fer la vostra versió d’un pla pensat però molt flexible que s’adaptarà a les vostres necessitats i possibilitats.

Si esteu interessats podeu contactar amb nosaltres al 646486159 o escrivint a atencioaltescapacitats@gmail.com.

   

Els propòsits per l’any nou

En uns dies, passats els Reis, tornem a començar. Tornarem a les rutines després de les vacances més especials de l’any: les de Nadal. En elles, les emocions estan a flor de pell, tan en l’aspecte positiu com en el negatiu i per a molts infants, joves i adults són ben difícils de gestionar. Però ara cal mirar endavant i comencem el segon trimestre del curs que ens portarà fins Setmana Santa. Aquest any seran tres mesos complets; gener, febrer i març; en els que podrem fer bona feina.

És moment de fer propòsits i el curs passat vaig trobar l’escrit d’una mestra, psicopedagoga i divulgadora educativa que és mare de dos adolescents, Sonia López i em va agradar. No fa referència específica a les altes capacitats però si ho tinguéssim com a base crec que ho podríem signar molts. Per això us reprodueixo el seu text:

“L'experiència com a mare i docent m'ha ensenyat que els objectius més importants que hauríem de marcar-nos en l'educació haurien de ser:

- Que siguin nens i joves lliures i amb autonomia. Amb un pensament crític que els permeti pensar i decidir sense sentir-se condicionats pel que puguin pensar o opinar els altres.

- Que aprenguin a ser amos de les seves vides, que lluitin per cadascun dels seus somnis i no els deixin en mans de la sort o del destí. Que estiguin disposats a esforçar-se tot el que faci falta sense posar excuses, sent conscients que de vegades la vida serà injusta. Que aprenguin a demanar ajuda sense vergonya.

- Que sàpiguen estimar als altres encara que siguin molt diferents a ells. A mostrar-se respectuosos davant la diferència d'edat, gènere, religió i ideologia. Sense jutjar el camí que decideixen triar els altres i mostrant interès per conèixer maneres de viure i pensar diferents a les seves.

- Que trobin aquelles coses que els omplin la vida d'il·lusió a través de la música, la ciència, la literatura o l'esport. Que no es cansin mai d'aprendre, d'investigar, de preguntar els dubtes, de millorar una mica diàriament, de conèixer a gent nova o viatjar descobrint llocs meravellosos.

- Que aprenguin que els conflictes mai han de solucionar-se alçant la veu o amb violència. Que cal defensar les idees amb arguments i no amb males pràctiques. Sabent reconèixer els propis errors i demanant perdó les vegades que sigui necessari.

- Que siguin agraïts, que siguin capaços de valorar totes les coses bones que ja tenen en la seva vida i aprenguin a dir gràcies i t’estimo. Que ajudin de manera desinteressada a totes les persones que ho necessitin al seu voltant.”

En aquest 2024 el meu desig és que els pares i mares amb fills d’altes capacitats es converteixin en el millor exemple que els nens o joves puguin tenir. Crec que no cal afegir res més. Els millors desitjos pel 2024 que comença: alegria, salut i feina. Que fem, entre tots, un molt bon 2024!

Per fi, Sant Tornem-hi!

Sóc Sílvia Llucià, pedagoga especialista en intervenció educativa en altes capacitats. Aquests és el meu àmbit professional des del 2014. Principalment treballava en acompanyament infant o jove, família i escola/institut. Feia formació a docents i personal de menjador. Feia Escoles de Pares específiques d’altes capacitats. Feia conferències a Biblioteques o Centres Cívics. Participava en congressos. Participava en el Grup d'Altes Capacitats del Col·legi de Pedagogia de Catalunya. Organitzava el Programa Atlàntida, una activitat extraescolar de cap de setmana per a tota la família, per famílies amb fills amb altes capacitats. Però ara, tot està en stand by. 

El primer trimestre del curs 2023-24 ha estat molt complicat per a mi. El 25 d’agost em van donar la baixa per problemes cardíacs i setembre, octubre i novembre vaig estar absolutament fora de joc, incapaç d’escriure una sola línia. El mes de desembre sembla que vaig començar a millorar i vaig poder agafar un llibre per primera vegada. Al llarg del mes he anat millorant i l’aspecte cognitiu que estava ben fos sembla que està força recuperat.

Començo de nou amb els blogs en els que tots els dilluns i dijous parlo sobre altes capacitats. Jo treballo, treballava, principalment en intervenció educativa a casa i a l’escola. Ara, mentre espero la intervenció quirúrgica sembla que tinc força per tornar a escriure. Si tot va bé tornarem a donar visibilitat a les altes capacitats en els blogs:

atencioaltescapacitats.blogspot.com,  en català,

i atencionaltascapacidades.blogspot.com, en castellà. 

Els posts són de la mateixa temàtica però no és una traducció simple sinó que està contextualitzada. 

També tinc un altre bloc on a manera de dietari aquest curs coneixem dones en tots els àmbits partint de les dates 

culturetaiactivitatsenfamilia.blogspot.com. (ha estat en marxa el primer trimestre perquè el vaig deixar preparat al juliol). 

També em podeu trobar a X a @Alt_Capacidades on retuitejo i comento el que em sembla interessant sempre des de l’àmbit de les altes capacitats. 

Si us interessa el tema no us ho perdeu!  Sant Tornem-hi!