Tracem un full de ruta (Pares i Docents)

Quan parlem de la planificació, de la gestió dels objectius i també dels recursos amb els que comptem. Alguns infants i joves ho fan per deducció però n’hi ha d’altres que els hem d’ajudar a posar nom a les coses perquè al llarg de la Primària, la seva vida està plena d’objectius assolits com per art de màgia. Hi ha arribat sense cap planificació, cap esforç, sense cap constància i per tant no han processat la importància de la planificació, l’esforç, la constància, la repetició o l’exercici... Molts pares estan preocupats perquè voldrien que els seus fills, que potser ja treuen molt bons resultats sense despentinar-se, estudiessin cada dia i tinguessin un hàbit d’estudi per més endavant. Quan intentem parlar amb ells d’aquestes coses ens sembla que estem intentant vendre un curs de natació a algú a qui l’aigua li arriba als turmells. Ens diuen que quan calgui ja ho faran...  És absurd proposar un temps d’estudi de qüestions que ja saben. Els podem proposar repassar, ordenar, preparar preguntes o respondre-les, relacionar amb altres coneixements... però no repetir el que ja saben. Els donaríem un bastó perquè més endavant és molt possible que el necessitin?

És important treballar aquests conceptes de manera acadèmica o no. Què fem per preparar un aniversari? O una festa especial? O una sortida? O unes vacances? Tot això ens pot servir com entrenament... no hi ha res d’això sense preparació. L’organització en passos correlatius ens pot ajudar a veure com es poden fer les coses. Ens serveix tant per aprendre les capitals com per celebrar un sopar familiar.

Tota tasca complexa es pot dividir en tasques més petites dirigides a aconseguir l’objectiu. L’infant i jove d’altes capacitats necessita ser protagonista (totes les persones ho necessiten) i necessiten que puguem escoltar la seva veu, fer pràctiques, que sigui partícip amb els adults de referència perquè quan arribi el moment pugui decidir i assumir les conseqüències. De moment té xarxa... però arribarà el dia que no la voldrà.

A molts infants i joves d’altes capacitats els costa veure la relació causa-efecte. Necessitem que aprenguin a mirar, que posin nom, que vegin la relació causa efecte en les persones que els envolten i com reaccionen. De vegades per la seva por a l’error o a la mala gestió de la frustració sembla que no s’hi vulguin enfrontar però han d’anar fent pràctiques...

Volen ser autònoms i independents però alhora alguns no saben mesurar les conseqüències dels seus actes. Els hem d’acompanyar i ajudar-los a que vagin fent pràctiques. No hem de preparar el camí per a ells, no hem de treure les pedres sinó preparar-los a ells pel camí i que puguin decidir davant d’una pedra-dificultat si la salten, la voregen...què volen-poden fer.

Programa Atlàntida (Famílies)

Ja tenim a punt la sisena edició del Programa Atlàntida. És una activitat extraescolar familiar de cap de setmana dirigida a infants i joves amb altes capacitats i les seves famílies.

Aquest diumenge 29 de setembre en farem la presentació a les 11 al Cosmocaixa. Ens trobarem a les 10.30 per estar preparats per començar a les 11. Els pares tindran Escola de Pares i Presentació del Programa Atlàntida mentre que els fills podran triar entre dos tallers del Cosmocaixa i els més grans faran una visita en grup de la nova Sala de la Matèria. L’import per família és de 50 euros excepte les famílies becades que serà de 20 euros, en aquesta ocasió es pagarà a l’inici de l’activitat.

El Programa Atlàntida va néixer per la necessitat d’atendre les necessitats dels infants d’altes capacitats i les seves famílies. Amb els anys ha anat millorant i en aquest moment cobrim les necessitats d’infants, joves i les seves famílies. Però quines són les seves necessitats quan hi ha tanta diversitat entre els portadors d’aquestes capacitats? Treballem principalment les seves ganes d’aprendre per això tenim activitats en diferents Museus on faran activitats segons les seves ganes d’aprendre i no segons la seva edat. Proposem també sortides per anar al teatre o al cinema amb els més grans per fomentar el fet d’aprendre entre amics. També treballem la seva part emocional d’una manera especial la rigidesa, el perfeccionisme, les habilitats comunicatives, el patiment respecte temes socials o transcendents... Aquest curs afegim una activitat d’experimentació científica amb l’equip d’Smart Barcelona.  

Els pares tenen el seu espai de formació i comunicació. Posar en comú les vivències aconsegueixen que tothom reflexioni i trobi com encarar l’apassionant tasca d’educar fills amb altes capacitats. La informació a través de personal especialitzat, la veu dels fills a través dels més grans de la colla converteixen aquest còctel en una experiència molt positiva. 

És una activitat familiar. Alhora treballem amb els pares, a l’escola familiar; i amb els fills amb els nostres professionals i els monitors de Museus. També atenem als germans encara que no estiguin identificats perquè ells també conviuen a casa i tots necessiten eines per treballar les característiques pròpies de les altes capacitats. 

El Programa Atlàntida es pot fer complet o participar en activitats puntuals. Cada família decideix... nosaltres estem a la vostra disposició. Diumenge al Cosmocaixa tenim l presentació del Programa d’enguany. Per inscripcions truqueu al 646 48 61 59  o escriviu a atencioaltescapacitats@gmail.com  

El que és senzill és molt difícil (Pares i Docents)

AaaaaH! Ho he dit mil vegades i sembla que no m'entengui, no m'escolti, no li entri al cap perquè la situació no canvia....

Com és que els costa tant fer coses que aparentment són tan senzilles? Perquè els costa tant fer coses que hem repetit un munt de vegades? Aquesta és la pregunta de base de molts pares amb infants i joves d’altes capacitats. Portes dels armaris obertes; la roba de la piscina que no va a l’estenedor; la bossa d’esport que no s’acosta a la rentadora; els mitjons i calçotets que no van a la roba bruta; la jaqueta que no va al penja-robes, s’ha de repetir  cada dia que cal rentar-se la cara al matí o les dents després de sopar?, i ... potser sentim mil vegades al dia: “algú ha vist el meu mòbil?”.

Podríem pensar que haurien de ser aquelles coses que haurien d’automatitzar per no haver-hi de pensar i es fessin soles i que la vida familiar fos més senzilla per a tots... dons no! Aquestes petites coses domèstiques i diàries els costen una barbaritat, les hem de repetir cada dia i sembla que ens vulguin prendre el pèl. Quan els ho recordem de vegades ens miren amb cara de sorpresos i diuen “ah! sí!” però els sorpresos, desconcertats i, de vegades enfadats, som els adults.

El mateix ens pot passar a classe amb aquell nen o nena que no arriba mai a treure’s la jaqueta i posar-se la bata en arribar a classe, o a canviar els llibres en canvi de matèria...I li hem comentat mil vegades...

Quan pensem racionalment no podem entendre perquè aquells caparronets que són capaços d’entendre cognitivament coses molt avançades a la seva edat, apassionats de la física, els egipcis, els dinosaures o l’espai; no tenen la connexió per les coses més quotidianes com saludar quan s’arriba i es marxa, o tenir cura de les seves coses: bufanda, gorro, guants, jaqueta a l’hivern. Sí, és molt difícil d’entendre però és així. Potser la rigidesa i la intensitat hi tenen alguna cosa a veure...

Saben fer coses espectaculars però alguns presenten amb les quotidianes moltes dificultats. Això és com són però no com poden arribar a ser. Què podem fer per millorar aquest aspecte? Primer els adults hem de reflexionar i pensar amb què podríem començar, què ens facilitaria a tots la feina? Un cop hi hem pensat podem parlar amb l’infant i jove que segur que coneix aquesta situació però cal posar-li nom i que ens proposi amb què podríem començar i amb un sol objectiu fixar-nos hi durant un curt espai de temps (una setmana). Podem fer un treball conjunt de felicitar si això funciona i deixar la resta per més endavant. I si no funciona simplement cal recordar-ho amb una mirada, una paraula, un gest, però sense sermonejar. La pilota està a la seva teulada. I anar introduint diferents objectius quan altres estiguin ja assolits i no calgui repetir-los. Es possible que alguns siguin crònics, però no tots. Cada dia hem de fer un pas però amb el temps veurem el trajecte recorregut...

Hipersensibilitat sensorial i Festa Major (pares i docents)

Molts infants i joves d’altes capacitats presenten hipersensibilitat sensorial. 

Sovint hi ha moments en els que es manifesta d’una manera més clara i des de fora sovint costa d’entendre... La Trinca cantava “Alegria, és Festa Major!”. Ben aviat; Barcelona, Reus i Tarragona estaran de Festa Major però tots els pobles dels més petits a les ciutats més grans tenen els seus dies de Festa Major. En ells els nostres infants i joves poden viure certes incomoditats que no ens saben explicar amb paraules i nosaltres, els adults hem de saber llegir entre línies i atendre les seves necessitats. Avui parlarem de la hipersensibilitat sensorial: tacte, oïda, vista, olfacte.

- roba i etiquetes. Abans ens mudàvem per la Festa Major. Roba rígida o que pica, etiquetes o costures solen molestar a persones molt sensibles al tacte. No és un caprici. La seva sensibilitat fa que els molesti i des de fora no ho podem apreciar.

- sorolls forts: música, petards, aglomeracions poden fer que el vostre fill vulgui tornar immediatament cap a casa encara que estiguem davant del Ball de Festa Major, la Rúa de Carnaval, de la Cavalcada dels Reis, la desfilada dels Moros i Cristians o el Correfoc infantil. No cal discutir res... el nivell d’angoixa pot anar creixent i poden reaccionar de mil maneres des de la fugida corrents fins la gran marranada amb crits que ningú entendrà quan ens ho estàvem passant tant bé. Aquesta música, aquests petards, aquesta remor de gent se li fa molt difícil de pair.

La fira amb els seus llums, músiques estridents i gent per tot arreu (en passadissos estrets, gent que s’atura a xerrar, nens que corren descontrolats...), la plaça plena per veure l’actuació dels castellers i el so de les gralles o la desfilada dels gegants amb la banda municipal poden ser altres llocs de conflicte durant la Festa Major fins que aprengui a dominar-ho.

- les olors: a humanitat, a la colònia de les tietes, als fregits a la fira, a pólvora al correfoc... tot col·labora i per alguns d’ells és certament insuportable.

Davant d’aquestes situacions, què podem fer?

La part de la roba és relativament senzilla: treure etiquetes i evitar robes excessivament rígides (alguns texans nous..) o picoses (alguns jerseis de llana...). Evitar les costures: hi ha calcetes i calçotets i fins i  tot mitjons sense costures.

Pels sorolls, llums, olors que els resultin molestos podem ajudar-los situant-nos lluny dels focus de soroll, llum o olor i anar-nos acostant poc a poc. Ells han de portar el ritme del seu apropament. Els hem de fer confiança i ajudar-los a gaudir de les festes populars i que les seves característiques aprenguin a controlar-les i que no siguin impossibilitants. Crec que no els fem cap favor permetent que s’aïllin. Potser mai seran al rovell de l’ou, o participaran en algunes activitats i no en totes, però no els podem ajudar a tancar portes. 

Primers dies de classe (docents i famílies)

Avui comencem les classes a Infantil, Primària i Secundària a Catalunya. Els primers dies després de vacances són especialment “odiats“ pels alumnes d’altes capacitats perquè solen ser dies en els quals els mestres aprofiten per veure el nivell de la classe i sobre tot per “repassar”. 

Feu servir l'avaluació inicial per determinar el punt de partida de cada alumne o grup d'alumnes. Així podreu generar projectes de treball autònom per a aquells alumnes que ja hagin adquirit les competències i coneixements requerits i,repassar i dedicar més temps a aquells que necessiten més suport. 

El coneixement i les competències es mostren millor en situacions on cal aplicar aquest coneixement i habilitats i no en exàmens tipus test basats en la memòria. Posa els alumnes en situacions reals, davant problemes concrets que hagin de resoldre i demana que resolguin aplicant els seus coneixements previs i/o investigant pel seu compte. 

És molt útil recollir les dades. Crea una rúbrica pròpia per deixar evidència d'aquesta avaluació i recollir dades que et permetin una millor presa de decisions sobre l'itinerari a seguir per a cada grup d'estudiants.

Pensem en els infants i joves d’altes capacitats per un moment. Repassem algunes de les seves característiques: solen mostrar alta curiositat, necessiten nous aprenentatges, la repetició els porta a cometre més errors perquè els costa mantenir la motivació si no troben un sentit a la tasca a realitzar.. Per tant, si ja ho saben o ho saben fer passem a una altra cosa, aprofundim, ampliem; però no cal que repetim i molt menys de la mateixa manera perquè els perdrem... (els políticament correctes ho faran i no protestaran, però també els anirem perdent...)

Alguns infants i joves pateixen aquests primers dies i les famílies ho saben per tant es troben amb un "paperot" quan han de preguntar com ha anat el dia. Esperem que des de les escoles es faci molt bé i no passi el que veiem a la vinyeta d'avui. Sigui el que sigui tindrem molts dies per confirmar el bon funcionament o per millorar el funcionament. Només és el primer dia....

Identificació Altes Capacitats (família i docents)

Ja fa una colla d’anys que quan es fa la identificació de les altes capacitats els psicòlegs prenen diferents mesures. Normalment comencem amb la predetecció: els qüestionaris de la Dra. Luz Pérez de la Universitat Complutense de Madrid traduïts pel Departament d’Educació de la Generalitat i editats l’any 2013 en el dossier “Les altes capacitats: detecció i actuació en l’àmbit educatiu” dels Materials per a l’atenció a la diversitat.

A Catalunya no hi ha una manera oficial de mesurar-les, però la majoria de psicòlegs fan servir una colla de proves objectives.

Per una banda es mesura la intel·ligència amb el WISC i es confirma amb el Badyg. Comencem amb unes proves que no són específiques però com que tothom fa servir les mateixes, ens serveixen. Es mesuren algunes intel·ligències: verbal, lògica, visoespaial; també es mesura la memòria i la velocitat de processament. És molt habitual que la velocitat de processament sigui el valor més baix, sobretot en els infants i joves més perfeccionistes o més insegurs. Fa un temps el nombre màgic era el 130. Si hi arribaves ho eres, si quedaves per sota no. En l’actualitat es té més en compte la identificació de característiques i el QI ha deixat de ser el nombre de tall, és molt més global. A molts psicòlegs especialistes els agradaria no haver-lo de posar a l’informe perquè sent una dada més molts l’agafen com la més important.

Per una altra es passen proves per observar la creativitat com el PIC o el CREA.

Per últim, amb els més grandets passen el Tamai, un test multifactorial d’adaptació infantil. Bé aquesta és una prova que es llegeix al revés. Aquí no busquem valors alts sinó els més baixos perquè el que realment mesura és la inadaptació. Hi ha un apartat referit a la família, a l’escola i a la societat en general.

Hi hem d’afegir l’historial que es sol fer amb els pares i l’entrevista amb ells, aquí és on apareixen característiques que queden complementades en els proves anteriors moltes vegades.

Aquí és on apareix la curiositat, les ganes d’aprendre, les mil anècdotes d’un raonament i una parla superior a l’edat tan en la construcció de frases com en l’especificitat del llenguatge,d’una hipersensibilitat sensorial o emocional, una rigidesa en el comportament, el perfeccionisme, la baixa tolerància a la frustració, el perfeccionisme, la intensitat, la preocupació social o les grans preguntes amb un patiment fora del que seria habitual per l’edat... poden aparèixer totes o algunes d’aquestes característiques.

Parlem de capacitats que sovint no estan encara desenvolupades. Cal confiança, esforç, constància i res d’això no es donarà si no confiem en ells, si ells no confien en ells mateixos. Podem tenir talents però cal treballar-los perquè sinó es perden. Alguns es posen el món per montera i avancen amb pas ferm ells sols, altres, més fràgils o vulnerables, si no veuen que és possible, si no s’ho creuen no despleguen... necessiten la nostra col·laboració.

Aquells que treballem amb ells cal que llegim entre línies, els donem confiança i els ajudem a que facin la seva part. Ells són els protagonistes i han de saber què esperem d’ells i saber que ells poden fer-ho i ho han de fer. 

Els adults de referència d’aquests infants i joves són molt importants per ajudar-los a créixer i a desenvolupar les seves capacitats.

És imprescindible posar la lupa i saber què necessiten per poder fer la intervenció educativa més adequada a casa i a l’escola.

Vincle: primer pas per atendre les AACC (docents)

Si aquest curs teniu un alumne d’altes capacitats a l’aula aquest és el primer pas per poder-lo tractar correctament: crear vincle. Tan se val que sigueu tutor o professor d’una matèria. Tots els professors l’haurien de conèixer personalment.

En aquests primers dies abans de començar el curs pot ser el torn del tutor/ de la tutora i després s’hi aniran afegint la resta de professors. La clau de l’atenció és la personalització.

Començar amb una petita sessió on ens presentarem, li direm que sabem de la seva situació (amb els més petits no m’agrada parlar d’altes capacitats sinó que parlo d’infants als qui els agrada molt aprendre i fer coses) i que l’atendrem sempre però de vegades no podrà ser quan ell/a vulgui. Hi ha infants molt comunicatius que ens explicaran moltes coses, d’altres que no ens explicaran quasi res però han de percebre la nostra actitud d’escolta activa sense pressionar. Tindrem temps per parlar. Deixem la porta oberta... 

És el primer pas i tenim tot un curs per davant.

Es tracta de crear un clima de confiança en el que es senti lliure per expressar-se, preguntar, encertar, fallar, interrompre, crear, aportar... Pot donar-te molta informació de com canalitzar el seu potencial i els seus interessos. Seria bo marcar deu minuts setmanals per anar fent el seguiment de com veu i viu el curs. Cal posar-los en agenda així l’alumne sap que tindrà el seu moment per connectar i rebaixarà el nivell d’angoixa.

En paral·lel seria bo que comencessis a conèixer com són els alumnes d’altes capacitats i posar la lupa en els que tens a la classe. La diversitat és una característica essencial. Si necessites informació o formació pots connectar amb nosaltres.

Atenció a les altes capacitats atencioaltescapacitats@gmail.com 646 48 61 59

Què podem fer a casa per preparar l'inici de curs? (família)

Avui ja és el primer dia laborable del mes de setembre. Avui els mestres ja han començat. Els vostres fills són molt intensos i estem en un moment clau de l’estiu. Estem a punt de tornar a la “normalitat” després de les vacances. A casa podem fer moltes coses per preparar la “rentrée”. La tornada a l’escola no ha de ser viscuda com el final de la bona vida i la tornada a “la tortura”. Si és així cal veure com viu l’escola cada infant. L’escola és el lloc on han d’anar contents per les coses que hi aprenen, les relacions que hi fan i les coses que se’ls proposa fer. Els alumnes d’altes capacitats han d’anar contents a l’escola o a l’institut com tots els infants i joves. Els centres docents han de ser llocs molt positius, s’hi passaran una bona colla d’anys i on posaran la base als seus aprenentatges i a les relacions socials.

- Els més previsors van deixar les compres fetes: llibres, uniformes, bates... per altres serà feina d’aquesta setmana.

- És important que posem els rellotges biològics a l’hora i aquesta setmana ens llevem i anem a dormir a una hora més semblant a quan comenci l’escola. Podem anar preparant-nos, així encaixarem la setmana vinent més desperts.

- Seria fantàstic, si és possible, fer una visita a l’escola i conèixer la tutora o el tutor del curs que iniciarem. Truqueu i pregunteu. No ha de ser molta estona però si es fa bé sol ser molt efectiu. Això sol fer baixar l’angoixa dels qui són especialistes en esperar problemes on no n’hi ha però ells els viuen amb gran intensitat. És l’inici de la creació del vincle mestre-alumne, bo per a tots els infants i joves, i essencial pels alumnes d’altes capacitats.

- Potser caldrà acabar de concretar alguna extraescolar...  amb això, cada infant és un món: n’hi ha que en voldrien fer moltíssimes i qui no en vol fer cap; famílies en que l’anglès o la natació són innegociables; altres que combinen la música, l’esport o la robòtica amb un temps per a ells. En aquest apartat els horaris laborals dels pares, els avis, els cangurs, els germans fan de la logística un art...

- Cal preparar també els estris personals i anar posant-nos a punt per dins i per fora. El joc de les expectatives és important. Novament en aquest aspecte trobem una gran diversitat: n’hi ha qui no en vol sentir a parlar, i qui prefereix preparar tots els detalls tot. Amb tots ells cal fer una feina extra... amb uns, ajudar-los a planificar i als altres, que sàpiguen que no tot depèn d’ells... Us aconsello la lectura de l'article del diari Ara del Juanjo Fernández Solà (el podeu trobar al twitter @juanjofdezsola) que porta per títol "Un estoig per al nou curs". Crec que els pot ajudar, és bona fusta per cremar en aquests caparrons que no paren de pensar... 

- La darrera nit per a alguns és la més difícil. Arriba per fi el moment esperat, o el que no volien que arribés. Si sempre és necessària la comunicació i tenir un temps pels fills, avui és essencial. Si tot està a punt serà més fàcil arribar al primer dia de classe.

- Quan els trobem després del primer dia vigileu amb no fer-los un tercer grau, ni bombardejar-los a preguntes. És el primer dia i només és el primer dia. Tindrem molts dies més per millorar una mala primera impressió o per reforçar una bona impressió. Recordeu que no només es fa des de fora. 

Preparem entre tots un bon curs !

  

Sant Tornem-hi! (docents)

Darrer dia de vacances... a punt d’acabar el compte enrere per tornar als centres educatius i perquè els alumnes tornin a omplir les aules. Ens espera un inici de setembre amb les darreres formacions, la preparació de l’aula, de les reunions de pares, acabar de polir el que va quedar obert abans de marxar de vacances. Acabarem d’esprémer fins la darrera gota de vacances però molts ja fa dies que des de la llunyania miren cap al curs pensant activitats o imaginant què podem fer de diferent en aquest nou curs, què podem fer per millorar l’activitat docent.

Sí, igual que els mestres i professors estan molts alumnes que sense voler ja fa molts dies, alguns massa dies, que pregunten quan falta perquè comenci el nou curs, o que et diuen dies i hores que falten fins les 9 del matí del dia 12 de setembre, que és quan comença el nou curs a Catalunya. Sí, hi ha tota una colla d’alumnes que tenen ganes de començar pels canvis: nova etapa, nous mestres i companys, nou centre... altres estan contents amb la mestra o els companys del curs passat i repetim perquè seguim al cicle... altres perquè començaran una acceleració ja preparada... però n’hi ha una bona colla que no entenen per què han de tornar a l’escola si a casa poden aprendre moltes coses sense haver d’esperar, poden investigar a la seva velocitat, poden llegir fins acabar el capítol o el llibre, poden treballar de manera interdisciplinar sense que hi hagi uns temps estancs amb canvi de matèries estanques... sí parlem d’aquells nens i nenes, nois i noies amb alta curiositat i moltes ganes d’aprendre, infants i joves amb altes capacitats que sovint es senten fora del sistema escolar. Encara no ha començat el curs i no hem pervertit la paraula escola inclusiva que sembla que només mira avall sense saber que hi ha alumnes també a la franja alta. Avui, que encara estem de vacances pensem un moment amb ells i tinguem-los en compte dilluns quan comencem. 

Que gaudiu, també, dels dies d'inici de curs! Alguns s'entesten en separar el temps de vacances en ben positiu, i el temps de feina com un càstig diví i cruel... Tenim la gran sort de que molts mestres i professors no ho veuen així. Saben aprofitar les vacances però alhora gaudeixen de la seva feina i encara que sigui quasi "políticament incorrecte" tenen ganes de començar el curs. Obrir un nou curs és acostar-nos a un món de possibilitats. Ho farem realitat si ens hi posem. No oblideu les alumnes d'altes capacitats tant si les mostren com si no...les tenen!