L’estiu és molt llarg i els infants i joves
d’altes capacitats són molt intensos i molt persistents en les coses que els
interessen. Avui comencem amb tres històries d’estiu...
En el mes de juliol no ha volgut anar a cap
casal d’estiu perquè hi fan coses de petits. Aquest any prefereix estar a casa
investigant, llegint, buscant... ha acabat 4t de Primària. Ha costat perquè és
molt anàrquic però s’ha fet un horari per compatibilitzar el seu “estudi” amb
les activitats familiars: anar a comprar, a la piscina, al taller de ciències
de l’UPC de Castelldefels...
Aquest altre ha acabat 3r d’ESO. El curs
passat ho va recuperar tot al setembre. Aquest any, sense setembre, ha fet net
al juny però amb la coletilla de no s’esforça prou, no segueix normes i algun
és molt brillant quan vol que no va quedar escrit però que segurament haurien
pogut signar tots els professors. Després d’uns dies de connexió a finals de
juny, abans de Sant Jaume m’arriba un mail: “M’he baixat la tesi doctoral
d’Stephen Hawking. És brutal!”. Sense comentaris...
La tercera començarà P3 al setembre i té
moltes ganes d’anar al cole dels grans. Ja ens compta quans dies li queden.
Ella espera que allà aprendrà moltes coses, farà nous amics, podrà discutir
sobre les coses que li preocupen o que descobreix. Ella és una més dels infants
i joves que tenen grans expectatives pel canvi d’escola i de nivell. Però
desgraciadament sabem que no és la realitat que es trobarà. Caldrà treballar
amb ella per ajustar expectatives i amb l’escola perquè s’adaptin a l’atenció a
l’alta.
Sovint a les escoles no els reconeixen perquè en pocs dies es camuflen, mimetitzen i
no es deixen veure... si no es senten en zona segura, no els veuran. Només els
veuran quan, per error, baixen la guàrdia. A l’escola o a l’institut hem
d’aconseguir un ambient que faci possible que despleguin les seves capacitats.
Sí, hi ha “feineta” i moltes ganes de fer-la!
Alguns ja estan contant els dies que queden
per la rentrée... però no amb la il·lusió del qui es trobarà el que espera i
necessita sinó amb la desesperació de qui sap que comencen deu mesos més d’ “espera’t”,
“repetim”, i “no vulguis córrer tant”... sortosament no són tots!
